Tòpics literaris




















Aquest conjunt d'aspectes que caracteritzen personatges, espais o situacions genèriques, o que expressen una idea, i que la tradició literària ha convertit en model universal, us poden servir per entendre molts textos al llarg del curs.

  • CARPE DIEM
Carpe diem, quam minimum credula postero (Horaci)
(Aprofita el dia i no esperis res del demà)

És un convit a aprofitar les alegries i els plaers de cada dia sense amoïnar-se gaire pel futur, davant la fugacitat del temps.

Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
(Joan Salvat-Papasseit)

  • BEATUS ILLE
Beatus ille, qui procul negotiis, Ditxós aquell que, allunyat dels negocis,
Ut prisca gens mortalium, com feien els antics, conrea els camps
Paterna rura bobus exercet suis, paterns amb els propis bous,
Solutus omni foenore ! lliure de cap deute.
(Horaci)

Caràcter lloable de la vida tranquil.la del camp, allunyada de vida bulliciosa de la ciutat, que és vista com a perniciosa.

  • LOCUS AMOENUS (lloc deliciós)
Indret de la naturalesa plaent i agradable, lloc idíl.lic. L'esquema tòpic el formen un arbre i la seva ombra, un prat i la seva verdor i una font fresca i regalada. Prové de la poesia bucòlica clàssica.

Una fonteta raja al peu de la noguera.
Allà van cada tarda a berenar els infants:
potser la font n'imita els salts remorejants.
I la noguera, a tots, els fa de mainadera.
(Josep Carner)

  • UBI SUNT
Ubi sunt qui ante nos fuerunt
Anònim (d'un poema medieval)

(On són? Què se n'ha fet, d'aquells que foren abans que nosaltres ? )

Interrogació retòrica sobre el destí dels grans homes d'èpoques passades que han mort. Posa èmfasi en la brevetat de la vida humana i la vanitat del present.

Doncs ,¿què us heu fet, superbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu decrèpit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies
la terra d'àngels i de sants lo cel?


Per qui vulgui aprendre un poema i recitar-lo davant la classe, aquí teniu un exemple del
"carpe diem", de F. Parcerisas

Aprofita aquest moment. Oblida
els camins que t'han dut fins aquí
i la foscor que, davant teu, amenaça
amb el no-res. Aquest cos que dorm
i que s'agafa de la teva mà entre somnis
és llum en la llum i et fereix
com el vent que infla la vela i t'extasia.
Oblida la nit, oblida les fulles d'octubre.
Vine, asseu-te, feliç, als meus genolls.
Fins ara ni t'havies adonat de la pluja
que ha caigut, persistent, des del migdia.
No et cal viure enfora, on no hi ha res,
quan el silenci, a dins, és una música que estimes.
Escolta les gotes timbalenjant als vidres
i deixa que el cor malmès se t'arrauleixi
oblida't del temps, dels infortunis,
vora aquest son bellíssim que et fa viure.

Redacta un text en què expliquis un record molt emotiu que t'hagués fet pensar que cal aprofitar el moment.

6 comentaris:

  1. Amb la recent mort del pare del meu millor amic (que era com el meu avi) i la meva àvia, he vist que la vida vola. Que fa poc estàvem rient tots junts i ara això no són més que records. D’un dia cap l’altre tot canvia. Amb això vull dir, que hem d’aprofitar al màxim cada moment, perquè tots són diferents i únics, no hi haurà un que sigui igual a un altre. Dia a dia hem d’estar amb la gent que estimem i ens estima, lluitar per tot allò que ens fa feliç i pels nostres somnis, siguin els que siguin... Si deixem passar el temps i les ocasions, pensant que n’hi haurà d’altres i més temps, pot ser ens equivoquem, i finalment ens penedim.
    Deixar la por a un costat i...viure el dia com si fos l’últim que et queda per viure.


    Paula Sanz Triana 1er A batx

    ResponSuprimeix
  2. Mai em podria fixar en un sol record. A la nostra vida tenim un munt de records. No tots són bons, però sí la majoria , els que estan rondant en el nostre cap molt de temps, són perquè realment han estat un moment màgic, en el qual t ‘agradaria haver estat més temps,tota una vida. Però aquests records en els quals has estat completament feliç, que és uns sentiment que no s’ aconsegueix amb facilitat, els has d’ aprofitar, per un motiu: mai sabràs quan tornaran a passar i cal recordar que la vida no és com un rellotge, no podem canviar ni l’ hora ni el dia i si jo pogués tornaria enrere.

    Diana Iglesias Afonso 1er A batx

    ResponSuprimeix
  3. A la sortida del meu País, per força vaig haver de deixar a la meva familia i als meus éssers estimats. Vaig marxar molt trist perquè em sentia malament perquè no tenia força de voluntat, no podia dir res a ningú. Les paraules no em surtien però quan vaig arribar a Barcelona i vaig observat bé la ciutat, una ciutat molt meravellosa i molt alegre, recordo que feia rialles per deixar d'enyorar el meu País. El millor de tot és que feia 9 anys que no veia a la meva mare, i al girar el cap vaig veure la cara i el cos de ma mare, aquell moment fou el moment més gran, més alegre i més meravellós del món. I desdé aquell moment mai he deixat d'aprofitar els moments que tinc en companyia de ma mare i dels meus nous amics.



    Patricio Loor

    ResponSuprimeix
  4. Un moment de la meva vida que vaig experimentar aquest tòpic literari va ser l'any passat durant les vacances d'estiu. Els meus pares em van apuntar a unes colònies. Vam estar allà durant 10 dies, i vaig fer bons amics. Quan va arribar l'últim dia, va ser molt trist per tots nosaltres ja que no ens tornaríem a veure, pot ser mai més. Aeshores vam decidir aprofitar al màxim l'últim dia que ens quedava: vam fer jocs tradicionals, vam anar a discoteca... Mai m'ho havia passat tan bé com aquell dia. Cada cop que ho recordo m'envaeix un sentiment d'alegria per haver-ho aprofitat tant perquè una experiència com aquella no em tornarà a passar.

    ResponSuprimeix
  5. Fa quatre anys jo feia segon del'ESO quan tenia 14 anys, en tot el curs no feia el que hauria de fer i per això vaig repetir de curs. I quan vaig donar la notícia als meus pares d'això, es van quedar decebuts de mi, ja que ells no pensaven que passaria això i a més jo per dins em trobava malament. Desprès em vaig adonar que perdre un any de curs és molt de temps perdut i sobretot les despeses que vaig ocasionar. A partir d'aquell any, vaig decidir estudiar més perquè no torni a passar això i per tenir als meus pares contents.

    Diego Rivadeneyra Vigo 1er Baxt "A".

    ResponSuprimeix
  6. Un moment en el jo vaig haver de veure la vida d'una forma CARPE DIEM va ser quan de mica en mica persones de la meva familia, com el meu oncle, en poc temps va ser la meva avía i fins i tot la meva germana van morir. Això em va fer canviar i agrair a tot el que m'ha permès mantenir-me viva. Aquestes persones sempre les portaré al meu cor per recordar molts moments compartits. També em fa sentir que la vida, l'hem de disfrutar perquè moltes vegades s'escolta parlar dels intocables a l'Índia, els quals no tenen les mateixes facilitats que nosaltres o també a l'Àfrica, els nens gairebé la majoria, ja neixen amb el SIDA i no tenen accés sanitari com el que nosaltres gaudim. Però sobretot penso que hem de viure la vida al màxim perquè no sabem el que ens pot passar demà.


    Lizbeth Mejia 1r Batxillerat B

    ResponSuprimeix