La recerca

Durant part d'aquest segon trimestre de curs hem estat comentant el còmic titulat La recerca que ens ha introduït en una part de la història del s. XX : el nazisme, l'holocaust, els camps de concentració, el feixisme de Hitler, etc.


Imagina’t per un moment que ets un presoner/-a d’un camp de concentració. 
Pensa i explica com et sentiries i com sobreviuries les penúries.
( Redacció de 100 paraules aproximadament). 
 
  Comenta, finalment, si t'ha agradat la tria d'aquesta lectura.

29 comentaris:

  1. Si jo fos una perssonera d'un camp de concentració, em sentiria molt trista, sola, deprimida, amb molta por, etc... Pasaria molta gana, perquè allà no et donen pràcticament menjar. No tindria força per res perque les condicions d'un camp de concentració són treballar forçadament moltes hores seguides, no menjar casi res i dormir moltes poques hores diàriament.
    Sobreviviria intentant fer tot alló que m'ordenés el capità.
    Aquesta lectura que estem llegint ara no m'està agradant molt perquè la trobo aborrida.

    Lidia Gómez Tost, 2 ESO Q.

    ResponElimina
  2. Si jo hagués estat en el camp de concentració de Sachsenhausen, que està situat al nord de Berlín a la ciutat d'Oranienenburb, no hagués aguantat, perquè hauria d'haver treballat molt i sobreviscut sense menjar i molt poca aigua.Hagués estat molt trist, per la vida que m'hauria tocat, i molt nerviós perquè cada dia podria ser l'últim, perquè ningú assegurava que visquéssis i possiblement no veuria a la meva família perquè ens posarien en diferent lloc, i a més, si i hagués estat, quan hagués tingut pocs anys m'haguésin matat perquè no tindria prou força per treballar.

    ResponElimina
  3. Si jo hagués estat reclús en el camp de concentració de Auschwitz, probablement no hagués aguantat ni dos setmanes, degut a que en la societat actual estem acostumats a alimentar-nos bé ( a la majoria de les famílies) i a no realitzar grans esforços físics. A més soc un nen. Les condicions en las quals es vivien en aquests camps era realment pèssima y no tendria cap idea de com sobreviure. També seria molt dur que d’un dia per l’altre t’agafessin uns homes, et posessin en un tren en unes condicions no gaire bones y a més sense menjar, ni lavabos ,ni res i et portessin a un lloc ple de gent en males condicions i et separessin de la teva família. Com ja he dit no crec que aguantés ni dues setmanes.

    ResponElimina
  4. Em sentiria molt malament perqué hauria sigut allunyat de la meva família i no se molt el que hi faria per a sobreviure. Pero si hi estic segur que no hagués perdut la esperança, i que hauria tingut que adaptarme d'alguna mena per aconseguir sobreviure. A més a més, no hi seria sol, de segur que tots els jueus que hi eren s'adjudaven per aconseguir viuere de la manera més digna possible. Ras i curt, no s'ha de perdre mai l'esperança, perque per molt baix que hi caiguis sempre et quedaran forces per seguir lluitant

    ResponElimina
  5. Jo si fos presonera, el primer que faría seria anar amb tota la meva família a busca menjar per a tota reu fins que en tinguesim prou menjar per uns mesos, despres miraria de buscar una amagatall segur on no ens pugues trobar ningú, al cas de que ens trobesin, estalviaria diners per anarme a viure a un altre continent on no siguesim perseguts ni judjats.
    Marta Carrascal.

    ResponElimina
  6. Jo, la veritat no sabria respondre a tal tipus d’amenaça, juntament amb els meus companys que també estarien presoners al camp de concentració. Els aliments serien escassos, la soledat m’atraparia, i, trobaria a faltar als meus familiars, amics i veïns, que no tornaria a veure. Seria com estar a l’espai, perdut, sol, sense cap relació, i ... De ben segur que m’enfrontaria a totes les debilitats humanes, com la traïció, la crueltat, la indiferència, la falsedat, la fam, i per descomptat la melancolia i perdre les ganes de supervivència... No obstant això, els éssers estimats que tindria fora esperant, de ben segur que em donarien forces per resistir tot allò...

    ResponElimina
  7. Estic a Treblinka un camp de concentració, cada dia estic més nerviós no sé ni com acabara el dia si el dia següent viure o estare mort per les nits amb el poc esforç que tinc intento planejar algun pla per intentar sortir del camp el més dificil i complicat es fer el a la primera perque si no ho consigueixo hem mataran. Sempre estic pensan en sobreviuré i també amb la familia si estara viva o morta, ja he planejat un truc per sortir. M'han ajudat tres amics hem trobat armes i un passadis secret on et deixe a un camp per on passen els trens de volte resem que no estigui vigilat tenim desperar fins el moment perfecte.

    Lluís García 2ºQ

    ResponElimina
  8. Un día van arribar uns nazis al nostre barri i van agafar tots els jueus que hi havien. A mi i la meva familia, ens van portar al camp de concentració de Mauthassen i quan vam arribar-hi ens van vestir a tots iguals i ens van tallar els cabells. Em vaig sentir molt malament i trista. Alla no ens donaven ni de menjar, només ens utilitzaven per treballar i servir als nazis. Allo era un infern on ens humiliaven i maltractaven, nosaltres volíem ser lliures. No entenc per que ens van tractar així, als jueus, si també érem persones.

    Tamara Dioses

    ResponElimina
  9. 2:00 am de la matinada

    Hola,
    Em dic Franco i tinc 30 anys. Estic escrivint aquesta carta perquè estic en un camp de concentració a Auschwitz(Polònia). Els alemanys em van segrestar l'any 1940 per ser jueu,he perdut el rastre on estan la meva dona i els meus dos fills.He estat escoltant que els alemanys enviaven a les dutxes als jueus per matar-los a ells fent servir un gas tòxic pels conductes de ventilació i si la gent no volia dutxar-se el mataven també;així doncs no estic segur què fer,perquè vaig votar a Hitler a les eleccions.Si la meva dona em deia que no el votéssim que el veia molt sospitós,per què no li vaig fer cas!
    És molt estrany perquè als seus discursos es veia que era un home molt humil,i per què ell està matant a tants jueus si ell també és jueu,perquè ell no es mata a ell mateix? Bé m'acomiado perquè ja venen els alemanys a veure si estem adormits,si algú troba aquesta carta qui enviin ajuda que jo i els altres jueus estem passant molta por,no estic segur si seguiré viu quan ens vinguin a salvar.

    ResponElimina
  10. Si jo fos una persona de l'època de Hitler i estigués en un camp de concentració. Per salvar la meva vida anaria a un altre ciutat molt lluny d'Alemanya. Jo ho canviaria tot com anava per exemple: els meus cabells i la roba. No vivria com el jueus, vivria como vivia Hitler o els soldats de Hitler. Els meus fills o filles també farien el mateix que faria jo.

    ASIM MEHMOOD
    2N A

    ResponElimina
  11. La Recerca és un cómic molt interessant sobre una família que es capturada pels nazis i enviada a un camp de concentració. Si a mi m'haguessin portat a un camp de concentració i haguessin matat a la meva família, estaria molt trist i tendria gana i por, perque a la societat actual la gent no està acostumbrada a sufrir tantes desgràcies.

    ResponElimina
  12. Hola em dic Mikolaj i tinc 26 anys. Estic escrivint aquesta carta perquè estic al camp de concentració d'Auschwitz. La veritat és que tinc molta por. Quan estàvem al tren ho vaig passar molt malament. Era un viatge llarguíssim ple de coses horribles. Vaig veure com una dona es va dessagnar davant meu... Tot era terrorífic. Quan vam arribar, després de dos dies de viatge, em van empresonar. No em van deixar menjar res en tres dies i em feien treballar durant tot el dia. Al dia següent, m'havien agafat a una sala estranya on m'havien donat cops per tot el cos. Vaig perdre molta sang i m'havia aprimat molt. Ara estic una mica millor però encara estic traumatitzat. Necessito sortir d'aquí el més ràpid possible... Necessito sobreviure...

    Mikolaj Pniewski

    ResponElimina
  13. Hola en dic Valo.Fa sis anys que estic en el camp de concentració, en van agafar perque era jueu.
    Avui estic molt trist, treballo gairebé totes les hores ala dia, i menjo un tros de pa al dia.Tinc molt fred
    i molts amics meus han mort.Us envio aquesta carta perquè sapigueu l'esforç que estic fent per sobreviure, algunes vegades resava perquè els meus familiars estiguessin bé.
    Valo Mamukashvili
    2ºBQ

    ResponElimina
  14. En el camp de concentració em sentiria molt trista i amb por, però faria tot el possible per sortir d'aquell camp de concentració, intentaria avisar a algú perquè vingués a ajudar-me. També estaria molt enfadada perquè és una injustícia. Faria alguna cosa per escapar i anarme'n lluny d'aquell lloc, intentaria anar a algun altre país on no pasessin aquestes coses. Em costaria molt adaptar-me a treballar cada dia i menjar poc. Seria molt difícil sobreviure amb totes aquestes conseqüències.
    Karolina Buineviciute

    ResponElimina
  15. Jo si estigué en un camp de consentració com per exemple, Auschwitz, estaria molt malament.
    Intentaria sobreviure i en un cas de sort escapar. També hauria de fer cas dels soldats alemanys perquè sinó em matarien. Seria molt difícil resistir-se amb aquells sodats i ens donarien molt poc de menjar.
    Tindriem una mínima possibilitat de sobreviure i tornar a casa. Nomès els més afortunats sobreviurien en aquell infern.
    Misho Mamukashvili

    ResponElimina
  16. Si fos presonera estaria molt trista, tindria molta por i intentaria de tot per sortir d'allà.
    Com surt a la història també passaria molta gana ja que es menja molt poc, una misèria.
    No podria suportar estar en un camp de concentració, perquè qualsevol error em podrien matar o si tingués menys de setze anys també em matarien. A més l'obligació de treballar per mi seria molt dur perquè s'ha de treballar moltíssim.
    Aquest cómic em sembla interessant i m'enrecorda a una pel·lícula que vaig veure, esta bé.
    Ana Maria Francisco

    ResponElimina
  17. En realitat sobreviuria racionant el menjar, treballant poc i sense ajudar a ningú o al revés.També a la miníma oportunitat intentaria escapar d'aquell lloc. Per poder sobreviure no treballaria, pero si que dissimularia com si estigués treballant per conservar energies.

    Pel que fa als sentiments crec que estaria trist i avorrit perquè no podria veure gent morir de cansament i sofriment. Estaria avorrit perquè no podria fer res més que treballar molt i menjar poc. Com que no m'agradaria veure a gent dolenta i bona tancaria els meus sentiments sobre tothom per poder evitar preocupar-me pels altres. Encara que fes totes aquestes coses per sobreviure, molt segurament moriria en una cambra de gas.

    Charles Verchère

    ResponElimina
  18. Seminari de LLengua Catalana i Literatura, Institut Príncep de Girona(Barcelona)23 de febrer del 2014, a les 1:55

    Jo estava preocupat pel què farien amb mi aquestes persones. El meu oncle m'havia explicat que les persones eren torturades amb gas i després s'incineraven als forns. Aquell dia rumiava què passaria si m'agafaven i a la matinada següent un excèrcit va agafar-nos i van dirigir-nos capa un tren. El tren estava en condicions de molt poca higiene, tots molt junts i sense menjar ni beure. Quan vem arribar a Treblinka ens van acompanyar a treballar al camp i altres a les terrorífiques "dutxes". A mi no em van matar per ser Alemany i ajudar al meu país pero a la resta de la gent els van enverinar amb Zyklon
    Sergio Moreno

    ResponElimina
  19. Si jo estigués en aquella època, en aquell moment, en aquell camp de concentració, em sentiria desgraciada, rebutjada pel meu propi país, exclosa de la societat. Em sentiria buida per dins, per aquells drets que m'han arrebatat. Qualsevol moviment que fe, seria com incitar a la mort que vingués per mi.
    Cada dia en aquella espècie de garjola, es formaria una taca negra al meu interior, més gran i profunda.
    No m'agradaria viure una mort lenta. Veure com joves malgasten la seva vida treballant, sense aliments. Joves que deixen una vida digna en el seu propi país, per ser condemnats a la mort, o a ser torturats dia rere dia.
    Zahra Ahmich.

    ResponElimina
  20. Si estigués en un camp de concentració em sentiria malament i intentaria trobar menjar perqué allá donen poc de menjar. Procuraria fer pinya amb els altres companys .Faria treballs molt durs i en sentiria impotent perqué no podria fer res per cambiar allo
    David Espi

    ResponElimina
  21. La lectura m' ha agradat molt, perquè per la d' un tema de la història que m' agrada. Yo personal ment no sobreviviria molt temps en aquells llocs. Perquè sent dona em farien coses terribles i no aguantaria el meu cos . Vivien les fotos de les atrositats que feien amb les persones en fa fàstic. Jo en aquella situació preferiria anar a les cambres de gas. A part d' allò si no anés a la cambres de gas em moriria de gana i no hi tendria forses per res. Suposo que en aquells temps per als quevan sobreviure devia ser horrible.
    Valeria V.

    ResponElimina
  22. Si jo anés a un camp organitzaria un batalla contra el soldats i agafaria les seves armes i els mataria a tots, però sé que tot això no passaria i apart estava mega controlat.

    ResponElimina
  23. Si jo estigues en un camp de concentració em sentiria malament perquè no veuria a la meva família ni els meus amics,ho passaria molt malament perque no sabria què fer
    Jesus Molina

    ResponElimina
  24. A mi si m`haguessin agafat els nazis i fos presonera em sentiria amb molta pori espantada,perquè no sabria què farien amb mi, si moriria o viuria . Si algun dia sortís del camp de concentraciò o fos lliure seria una incógnita;intentaria escapar-me o parlar amb tots els jeus i enfrontar-nos amb els nazis.
    Jo crec que els nazis haguessin alliberat elsjeus si aquet s`haguessin enfrontat.
    Aroa Seron Fernandez

    ResponElimina
  25. si jo estigués en aquella època i em passés això em sentiria desolat, desprotegit i desesperat. Intentaria escapar, fugir d'aquell lloc i no tornar-lo a veure més.
    Johan Peralta

    ResponElimina
  26. Crec que personalment em sentiria molt malament, estaria espantada, humiliada, impotent...etc.
    Suposo que una manera de sobreviure a tot això seria pensar en tornar a veure la meva família, les meves mascotes i els meus amics i amigues, pensar amb les personaes que t'estimes i familiars que ja no estan...etc.
    A més de pensar en sortir, ser lliure, poder veure un altre cop la meva ciutat, viure com avans, poder viatjar fora dels murs del camp de concentració amb la gent que t'estimes...etc.
    La lectura m'ha agradat molt, és molt interessant i he après moltes coses, m'han entrat ganes d'aprendre més sobre el tema.
    Cristina García 2ºB

    ResponElimina
  27. Estaria pensant quant moriria, si la meva família encara estaria viva,si algun dia sortiria o estaria allà tota la vida.
    Tots el dies sofrint lluitant per sobreviure, casi sense menjar,lluitant pel llit que es compartia entre
    dues persones.
    Javi

    ResponElimina
  28. Jo, simplement no em puc imaginar estar en un camp de concentració, penso, que seria molt dur, veure com uns pocs, controlen a milers, és dificil de creure, però fàcil d'entendre. Que per ser diferent a "ells", hauria de deixar de respondre al meu nom, i passar a ser un número... Que el meu cabell i les meves celles pasessin a ser un recor del passat. Que els alts vesitissin roba de talla S, i si per el contrari, sóc baixeta, hauria de vestir una talla XL. Humiliats, i deshumanitzats, des de el primer dia, fins l'últim. Haber de passar-me una mitja de 14 hores sobre diferents paviments: ciment, terra, pizarra, pedra... Per a què? Per a experimentar l'aguant del ser humà, i com seria lògic, entre prova i prova, possiblement moriria. Seria una experiència increiblement dura que m'alegro no haver experimentat, i que per una altra part, m'entristeixo per el que milons de persones van haver de patir fins a la seva mort, unicament per el fet de ser jueus.
    Ainhoa Resano Munilla.

    ResponElimina
  29. Si jo estigués en un camp de concentració, tindria molta por, perquè cada dia que passés pensaria si al dia següent jo seguiria amb vida i també pensaria en els meus companys que ja han perdut la vida.
    Pensaria que tot el que feien no era necessari, perquè que alguns jueus siguin dolents, no significa que tots ho siguin. Jo sempre dic que els nens petits que estaven en aquells camps de concentració, quin mal havien fet?. En fi, la història no es pot canviar. Però per sort ara les coses són diferents.
    Ahlam Guuiterrez Nakkach

    ResponElimina