Arturo Padilla i els seus "presoners del mar"


 El divendres 2 de març va venir  l'escriptor i professor de secundària Arturo Padilla per xerrar amb nosaltres una estona sobre el llibre que havíem llegit durant el segon trimestre d'aquest curs a 1r d' ESO:   Presoners del mar
Vam saber de primera mà com s'havia inspirat per imaginar la novel.la que s'estructura en dues històries paral.leles i, a partir de la meitat ens adonem que es tracta dels mateixos personatges però quan es van conèixer set anys abans.
L'intercanvi va ser molt interessant, sobretot quan l'alumnat va començar el torn de preguntes i ell, molt amablement i pacientment anava responent-les. Era la darrera hora de la setmana i del divendres i va mantenir un somriure des de l'inici fins al final.
Abans de fer-nos la gran foto col.lectiva va respondre dubtes, tot i que no va tenir temps d'atendre a tothom perquè l'hora va passar sense que gairebé ens en adonéssim.  
Ens queda el record i també l'enllaç del seu blog, on ens ha dedicat una entrada on podeu escriure les vostres impressions o comentaris de la visita directament a ell.
 I ara que ja heu acabat la lectura i l'heu entès millor us convidem a escriure un text de 100 paraules aproximadament en què expliqueu els aspectes que més us han agradat o bé els que menys us han arribat.
 




14 comentaris:

  1. A mi "Presoners del mar" m'ha agradat molt .La barreja de les dues històries que en veritat són els mateixos personatges m'ha encantat .La part que més m'ha agradat ha sigut quan el Trapella va perdre la consciència i la Sara es posa molt nerviosa, però finalment el Trapella torna a la normalitat .La part que no em va agradar molt va ser quan L'Oriol no li anaven a donar el títol pel que li va fer a la Laia .Per mi quan el Trapella està malament, la Laia va actuar molt bé encara que tenia molta pressió,perquè el Trapella li sortia molta sang.Una de les parts que també em va agradar, és quan va vindre la gaviota amb l'anell que el Trapella li volia donar a la Laia, però li va caure.
    MAR GARCIA 1rA

    ResponSuprimeix
  2. M'ha agradat la part final, el que no em va agradar era que la Laia deia que la retornés on estava abans i l'Oriol no li feia cas i va dir que no la Laia li havia d'aguntar el que deia l'Oriol.
    El que no vaig entendre és com no podia treure la mà però quan va venir l'Arturo ja ho va explicar i ja ho vaig entendre.
    M'ha agradat la manera que han actuat l'Oriol i la Laia.

    ZAINEB

    ResponSuprimeix
  3. A mi m'ha agradat el llibre perque estava dividida en dues histories en el que els personatjes eren els mateixos amb una añs de diferencies els personatges que m'han agradat del llibre an sigute el Trapella i la Laia,m'ha agradat que el Arturo Padilla vinges a visitarnos i que en pogues firma a alguns el llibre de Presoners del Mar

    Diogo Mamani 1rB

    ResponSuprimeix
  4. El llibre de Presoners del mar, m'ha agradat molt perquè era molt intrigant, i et provoca una sensació de no poder para de llegir. No hi ha moltes coses que no m'hagin agradat però la veritat és que els capítols de la Sara i el Trapella s'em feien més pasats però igualment m'agradven molt. La lectura m'ha semblat molt correcta, vull dir que s'entenia molt bé, i que utilitzaven paraules fàcils d'entendre. Jo penso que la història sobre els protagonistes és molt divertida i misteriosa alhora. Personalment com han actuat els protagonistes ha estat la forma o la resposta que hauria utilitzat jo en aquell moment.
    Penso que es un llibre molt interessant i molt divertit, que tothom penso que es podia enganxar. El recomano!

    Laia Pedrol Alborch

    ResponSuprimeix
  5. A mi, m'ha agradat molt la idea que hi hagi dues històries diferens que al final s'acaben juntant en una sola, i que no se sàpiga fins al final.
    No m'agrada gaire que l'Oriol al final perdi dos dits. Una de les coses que ha fet que em costi una mica d'entendrer és hi han algunes frases fetes.
    Jo penso que els protagonistes davant de les situacions van saber actuar de manera adequadabi penso que l'Oriol va ser molt llest al pensar que fent-se el mort , la Laia pujaría a la superficie.
    M'ha agradat molt i espero llegar-ne un altre de l'Arturo Padilla!!

    Inés Ogando 1R B

    ResponSuprimeix
  6. Hola avui parlaré de la història Presoners del Mar volia dir que el que més m'ha agradat d'aquesta història és que la amistat que hi havia entre tots el pto de l'Oriol i la Laia que el noi no va saber nadar em vaig posar molt nerviosa amb això perquè es casen l'Oriol i la Laia m'he quedat un mica impcatada a de més que és molt bonic que facin això .La meva opinió és que es una historia molt bonica per mi que m'han hagut troços que per mi no han tingut sentit , m'ha apassionat!

    Naiara 1rB

    ResponSuprimeix
  7. M'ha agradat molt aquest tipus de història paral·lela. Em vaig sorprendre molt al veure que eren els mateixos personatges. Personalment el que menys m'ha agradat va ser que l'Oriol perdés dos dits. Al principi no entenia perquè el llibre tractava sobre dues històries diferents. M'ha agradat molt l'actitud que té la Laia, m'ha semblat que és una persona molt forta.

    Ashley

    ResponSuprimeix
  8. El llibre de Presoners del mar m'ha agradat molt. El que més és que tot passa a Lloret de Mar i jo des de petita he anat allà amb la meva mare,per tant conec Cala Canyelles i m'ha estat fàcil imaginar la història. M'ha agradat tot de la novel·la, l únic que em va costar entendre és que la Sara i el Trapella eren l'Oriol i la Laia molts anys després. Jo pensava eren dues històries diferents i personatges diferents també. El llibre se'm va fer curti i és fàcil de llegir en pocs dies. Fins i tot la meva mare va llegir-lo. El que no entenc es quan l'Oriol i la Laia no van anar amb els altres a fer el curs d'anglès no els van buscar. Els protagonistes em van semblar uns irresponsables,perquè podien ofegar-se o amb l'hemorràgia de l'Oriol podria haver mort.

    ResponSuprimeix
  9. M'ha agradat aquest tipus de història paralel·la. Em vaig sorprendre molt al veure que eren els mateixos personatges. El que menys m'ha agradat va ser que l'Oriol perdés dos dits. Al principi no entenía perquè el llibre tractava sobre dues històries diferents. M'ha agradat molt l'actitud de la Laia, m'ha semblat que és una persona molt forta.

    Ashley

    ResponSuprimeix
  10. A mi en general la novel.la m’ha agradat i l’he trobada molt ben feta. Els personatges eren creatius i actuaven d’una forma molt comuna (no feien res de rar o estrany). L’argument és intrigant i els capítols et deixen molt intrigat. Tot i així no m’ha agradat gaire la forma del capítols o sigui anar-ho alternant.

    A mi però m’ha semblat que la novel.la descriu com a dos persones diferents en les dues històries i mai m’ho hagués imaginat que fossin els dos mateixos nens.

    En general ho he entès tot, algunes paraules difícils es podien entendre llegint atentament les frases. Jo hagués fet que les identitats dels dos nois es coneixessin abans o que el secret que els dos mini contes estaven vinculats es descobris més tard.

    A mi m’ha fet passar moments de fàstic, de tristesa i d’alegria. En general és un llibre fantàstic i us el recomano a tots.

    Gerard Galve 1rA

    ResponSuprimeix
  11. M'ha agradat molt "presoners del mar", sobretot el fet de que fossin dues històries paral.les. M'agrada la idea que una simple gavina es pugui convertir en l'enllaç entre l'Oriol i la Laia. És una història fàcil de llegir i d'entendre.
    M'ha encantat.

    Biel brufau 1r A

    ResponSuprimeix
  12. Per a mi ha resultat ser una història intrigant sobre l'Oriol i la Laia. Ha estat una mica repetitiva però, en general, m'ha agradat. El fet que siguin dues històries paral.leles que acaben sent una sola.

    Pau Gómez 1rA

    ResponSuprimeix
  13. M'ha agradat perque fa dos històries diferents que al final es la matewixa sol que una es quan es van coneixer i un altre es de com a avançat la relaçio d'aquests dos personatges.
    Pablo Rodríguez Mendoza 1rB

    ResponSuprimeix