'Terra baixa', tragèdia romàntica i drama realista


Terra baixa és la història d'en Manelic, un home senzill i primitiu, que és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l'amor d'en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.




ACTIVITAT DE NADAL

Redacta a la llibreta un comentari de l'obra en què expliquis en quatre paràgrafs les quatre qüestions que trobaràs a continuació, una a cada paràgraf. Quan hagis acabat, revisa l'expressió, les faltes, corregeix-lo i passa'l a net. Finalment, penja el comentari com a comentari en aquest article amb el teu nom, cognoms i curs.

1. Redacta un resum argumental (de què va?) i el tema (quines idees ens posa en marxa?) de l'obra.    

2. Terra baixa és una obra romàntica perquè està carregada de simbolisme (la terra alta, la terra baixa, en Manelic i en Sebastià, per exemple, simbolitzen alguna cosa més que uns espais i uns personatges concrets). Explica què té de romàntica l'obra.  

3. Terra baixa també és realista perquè retrata la societat rural de la seva època. Explica què té de realista l'obra.

4. Explica finalment per què diem que l'obra planteja el conflicte entre l'ideal i la realitat, quina de les dues postures prefereixes i per què.


46 comentaris:

  1. • Guimerà i la recuperació del teatre en català :

    Les obres que s’estrenaven als teatres catalans del segle XIX eren en llengua castellana; el català només era utilitzat en obres populars. Josep Robrenyo i Serafí Pitarra foren els introductors dels sainets als teatres catalans, amb obres repetitives de situacions còmiques.

    Àngel Guimerà fou el primer clàssic del teatre català amb diverses obres com Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), La filla del mar (1900) i Terra Baixa (1896).

    Nascut a Santa Cruz de Tenerife, Guimerà va viatjar amb la seva família al Vendrell, Catalunya. Va aprendre ràpidament la llengua catalana i va introduir-se en la Renaixença. A partir de l’any 1877, quan va guanyar els tres premis ordinaris dels Jocs Florals, va començar a escriure obres de teatre per guanyar-se la vida escrivint. Aficionat al periodisme, esdevení com a director d’una de les revistes més influents del període: La Renaixença. El 1895 fou anomenat president de l’Ateneu Barcelonès.

    Diversos fets de la seva vida apareixen en les seves obres, com per exemple:
    - Els seus pares no el van registrar fins que van establir-se a Catalunya, es menciona en Mar i cel i Terra Baixa.
    - L’emigració de les Canàries a Barcelona podia fer-lo sentir un nouvingut, es menciona en La filla del mar.

    Guimerà té un estil molt particular que es basa en drames romàntics. En les seves obres solem trobar: plantejaments breus, escenes climàtiques, un desenllaç catàrtic, predomini del diàleg, espais simbòlics, heroïnes amb força passional, la presència de forces malèfiques i la filosofia d’un bon salvatge.


    Lucía Gasión, 4t B.

    ResponSuprimeix
  2. • Comentari de “Terra Baixa” :

    En Sebastià, l’amo de tot, vol casar la Marta per motius econòmics, perquè ningú pot assabentar-se que ambdós tenen una relació amorosa, ja que en Sebastià deixaria de cobrar una certa quantitat de diners. El futur marit de la Marta es en Manelic, un home procedent de la terra alta que demostra que l’estima vertaderament. En Sebastià fa fora de la casa a en Xeixa, el moliner que viu amb la Marta, ja que s’hi nega a anar al casament. Un cop casats, la Marta li demostra a en Manelic que no l’estima; en canvi, ell li demostra la seva il·lusió pel fet d’haver-se casat, tot i que se sent ferit per la reacció de la seva dona. Dies després, en Manelic fa amistat amb la Nuri, una amiga de la Marta. Gràcies a això, ella comença a veure al seu marit d’una manera diferent. En Manelic i la Marta discuteixen a casa seva i les coses canvien entre ells. Per la nit, amb l’ajut de la Nuri, la Marta intenta escapar-se de casa i fugir. Malauradament, es troba amb el Sebastià i, molt enfadat, la tanca altre cop a casa. Pel matí, la Marta rep la visita d’en Sebastià, que encara està força enfadat, i comença a “maltractar-la” com fa sempre que la veu. Al poc temps apareix en Manelic i, amb l’ajut de la Marta, aconsegueixen matar-lo. Després, ambdós es donen compte que s’estimen i decideixen fugir a la terra alta, on podran ser feliços.
    Els temes que apareixen són molt diversos: l’amor que hi ha entre la Marta, en Manelic i en Sebastià; el tracte de menyspreu que rep en Manelic per part del poble; l’engany produït per en Sebastià a tot el poble al casar la Marta i en Manelic; etc.

    Si comparem a en Manelic amb en Sebastià, veiem que són totalment oposats: en Sebastià és avar, antipàtic i egocèntric; en canvi, en Manelic és un bon home, innocent i carinyós.
    Si comparem la terra baixa amb la terra alta, veiem que també són elements oposats: la terra alta és un lloc ideal, pur i sense corrupció; en canvi, la terra baixa és un lloc corrupte, maliciós i insensible. L’obra té aspectes romàntics ja que dues persones d’elements oposats, com la Marta (de terra baixa) i en Manelic (de terra alta), arriben a enamorar-se.

    L’obra és protagonitzada per pagesos i gent de camp que parlen un català força col·loquial, tal i com els hi és propi; es fa servir un llenguatge realista. Apareixen pagesos y un amo que ho domina tot; aquestes coses es produïen en l’època. També hi apareixen conceptes com l’amor i les mentides. Per tant, es tracta d’una obra realista ja que els temes que es tracten pertanyen a la vida quotidiana.

    L’obra planteja un conflicte entre l’ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa. Personalment prefereixo l’ideal de la terra alta ja que allà les persones s’hi senten més lliures, és una manera de fugir de la societat cap a un lloc on regna la pau i la tranquil·litat.


    Lucía Gasión, 4t B.

    ResponSuprimeix
  3. PRIMERA PART: Guimerà i la recuperació del
    teatre en català

    Fins al segle XIX, les representacions als teatres catalans eren en castellà. El català es trobava en les obres populars. Els sainets van introduir el català al gènere de la dramatúrgia. Josep Robrenyo i Frederic Soler van ser els creadors d’aquestes obres. La dida (1872) o Batalla de reines(1887) van fer que el teatre en llengua catalana esdevingués rutinari.
    Àngel Guimerà i Jorge (1845-1924) va destacar amb obres de teatre en català, que s’han convertit en clàssics com: Terra Baixa (1896), Mar i cel (1888)...
    Guimerà era de Santa Cruz però, amb vuit anys se’n va anar a Catalunya amb la seva família i, va formar part de la Renaixença. L’any 1877 va guanyar l’Englantina d’or, la Viola d’argent i d’or i la Flor natural dels Jocs Florals. Va treballar en el periodisme i, durant un temps va ser el director de la Renaixença (revista de la seva època). Al 1895 es va convertir en president de l’Ateneu Barcelonès.
    Hi ha alguns aspectes de la seva vida que es veuen reflectits a les seves obres:
    - La seva família no el van registrar al cens fins que es van instaurar a Catalunya.
    - El canvi de ciutat, de Canàries a Barcelona.
    - Amor impossible amb Maria Rubió.
    Va originar unes representacions d’estil romàntic i va començar amb la tragèdia en vers, i amb el drama en prosa. En les seves obres trobem una temàtica social com l’anarquisme. També hi trobem plantejaments curts, actes climàtics, finals impactants, diàlegs, llocs representatius, protagonistes amb poder passional, personatges malvats derrotats pel bé i la filosofia del bon salvatge.

    SEGONA PART: Terra Baixa

    El tema principal de Terra Baixa és l’amor pur que sent en Manelic per la Marta, encara que també hi destaca la dominació o opressió que exerceix l’amo de les terres sobre les persones que treballen per ell.
    En Manelic, un pastor que viu a la terra alta, està enamorat de la Marta, una jove que viu a la terra baixa i que és l’amant del seu amo, en Sebastià. La Marta no s’estima al Manelic però es veu obligada a casar-se amb ell, ja que l’amo té deutes i ha sigut desheretat per la seva relació amb ella. Amb el temps, la Marta se n’adona que en Manelic és una bona persona i s’enamora d’ell, pel que decideixen fugir junts cap a la terra alta. En Sebastià no ho permet, i és per això que en Manelic el mata. Al final tots dos són lliures i se’n van a la terra alta.

    L’obra està carregada de simbolismes, com per exemple la terra baixa, que representa la malícia, el materialisme, el pecat, l’explotació i la corrupció; en canvi, la terra alta es caracteritza per la puresa, la bondat i la llibertat. Altres símbols del Romanticisme són els paisatges, elements importants en l’obra, la imaginació d’en Manelic que topa amb la realitat, la idealització de l’amor, quan en Manelic s’imagina a la Marta, la dona que porta l’home a la perdició, la desesperació i la rebel•lió.

    Terra Baixa, a més de ser romàntica, és una obra realista, ja que mostra com era la societat d’aquella època (les classes més desfavorides, els problemes econòmics, l’adulteri, els matrimonis de conveniència i l’explotació dels treballadors per part dels amos). L’obra reflecteix el dia a dia de les classes rurals (els camperols que viuen a la terra baixa) i el registre lingüístic que utilitzen els personatges (vulgar).

    Hi ha un conflicte entre l’ideal (terra alta) i la realitat (terra baixa), perquè en Manelic es troba en un lloc pur, en contacte amb la naturalesa, on s’imagina la seva dona ideal i, quan es troba a la terra baixa, xoca amb la realitat, on tot són mentides, burles i enganys. Si he d’escollir, prefereixo una postura ideal, ja que la vida és més fàcil d’aquesta manera, imaginant el que volem i sent feliços, en canvi, la realitat és dura i no sempre és com ens agradaria. Sense la imaginació i l’esperança, la vida no tindria sentit.

    Mª del Mar Gutiérrez Hernández, 4t d’ESO - B

    ResponSuprimeix
  4. En Sebastià organitza un casament de conveniència entre en Manelic i la Marta.
    És una obra romàntica per que s'urgeix un amor verdader d'un amor fals.
    L'obra esta molt ben feta ja que ens situa a L'època on passa l'historia, a traves del llenguatge, el decorat i la vestimenta.
    És un conflicte entre un món ideal i un món
    corromput, jo prefereixo un món ideal peró la realitat és la realitat.


    Rehman Muhammad Khan 4tC


    ResponSuprimeix
  5. -L'obra tracta de en Sebastia que és l'amo de tot, vol casar la Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell però que entre ells hi ha més que això. Ell la vol cassar per motius econòmics ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha alguna relaciò amorosa, sino, no podra cobrar certs doblers. El marit que han trobat per la Marta és en Manelic, un noi, pastor, que viu de la Terra Alta i que demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per conveniència. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastià, tots menys un, el Tomas. Un cop casats el Manelic i la Marta i visquent junts, la Marta demostra que no estima al Manelic, pero en canvi, ell es mostra ferit perquè ell.
    La Marta amb l'únic que mes o menys es fa és amb la Nuri, una noia petita que la recorda molt a ella quan era petita i la farà veure en Manelic d'una manera més diferent. La Marta li conta a en Menelic quin va ser el seu passat i com va coneixer en Sebastià. En Manelic, cansat de tanta burla i malicia per part de la gent del poble, decideix agafar i anar-se'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona la Marta per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa. En l'intent de fugir a la muntanya Manelic i Marta són atrapats per en Sebastià. Quan en Sebastià coneix quines eran les seves intencions, fa cridar als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic.
    Després el pagesos es penedeixen per haver fet fora a en Manelic. Es veu com la Marta anyora en Manelic i el troba a faltar, perquè els seus sentiments cap a ell desde el principi han anat canviant un poc. Ja al final, en Manelic va anar a veure a la Marta, però va ser sorpres per en Sebastià, en aquell moment la rabia d'en Manelic el va portar a matar-lo.

    -L'obra ens mostra l'amor entre en Sebastià i la Marta que no es un amor per part dels dos si no, només és d'un, d'en Sebastià, que per a ell la Marta és com una mena de filla adoptada però amb una relació amorosa que porta anys.
    També ens mostra l'amor que hi ha entre en Menelic i la Marta, que a principis no és coneixen i el que més sent per a l'altre és en Menelic peró poc a poc la Marta es dona compte de que en Menelic es un home bo que la pot fer feliç, no li demanara res que ella no vuilgui fer i sempre la protegirà.

    -Ens mostra com era la societat rural d'aquella època, la gent és dedicava al camp i treballaven per el seu amo, a canvi de pocs diners i vivien en cases petites.

    -Prefereixo l'ideal perqué és el que a nosaltres ens agradaria que passes peró com aixó no pot ser i només son somnis, ens conformem amb la realitat, com a l'obre que per a en Sebastià l'ideal hagés estat que el se pla sortis bé i que ell és podes quedar amb la Marta peró la realitat és que ella i en Menelic s'enamoren i és molt difícil separar-los, perquè finalment en Sebastià acaba mort.

    Antonella Ravenna Hornos 4t d'eso C

    ResponSuprimeix
  6. Raquel Martínez, 4t d’ESO B

    Aquesta pel•lícula tracta de la Marta que es una dona de la terra baixa que els seus pares van morir y li va quedar un moli, y en Sebastià que diu que es el seu amo, fa amb ella lo que vol des de que ella tenia 14 anys y li obliga a mantenir relacions amb ell, la fa casar-se amb un noi que es diu Manelic que era pastor. Al principi a la Marta no li agrada y li fa fastig, però després es dona conta que en Manelic li estima y que per primera vegada te a algú que es preocupa per ella y que l’estima, y al final s’enamora d’ell però en Manelic encara no sabia que en Sebastià havia obligat a la Marta a mantenir relacions amb en Sebastià, y quan s’assabenta li fan ganes de matar-lo y quan s’assabenta en Sebastià que la Marta esta enamorada d’en Manelic, també li fan ganes de matar-lo, y es barallen, en Manelic acaba matant an Sebastià amb ajuda de la Marta, que li clava un ganivet en la esquena, després se’n van junts a terra alta on puguin ser feliços.
    La part romàntica d’aquesta obra es lo que fa en Manelic per estar amb la Marta, que es capaç de matar per estar bé amb ella y li demostra que li estima quan torna per ella després de que se’l emportessin quan quasi mata an Sebastià.
    L’obra te parts realistes, com la feina que fan al camp, cassar a la Marta amb en Manelic perquè es faci càrrec del moli, com treballaven tots plegats al camp, etc.

    ResponSuprimeix
  7. Terra Baixa - Àngel Guimerà

    1.- L’obra explica la trama d’en Sebastià, l’amo de la Terra Baixa (on es troba el poble on transcorrerà l’acció), per casar a la Marta, la pubilla d’una casa acomodada dins del poble, amb la que hi manté relacions amoroses, amb un noi de la Terra Alta, de les muntanyes, aquest noi es diu Manelic, es un home ple d’innocència i bondat. Quan li presenten a la Marta ell s’hi enamora bojament i en el seu casament és feliç i content, ja que ell no sap res de la trama d’en Sebastià de la qual tothom en el poble coneix.
    La Marta, que no coneix a en Manelic i li fa fàstic, demana a l’amo que no el casi, però ell la obliga, ja que a més de tapar el seu amor per la Marta, guanya diners.
    Un cop casats, la Marta demostra al seu marit que no li estima, cosa que li fa molt mal, ja que ell està bojament enamorat d’ella. Per altra banda en Manelic, únicament s’entén amb la Nuri, una nena del poble; això li fa veure a la Marta com és realment en Manelic, i poc a poc el va estimant més. En aquest temps en Manelic s’assabenta de perquè en Sebastià el va casar amb una dona com la Marta, i fart de les burletes de la gent del poble i de la maldat de la Terra Baixa, decideix tornar-se’n amb la seva estimada a les muntanyes que ell tan bé coneix. Just en el moment de la seva fugida, són enxampats per l’amo que fa fora del poble en Manelic i tanca a la Marta a casa seva.
    Tot el poble està molt penedit de tot el que li han fet al Manelic i d’haver fet sempre cas a un amo tant dolent. Finalment en Manelic torna per poder estar amb la seva estimada, pero en Sebastià els enxampa un altre cop; aquesta vegada en Manelic està preparat per no seguir les seves ordres i acaba matant a l’home que ha fet tan mal al poble. Al final de l’obra la Marta i en Manelic poden escapar a les muntanyes i ser per fi feliços.


    2.- L’obra explica la baralla constant entre dos homes, en Manelic, un noi que prové de les muntanyes (la Terra Alta), que no coneix la maldat i és molt innocent i en Sebastià, amo de la tot, un home ric, malvat i que sempre s’ha de sortir amb la seva, explica la baralla per la Marta, que és la dona a la que els dos estimen però de maneres ben diferents.
    Explica la lluita entre dos mons oposats on els sentiments es troben per sobre de la raó, sentiments sempre contraris com l’amor i l’odi, la por i el valor o la tristesa i la felicitat. Aquests sentiments es troben sempre enfocats en un personatge, per exemple amor: Manelic, odi: Sebastià (des del punt de la Marta).


    3.- S’explica cada detall sense idealitzar-lo, Àngel Guimerà va voler explicar exactament com era la societat d’aquell moment en un lloc com ara un medi rural. Explica la societat hipòcrita de nuclis petits i rurals i la importància que tenia el poder i la riquesa en aquella època, en aquest cas en Sebastià.
    Explica com era la gent del poble i com s’haurien comportat si realment hagués arribat un Manelic, explica com vivien i com pensaven en aquell moment, etc.


    4.- L’obra comença descrivint la societat del moment, i com cada personatge segons la seva posició social i qui era, s’havia de comportar d’una manera concreta. Aquest seria el punt realista de l’obra.
    Per altra banda, al final de l’obra, es veu una evolució dels personatges que trenquen amb els estereotips socials en el moment que Manelic mata a Sebastià, aquest és el moment idealista de l’obra.
    Per tant des del meu punt de vista, jo prefereixo d’idealisme, ja que et permet sortir dels paràmetres de la realitat i et dona més llibertat per escollir, això sempre sense perdre consciència del realisme, en el que vivim.


    Carlota Martínez Álvarez
    4t A

    ResponSuprimeix
  8. José Luis Bueso, 4t B


    GUIMERÀ I LA RECUPERACIÓ DEL TEATRE EN CATALÀ

    Fins al segle XIX, les obres s’escrivien en castellà. En català només es feien les obres populars. Josep Robrenya i Frederic Soler foren uns dels autors de les que s’escrivien en català. Aquests escriptors van començar a escriure comèdies. Des d’aquell moment, el teatre català va esdevenir-se important.
    Àngel Guimerà fou un dels escriptors més importants de la Renaixença. Entre les seves obres destaquen "Mar i cel", "Maria Rosa" i "Terra Baixa". Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, però la seva família es va mudar al Vendrell. Ràpidament va aprendre el català i va introduir-se en els cercles de la Renaixença. L’any 1877 guanyà el títol de mestre en Gai Saber als Jocs Florals. En aquell moment començà a dedicar-se al teatre, encara que era periodista. Al 1895 va ser nomenat president de l’Ateneu Barcelonès. Alguns fets de la seva vida aparegueren a les seves obres: no va aparèixer al Registre fins que va viure a Catalunya, el viatge de les Canàries a Barcelona i el fracàs amorós amb Maria Rubió, una vendrellenca.
    Les obres d’Àngel Guimerà estaven caracteritzades per: plantejaments breus, escenes climàtiques, desenllaços impactants, predomini per part del diàleg, l’ús d’espais simbòlics, una força passional, la presència de forces malignes i la participació dels personatges en la filosofia del bon salvatge.

    COMENTARI DE “TERRA BAIXA”

    En una vil•la catalana, es troba la Marta, una dona que prové d’una família pobra. El senyor de tota la vil•la és el Sebastià. Ell està enamorat de la Marta des de que va arribar a les seves terres quan era petita, però la ha de fer casar amb un altre home per tal que la gent pensi que ja la ha oblidat i així es pugui casar amb un altra dona amb diners i poder utilitzar-los per poder salvar tota la seva fortuna. Així doncs pensa en el Manelic, un noi que viu a les terres altes pasturant. Ell serà el futur marit de la Marta. Al principi ella no l'estima però, al final, l'acaba agafant estima fins arribar a tal punt de matar al seu amo i així poder viure amb ell durant tota la seva vida, tranquils i allunyats de la Terra Baixa, on ningú la tracta com es mereix. El principal tema que tracta aquesta obra és l’amor. Per una part l’amor vertader que té el Manelic cap a la Marta i, al final, ella cap a ell, i per una altra l’amor que sent el Sebastià per la Marta, que no queda del tot clar si és del tot vertader.
    Per una banda parlem d’una obra romàntica perquè està carregada de simbolisme. Per exemple, a l’hora de parlar de terra alta o de terra baixa l’autor es refereix exactament a la tranquil•litat i al lloc ideal, i a la realitat i al materialisme, respectivament. Per una altra banda podem dir que és romàntica perquè es fa molt present la naturalesa i l’evasió mitjançant aquesta. Aquesta evasió es fa realitat utilitzant la “terra alta”. En Manelic se sent molt més tranquil i millor a les seves terres allunyades.
    Aquesta obra també té parts realistes a l’hora de parlar de la societat. La societat d’aquella època està molt ben representada en aquesta obra, ja que en aquell moment només hi havia una persona que tenia el poder, a l’obra el Sebastià, i molta gent que estava a la seva disposició i li servien, que són, en aquest cas, tota la gent del poble.
    L’obra planteja el conflicte entre l'ideal i la realitat. Per un costat tenim la realitat que representa tant la gent del poble com el poble en si mateix, i per un altre tenim l’ideal que representen les terres altes, ja que aquestes estan lligades amb la llibertat de viure de la manera que vulguis. La postura, entre l’ideal i la realitat, que agafaria seria la de la realitat perquè penso que, encara que també va bé tenir una mica d’imaginació a l’hora d’imaginar-te les coses molt millor de com son, cal tenir els peus a terra i viure la vida tal com és, sempre i quan busquem la millor manera de viure-la.

    ResponSuprimeix
  9. héctor Alvarenga 4t A

    1. El tema principal de l'obra és l'amor, però les influencies realistes instiguen Guimerà a incloure altres temes com l'opressió que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, sent treballadors seus, dins d'una societat conservadora.
    Un tema que apereix es el tema amorós, les relacions entre el Manelic, en Sebastià i na Marta.

    Hi ha també com a tema a tractar, els plans del Sebastià que ha fet per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. Es per tant un tema d'enganyifa perque en teoria cap ni un del poble hauria de saber res de que tot és un pla elaborat per el Sebastià.

    Un altre tema a tractar és la manera de tractar a en Manelic que té la gent del poble, la manera tan discriminatòria amb la que el tracten, el veuen com a una persona inculta i com un babau prl fet de pertanyer a un lloc diferent del seu.
    2. Amb aquesta obra Guimerà plasma un mite existent a la seva època.

    Es tracta de la contraposició Terra alta - Terra baixa que es presenta com dos móns oposats.

    La Terra alta se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que en principi es bo per naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest mon és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra baixa.

    La Terra baixa, en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat com a mitjà de representació.

    ResponSuprimeix
  10. Karen López, 4tB

    GUIMERÀ I LA RECUPERACIÓ DEL TEATRE EN CATALÀ

    Cap a mitjans del s.XIX, les obres representades al teatre eren en castellà i el català en obres del poble. Els sainets van ser la porta d'entrada del catlà en els teatres. Sarafí Pitarra va començar fent parodies, despres va seguir amb els drames rurals.
    L'obra dramàtica d'Angel Guimera JOrge va ser la obrames reeixida en català de tot els temps; exemple: la filla del mar (1900).
    Guimerà va néixer a Canaries, quan tenia 18 anys va viatjar a Catalunya amb la seva familia. L'any 1877 va guanyar 3 premis ordinaris i va treballar como director de les revistes mes conegudes.
    La vida de Guimerà va estar marcada per molt rets que van ser escrits a les seves obres;exemple: L'emegració.
    El teatre de Guimerà evoluviona mes i es va inicià amb la tragedia del vers.

    ResponSuprimeix
  11. Miquel Martorell Crespo 4t ESO C

    Àngel Guimerà (1845-1924), amb vuit anys ve a Catalunya específicament Vendrell. Entra en els cercles culturals de la Renaixença, despuntant com un dels millors poetes. En 1877 aconsegueix els premis ordinaris, des de llavors escriu per ser escriptor de teatre. El seu treball com a dramaturg tenia una de les feines importants (periodisme)on la Renaixença era una de les revistes mes vistes , amb això fer nombrat patriota . En 1895 va ser president de l’Ateneu Barcelonès. Les seves escriptures mes popular són: Maricel (1899), Maria Rosa (1894), La filla de mar (1900) i la mes destacada Terra Baixa (1896). L a vida d’Àngel Guimerà va ser senyalada per diverses fets es veuen reflectits en les seves escriptures: no va ser identificat al Registre fins que va arribar a Catalunya (Saïd en Maricel), el canvi de les Canàries a Barcelona (l’Àgata de la filla del mar) i el fallo sentimental amb Maria Rubió. La manera d’escriure comença amb la desgracia escrit amb vers ( Maricel) i finalment utilitza el drama en prosa amb expressions de temes socials. En les seves escriptures teatrals trobem: inicis curts, diferents escenaris estacionals, historia impressionant, llocs importants, força impulsiva, moltes converses ,essers malignes i pensament d’una persona sana.

    Terra baixa es una obra que tracta d’un home en Sebastià que es l’amo d’uns terrenys on viu el poble. En el poble hi ha una dona la Marta que es veu obligada a tenir moments íntims amb ell. En Sebastià crida a en Manelic un pastor que viu a la terra alta per que es casi amb la Marta i així les possibles sospites entre la Marta i en Sebastià desapareixerien. Al principi la Marta no sen re per en Manelic però mes a davant el comença a estimar, en Manelic s’han va a la terra alta perquè esta fart de la situació llavors el poble agafa a la marta en una casa i lo lla deixen anar. En aquest moment arriba en Sebastià y discuteixen quant de sobte entra en Manelic y es barallen y la Marta apunyala a en Sebastià pel l’esquena. Finalment s’han van tots dos junts a la terra alta.

    L’obra té de romàntic el esforç que en Manelic posa per aconseguir a la Marta, el amor den Manelic es basa en oferir i protegir, la marta s’ha sent a gust i alliberada amb ell. També com un home que mai havia estat amb contacte amb la gent pot fer veure a la gent pot obtenir una dona i alliberar-la del seu sofriment.

    L’obra te de realista que en aquella època el amo de les terres era el que tenia el poder i els demes eren explotats per ell per obtenir a canvi els millors beneficis a canvi de molt poca cosa.

    Diem que l’obra planteja un conflicte entre l’ideal i la realitat perquè la terra baixa és la realitat explotació una única persona amb el poder, però en canvi la terra alta es l’ideal ja que estàs lliure i normalment son persones bondadoses i amb puresa.

    Jo prefereixo l’ideal, perquè així no has de fer el que et mana el que te el poder sinó has de sobreviure amb els teus propis recursos i el que a llavors es per a tu i no per la persona que te el poder.

    ResponSuprimeix
  12. Terra Baixa, Àngel Guimerà

    Fiona Aranda Lamora, 4tA

    1. Terra baixa tracta sobre la història d’una jove anomenada Marta, una jove que va arribar a les mans del poderós i amo de tot en Sebastià, el qual s’aprofitava d’ella. La marta i el seu pare es feien càrrec del molí abans de que el pare morís. En Sebastià al adonar-se’n que la seva riquesa perillava, però al mateix temps no volia renunciar a la Marta i volia que continués sent seva. Per aquesta raó l’amo de tot desisteix buscar-li un marit que sigues babau i que se’l pogués enganyar ben fàcilment, perquè no pogués descobrir la veritat que s’amagava al darrere. Aquest marit és en Manelic, un pastor d’ovelles que vivia a les muntanyes i que s'enamora de la Marta bojament, tot i que la ella, frustrada per tot plegat, l’ignora descaradament, encara que al final ella també l’acaba per estimar-lo. En Manelic, no tan burro com en Sebastià pensa que és comença a sospitar, ja que sent comentaris que fa el mateix poble. La Marta al final en un cop de ràbia li explica tota la veritat, ja que ella l’estima i no vol que se’n vagi. En Manelic acaba matant en Sebastià, i ell i la Marta fugen a les muntanyes a viure.

    2. Tots aquests espais ens ensenyen una realitat en una època concreta. Els personatges que hi apareixen demostren molts sentiments, des de ràbia o frustració, fins a un cert amor incondicional a pesar de no ser correspost. Cada personatges té una opinió pròpia amb una ideologia al darrere.

    3. Tota l’obra en si és realista, els espais són escassos però molt concrets que fàcilment ens poden fer situar en una època determinada. Petits detalls com el molí, la gent treballant al camp. La vestimenta de camperol, composta per diferents retalls de roba vella, esquinçada i bruta; en comparació amb la dels de Terra alta, que consistia en vestimenta elegant i ben confeccionada. Diferents peces con camises, armilles, americanes, uns pantalons a conjunt i un barret de copa. Les faccions de la gent també poden fer-nos pensar de quina part són, com el cas d’en Sebastià la barba ben arreglada i la pell més uniforme, el relacionem amb la burgesia. La d’en Manelic o qualsevol altre del poble les faccions són bastant barroeres, la pell cremada pel sol, les ungles brutes i els cabells despentinats, la relacionem amb Terra Baixa.

    4. Al començament de la historia hi apareixen dues parts ben diferenciades, per una banda la Terra Alta i per altre la Baixa. Els rics tenen tot el poder i manen als seus servidors, el poble, i aquests treballen durament al camp per poder guanyar-se la vida. Però al final aquesta idealitat es tergiversa i el pobre, en aquest cas en Manelic acaba matant al amo de tot, en Sabestià, que era el qui tenia tot el poder i riquesa, i la Terra Baixa surt guanyadora.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Guillem Gallardo Illera, 4t A

      En Sebastià pretén casar-se amb una pubilla rica que el salvi de la ruina i salvar la relació amb la Marta,per tapar això, decideix casar a la Marta amb algú de fora, un pastor anomenat Manelic. Després del casament, la Marta se'n adona que el Manelic l'estima i que no sabia les intencions d'en Sebastià. Una vegada resolts els malentesos, intenten fugir cap a la muntanya, el Sebestià se'n assabenta i expulsa el Manelic del molí, però ell promet que tornarà i es venjarà,la Marta es queda tancada al molí. En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià,durant l'enfrontament,en Manelic mata en Sebastià i pot marxar amb la Marta de la Terra Baixa.

      L'obra símbolitza lo bo i lo dolent, en tot moment es contraposen les dues coses.
      La Terra Baixa es símbol de corrupció, misèria, maldat... on viu el Sebastià , una persona avariciosa, antipàtica, maltractadora... i la Terra Alta, símbol de puresa, llibertat, honradesa, sense maldat... d'on ve en Menelic ,un bon home, alegre, simpàtic...

      La societat rural de l'època es veu reflectida en l'obra, perquè en aquesta, veiem como un home, en aquest cas el Sebastià, mana sobre un grup de pagesos que estan sota les seves ordes, treballant per a ell, com antigament.

      Diem que l'obra planteja un conflicte entre l'ideal i la realitat, ja que en aquest cas la terra alta seria l'ideal perquè és un lloc pur, lliure... i la terra baixa la realitat, perquè es un lloc ple d'enganys, currupció...
      Jo prefereixo la postara ideal, perquè la vida es més tranquila,no hi ha conflictes, en conclusió, es viu millor.

      Suprimeix
  13. Emma-Daphne Cervantes Timmerman 4tA

    1.Terra Baixa tracta d'una història de poble, situada a la terra baixa (la plana), com indica el seu títol, la terra amb malícia.
    En Sebastià, propietari de les terres, es vol casar amb una dona rica que el salvi de la ruïna, però sense deixar el seu romans amb la Marta.
    Per això ha de casar la seva amant, la Marta, amb un innocent pastor, en Menelic. Aquest es un pastor que viu dalt dels Pirineus.
    La Marta no vol, ja que vol estar amb en Sebastià, però finalment ho fa.
    Ja casats,en Menelic és la riota del poble, ja que els demés saben el que en Sebastià porta entre mans. Més tart la Marta s'he n'adona de dues coses, que en Sebastià és mala persona i l' està utilitzant i, que en Menelic i ella estan enamorats. Dies més tart en Menelic també s'he n'adona del que té entre mans en Sebastià, ja que la informació va de boca en boca.
    Una vegada resolts els malentesos intenten fugir cap a la muntanya i el propietari de les terres se n'assabenta i fa fora a en Manelic del molí, però ell promet que tornarà i es venjarà. Marta amb l'ajut de la Nuri prepara la fugida. Més tart, en Menelic, ple de rabia, mata en Sebastiá, ofega a la Marta i torna a la muntanya a sentir-se lliure.

    2. En la història hi ha varies idees del romanticisme, com per exemple la relació entre terra baixa i terra alta, son diferents maneres de viure.
    També hi ha un altra idea, la de veure en Menelic com un heroi, l'home valent.

    3. Terra baixa se'n quadra dins del realisme , que considera la realitat que els envolta, la societat i el seu entorn, per tal de retratar-la com és, encara que pugui ser desagradable.
    No reercea el passat històric, si no, retrata una societat rural catalana contemporània.

    4.1. La part ideal de la història, és la moralitat entre la terra baixa i la terra alta, les diferencies. També com a ideal tenim en la història un heroi, en Menelic, el que salva aquesta societat que fins ara havia estat sotmesa a tot el que digués el senyor de les terres, en Sebastià.
    Per altra banda, tota l'història és completament realista, ja que es reflexen parts molt desagradables que una persona pot viure, parts en les quals els personatges actuen de maneres molt diferents, la qual cosa determina que no tots pensem igual, ni actuem igual, cosa que també succeeix en el dia a dia.

    4.2. Prefereixo la postura realista, ja que retrata la veritat, la societat en la que vivim.
    Em fa veure lo bo i lo dolent que hi ha en aquesta vida, el que et pot passar d'un dia per l'altre. És una manera d'enfocar les coses se'n se cap modificació, simplement el que hi ha és el que hi ha.

    ResponSuprimeix
  14. L’obra Terra baixa parla de la vida de la Marta, una noia jove que viu allà, i de com era la vida en aquella època. Aquestes terres pertanyen a un amo, en Sebastià. Aquest obliga a la Marta a casar-se amb un pastor, en Manelic, ja que no vol que ningú sospiti de la relació que hi ha entre ell i la Marta, i així poder-se casar amb una altre dona. Quan era petita la Marta va perdre a la seva mare, elles eren pobres i la Marta es va quedar tota sola amb el seu padrastre. Va arribar a les terres d’en Sebastià, i per poder sobreviure va haver de mantenir relacions amb el seu amo. Després d’un temps d’haver-se casat, la Marta i en Manelic decideixen marxar de la terra baixa per poder ser més feliços. Es aleshores quan en Sebastià els ho impedeix, fa fora a en Manelic i reté a la Marta dins el moli. En Manelic torna per la nit, i en venjança el mata. La Marta i en Manelic marxen a la terra alta i allà són feliços.

    El romanticisme es pot apreciar en els elements contradictoris, i també en la manera d’actuar dels personatges. Un clar exemple seria la Marta, que passa de l’amor a l’odi o de la tristesa a la felicitat en un moment, podríem dir doncs que ella té un comportament en el que posa els sentiments per sobre de la raó. En Sebastià per exemple simbolitza el llop, ja que es malvat.

    Crec que l’obra Terra baixa es realista perquè retracta la vida dels personatges tal com era en aquella època, eren pobres, treballadors, i estaven sotmesos a les ordres del seu amo, en Sebastià, que es l’amo de tot, fins i tot d’ells mateixos.

    Diem que l’obra planteja el conflicte en l’ideal i la realitat ja que la terra alta simbolitza el que es ideal, pur, bonic, on tothom es feliç i la realitat que seria la terra baixa, la pobresa, el viure sota les ordres d’algú i el no ser lliure. Jo personalment prefereixo la postura de la terra alta, ja que es el millor, o el més fàcil.

    Cristina Botía Gómez 4t ESO A

    ResponSuprimeix
  15. La història tracta sobre la vida de la Marta, una jove que viu a la Terra Baixa. En Sebastià l’amo de totes les terres on viuen, l’obliga a casar-se amb en Manelic, un pastor que viu a la muntanya, a la Terra Alta. Això ho fa per poder-se casar amb una dona de un altre poble i que ningú sospiti de la relació que hi ha entre ells. La Marta en un moment de la pel•lícula explica al Tomàs la seva infantesa, que la seva mare va morir i per poder sobreviure va haver d’estar amb el Sebastià fins ara. Quan en Manelic es conscient del que passa realment, intenta matar al Sebastià però els veïns ho impedeixen. Més tard en Manelic torna i amb l’ajuda de la Marta el mata. Finalment els dos marxen a la Terra Alta on no hi ha gent que els maltracti i on són feliços.

    Terra Baixa és una obra romàntica, es pot apreciar en la importància que donen als sentiments i en com en Manelic parla de la seva Terra Alta i de la natura. Penso que la Terra Baixa simbolitza una mena d’infern on tothom és dolent, es traeixen i s’enganyen entre ells i uns fan patir als altres. En canvi la Terra Alta simbolitzaria el cel, on tot és pur i bonic i on tothom viu en pau. En Sebastià simbolitza el llop per la seva malicia.

    Terra Baixa també es una obra realista, es veu reflectit en la manera en que viuen els personatges. Clarament podem apreciar la figura del amo, que mana sobre ells i els obliga a fer coses que no volen i que han de treballar molt. És una obra realista perquè ens reflecteix la societat antiga tal i com era.

    Diem que l’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat. L’ideal seria la Terra Alta on tot es pur, bonic, tranquil... I on es viu molt bé al costat de la natura. La Terra Baixa reflectiria la realitat on tothom ha de treballar per a l’amo, fer el que ell mani i quan vulgui, on hi ha pobresa i s’ha de treballar molt... Jo prefereixo la postura idealista perquè es la postura maca i “fàcil”.

    Marta Botía Gómez 4t d'ESO C

    ResponSuprimeix
  16. L’obre tracta d’una noia que es deia Marta, la qual orfe de mare, va aparèixer en una masia a prop de Barcelona. Aquesta masia era d’un Home que es deia Sebastià, aquell home era el amo de totes les terres de per el voltat . En Sebastià va “adoptar” a la marta, i tenia relacions no tan pures amb ella. Ell va fer casar a la Marta amb un home que es deia Manelic, ell era un tros de pa de lo bo que era, encara que de vegades li donaven rampells de violència era un bon home. Ell vivia a les muntanyes i no havia vis gaire get a la seva vida. En Sebastià volia un home que fos el més dolent possible, per a la marta, per que ella no s’han amores de ell, però la cosa li va sortir una mica figa. La única cosa que volia en Sebastià era que la gent penses que havia oblidat a la marta per poder-se casar amb una noia rica , que el salves de acabar en la misèria. Encara que al principi la Marta no volgués al manelic, ella es va donar conte que ell l’estimava de veritat i la podia fer feliç de debò. En el final de l’obre en manelic enfadat per que la marta li diu que en Sebastià, es la seva deshonrà, o sigui que es ell el que la va fer la seva amant, acaba matant-lo. L’escena final que es veu en la pel•lícula es a la Marta i en manelic pujant a la muntanya, i fent-se un peto apassionat d’amor.

    En l’obre, l’amor es present de dos manera molt diferents. Una d’elles es l’obsessió que te en Sebastià per la Marta, ell vol que la Marta sigui seva sempre mentre que a la marta li fa fàstic ell, però es massa dèbil com per plantar-li cara. En canvi L’amor que sent en manelic per la Marta es totalment diferent, ell l’estima i vol que ella també l’estimi a ell. Quan la marta s’adona de que ell la pot fer feliç comença a estimar-lo i a apreciar-lo.

    En aquesta pel•lícula es veu com era la societat en aquella època, la roba, l’habitatge i sobretot la manera de distribuir-se. Hi havia un senyor, uns treballadors o pagesos que treballaven per a ell.

    En l’obre es planteja un conflicte entre la realitat i l’ideal. En la part de realitat hi ha els pagesos y el poble, y en l’ideal tenim les terres altes que representen una llibertat esperada per a molts. Jo personalment agafaria les dos a l’hora, per que s’ha de viure la vida i toca de peus a terra però es bo tenir imaginació i pensar que ports estar millor en un futur.


    MªRosa Riaza Lopez 4t d'ESO C

    ResponSuprimeix
  17. Sara Faidi Vilaplana 4tC

    1.L'obra passa en un molí on es troben els treballadors i l'amo. L'historia comença quan el amo del molí (Sebastià) es té que casar amb una noble per garantir el seu poder; però ell te una relació amb una noia del molí (Marta) . En Sebastià per tapar la seva relació amb Marta busca a un noi innocent que no sospiti res de la seva relació amb la Marta i casar-los per a que així ell pugui casar-se amb la noble i continuar amb la relació que manté amb la Marta en secret i aixi poder assegurar el seu poder .


    2.El tema principal de l'obra és l'amor, però tot i aixi l’autor tracta a l’obra temes com l’opressió , l’odi , la por , el maltractament, la bondat, la tendresa, la bellesa.
    En Sebastià te un molí amb gent que hi treballa per ell d’entre altres la Marta. La Marta te l’autoestima molt baixa i el Sebastià s’aprofita d’ella. La Marta sent odi cap a ell, però a l’hora el considera el seu salvador, ja que la deixa estar a casa seva i li dona feina.
    La Marta és obligadada per Sebastià a entrar en matrimoni amb Manelic. Manelic queda enamorat només coneixer la Marta però ella no el pot ni veure però Manelic amb la seva bondad, forma de tractar-la, el cor tan pur que te i la manera de ser, acava enamorant la Marta.
    La Marta va enamorant-se den Manelic mica en mica, ja que veu que és un gran home, ple d’amor i puresa.


    3 .La Terra baixa i la Terra alta representan dos llocs completament diferents. Per un costat la Terra alta es com un lloc perfecte idíl.lic ón tot es puresa i bondat , mentre que la Terra baixa representa la societat pagesa a ón tot els persontages són malvats. El llenguatge dels personatges i la manera de fer d’ells es totalment diferent.


    4. Jo prefereixo l’ideal sobre la realitat malgrat que a la vida hi ha mes moments plens de realitat que d’il.lusió.

    ResponSuprimeix
  18. Pasmelvin Tejada García 4tA
    1-
    La pel·licula de terra baixa és una historia què va de l'amor .
    El tema és que Sebastià s'ha de casar amb la Marta peró Sebastià la casa amb Manelic un home que ve de les terres altes amb la ajuda de Tomàs la casa.Manelic s'adona que la Marta no l'estima i això el fereix molt.

    2-
    La Marta : Es una noia bastant jove i innocent per que l'obliguen a casar-se amb Manelic.

    El Manelic: Es un home que ve de les terres altes però amb el temps el seu pensament cambia quant arriba a les terres baixes.Manelic mata a Sebastià
    innocentment.

    3-
    Terra baixa es coneguda com tot allò que és dolent .Es abundant la pobresa i la gana etc .

    4-
    Jo prefereixo la realitat perquè la pel·licula expressa tot el que pasaba amb el segle XVIII dividient les persones en dues bandes les pobres que son la gent de les terres baixas y la gent mes tranquil·la la que son gent de les terres altes

    ResponSuprimeix
  19. Guimerà i la recuperació del teatre en català

    Cap a la meitat del segle XIX, les interpretacions populars eren en català, els sainets van ser el medi d’entrada als teatres, es van fer més corrents amb la Dida (1872) o Battalla de reines (1887). L’obra dramàtica d’Àngel Guimerà es de les més populars, Maricel (1899), Maria Rosa (1894), La filla del mar(1900), Terra Baixa(1896).
    Guimerà va viure a Santa Cruz de Tenerife fins als vuit anys, quan es va mudar a Catalunya, al Vendrell. L’any 1877 va ser premiat als Jocs Florals. Guimerà era dramaturg i periodista. Es va convertir en un símbol de defensa de la llengua catalana. A les seves obres apareixen contextos de la seva pròpia vida. El teatre de Guimerà va millorar durant la seva carrera i té unes característiques específiques. Comença amb la tragèdia en vers i continua amb el drama en prosa. En el seu teatre son comuns els inicis curt, els diferents escenaris estacionals, les històries impressionants, els llocs importants, la força impulsiva, moltes converses, éssers malignes i els pensaments d’una persona sana.

    Marta Botía Gómez 4t d'ESO C

    ResponSuprimeix
  20. Enrique Sanromà Martin, 4t B


    GUIMERÀ I LA RECUPERACIÓ DEL TEATRE EN CATALÀ

    Cap a mitjans del s.XIX, les obres teatrals eren en llengua castellana, el català nomes en obres populars. Els sainets van ser la via d'entrada del català als teatres. Josep Robrenyo i Frederic Soler de pseudonim van ser els responsables d'aquestos textos. Pitarra va iniciar-se amb parodies posteriorment, va evolucionar a drames rurals i hisoterics. La dida o Batalla de reines va convertir al teatre català en habitual.
    L'obre d'Àngel Guimerà i Jorge va ser una mostre de teatre escrit en català més coneida. Les obres més importants, Mar i cel, Maria Rosa, La filla del mar i Terra baixa.
    Guimerà va neixer a Tenerife i va estar fins a l'edat de vuit anys, quan tota la seva familia va viatjar a Catalunya. Despres de diverses participacions als Jocs Florals, a l'any 1877, guanya els tres premis i es consagrà.
    En 1895 va ser nomenat president de l'Ateneu Barcelones.
    La vida de Guimerà va estar marcada per una sèrie de fets que apareixen a les seves obres.
    Evoluciona clarament al llarg de la seva carrera.

    ResponSuprimeix
  21. "Terra Baixa" Angel Guimerà

    Daniel Amores - 4tB

    1. L'argument de la pel.lícula son les relacions entre l'amo de les terres, una noia que ell te com amistançada i un marit que li busca per callar les veus del poble. El tema podria ser l'egoisme d'algunes persones, la falta de valentia per algunes altres, falta de moralitat, fins i tot l'ingenuitat.

    2. Potser en aquesta obra es veu reflectit els ideals del romanticisme en la terra alta on la gent es sincera i de bons sentiments i la terra baixa simbolitza la realitat, l'egoisme de les persones i els instints mes primitius.
    En Manalic aspira a un amor pur i veu a la noia com un ideal per estimar sempre.

    3. Ens explica que en aquella época l'amo de les terres era tambe l'amo de les persones, que hi havia molta pobresa i miseria, que el que tenia, ho tenia tot i el que no tenia, no tenia res.

    4. L'obra planteja conflicte entre l'ideal que es la vida en la terra alta, on la mort i les relacions son pures, res no es mesquí, i es viu a la natura. En canvi, a la terra baixa hi ha miseria, obsesions malsanes, malicia. Veiem com a la terra baixa viuen sotmesos apasions dolentes, no trobem bondat.
    Si es pot triar viuriem a la terra alta lliures i feliços.

    ResponSuprimeix
  22. Natàlia Garcia Caldeiro 4t d’ESO B

    Fins aquell moment (s. XlX), les obres estrenades eren en castellà. Per tant, els sainets, vans ser el començament del català ales teatres. Van ser escrits, d’entre altres, per Josep Robrenyo i Frederic Soler. Obres com la dida (1872) van fer que el català fos comú al teatre. L’obra dramàtica de Guimerà constitueix una de les obres més importants de tots els temps. Les seves obres, sobretot Terra Baixa (1896), s’han convertit en clàssics. Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife i amb vuit anys es va establir al Vendrell. L’any 1877 va guanyar els tres premis dels jocs florals i es va consagrar. Va començar a escriure obres de teatre, que compaginava amb periodisme. Al 1895 va ser anomenat president de l’Ateneu Barcelonès. Alguns fets de la seva vida, apareixen a la seva obra, com per exemple, que els seus pares no el van reconèixer al Registre fins arribar a Catalunya, l’emigració de les Canàries a Catalunya o el fracàs amorós amb Maria Rubió. El seu teatre va evolucionar al llarg de la seva carrera. A les seves obres solem trobar plantejaments breus, escenes climàtiques, desenllaç catàrtic, predomini del diàleg, espais simbòlics, heroïnes amb força passional, forces malèfiques i filosofia bon paisatge.

    La pel•lícula tracta d’en Menelic, un pastor de la Terra Alta que, baixa a Terra Baixa, perquè el seu amo, en Sebastià, vol casar-lo amb la Marta, una noia que, en el passat, era l’amant d’en Sebastià. Si els dos es casen, les sospites que te tothom te sobre en Sebastià i la Marta desapareixerien. En Menelic demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per conveniència. . Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastià, tots menys un, el Tomàs que era l'ermità. Un cop casats el Manelic i la Marta i viuen junts i, encara que al principi la Marta no sent res cap a ell, amb el tens el comença a estimar. En Menelic s’enfada i es disposa a anar-se’n cap a la Terra Alta, mentre la Marta i en Sebastià s’estan barallant, arriba en Menelic i es baralla amb en Sebastià. La Marta apunyala a en Sebastià per l’esquena i els dos fugen junts a Terra Alta.

    El primer tema que apareix es l’amor. L’exemple és el triangle amorós entre en Sebastià, en Menelic i la Marta. Hi ha també com a tema a tractar, com utilitza en Sebastià al Menelic i la Marta per guanyar diners casant-los. Es per tant un tema d'enganyifa perquè en teoria cap ni un del poble hauria de saber res de que tot és un pla elaborat per el Sebastià. Un altre tema a tractar és la manera de tractar a en Manelic que té la gent del poble. Es riuen d’ell perquè al venir d’un lloc diferent, es més incult que els demés, i no està acostumat a la realitat.

    L’Obra te de realista el fet que antigament també hi havia un amo que tenia terres, i tenia treballadors als quals no pagava i l’únic que feia era proporcionar-li aliments o defensa en cas de guerra.

    L’obra planteja les dues possibles opcions: terra baixa o terra alta, o dit d’una altra manera, la realitat o la idealitat. Es pot veure clarament, ja que Menelic adalt viu sol, en un mon tranquil, sense tenir problemes, i aparentment feliç. En canvi, quan baixa es dona comte de com son les coses, quan la gent es riu d’ell, perquè es l’únic que no s’assabenta de res. Es quan baixa que obre els ulls.

    Personalment prefereixo la realitat. S’està molt bé sense saber la realitat de les coses i tot això, però jo crec que es millor conèixer la veritat, i la situació en la que vius. Crec que tard o d’hora tothom s’ha d’enfrontar a la seva realitat.

    ResponSuprimeix
  23. Terra Baixa - Àngel Guimerà

    Darius Macrea, 4t A

    1. L'obra Terra Baixa tracta sobre una jove anomenada Marta i Sebastià, el amo de tot. Sebastià no volía perdre ni la seva riquesa ni a Marta i per això, decideix buscar un marit prou ximple per a que no poguera veure la relació que hi ha entre Marta i Sabastià. Aquest marit és Manelic. Ell es va enamorar bojament de Marta i ésta l'ignorava completament. Al final, Marta també s'enamora de Manelic. Ell sospitava algo perquè sentía comentaris que feia el poble. Marta l'estimava molt i en un cop desesperat li va explicar tota la veritat sobre la relació entre Sebastià i ella. Manelic acabà matant a Sebastià perquè no aguantà més. Manelic i Marta van fugir a viure junts a la muntanya ja que aquell poble només donava problemes.

    2. L'obra té de romàntic que aquestes dues persones no es coneixíen, i al principi s'ignoraven; però en el pas del temps s'enamoraven ambdos i van fugir a viure una experiència junts.

    3. L'obra és realista perquè segurament haja hagut molts cassos pareguts en l'època. Pots saber quina classe de vida tenía cadascún dels personatges només veient la seva vestimenta, i això es molt realista. No es pot comparar la vestimenta de la Tera Alta i els de la Terra Baixa.

    4. L'idealitat són els que tenen el poder, clarament, però els de Terra Baixa, els que treballen la terra i sobreviuen gràcies als seus cultius poc a poc es donen conte de qué esta passant al seu voltant. I és lógic que li pase com a Sebastià, que el maten.

    ResponSuprimeix
  24. Luana Palacios, 4rt A

    Guimerà i la recuperació del teatre en català :

    Les obres de teatre al segle XIX només s'interpretaven en castellà. El català era utilitzat a les obres populars. Més endavant, a través dels sainets es va introduir el català al teatre.
    Josep Robrenyo i Federic Soler eren els escritors que feien sainets, i gràcies a aixó, el català es va recuperar, ja que aquestes obres es van convertir habituals als teatres.
    Àngel Guimerà (1845 – 1924) va introduir obres de teatre catalanes amb èxits com: Maricel, Maria Rosa o Terra Baixa.
    Guimerà va nèixer a Santa Cruz de Tenerife però als vuit anys, se'n va anar al Vendrell, a Catalunya. Després d'aprendre català, va introduir-se ràpidament a la Renaixença. L’any 1877 va guanyar l’Englantina d’or, la Viola d’argent i d’or i la Flor natural dels Jocs Florals. Aficionat al periodisme, va dirigir una de les revistes més importants de l'época, anomenada La Renaixença. Va ser nombrat defençor de la llengua catalana i al 1895 va fer un discurs d'innguaració en l'Ateneu Barcelonés en català.
    A les obres de Guimerà, es pot veure que parla de la seva pròpia vida, com la perdua dels seus pares, l'emigració o els amors impossibles.
    Les seves obres van revolucionar durant la seva carrera,va passar de la tragèdia en vers, al drama en prosa.
    Les escences més importants de la seva obra són: escences amb molta força, molts diàlegs, heroïnes amb personalitat forta i la ideologia de que l'home és bo i la societat el corrompeix.


    Comentari de Terra Baixa :

    En Manelic, és un pastor que viu a la terra alta, està enamorat de la Marta i aviat es produirà l'enllaç matrimonial. La Marta és una jove que viu a la terra baixa i manté una relació amb el seu amo, en Sebastià. Aquest vol casar-la a per motius econonòmics, però ningu es pot assabantar que mantenen una relació. Ja casats, la Marta li demostra a en Menelic que ella no l'estima, però en canvi ell, està molt il·lusionat per haver-se casat amb ella. Més enavant, gràcies a l'ajuda de la Nuri, la Marta se n'adona que estima a en Menelic. Tots dos decideixen fugir-se a la terra alta, però en Sebastià s'ho impedeix, com a conseqüéncia, els dos aconsegueixen matar-lo. Al final, poden anar-se, ser lliures i feliços.
    El tema principal de l'obra, és l’amor que sent en Manelic per la Marta,però també destaca la dominació que exerceix en Sebastià sobre la Marta i sobre totes les persones que treballen per ell i l'engany produït per aquest mateix.


    L’obra està plena de simbolismes, com per exemple: la terra baixa, representa el pecatl, la malícia, el materialisme, la corrupció i l’explotació, en canvi, la terra alta es caracteritza per la puresa, la bondat i la llibertat.
    L’obra té aspectes romàntics ja que dues persones d’elements oposats, com la Marta (de terra baixa) i en Manelic (de terra alta), arriben a enamorar-se. També podem fer una comparació amb en Menelic i en Sebastià: en Menelic és un bon home, molt carinyós i respectuós,en canvi, en Sebastià és avar, egocèntric, antipàtic i irrespectuós.


    Terra Baixa, és una obra realista, ja que és protagonitzada per pagesos i gent de camp que utilitzen el registre lingüístic vulgar. També es veu com era la societat d’aquella època: les classes més desfavorides, els problemes econòmics, els matrimonis de conveniència i l’explotació dels treballadors per part dels amos.


    L’obra planteja un conflicte entre l’ideal de la terra alta (es un lloc en harmonia amb la naturalesa on la gent com en Melic, ho idealitza tot) i la realitat de la terra baixa (és un lloc ple de mentides i enganys). Personalment prefereixo l’ideal, perquè la realitat moltes vegades no és com a nosaltres ens agradaria, i idealitzar-ho es una manera de fugir del que no ens agrada i crec que dona una sensació de llibertat i tranquil·litat.

    ResponSuprimeix
  25. Laura Tarragó Durán, 4rt B

    Guimerà i la recuperació del teatre en català:


    Fins al segle XIX, les obres s’escrivien en castellà. En català només es feien les obres populars. Josep Robrenya i Frederic Soler foren uns dels autors de les que s’escrivien en català. Aquests escriptors van començar a escriure comèdies. Des d’aquell moment, el teatre català va esdevenir-se important.
    Àngel Guimerà fou un dels escriptors més importants de la Renaixença. Entre les seves obres destaquen "Mar i cel", "Maria Rosa" i "Terra Baixa". Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, però la seva família es va mudar al Vendrell. Ràpidament va aprendre el català i va introduir-se en els cercles de la Renaixença. L’any 1877 guanyà el títol de mestre en Gai Saber als Jocs Florals. En aquell moment començà a dedicar-se al teatre, encara que era periodista. Al 1895 va ser nomenat president de l’Ateneu Barcelonès.
    Les obres d’Àngel Guimerà estaven caracteritzades per: plantejaments breus, escenes climàtiques, desenllaços impactants, predomini per part del diàleg, l’ús d’espais simbòlics, una força passional, la presència de forces malignes i la participació dels personatges en la filosofia del bon salvatge.

    Terra Baixa - Angel Guimerà

    1.L'obra tracta de en Sebastia que és l'amo de tot, vol casar la Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell però que entre ells hi ha més que això. Ell la vol cassar per motius econòmics ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha alguna relaciò amorosa, sino, no podra cobrar certs doblers. El marit que han trobat per la Marta és en Manelic, un noi, pastor, que viu de la Terra Alta i que demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per conveniència. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastià, tots menys un, el Tomas. Un cop casats el Manelic i la Marta i visquent junts, la Marta demostra que no estima al Manelic, pero en canvi, ell es mostra ferit perquè ell.
    La Marta amb l'únic que mes o menys es fa és amb la Nuri, una noia petita que la recorda molt a ella quan era petita i la farà veure en Manelic d'una manera més diferent. La Marta li conta a en Menelic quin va ser el seu passat i com va coneixer en Sebastià. En Manelic, cansat de tanta burla i malicia per part de la gent del poble, decideix agafar i anar-se'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona la Marta per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa. En l'intent de fugir a la muntanya Manelic i Marta són atrapats per en Sebastià. Quan en Sebastià coneix quines eran les seves intencions, fa cridar als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic.
    Després el pagesos es penedeixen per haver fet fora a en Manelic. Es veu com la Marta anyora en Manelic i el troba a faltar, perquè els seus sentiments cap a ell desde el principi han anat canviant un poc. Ja al final, en Manelic va anar a veure a la Marta, però va ser sorpres per en Sebastià, en aquell moment la rabia d'en Manelic el va portar a matar-lo.

    2.El tema principal de l'obra és l'amor, però tot i aixi l’autor tracta a l’obra temes com l’opressió,l’odi,la por,el maltractament, la bondat, la tendresa, la bellesa.
    En Sebastià te un molí amb gent que hi treballa per ell d’entre altres la Marta. La Marta te l’autoestima molt baixa i el Sebastià s’aprofita d’ella. La Marta sent odi cap a ell, però a l’hora el considera el seu salvador, ja que la deixa estar a casa seva i li dona feina.
    La Marta és obligadada per Sebastià a entrar en matrimoni amb Manelic. Manelic queda enamorat només coneixer la Marta.
    La Marta va enamorant-se den Manelic mica en mica.

    3.Terra baixa se'n quadra dins del realisme , que considera la realitat que els envolta, la societat i el seu entorn, per tal de retratar-la com és, encara que pugui ser desagradable. No reercea el passat històric, si no, retrata una societat rural catalana contemporània.

    4.Jo prefereixo l’ideal sobre la realitat malgrat que a la vida hi ha mes moments plens de realitat que d’il.lusió.

    ResponSuprimeix
  26. Caolina Buitrago 4rt,A

    Terra Baixa - Àngel Guimerà

    va néixer a Santa Cruz de Tenerife a l'edat de vuit anys viatja cap a Catalunya on viu i apren facilment la llengua. Va començar a escriure obres de teatre amb la voluntad de guanyar-se la vida.Fins a mitjan segle XIX,les obres que s'estrenaven eren en llengua castellana.El català només pevivia en obres popularas,de tipus religiós o paganes.Els sainets foren la via d'entrada del català als teatres.Les obres mes populars són: Maria Rosa,la filla del mar i sobretot Terra Baixa.

    Comentari de Terra Baixa :

    1.En Sebastià és l' amo del poble i per pagar els deutes, en Sebastià hauria de casar-se amb una dona de bona família. Com tothom s'imagina que la Marta surt amb ell, cap dona el vol per marit. Per amagar aquesta situació, en Sebastià decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, a qui proposa en matrimoni a la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb ella, a qui estima purament.La Marta, no hi està d'acord, ja que en Manelic li fa fàstic, però és casa per ordre d'en Sebastiá. Quan viuen junts, en Manelic s'adona que la Marta no l'estima , i això el fereix molt. En Manelic ja està casat amb la Marta i només s'entén amb la Nuri. Això atrau l'atenció de la Marta, ella explica el seu passat i com va conèixer a en Sebastià, i és quan comença a veure'l d'una manera diferent .En Manelic, a mesura que sap del muntatge s'enutja i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. llavors és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir junts. En l'intent, són interceptats per en Sebastià, el qual tanca al molí a la Marta sota la vigilància dels pagesos i en Manelic és fet fora de la Terra Baixa. Al final els pagesos s'adonen de la seva equivocació d'haver fet fora en Manelic i d'haver seguit les ordres d'en Sebastià. En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i endur se'n a la Marta i durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià i marxa amb ella de la Terra Baixa.

    2. El que té de romàntica l'obra, és que la Marta li feia fàstic en Manelic i no volia casar-se amb ell, però a mida que el coneix, s'adona que ell de veritat l'estima i està molt il•lusionat per haver-se casat amb ella i que no es casa amb ella per conveniència. Llavors la Marta se’n adona que estima en Manelic i vol fugir de Terra Baixa amb ell.

    3. És la realitat de que la societat d'aquella època es troba entre la Terra Baixa, símbol de la corrupció, la tafaneria i la malícia. En canvi la situació realista de la Terra Alta, és un símbol de puresa, llibertat, veritat i d' honradesa.

    4.Per què una cosa es l’ideal dels pagesos i la realitat en la que viuen al poble. Jo prefereixo l’ideal ja que cada persona tindria que lluitar per ell.

    ResponSuprimeix
  27. Rosa Galindo Ruiz 4t- A

    Terra Baixa

    L'historia es centra en la Marta, una noia que es maltractada per el seu amo en Sebastia . Aquest el casa amb un noi que sembla innocent i que no s'entera de res, per aixi no perdre la seva riquesa i no tindre que renunciar de la Marta.
    El Marit de la Marta es en Manelic, un noi que s'encarrega de les ovelles i que viu a la muntanya. Ell s'enamora bojament de la noia encara que aquesta no el fa gens de cas.
    La Marta poc a poc comença a sentir un sentiment especial per en Manelic, i en un cop de fúria i rabia li explica tota la veritat i deixa al descobert la mentira que envoltava al seu Marit.
    Finalment en Manelic mata a en Sebastia per poder esta amb la Marta sense cap impediment.

    L'obra es desenvolupa en un moment concret, en Sebastia es un home possessiu que no vol perdre res de ho que disposa, en cambia en Manelic es un home una mica innocent que mostra molt amor cap a la seva dona la Marta.
    Tots dos lluiten per ho que volen, la part romàntica es la manera en que els personatges reaccionen davant dels seus sentiments.

    Es podria que tota l'obra es realista, començant per les vestimentes, per petits detalls com la manera de treballar en el moli o en els camps, la diferencia que hi ha entre els de terres baixes i terres altes, els de terra alta van amb roba mes formal, elegant, mentre que els de terra baixa van amb roba bruta, esgarrapada etc.
    Una altra forma de diferencia d'on son es fixant-se en las faccions de la seva cara, els que son de terra alta van amb la barba arregla.

    Des del començament de la pel·lícula es veu com es prefereix mes l'ideal que no la realitat, la terra alta seria L'ideal i la terra baixa la realitat.
    La realitat per aixo sempre es la mateixa, els que tenen mes diners son els que manen als mes pobres.
    De totes formes en aquesta historia plantegen un altre final, Manelic mata a en Sebastia i els pobres son els que surten guanyadors en aquesta batalla.


    2n Part:

    A mitjans del segle XIX les obres de teatre s'interpretaven en castellà. El català només era utilitzat per fer obres de tipus populars o orals.
    La llengua catalana va començar a sortir en els teatres a través dels sainets, peces breus que acompanyàvem a les obres mes importants.

    Uns dels escriptors que van fer sainets eren els següents: Josep Robrenyo i Federic Soler. Les obres que van fer aquests coneguts es van convertir en obres habituals als teatres de manera que el català va començar-se a recuperar cada vegada més.

    Del 1845 al 1924, Àngel Guimerà reintrodueix les seves obres de teatre en català amb èxit com: Maricel, Terra Baixa i Maria Rosa.
    També va treballar de periodista, publicant articles diaris i va dirigir-ne una de les revistes mes importants del moment: "La Renaixença". Va ser nombrat defensor de la llengua catalana i el van invitar a fer un discurs d'inauguració el 1895 en llengua catalana en l'Ateneu Barcelonès.

    Les obres normalment parlaven de la seva vida pròpia en factors de la seva historia, per exemple: la pèrdua dels seus pares quan era petit, l'emigració o amors impossibles.
    Les seves obres van revolucionar durant la seva carrera, feia tragèdia en vers, drama en prosa, peró sempre destacant l'èxit romàntic. Les obres tenen escenes amb força, amb molt diàleg, protagonistes amb personalitat forta i la idea de que l'home era bo i es la pròpia societat que el feia canviar i corrompre.

    ResponSuprimeix
  28. David Tourovets, 4t A

    Guimerà i la recuperació del teatre en català :

    Les obres de teatre, a mitjans del segle XIX s'interpretaven en castellà; el català nomes l'utilitzava per a les obres populars i orals.
    El català, desprès va començar a sortir en els teatres a traves dels sainets, peces breus que acompanyaven obres importants.

    Els escriptors que feien sainets eren: Josep Robrenyo i Federic Soler (Serafí Pitarra). Les obres que van fer es van convertir en habituals als teatres de manera que el català va començar-se a recuperar.

    Àngel Guimerà (1845-1924) reintrodueix obres de teatre en català amb èxit com: Maricel, Maria Rosa o Terra Baixa, escrites per ell. També va ser periodista, publicant articles a diaris i va dirigir una de les revistes més importants: "La Renaixença". El van nombrar defensor de la llengua catalana. Va fer un discurs d'inauguració el 1895 en llengua catalana en l'Ateneu Barcelonès.

    Les seves obres sovint parlen de la seva pròpia vida en factor de la seva historia, com la pèrdua dels seus pares des de ben petit, l'emigració o els amors impossibles.

    Les obres de Guimerà van revolucionar durant la seva carrera, va fer la tragèdia en vers, passant pel drama en prosa, sempre destacant l'èxit romàntic. Les seves obres tenen escenes amb molta força, amb molt diàleg, personatges amb personalitat forta i amb l'idea de que l'home es bo i es la pròpia societat que el fa canviar i convertir-se en mala persona.

    Comentari de Terra Baixa :

    La protagonista d'aquesta pel·lícula es principalment la Marta, una noia que es maltractada per el seu amo, que es en Sebastia.
    Aquesta treballa en el moli amb en Sebastia, però es obligada a casar-se amb en Manelic un noi que no s'entera de res i que es enganyat per el amo de la Marta.
    Manelic es pastor i viu a la muntanya cuida'n a les ovelles.
    Manelic s'enamora bojament de la Marta encara que ella l'ignora, però desprès d'un temps la noia comença a estimar a en Manelic.
    Finalment la Marta li explica la veritat al seu marit i aquest mata a l'amo de la noia per fugir amb ella a viure a les muntanyes.

    Crec que la part romàntica d'aquesta historia es la lluita que tenen els dos personatges tan en Manelic com en Sebastia per la noia. En Sebastia no la vol perdre per certs interessos mentre que en Menelic desprès de saber la veritat mata a l'amo per viure feliçment amb ella.

    En realitat aquesta pel·lícula es realista des del començament, les vestimentes i la forma de treballar en el camp es ho que crida mes L'atenció, també les faccions etc.

    Sempre s'ha preferit més l'ideal que no la realitat, tots el que tenen poder someten als que no tenen diners i necessiten treballar per mantenir-se.
    De totes formes en la pel·lícula es veu com els de terra baixa guanyen als de terra alta amb la mort d'en Sebastia.

    ResponSuprimeix
  29. Martí Gallardo Illera 4t A

    La pel·lícula està marcada per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa, en la qual es contraposa durant tota l'acció dramàtica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. D'aquesta manera, l'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana,tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables.A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació del caciquisme rural,i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrés.

    La Terra Alta (d'on ve en Menelic), contrariament a la Terra Baixa és símbol de puresa, llibertat, honradesa, sense maldat...

    La part realista és la socitat rural, en la obra el amo, en Sebastià que simbolitza el mal, la avarícia.,etc., mana a un grup de pagesos que traballem per ell.

    Si parem atenció en l’ambient de l’obra, veurem reflectida la societat rural de la Catalunya de l’època, on els pagesos havien de suportar la dependència dels amos de les terres,
    Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, pur, ple de bondat on no existeix el mal i d’on sorgirà l’heroi, en Manelic, que s’oposarà a la corrupció de la terra baixa i vencerà el mal, encarnat per la figura d'en Sebastià.

    ResponSuprimeix
  30.                                                                  Es dona a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni a la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per ell el matrimoni no és de conveniència sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt. Després en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que la resta del poble se'n riuen d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent a en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que segons Manelic és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia, s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar a la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de Terra baixa.                          Els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia sigut tan bona idea. En Manelic torna a Terra baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta, i ella diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata a el Sebastià ( és en aquest moment, quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.                                          Un primer tema el qual tracta el llibre es l'amor en el qual hi ha un triangle amoros. Tambè hi ha un aldea tema que es la corrupció d'en Sebastià.                                                          La part romántica de l'obra comença la baralla entre la Marta i en Manelic. Després la Marta en un atac d'amor per el seu amat en Manelic decideix lluitar contra en Sebastiá i li diu que entre ells dos mai podrà haber res perquè s'estima a en Manelic.                                      Tambè te una part realista ja que en aquells temps hi predominaven els señors feudals que tenien en el seu poder les terres en les que vivien els camperols i tenien poder absolut sobre ells. Si no pagaven la cosa empitjorava ja que s'aprofitaven d'ells com volien i aquista es la part realista que jo li veig a aquesta obra.                                                                  Els ideal eren els que tenien els camperols contra els señors feudals però un altra cosa és la realitat en la qual vivien ells sotmesos amb els seus amos. Jo a nivell personal prefereixo la realitat ja que em mostra las coses tal i com son i així tenir uns altres ideals amb els cuals conviure.                             HALIM GUTIÉRREZ 4T C

    ResponSuprimeix
  31. 1. L’obra tracta sobre una comunitat rural orientada cap a finals del segle XIX
    On un terratinent te el control de les terres i indirectament també de qui les treballen (un fenomen social molt comú en aquella època)
    En Sebastià (el terratinent) es una persona freda i calculadora.
    Un dia per la seva vida passa la Marta, una nena de pares captaires d’almoina
    Que sent la impetuosa necessitat de estar amb algú.
    Quant ella queda orfe en Sebastià l’ acull, amb el temps sorgeix una relació d’amor-odi.
    Però amb els anys , ell acumula deutes i es veu obligat a casar-se amb la filla de un altre terratinent y per això ha de deixar estar a la Marta i la fa casar amb Manelic.
    En Manelic es un pastor una mica ignorant y possiblement massa ingenu el qual accepta encantat la ofrena de en Sebastià (per qui sent una gran devoció ) .
    Amb el temps sorgeix l’amor entre el Manelic i la Marta.
    Sebastià davant aquest fet els separa.
    Manelic l’amenaça i escapa fins el moment que el mata i escapa amb la seva estimada
    2.la terra baixa simbolitza la nul•litat de la gent (en manelic no queda corromput fins que no arriba a terra baixa) representa el abisme que aboca la gent del poble cruels, tafaneres i vanitoses
    3. es realista per que representa molts dels problemes socials del època, a demes de fer anàlisis de la crueltat de la societat .
    4. els dos termes es relacionen d’una formo o altra, des de aspectes de realitat social del segle XIX que condicionen que el triomf amorós tingui dificultats (ningú s’enfronta a en Sebastià a causa de la seva supremacia quant separa al Manelic i la Marta )

    Gerard Cabo Jose

    ResponSuprimeix
  32. 1a PART: Guimerà i la recuperació del teatre en català

    A partir de la meitat del segle XIX va aparèixer al teatre en català gràcies a les obres d'autors com Josep Robrenyo i Frederic Soler acompanyats de obres com La dida (1872) i Batalla de reines (1887).
    Angel Guimerà i les seves obres constitueixen les mostres de teatre escrit en català.
    Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife, més tard viatjà a Catalunya on desde ben jove es va interessar per la escriptura (periodística, poètica...)Va ser director d'una revista i un home conegut per la seva terra. El 1895 va ser nomenat president de l'Ateneu Barcelonès i expressà el discurs en català, cosa que xocava en aquells temps.
    La seva vida va estar marcada per els següents fets;
    · Els seus pares no el van reconèixer al registre fins que es van establir a Barcelona.
    · L'emigració de Les Canaries a Catalunya.
    · El fracas amorós de la seva joventut.
    El seu teatre evolucionà fins aconseguí crear drames d'estil romàntic. S'inicià amb la tragèdia en vers i després canvia al drama en prosa. Tot i expressar emocions moltes vegades parlava de temes socials com l'anarquisme.
    En les obres solen trobar-hi plantejaments breus, escenes climàtiques, desenllaços catàrtics, predomini del diàleg, espais simbòlics, força passional, forces malèfiques i filosofia del mon salvatge.


    2a PART: Terra baixa

    Aquesta pel·lícula tracta de, un home anomenat Sebastià, l'amo de la zona, vol casar la dona que estima, la Marta, amb un home innocent, en Manelíc. Això ho fa només per motius econòmics i per interessos propis. La Marta no vol casar-se perquè ella sap de que va la cosa, en canvi en Manelíc no te aquesta informació i viu en la ignorància esperant el moment de casar-se amb la seva estimada. Al final en Manelíc s'en adona i intenta matar al Sebastià però la gent que treballa per en Sebastià ho impedeix. Al cap d'uns dies la Marta i en Manelíc assassina'n al Sebastià. Després d'aquests fets s'adonen que s'estimen i decideixen anar-se'n a viure junts a la terra alta.

    Terra baixa esta plena de simbolismes com per exemple la diferencia entre terra baixa, lloc ple de maldat i malícia i terra alta, lloc on es respira tranquil·litat i llibertat i les persones estan plenes de bondat. També hi han altres símbols característics del romanticisme, els paisatges, la desesperació per l'amor de la dona...

    Aquesta obra també es realista ja que mostra el dia a dia d'aquella època ( la feina dels camperols, L'interès pels diners, les classes socials, l'amor de les persones, la diferencia econòmica entre les persones...)

    En aquesta pel·lícula hi ha un conflicte entre l'ideal i la realitat. L'ideal es el pensament d'en Manelíc que creu que a tot arreu es viu com a la terra alta però al arribar a la terra baixa xoca amb la realitat i se'n adona de que no a tot arreu es viu amb la tranquil·litat i la llibertat en la que viu ell. Si e d'escollir prefereixo viure en la realitat perquè encara que moltes vegades sigui dura es el que vivim dia a dia. En canvi si visqués en un ideal viuria feliç molt més temps però al final quan topés amb la realitat estaria perdut en aquest món.


    Pol Benedet, 4t B

    ResponSuprimeix
  33. 1. GUIMERÀ I LA RECUPERACIÓ DEL TEATRE CATALÀ

    Fins a mitjans del segle XIX el teatre català eren de llengua castellana. En Català només pervivia en obres populars. En Josep Robrenya(1783-1838) i en Frederic Soler(1839-1895), amb el pseudònim Serafí Pitarra, foren uns dels autors que escrivien en català, començan a escriure comèdies.
    Unes de les mostres en català més reeixida de tots els temps amb l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà i Jorge(1845-1924), entre les seves obres destaquen "Mar i cel", "Maria Rosa" i "Terra Baixa".
    Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife, la seva família es va mudar al Vendrell, va aprendre el català i va introduir-se en els cercles de la Renaixença. El 1895 va ser nomenat president de l'Ateneu Barcelonés i va fer discurs inaugura en llengua catalana.
    Àngel Guimerà es caracterizaven en les seves obres: plantejaments breus, escenes climàtiques, desenllaços impactants, predomini per part del diàleg, l’ús d’espais simbòlics, una força passional, la presència de forces malignes i la participació dels personatges en la filosofia del bon salvatge.


    2.COMENTARI DE “TERRA BAIXA”


    En Sebastià, l’amo de tot, vol casar la Marta per motius econòmics, perquè ningú pot donarse en compta que tots dos tenien una relació amorosa, ja que en Sebastià deixaria de cobrar una certa quantitat de diners. El futur marit de la Marta es un home procedent de la terra alta que el va demostrar l'estimava de veritat a la Marta, en Manelic era un pastor que li ofreixen ser moliner.
    Amb l'única que més o menys es parla la Marta és amb la Nuri, una noia petita que la recorda molt a ella quan era petita, li fa veure a en Manelic d'una manera més diferent. La Marta li conta a en Menelic quin va ser el seu passat i com va coneixer en Sebastià. En Manelic, cansat de tanta burla i malicia dia a dia de la gent del poble, decideix fugir cap a la muntanya amb la seva dona Marta per anar-se de la Terra Baixa. En l'intent de fugir a la muntanya en Manelic i la Marta van ser agafats per en Sebastià. Quan en Sebastià coneix quines eren les seves intencions, crida als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic.
    Per la nit, amb l’ajut de la Nuri, la Marta intenta fugir de casa, pero es va torbar amb en Sebastià i tot seguit l'agafat cap a la casa. Al seguent dia, la Marta rep la visita d’en Sebastià,començan a discutir i en Sebastià maltracta a la Marta com fa sempre que la veu, de seguida apareix en Manelic i, amb l’ajut de la Marta, aconsegueixen matar-lo.

    El tema principal de la pel.lícula és l’amor pur que sent en Manelic per la Marta, després de tot el que li diu i el fa passar la Marta.
    L’obra té molta simbolització tant a la terra baixa representa la malícia, el materialisme, el pecat, l’explotació i la corrupció; en canvi, com a la terra alta on vivia en Manolic es caracteritza per la puresa, la bondat i la llibertat.
    Terra Baixa és una obra realista, ja que mostra com era la societat d’aquella època. L’obra reflecteix el que passa dia a dia la vida de les classes rurals i la manera vulgar de com parla, que per cert no s'entenc tot seguit sempre.


    Renzo Blas, 4t d’ESO B

    ResponSuprimeix
  34. La película narra una historia romántica per tan d'amor entre tres personatges en Sebastia,la Marta i en Manelic.En sebastia vol a la Marta per a ell sol i ella el vol a ell pero com es veu k nesesita dimers s'ha de casar amb una dona de diners i per no llevar suspites.Obliga a la Marta a casar-se amb en Manelic.En Manelic es un home de la terra alta k no es consient k el casament es una farsa pero ell ja s'ha enamorat de la Marta.
    Quan ja s'ha casat amb la Marta es dona conté que la gent el tracta amb llastima i la persona mes propera o que hi te mes confianza es la Nuri que li explica que la gent no para de dir <>.En Manelic veien eixo vol marxar pero la Marta s'hi nega llavors en Manelic es dona conte de que la Marta també l'estima i volen marxar muntanya amunt,pero en el moment que es volen anar en sebastia fa que ela pagesos el detinguin i el fasin fora de la Terra baixa.
    Els pagesos s'enpanadeixen de aber fet fora en Manelic ja que en aquella época la realitat es basaba en que els pagesos de vaixa(pobre)clase social son manipulats per un home de clase social alta en aquet cas en Sebastia que es l'amo,pero an de obeir les ordrea de l'amo Sebastia de vigilar i no deixar sortir a la Marta de casa fins que ell arribi.Intentan fugir la Marta es aturada per en Sebastia que la fa tornar a casa.
    Un cop dins la Marta li diu a en Sebastia que ella no por viure sense en Manelic perque s'ha enamorat d'ell,just en aquell instant entra per la finestra en Manelic que era el lloc per on entraba en Sebastia per estar amb la Marta.Llavors en Manelic es torna a enfrontar amb en Sebastia per poder fugir amb la Marta muntanya a munt,pero durant el seu enfrontament en Manelic mata en Sebastia i crida a la gent perque ho vegi i s'enporta a la marta tot cridan <> que volia dir que a mort a l'amo Sebastia que era dolent ja que feia patir als pagesos.
    Hi ha un conflicte entre la realitat i l'ideal ja que l'ideal era el motiu o la causa pel qual els pagesos pensaben amb la realitat que estaban vivin.
    Yo prefereixo l'ideal ja que cada persona auria de lluitar per algún motiu o causa en aqueta vida.

    Maria Abarca Ramírez
    4t d'ESO A

    ResponSuprimeix
  35. Guimerà i la recuperació del teatre en català:

    El català subsistia en obres populars, foren religioses o paganes.
    Les primeres obres catalanes que van entrar al teatre van ser el saients.
    El primer clàssic del teatre català és Àngel Guimerà; les seves obres dramàtiques van ser part de les mostres de teatre escrit en català més sobresaltant de l'època.
    Va néixer a Canàries però als 8 anys s'instal·là al Vendrell. Va començar a escriure en català i l'any 1877 va guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals. Altres ocupacions que ell tenia era el periodisme. Gràcies a això va ser reconegut patriota i defensor del català- en les seves obres apareixien fets que van marcar la seva vida: desengany amorós, sentiment de nouvingut i que els seus pares no el reconeguessin. L'estil de Guimerà va començar va començar amb la tragèdia en vers i va acabar amb el drama en prosa. Algunes característiques de les seves obres són: plantejaments breus, escenes climàtiques, desenllaç catàrtic, predomini del diàleg, espais simbòlics, forces passionals i malèfiques i la filosofia del bon salvatge.

    Terra Baixa

    La pel·lícula comença situant-nos al molí on es desenvolupa tota la historia i ens explica la situació de cada personatge; així intuïm que l'amo del molí (en Sebastià) i la Marta festegen, però per pagar els deutes del molí, en Sebastià s'ha de casar amb una dona de bona família, però com tothom s'imagina que la Marta i ell festegen, ningú l'accepta com a marit. En Sebastià per ocultar tot això decideix casar la Marta amb un pastor de la Terra Alta anomenat Menelic que, tot content, baixa de la seva terra per casar-se amb la Marta. Encara que en Menelic l'estima de veritat, la Marta no hi està d'acord ja que li el pobre home li fa fàstic i es casa per obligació d'en Sebastià. Peró en Menelic se'n adona de que la Marta no l'estima i això el fereix molt.
    La resta de gent que hi viu al molí se'n riu d'en Menelic i sembla ser que només s'entén amb la Nuri. Això fa posar gelosa a la Marta, que comença a veure el Manelic d'una manera diferent. Ja cansat de tot, el pagès anuncia que vol tornar a la Terra Alta, llavors és quant veu que la Marta també l'estima i volen fugir sols, però abans de poder anar-se'n arriben al molí en Sebastià i el Mossèn que quant s'adonen de que ells dos volen fugir, desterra a en Menelic de la Terra Baixa i tanca la Marta (sota vigilància dels pagesos) al molí. En Menelic no es dóna per vençut i tona a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i emportar-se a la seva dona. Aquest el mata i els dos fugen feliços cap a la Terra Alta, una terra més sana i amb menys corrupció.

    Alguns dels temes que apareixen a la pel·lícula són: l’amor, el maltractament cap a la dona, la corrupció del Sebastià per els diners i la discriminació que rep en Manelic per part dels pagesos del molí.

    La Terra Baixa és una obra romàntica i un fet que ho demostra és la contradicció; la Terra Alta i la Terra Baixa són dos mons oposats. La Terra Alta es un lloc pur, sense malícia, natural i sense corrupció, e canvi, la Terra Baixa es tot el contrari, representa tot allò que és dolent, i hi ha molta maldat i corrupció.
    El mateix passa amb el Manelic i en Sebastià; en Manelic és un home senzill, simple i viu feliç amb les seves ovelles a la Terra Alta. En Sebastià és el contrari d'ell, avariciós, corrupte, superior, egoista etc.

    En aquell moment hi vivien una situació difícil ja que els pagesos havien de treballar de sol a sol per quatre duros de no res. A més a més, les dones estaven menyspreades per els homes i aquestes els havien d'obligar en tot (tal com fa la Marta a en Sebastià).


    Irene Duaigües Carro 4t B

    ResponSuprimeix
  36. El Sebastià es un home molt arrogant, amb un gran sentiment de superioritat, però estima a la Marta. El Sebastià vol que la Marta es casi amb en Manolic, un jove pastor que viu a les terres altes. En Manolic creu que la Marta l'estima, però no era aixi, el Sebastià ho feia perquè no li embarguessin els masos i les terres. Més tard la Marta i en Manolic s'enamoren.
    La Marta amb l'ajuda d'en Manolic es barallen amb el Sebastià. M'entres en Manolic l’estrangulava, la Marta va agafar un ganivet i el va apunyalar per l'esquena. El Sebastià avia mort, ràpidament el Manolic vacomençar a cridar "he matat al llop", com si agues aconseguit vèncer al seu pitjor enemic. Junts van abandonar les terres baixes i se'n van anar a viure a les terres altes.


    Aleix Campanera 4tC

    ResponSuprimeix
  37. Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Els seus pares decidiren tornar a el Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s’instalúlaren a Barcelona, on Guimerà cursà estudis als escolapis; ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Formà part del grup Jove Catalunya i fou un dels fundadors de la revista "La Renaixensa", que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director. Concorregué als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-se'n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber. Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia, l'any 1879. La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera comprèn des de la peça esmentada fins a l'any 1890 amb obres de caràcter històrico-romàntic.

    Halim Gutiérrez 4t C

    ResponSuprimeix

  38. L'obra escrita per Guimerà a finals del S.XIX tracta d'en Manelic un xicot que vivia a la muntanya (terra alta).
    L'oncle Sebastià el va prometre amb la Marta que vivia a la terra baixa, en Sebastià era l'amo de tot el molí.
    En Sebastià fa aquest casament de conveniència perquè esta arruïnat.
    El Manelic està molt content amb el casament però no s'avia que era de conveniència, la Marta no esta contenta amb el casament perquè sabia que era un casament de conveniència, la nit de noces en Manelic veu un home i sospita de la Marta com que la Marta no estima el Manelic es barallen, però amb el temps s'acaba enamorant d'en Manelic perquè s'anadona que el Manelic es L'única persona que l'estima de veritat i que es seu.
    En Manelic i la Marta decideixen marxar junts a la terra alta però estrove a l'oncle Sebastià i repte a la Marta i se l'emporta, el Manelic enfadat se'n va a rescatar a la Marta i es baralla amb l'oncle Sebastià, l'oncle Sebastià mor.
    En Manelic i la Marta ja son lliures i se'n van cap a la terra alta.

    L'obra es romàntica perquè comença se'n un amor fals perquè en Manelic estima a la Marta però la Marta no, però el Manelic lluita per l'amor de la Marta que s'acaba enamorant d'en Manelic.La terra alta esta la gent educada, treballador etc.., però en la terra baixa la gent es corrompuda, maliciosa, etc...
    En Manelic, en baixa a la terra baixa és corromp-eix una mica perquè ell a la terra alta era un xicot tranquil callat però a la terra baixa com la era una societat mes corrompuda es torna com ells.

    L'obra es bastant realista perquè el decorat ens situa en aquella època junt amb el llenguatge i la vestimenta, i la gent pagesa treballant al camp.

    És un conflicte entre un món ideal i un món corromput, jo personalment prefereixo un mon ideal però la realitat es la realitat.




    Rehman Khan Muhammad, 4t d'ESO C

    ResponSuprimeix
  39. L'obra es centra en tres personatges, en Sebastià, la Marta i en Manelic. En Sebastià és l'amo del poble i s'hauria de casar amb una dona rica per poder pagar els deutes. Ninguna dona es pot casar amb ell, tothom pensa que esta amb la Marta, i perque en Sebastià es pugui casar, fa un muntatge, que és que la Marta es casi amb un home que no conegui ningú, que és en Manelic i ve de la Terra Alta. La Marta no es vol casar amb ell, pero ho fa per obligació d'en Sebastià.
    Quan la Marta i en Manelic estaven vivin junts, ell es va adonar que no era estimat per la Marta i li fa mal. Aleshores en Manelic només confia en la Nuri, això crida l'atenció de la Marta, i llavors ella explica com va conèixer a en Sebastià i el veu de manera diferent.
    En Manelic a mesura que passa el temps, descobreix el muntatge, s'enfada i vol tornar a la Terra Alta, llavors s'adona que la Marta l'estima i volen fugir junts.
    Quan intenten estar junts, en Sebastià tanca a la Marta al molí i posa pagesos a la porta perque no entri ningú i fan fora a en Manelic de Terra Baixa. Els pagesos s'arrepenteixen d'haver-lo fet fora i de fer-li cas a en Sebastià.
    aleshores en Manelic torna per emportar-se a la Marta, s'enfronta a en Sebastià i el mata. Finalment la Marta i en Manelic marxen de Terra Alta.

    L'obra té de romàntica, que al principi la Marta li feia fàstic casar-se amb en Manelic, pero al pas del temps, el coneix més i s'adona que ell l'estima molt i que està feliç d'estar casat amb ella. Llavors ella s'adona que l'estima i vol marxar amb ell de Terra Baixa.

    La part realista és que en aquella època la Terra Baixa era símbol de corrupció i de malicia. En canvi la situació realista de la Terra Alta, és símbol de puresa i d'honradesa.

    Mònica Sánchez 4t d'ESO A

    ResponSuprimeix
  40. Primera part: Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà i Jorge, la seva obra va ser una de les més emblemàtiques d'aquell temps.
    Santa Cruz de Tenerife (1845-1924) fill de
    Margarita Jorge, es va traslladar al Vendrell (Catalunya)
    ón es va adaptar a la Renaixença, per les seves intervencions
    en el Jocs Florals (1877) aconsegueix tres galardons.
    Li van proclamar cap de l'Ateneu Barcelonès
    Alguns fets curiosos van ser:
    -Va ser fill irreconegut
    -Va estar envoltat d'amors impossibles
    Segona part: Terra Baixa
    Terra Baixa és una tragèdia romàntica i un Drama que explica la història d’en Manelic, un home que esta enamorat de la Marta,Però ella esta obligada a casar-se amb el Sebastià per un matrimoni de convinença, però ell no ho sap hi creu que la Marta es casa per amor.
    En la meva opinió,aquesta obra te de romàntic que ells dos lluiten per estar junts en aquella època de la terra alta i la terra baixa a pesar de l’ impediment d’aquell casament.
    L’obra és molt realista perquè exposa la situació d’aquella època i la forma en la que vivia la gent i les seves costums.
    En l’obra apareix la lluita entre l’ideal i la realitat, ja que el protagonistes volen estar junts encara que no sigui el correcte.

    Angel Flores 4t d'eso C

    ResponSuprimeix
  41. Terra baixa es una obra teatral, en aquest cas està adaptada pel cinema, creada pel Àngel Guimerà.
    L’obra transcorreix en un molí, a mitjans del segle XIX, allà viu la Marta, i prop d'ella uns altres treballadors, tots ells, com era comú en aquella època, tenen un amo, el Sebastià, que obliga a la Marta a casar-se amb el Manelic, un pastor de terra alta, tot això ho fa ja que s’ha de casar amb una noia de la noblesa, amés la gent comença a sospitar que entre la Marta i el Sebastià hi ha alguna cosa mes que una simple relació de treballadora-amo. Al principi a la Marta li fa fàstic el Manelic, perquè es pensa que no li fa res aquell matrimoni forçós, però a mesura que passa el temps s'adona que ell no és el que ella es pensava, al contrari, és un noi innocent i tendre, al final la Marta s'acaba enamorant d'ell. Quan estan a punt d'escapar-se'n cap a terra alta és troben amb el Sebastià que obliga a el Manelic a marxar i a la Marta a quedar-se. Després, torna el Manelic per venjar-se, “mort el llop” i rescatar a la seva estimada per anar-se'n junts cap a terra alta.
    Els temes que planteja aquesta obra són, el tema amorós per el triangle amorós entre la Marta, el Sebastià i el Manelic; la servitud, dels treballadors cap al Sebastià; la discriminació, de la gent del poble que tracten com a un ximplet al Manelic; la terra baixa, que representa la malícia i el materialisme; terra alta, la puresa.
    Aquesta obra és romàntica i a més realista, per una sèrie de temes dels quals és parlen en l'obra, són actuals per l’època com els polítics i societat; com per exemple la societat estamental (burgesia i camperols), la agricultura de subsistència i un registre lingüístic vulgar.
    Diem que l’obra planteja aquest conflicte perquè, l’ideal, és a dir el amor entre el Manelic i la Marta els dos vivint junts, acaba frustrat per la realitat, és a dir l’impediment que suposa l’existència d'en Sebastià, i l’opressió que exerceix ell sobre els seus treballadors. Jo prefereixo la part ideal, la felicitat, veure a la Marta i el Manelic junts en terra alta.

    Andrea del Mar Milán Rodríguez
    4t d'ESO C

    ResponSuprimeix
  42. Part 1

    Al principi es una mica lios ja que pre presenten tots els personatjes de l'obra.
    L'obra es vasada en 3 actors principals :La Marta( filla adoptiva de en sebastia) ,en Sebastià( l'amo de totes la terra baixas) i en Manelic (pages de terra alta),de secundaris hi son els pagesos. En Sebastià té molts deutes i l' única manera de pagarles és casant amb una noia rica.La pega és que ningú vol casar-se amb en sebastià perque tothon sap que la marta i ell tenen algo.En Sebastià va ingeniar el plan de casar a la marta amb algú per així tapar el rumor de que ells estan junts. Tothon de la terra baixa ho sabia així doncs va agafar i l'hi va preguntar a en Manelic pastor de la terra baixa s'hi volia matrimoni amb la seva filla Marta. En Manelic enamorat de la bellesa de la marta va acceptar sense s'haver que tot era una farsa.Ja casats tothon se li feia la burla fins que va saber atramos de la Marta, que tot el matrimonio era mentida.Pasavan els dies i en Manelic és recolça en en la nuria nena petita del poble que també a sigut adoptada.Sense adonar-se 'n Manelic cridava l'atenció de la Marta Ja que s'hi sentia identificada amb ella .Poc a poc la Marta va anar pasant-se en contra de Sebastiài es va enamorar d'en Manelic ja que es va adonar que ell no tenia ni idea de la farsa, que en Manelic era bo.
    En Manelic cansat de tanta burlai falsetat intenta tornar a la terra alta amb la seva estimada Marta, pero en l'intent de fugir en Sebastià els exampa .A la Marta la encierran en un ¨molí i els pagesos els hi van donar la ordre perque no entres ni sorti ningú. La Nuria va ajudar a fugir a la marta pero pel cami es va trobar amb en sebastia i va ser retornada al molí.En sebastia volia avosar d'ella, en aquell moment eb Manelic va apareixer i va lluitar per l'amor de la Marta.Van començar una emocionant baralla fins que la Mrta va agafar un ganivet que anteriorment en manelic va llançar a terra i amb totes les seves forçes li va clavar a l' esquena del Sebastià i en Manelic el va acabar matant. Al final l'historia va acabar bé, en Manelic i la Marta se van anar a viure junts a la terra alta.


    Té de romantica que hi han 3 personas embolicades en un drama amoros.Primer la Marta hi en Sebastià son dos amants.Pero en Sebastia decideix casar a la marta amb en Manelic per interes. Pero ell no sap que alfinal la Marta i en Manelic s'acaven enamorant de veritat.L'obra es reflecteix la terra alta com el lloc de puresa, tranquilitat,pau. Encanvi la Terra baixa es el lloc on tot es impur,conflictes,no hi ha tranquilitat,estan sota les ordres d'algú etc..Per aixo el revombori i les varalles es fan a la Terra baixa i el bonic final de amor , pau i tranquilitat es dona a la Terra Alta d'on prové en Manelic.

    Aroa Mangas segura 4TC

    ResponSuprimeix
  43. Part 2

    Té de romantica que hi han 3 personas embolicades en un drama amoros.Primer la Marta hi en Sebastià son dos amants.Pero en Sebastia decideix casar a la marta amb en Manelic per interes. Pero ell no sap que alfinal la Marta i en Manelic s'acaven enamorant de veritat.L'obra es reflecteix la terra alta com el lloc de puresa, tranquilitat,pau. Encanvi la Terra baixa es el lloc on tot es impur,conflictes,no hi ha tranquilitat,estan sota les ordres d'algú etc..Per aixo el revombori i les varalles es fan a la Terra baixa i el bonic final de amor , pau i tranquilitat es dona a la Terra Alta d'on prové en Manelic.
    És vastant realista per la epoca que esta feta. A la gent de l'epoca els i mou el interes de tenir grans cuantitats de diners o terres.Les persones es casaven sense estar enamorats, es casaven per interes de terres com de diners. Per aixo la obra es vastan realista ja que tracta d'un home que es vol casar amb una noieta per els diners que te, ja que ell te molts deutes i no els pot asolir.En aquella epoca hi habien un senyor feudal que era el amo de les terres i tenia gent que trabellava per a ell a cambi de un petit salari o per només poger viure allà .L'obra també surt reflectit aquest concepte.




    perque planteja un mon ideal en el cual es casen dos persones que en teoria es algo bonic i representa que son feliços.Pero la realitat es que es casen per interes per que en Sebastia es poges casar amb l'altre noia per pagar els deutes. Aquest es un altre conflicte entre l'ideal i la realitat. L'ideal es algo que es casen suposadament per amor, pero la realitat es que tot es una farsa perque no hi ha amor ni sentiments ni res,nomes interes per diners.l'ideal es casarse per arreclarse les vides i aixi pensen que tot sera millor per tenir mes capital i mes terres.Pero la realitat es que aixi no son feliços,la felicitat no es vasa en tenir mes diners o mes terres sino estant amb la persona que et fa feliç.Per aixo primer surt la Marta y en Sebastia que estan bé tenint molt.Pero despres es veu que la Marta es mes feliç estant amb algu que estima i que no tingi res, que estant amb algu que no la valora.

    Aroa Mangas Segura 4TC

    ResponSuprimeix
  44. Part 3

    GUIMERÀ I LA RECUPERACIÓ DEL TEATRE EN CATALÀ

    A la meitat del segle XIX en els teatres la llengua que s’utilitzava era el castellà.
    Gracies els sainets (petites escenes de humor) van ser l’inici de que parlessin en català en obres de teatre. Josep Robrenyo i Frederic Soler, de Serafí Pitarra van ser els encarregats d’aquest escrits.
    Una gran fabricació de les obres “La dida” al 1872 o “Batalla de reines” al 1887 va fer que el català en els teatres fos algú quotidià.
    Una de les obres mes conegudes escrites en la llengua catalana va ser l’obra de caràcter dramàtic d’Àngel Guimerà i Jorge a l’any (1845-1924). Les obres mes rellevants van ser, Mar i cel a l’any 1888, Maria Rosa a l’any 1894, La filla del mar a l’any 1900 i la mes destacada Terra Baixa a l’any 1896, totes aquestes eren habituals a teatres catalans.
    Àngel Guimerà era considerat català, però el seu lloc de naixement era Santa Cruz de Tenerife. Va triomfar com a poeta ja que en els jocs florals va aconseguir 3 premis. A partir d’aquí inicia a redactar obres teatrals. Aquest homa era considerat un patriota i defensor del català.
    A Àngel Guimerà el van fer president de l’Ateneu Barcelonès. Les seves obres sempre estaven basades una mica amb la seva vida, com per exemple que a partir de que va ser a Catalunya el van considerar un fill seu els seus pares, o un altre exemple el cavi de ciutat de Canàries a Barcelona o els mals amors que va tindre. Va fer drames d’estil romàntic. Va començar amb els vers amb “Mar i cel” a continuació drama en prosa.
    Les seves obres destacaven el diàleg, intriga amb personatges secundaris, escenes en les quals el clima era de gran intensitat, creació d’espais simbòlics, protagonistes amb una intensitat sentimental que la duu a marxar de la seva classe social i per últim molts dels individus col·laboren de la filosofia del bon salvatge, la persona es bona per naturalesa i la humanitat la fa mal bé.

    Aroa Mangas Segura 4T C

    ResponSuprimeix
  45. -La pel•lícula tracta sobre una noia de la terra baixa que es diu Marta, la que té un molí i un amo que la domina a causa de que els seus pares van morir quan ella era petita. Amb tot això, en Sebastià que es el seu amo, la fa casar-se amb el Manelic, un home de la terra alta, el qual la Marta no hi vol, però més tard es dona compte de que ell la estima de veritat i per això segueix en davant.
    Manelic a mesura que pasa el temps, sap que en Sebastia abusava de la Marta, així que amb l’ajut de la Marta el Maten i escapen junts a les muntanyes
    -La pel•lícula explica les diferències entre dos mons oposats, dos homes enfrontats amb punts de vista totalment diferents
    -Àngel Guimerà ens explica com era la societat en aquella època, les mentalitats i el comportament de aquelles persones..
    -La pel•lícula comença descrivint la societat d’aquell moment (realista), després quan en Manelic mata a en Sebastia(idealista)

    Yolanda Pérez Sala 4TC

    ResponSuprimeix