'La pell freda', Albert Sánchez Piñol


"La pell freda" acaba amb aquest desenllaç argumental:

-El nou company d'en Kollege és atacat pels monstres. En Kollege li proposa partir-se la munició però el nou company s’hi nega. Davant de l’oceà, li recomana que se’n vagi caminant per l’aigua, i ho fa, però en realitat camina sobre un escull. El nou company només pensa en com liquidar les bèsties i el protagonista es pregunta on deu ser el seu estimat Triangle.

Però també podria haver acabat així:

-El nou company d'en Kollege coneix els monstres i aconsegueix establir una comunicació fluïda amb ells. Al final, en Kollege i el nou company conviuen feliçment amb els monstres i decideixen romandre en pau a l’illa. En Triangle és adoptat per tots dos i la mascota es converteix en la nova líder dels monstres perquè ha estat capaç d’establir la pau amb els humans. 

O així:

-El nou company d'en Kollege és atacat pels monstres, i per això vol fugir. Té tantes ganes de fugir que, miraculosament, és capaç de marxar caminant sobre les aigües de l’oceà. Els monstres i el protagonista, mentrestant, se’l miren amb un somriure, contents perquè a partir d’aleshores ningú impedirà la pau a l’illa.

Pensa en un final diferent al real i als dos que et proso i redacta, com en la novel·la en 1a persona protagonista, el teu desenllaç particular, el que t'hagués agradat trobar. (Ha de tenir una extensió mínima de 200 mots i l'has de deixar en forma de comentari en aquest article).

+ informació del llibre



35 comentaris:

  1. Joan Martínez Mallorquí
    4t A

    Vaig proposar-li al nou partir-nos la munició i lluitar fins a la mort amb els monstres. Però ell no volia saber res més de mi. Vaig decidir agafar la xalupa i anar-me'n d'aquella illa amb Aneris i Triangle.
    Jo sabia que amb la xalupa a seques no arribaria a cap lloc, així que vaig decidir fabricar un motor amb diferents materials per poder arribar a un lloc digne.
    Mesos més tard vaig arribar a un país que no sabia quin era i vaig muntar un circ amb els dos monstres. Vaig començar a exhibir els dos monstres i els vaig ensenyar a fer un munt de coses. Més tard, vaig anar rebent nous monstres i noves espècies que feien el meu circ, el circ més extraordinari del país. Vaig fer-me multimilionari. El que em preocupava era com estaria el nou a l'illa tot sol. Estaria mort? Hauria matat a tots els monstres? S'hauria fet amic seu? Jo no se res.

    ResponElimina
  2. Toni Egidos 4t ESO A

    Al matí, vaig baixar a la casa de l'atmosfèric, amb poques esperances de trobar al nou oficial amb vida.
    Vaig sortir del bosc i mentre atravessava la clariana on es trobava la casa, vaig veure la columna de fum què emanava de la cigarreta què duia a la boca el jove jueu.
    Mentre m'acostava al jove jueu vaig dirigir-li unes paraules, però el noi no reaccionava, estava fora de si. Em vaig fixar què estava parlant sol.
    Quan ja era just davant seu, vaig entendre el que deia; no feia més que parlar d'assassinar als monstres, de massacrar-los.
    En sentir les seves paraules no vaig poder evitar un rampell de ràbia.
    Quan vaig tornar a recuperar el control, vaig veure el cos sense vida del jueu sota meu, l'havia matat amb les meves pròpies mans.
    Em vaig girar i vaig deixar-me caure al davant de la porta de la casa mirant-me espantat les mans plenes de sang.
    Abans que pogués pensar en què havia fet, vaig aixecar la vista i vaig veure els citauca amagats al bosc, mirant-me amb una actitud conciliadora.
    Un d'ells, el que semblava més vell, acompanyat de l'Aneris, portaven al Triangle en braços. En veure'l així em vaig espantar, semblava mort.
    Quan el vaig tenir al davant, el vaig veure somriure i em va abraçar. Va ser el millor moment de la meva vida; cap altre persona ens molestava, el Triangle estava sa i estalvi amb mi, els citauca ara eren pacífics i tot podia sortir bé.

    ResponElimina
  3. El meu company nou va ser arrestat pèls monstres, però la primera nit vaig anar a salvar-lo. Els monstres no li van fer res perquè hi era jo. Li vaig explicar al nou atmosfèric com són en realitat els monstres; va entrar en raó i ara viu en pau amb tothom, però el Batís Caffó per raons encara desconegudes va surgir en l'oceà i va treure un Remigton i va disparar-me però el meu Triangle es va llançar per salvarme, els monstres ràpidament van agafar al Batís i se'l van emportar cap a l'inmensitat de l'oceà però el meu Triangle era ferit. El nou atmosfèric i jo vam envoltar-lo i ens vam fixar que la seva ferida estava cicatritzant, però ell ja havia mort. Es va fer de nit i jo em vaig anar cap al far i l'atmosfèric cap a la seva casa. Aquella nit era segura els monstres no hossaven atacar i el Batís Caffó va ser arrestat o assassinat encara no sé que han fet els monstres amb ell, però una cosa era segura el meu Triangle no seria resucitat a pesar de que el Batís va resurgir de l'infern.

    ResponElimina
  4. El meu company va ser atacat pels monstres la primera nit i al dia següent va venir al far, la porta era oberta i va pujar fins on jo era. Només entrar va veure l'Aneris. Jo dormia. Sense saber que fer per l'espant que li donaven aquests monstres va agafar el fusell que justament era al costat de l'escala i li va tirar un tret.
    Hem vaig despertat i vaig veure l'escena. L'Aneris cridava però seguia sense mostrar-me cap apreci, jo l'abraçava, estava congelada, li vaig donar un petó i va deixar de respirar. L'únic que vaig poder fer va ser matar-lo, sense mirar-me'l li vaig disparar. Amb dos cadàvers al far, em vaig mirar el fusell i vaig pensar, sense ella que sóc jo sense ella? vaig agafar el fusell i sense pensar-m'ho el vaig abraçar i vaig començar a plorar.
    Ja se que esperàveu una altre reacció però encara no havia acabat, l'Aneris ho era tot per mi, però encara em queda el triangle.

    ResponElimina
  5. Els generals es queden per saver que ha pasat amb l'antic oficial atmosfèric i llavorens és quan el troven mort a una cova de la illa que s'hi han establert els monstres, hi ha una lluita entre monstres i generals fins que al final els monstres es mengen a tots els humans, maten al triangle i en Kollege tambe mor i els monstres es queden visquen a l'illa esperant a que vinguin més humans per devorar-los ja que han vist que no són una espècie pacífica, però van pensar que els podrien anar a liquidar a tots els humans del planeta i actualment segueixen perseguint els humans per les profunditats del oceà i per les platges.

    ResponElimina
  6. David Formatger 4t B ( K )

    El meu company i jo vam derrotar els monstres que havian més propers , Vam abandonar aquella illa fastigosa . Ens vem anar a Irlanda amb en Triangle , Allà ens vam instalar al meu antic pis amb Triangle . Ens vem adonar que segons anaven passant les setmanes en Triangle s'anava convertint físicament en un humà i fins i tot anava adquirint caràcters i el llenguatge dels humans fins que es va convertir completament en un humà com jo i el meu company . Van viure feliços en aquell petit pis d'Irlanda .


    ResponElimina
  7. Quan va arribar el nou company li vaig oferir quedar-se al far a canvi de compartir la munició, però ell es va negar i va marxar. Jo em preguntava on era en Triangle així que vaig marxar cap al bosc per veure si el trobava. Vaig agafar tota la munició de la que encara disposava. Mentre em preparava per marxar no em vaig adonar que Aneris ja no estava, no li vaig donar massa importància ja que ella no em feia cap cas. Abans d’endinsar-me al bosc li vaig oferir una última possibilitat al nou individu de col•laborar amb mi, però es va negar i no li vaig insistir més.
    Vaig ficar-me al bosc a la recerca d’en Triangle, durant hores i hores donava voltes fins que sense adonar-me, es va fer de nit. La nit era perillosa i feia fred, així que en una ullada ràpida vaig trobar una cova i em vaig ficar amb molta rapidesa. La meva sorpresa a l’entrar a la cova va ser de trobar-me un drac!, però el pitjor era que en Triangle estava al seu cap i em vaig espantar. El meu instint em va dir que anés a per en Triangle però la meva consciencia em va dir que observés, em vaig decantar per la segona opció. El drac no s’havia adonat de la meva presencia, però en Triangle si, i va venir corrents cap a mi. Sembla ser que al drac no li va fer cap gracia el que havia fet el meu petit amic i em va fer un xiscle, però en un moviment estrany d’en Triangle, el drac va parar. Van passar dies fins que el drac em va acceptar, durant aquest temps, ni la mascota apareixia, ni el nou company m’ajudava, així que, vaig decidir deixar-ho tot, muntar al drac junt el Triangle i marxar ben lluny a una altra illa per començar de nou.
    Hores més tard vaig despertar-me, tot havia sigut un maldit somni, vaig adormir-me ordenant les capses, és de nit i tot es tranquil. Silenciós. Un silenci massa incòmode.

    Pablo Pérez, 4tB

    ResponElimina
  8. Quan va arribar l'altre atmosfèric ja sabia el que havia de fer. L'endemà, després del desenllaç que ja m'esperava, vaig marxar cap a casa de l'atmosfèric, tenia un aspecte totalment diferent del del dia anterior i va reaccionar com ja havia previst. Després de parlar una llarga estona li vaig proposar partir la munició que tenia, com és clar, es va negar, cosa que no em va sorprendre perquè un any abans vaig reaccionar de la mateixa manera, en aquell moment vaig pensar 'la història es repeteix'. Esgotat de tots els esdeveniments d'aquest any vaig decidir esperar i acabar amb tot. Em vaig refugiar al far, des d'on observava com l'atmosfèric es defensava com podia però no va sobreviure al 3 dia. Després de la mort de l'atmosfèric vaig decidir agafar la munició que quedava, la decisió ja l'havia pres, l'Aneris i el Triangle n'havien anat, no em quedava res. I així vaig estar uns quants dies fins que va arribar el moment.
    Maria Victoria Torres Neyra 4t B

    ResponElimina
  9. Manuel Mauricio A (K)

    El meu company faroner i jo van lluitar amb els monstres fins que ens va acabar la munició, ens anem a decidir fugir d'aquella illa fastigosa i ens van anar en una xalupa amb triangle, ens van perdre en l'oceà. Un bon dia van arribar a una platja d'Irlanda van arribar a casa meva amb triangle. Van viure feliços amb ell. Quan va créixer triangle van tornar a aquella illa fastigosa quan van arribar no hi havia ningú. Van decidir viure amb triangle en aquella illa


    ResponElimina
  10. Em vaig quedar una estona pensant en el meu Triangle. On deu estar? Em preguntava repetidament. Vam anar els dos junts al far i vam fer diversos viatges per a instal·lar al meu nou company al far.
    Cada nit, abans dels atacs, esperava impacient a què en triangle aparegués, però no ho feia, cada dia anava al bosc per a buscar-lo, però no el veia.

    Em vaig cansar d'esperar a què aparegués, ja creia que mai el tornaria a veure, i se'm va ocórrer anar a buscar-lo allà on vaig veure als nens, aquells citauques petits i juganers. Per això necessitava l'ajut del meu company, ja que necessitava que algú em subministres l'aire, com vam fer amb en Batís. Em vaig posar el vestit de bus i cap allà que vam anar.
    Em vaig submergir, amb l'esperança de buscar-lo. Vaig estar allà baix, unes dues hores, i amb les esperances mortes, em vaig rendir, vaig pujar fins a la superfície. De cop, vaig notar que una força m'estirava del peu, i el meu company em venia a ajudar. Em vaig girar i vaig veure que era el meu Triangle. No vaig dubtar en submergir-m'hi amb ell, tot l'altre ja m'era igual, jo era amb el Triangle.

    Eduard Peret

    ResponElimina
  11. Al cap d'uns dies vaig escoltar uns trets que em va fer pensar en l'home. En arribar al lloc d'on provenia el soroll em vaig adonar que va succeir el que mes em temia. Eefectivament els monstres van aconseguir abatre l'home, amb empentes y cops el final van acoseguir ferir-lo y al final matar-lo,
    l'home va quedar com si l'aguès atacat una manada de lleons furiosos. Jo en mirar tot aquest panorama desideixo no intervaniar y continuar amb el meu cami pero no deixant de sentir llastima d'aquell home que ni ideea tenia del que s'amagava a aquells boscos



    Kevin Guanina

    ResponElimina
  12. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Ja era conscient que m'havien de substituir, però ara formava part del far, del seu funcionament i manteniment. El meu company no havia patit la meva agonia ni la meva desesperació, i jo deixaria aquells sentiments; perquè aquella nit, hi hauria un alt al foc. Havia decidit que volia comunicar-me amb ells. Quan ja es va fer fosc, vaig sortir del far amb una samarreta blanca lligada a un pal. Vaig caminar fins a la vegetació i, de cop, els vaig veure, un munt d'ulls observant-me. Pensava què anava a ser el principi d'una nova relació, però més aviat va ser el final.

    Eric Cozodoy

    ResponElimina
  14. El meu nou company, l’oficial atmosfèric es va enamorar de l’Aneris després de conèixer-la, va anar apropant-se a ella sense que me n’adonés, la meva enveja va anar augmentant, un dia no vaig aguantar més i la bomba va esclatar. La ràbia és va apoderar del meu ser, vaig prendre el fusell, i els meus dits inconscientment van pressionar el gatell, no estava conscient del que havia fet, però li vaig prendre la vida, sense raonar-lo, con si jo tingués el poder de prendre-li el que no era meu.
    La culpa que sentia al meu interior m’era inexplicable. Era la bèstia que no volia ser, l’Aneris era la raó de la meva existència, era un ésser que amava a una bestiola irresistible als meus encants, la simple idea que no només fos meva em desesperava però ara era lliure d’amar-la, d’estar amb ella tota la vida, sense impediments. El que encara havia de solucionar era com podria solucionar els problemes amb els Granotots sense vessar més sang, jo desitjava l’Aneris i no les hi tornaria, l’’únic que em preocupava era el meu estimat Triangle, com ho faria per estar amb ell.
    Va anar passant el temps, un matí vaig anar a passejar a la platja i quan em vaig adonar una petita bestiola em perseguia, era el meu estimat Triangle, el meu petit amic, per fi el veure ja era completament feliç.

    María Granja 4t A

    ResponElimina
  15. Jo em vaig quedar davant de la platja pensant si el meu triangle tornaria algun dia, on pot estar ara mateix?
    Espero que no falti molt de temps per tornar a veural. Cada dia, setmana, mes em pregunto quan tornara.
    Un dia com qualsevol altre el vaig veure a la platja assegut, vaig sortir correns per poder abraçar-lo i poder fer-li moltes preguntes que jo no li trobava resposta.
    Vam estar parlant fins que va caure la nit, i l'ultima pregunta que li vaig fer era si es volia quedar a vivir amb mi?
    Triangle va decidir que si, que es volia quedar a vivir amb mi.

    Alejandro Rodríguez Perotti

    ResponElimina
  16. Sabia el que necessitava del que havia de ser el meu substitut i també sabia què era el que ell necessitava de mí. Estava disposat a fer un tracte i això és el que vaig fer: ell em donaria la meitat de la seva munició a canvi de fer-li lloc al meu far. Vaig anar a parlar amb ell. Es veia que no era estúpid i que s'havia adonat que no seguiria viu més de dos dies refugia en aquella caseta d'oficial atmosfèric mig destrossada. Després que ell acceptés l'oferta el vaig portar al far. Vaig ensenyar-li la seva nova llar i ell observava tot amb intriga i analitzant cada mil·límetre de la casa. Me'n vaig adonar. Aquella mateixa nit que per cert va ser bastant tranquila, ja que no vam patir l'atac de cap citauca, vaig despertar-me al sentir un soroll de passes al pis de sota. Era el meu nou company que sortia de casa d'amagat i sense cap tipus d'armament. Vaig pensar: "És boig!". La intriga em consumia així que vaig seguir-lo fins a la platja on es va aturar. Em vaig amagar darrere d'unes grans roques i allà va passar. El meu nou company es va desfer de la seva pell humana amb una destresa increïble deixant a la vista una pell escamosa amb unes mans o els dits estaven units per una membrana. Era una d'aquelles miserables granototes! Abans de sortir del far em vaig fer amb una de les escopetes armades per precaució això que tenia clar el que havia de fer. Apuntant-lo, vaig cridar-li l'atenció i vaig preguntar-li tot el que a la meva mentalitat sorpresa se li acudia. Entre rialles i amb un vocabulari completament humà em va explicar el que passava. Els citauques volien recuperar a la Aneris així que havien pensat un gran pla per segrestar-la. Em va dir que ja era massa tard. Que la Aneris havia tornat amb ells durant el temps que jo l'havia estat seguint. No ho vaig poder suportar i me'l vaig carregar. Amb una velocitat sobrehumana vaig tornar al far on senzillament no hi era. Era veritat, havia desaparegut. I en aquell moment la vaig sentir. Vaig sentir els seus cants melodiosos més fort que mai però aquest cop eren notes que formaven una cançó d'alegria, d'esperança. Era una tonalitat aguda. Va ser aleshores quant vaig entendre el seu verdader lloc. Qui era jo per retenir-la? Aquell era el seu món. Ara l'únic que em pertanyia era en Triangle i sabia que ell era l'únic que necessitava realment.

    Mona Lazizi
    4tB

    ResponElimina
  17. Vaig intentar arribar a l'acord de repertir-nos la munició a canvi de que l'acollis al far però ells s'hi va negar. És més, un matí en el qual vaig sortir a portar aigua de la font, ell m'esperava i em va disparar per poder arribar al far abans que jo. Es va refugiar en el meu far i jo malfait vaig arrivar-hi com vaig poder estava desesperat i de la ferida no parava de sortir sang i més sang. Em vaig marejar i no recordo res més fins ara. M'acabo de desertar en el meu llit amb la ferida curada. L'Aneris està ferida i el que havia de ser el meu subsitut com a ofical atmosfèric és mort. Ella m'ha explicat que al veure un intrus ha atacat a l'home i amb un ganivet de cuinaa aonseguit reduir-lo fins a matar-lo. L'Aneris m'ha salvat la vida i m'ha curat la ferida inmediatament abans que les seves pròpies ferides. És el primer cop ue la sento tant a prop. Ho ha fet, mha demostrat la seva part humana. Ho he esta pensant i crec, més bé, sé qe l'estimo més que mai i més que aningú d'aquella manera. M'ha demostrat que realmet si que és el meu costat. Ara ho veig tot desde una altre perspectiva. Podem ser uafamília, extranya, però una família juntament amb en Triangle.

    Roberto Pereira
    4tB

    ResponElimina
  18. Desenllaç “La pell freda”
    El meu final
    Quan de sobte estava al far, vaig veure per la finestra al que era el meu nou company, vaig baixar a donar-li la benvinguda.
    Vaig veure la caixa que em van donar a mi quan vaig arribar, a dintre tenia una arma amb munició.
    Vam parla una mica, però el que a mi m'interessava era la munició, vam discutir però veure si la podríem dividir, ell es va negar però jo tenia un pla, el qual era robar-li la munició i matar-lo.

    Att: Randy Arteaga 4t K

    ResponElimina
  19. Laura Pometti 4t A (K)
    El meu desenllaç:

    Quan em vaig trobar de sobte amb el meu company que venia a substituir-me, es va presentar. Em va dir que es deia Pilot. Venia de Noruega i em va explicar que no tenia molta experiència en ser faroner. Jo li vaig dir que no patís, que quan vaig venir d'Irlanda tampoc ho havia fet pas mai. També, que se'n sortiria treballan de faroner i que en pocs dies aconseguiria adaptar-se a la perfecció. Em va dir, que tant de bó tingués raó i que si li faria el favor de comptar amb mi en el cas de que tingués problemes. M'ha semblat un noi molt simpàtic i he pensat en quedar-m'hi més temps a l'illa, i així, puc coneixer-lo més i treure'n una bona amistat si de debò val la pena.

    ResponElimina
  20. Dessenllaç ''La pell freda'': El meu final
    Melanie Del Pino 4BK

    Quan va arribar el que m'havia de substituir, un home anomenat Daniel, em va començar a preguntar un munt de coses sobre l'illa, li vaig començar a explicar tot el que m'havia passat tot aquest temps mentre que estava vivint en l'illa. En Daniel es va quedar sorprès per tot el que li estava explicant, encara que no s'ho creia del tot. Quan es va fer fosc, van sortir els monstres i van començar a atacar-li, jo vaig intentar espantar-los, però no se'n volien anar. En Daniel es va trobar tan espantat que es va desmallar. Quan va despertar li vaig explicar el que havia passat, al principi em mirava amb cara d'estranyat, però després em va donar les gràcies per salvar-li la vida, però em va dir que no volia passar ni un segon més en l'illa, i es va anar amb una xalupa per no tornar mai més. Jo vaig decidir quedar-me i viure per sempre en l'illa.

    ResponElimina
  21. 4t K Stefania Landazuri

    El company de Kollege que arribi l'ataquen els monstres Kollege tracta d'ajudar- però no pot . Cuand estan apunt de que els monstres s'ho mengés arriba una noia de pèl llarg , negre , risado amb uns ulls preciosos eren grans i de color marró clar . Kollege es va quedar sorpresos després de la la bellesa d'aquella noia però no tan sols el si no també el seu acompany. La noia es llanço amb una llança àsia els montruos que volien atacar. Kollegue i el seu acompanyant van aprofitar el moment i també lluitar contra els montruos un cop van acabar amb ells Kollege li va preguntar ala noia : -Perquè ens vas ajuadar si no ens coneixes de res .Ella va repondr: -No cal conèixer algú per poder ajudar-lo, Kollege es va quedar pensatiu amb aquella resposta de la noia.La noia els va preguntar si eren de l'illa i ells van respondre que eren nous , van aprofitar també i els van donar les gràcies per ajudar-nos que si no ubiera estat per ella , ja estarien morts , la noia va somriure i s'estava marxant però el company de Kollege li crit si sabia com sortir d'aquella illa per que ells eren nous ahy les noies els va dir : -Si fan una barca petita i devil no els serviria de res perquè aquest oceà era molt rebel . Ells li van preguntar llavors com ho havien de fer i elles els va dir que havien de construir una barca no molt gran però si alta i molt forta si volien crusar l'oceà i no morir .
    Al endemà es van posar mans ala obra, així que van ser a la recerca de materials per construir la barca pas una semana. Va aparèixer la noia pensant que no sabien com fer-ho però es porto una solpresa perquè ja ho tenien tot fet ja estaven llestos per anar-se , el company de Kollege li va preguntar a la noia si volia anar amb ells ella va respondre: - Que no podia anar-se'n i deixar tota la seva vida aquí ,però moltes gràcies per la proposta.


    ResponElimina
  22. Ronald Guzmán 4t A (k)

    Va arribar el meu nou company a la platja en un vaixell molt gran, hem vaig presentar i li vaig demanar la meitat de la monició.

    Ens vam preparar per la nit, els monstres ens van atacar, van matar a molts monstres, al final ens van capturar i ens van menja. després d'això els monstres van viure feliços.

    ResponElimina
  23. Tomás Saavdedra Otero 4t B (K)

    Estava estes a la platja en una hamaca, vaig sentir un sorol de llanxa vaig anar a buscar a en Kollege pero en Kollege s'ahvia ofegat amb unes lianes que s'avia fet amb fulles de palmera.El soroll era cada vegada mes fort, eren pirates.
    Els pirates van desembarcar, el capità va vaixar de la llanxa amb una ampolla de ron vell a una mà i un ganivet a l'altre.
    Desobte vaig notar un fort cop al clatell,y desobte em vaig despertar a un vaixell no mol lluny de l'illa com a uns cinc o sis kilometres.
    vaig tornar a perdre el coneixement,pero ara es sentia un soroll molt desagradable pero a la vegada familiar, vaig recordar... Eren els monstres! Pero misteriosament em van rescatar d'aquella habitacio himunda,vam tornar a l'illa y em ban corornar rei dels monstres y va pasar mol pero molt de temps sense cap barala a l'illa.

    ResponElimina
  24. Lifen Zhu 4t-B
    Quan vaig arribar a l'atmosferic. Em vaig difícil de fregar el cansament. En comparació amb l'atac d'un monstre no pot vaig dormir, em vaig ficar al llit al llit pot calmar el son, i no puc vaig dormir. Aquelles monstres braços, les mans, el pasturatge enganxós i mútua, nàusees, sensació despertar pors més primitius defensa supervivència. La por no és per vaig dir que el ganxo vaig agafar el fluix pot dispersar-se. De totes maneres, anem a Batís caffó i després vaig sortir, perquè seria únic monstre femení en el plaer sexual límit de temps vaig donar, o que se va guiar per la força interior de l'illa, com tota fuita. Potser l'illa en si està viu, els éssers vius per sobreviure no sembla estar menjant és intentar domesticar. A vem continuar la relació de triangular entre viu.

    ResponElimina
  25. Elian Pinango 4t B

    Estava en l'orilla de la platja, quan de sobte va arribar un noi, em va dir que es deia Carles i va dir que em tenia que sustituïr, que l'expliqués tot el que havia investigat sobre l'illa. No podia anar-me perquè dues hores abans la Aneris, va vindre a la costa de l'illa i em va dir que estava prenyada i que el pare era jo, tenia que quedar-me en l'illa per poder ferme càrrec del meu fill. En aquell moment estava eufòric, no s'havia que dir-li al nou, si explicar-li lo dels monstres o deixar-ho estar. El cas es
    que no sols em va passar allò, quan Aneris em va dir aquella notícia, mitja hora després em vaig trobar al triangle mort.

    ResponElimina
  26. Yassin Mtioui, 4tA

    Va venir en Richard amb la barca nova que li va regalar la seva àvia pel seu aniversari. Quan el vaig veure des de d'alt del far em vaig posar la mar de content perquè feia temps que no el veia i el trobava a faltar. Quan el vaig veure a llarga distància des de d'alt del far vaig anar corrent a esperar-li a la vora de la platja. Quan ja ens vam saludar i li vaig presentar a en Triangle, els monstres poc a poc s'anaven apropant i jo els vaig veure.
    Quan els monstres ja eren davant meu la primera cosa que se’m va ocórrer era protegir a en Richard i a en Triangle. Quan anàvem a lluitar els monstres i jo, va aparèixer el nou company amb munició, la vam compartir i vam guanyar als monstres.
    En Richard es va quedar sorprès perquè ell no va fer res i jo li vaig ''salvar la vida'' i ell pensava que a aquella illa no hi havia perill. Els monstres van desaparèixer i ens vam quedar una setmana més a l'illa i després ens vam anar cap a la ciutat. Vam arribar a la ciutat, i la meva família es va sorprendre amb Triangle.

    ResponElimina
  27. Jan castel 4t B

    Quan vaig veure que el meu suposat sustitut havia superat la primera nit, ho vaig tenir molt clar. Si la cosa continuava d'aquesta manera, la història es repetiria una i altre vegada deixant la lluita innecesarea entre humans i citaucas persistint eternament. Jo havía vist la llum i havía pogut desxifrar la solució d'aquest cicle destructiu tan absurd.
    Ho vaig preparar tot rapidament. Jo ja havía rumiat aquesta posibilitat que, començant com una simple opció va acabar sen el plà principal. Eran per tot arreu, amagats entre caixes i mobles variats, inperceptibles per algú que només venia a refugiar-se. No volia esperar a la nit, més morts significarien més humillació per a mi.
    L'home encarregat de sustituir-me va aceptar ansiosament la proposta de traslladar-se al far per "seguretat". Potser ell era diferent, potser explicarnt raons podria arribar a entendre la situació y optar per la via pacìfica. Però no podía arriscar-me, la millor manera de demostrar l'arrepentiment que sentia cap als habitants del mar era fer que qui els hagués fet pasar aquell malsón s'esfumés.
    Quan vaig assegurar-me que el sustitut era al pis superior, vaig encendre la metxa. Els humans havien estat sempre el problema d'aquella innecessaria gerra, el millor regal per als citauca era borrar tots els rastres del mal. Jo no vaig percebre l'esclatada, però de ben segur que amb la cantitat de dinamita sobrant del primer atac faria borrar el far y els habitants que hi contenia per sempre més. La mort ja m'abraçava com dient " Noi, t'esperava impacient".

    ResponElimina
  28. Verónica Villca Carballo 4t A

    Quan va arribar el meu company, em vaig sentir molt content i a la vegada una mica nerviós, ja que jo no sabia com reaccionaria ell al veure els monstres. Jo volia que el meu company i els monstres es portessin bé, perquè si no fos així em sentiria molt trist, ja que vull que hi hagi pau i armonia.
    Jo al principi no sabia com reaccionaria el meu company, però quan els vaig presentar; vaig notar que el meu company tenia por dels monstres.Poc després el meu company va aconseguir parlar amb ells, i ja no tenia tanta por com abans, ell va vèncer la por i es va decidir parlar.
    Jo en un principi estava trist, però després em vaig posar feliç perquè el meu company i els monstres es parlaven.
    El meu company va decidir conviure amb els monstres i jo estava d'acord amb ell, ja que eren els meus amics, després vaig decidir adoptar en Triangle, i li vaig preguntar al meu company que li semblava, i en va dir que li semblava molt bé.
    Jo em sentia molt feliç, ja que tots convivien en pau.

    ResponElimina
  29. Feiyan Ren 4t-A

    Quan vaig veure l'alba del matí següent, tot el que no ha canviat, segueix sent el mateix que abans, Així que em quedo aquí, seguir mantenint aquesta vida.

    Després va venir una nova observadors meteorològics prenen la feina, però jo no vaig triar deixar,però amb els meus nous amics a viure a l'illa, el meu nou amic va començar a sentir por d'aquests monstres, però, ells ràpidament perquè esdevinguin bons amics.

    Jo sé que ella em va dir que no revelés el més mínim sentiment, La meva vida encara necessitem ella va venir directrius, ella necessita per il · luminar, a través de la seva presència ha de reflectir la meva existència. Ella és el meu refugi, el meu far, així que vaig triar per viure aquí amb ella, amb la meva nous amics. Visc aqui es el meu unic cami.

    ResponElimina
  30. El meu nou company ha arribat a l'illa sense saber les coses horribles que passaven a la nit. El primer que vaig veure des del far va ser que va anar a la casa en què vaig viure els meus primers lluitant contra els monstres. El noi es preguntava perquè dimonis estava tan destrossada i desordenada. Va arribar la nit i com era de costum sortirien els monstres a atacar. Com que estava segur que atacarien la casa del meu nou company vaig apropar-me a la casa amb una escopeta i la del meu antic company Batís Caffo. En arribar a la casa hem vaig ocultar darrere d'una pedra i vaig veure'l defensant-se amb un pal tal com vaig fer jo la primera vegada que els vaig veure. Vaig sortir disparat a ajudar-lo, li vaig llençar una de les meves escopetes i vam començar a disparar-los. Quan vam acabar amb ells li vaig dir que vingués amb mi al far, que estaria més segur allà. Vam arribar al far i va veure al Triangle a l'entrada, ell es va espantar, però jo li vaig dir que el Triangle no era com ells. Passat uns minuts vam prendre una copa de conyac i hem va parlar sobre la seva vida. Hem va dir que va vindre per estudiar l'illa i que només estaria aquí durant dues setmanes i que el vendrien a buscar en vaixell. Així que li vaig preguntar si podrien emportar-me a mi també perquè volia veure de nou a la meva família i fugir d'aquells monstres i hem va dir que sí. Així que vam esperar les dues setmanes defensant-nos dels monstres. Va arribar el dia, va arribar el vaixell però abans d'allò vaig haver de deixar al Triangle al bosc tristament, vaig tornar al vaixell i finalment vam començar al camí a casa.

    Àlex Francisco 4t A

    ResponElimina
  31. Ivan Cejalvo 4t A

    El meu nou company va intentar establir una relació mínimament bona per aconseguir la pau a l'illa però els monstres es van negar i va decidir lluitar contra ells però li vaig impedir per por a la seva mort.

    Finalment vam agafar tot l'equipatge i volíem tornar a Irlanda desprès de tota aquesta aventura. Toca fer vida "normal" però el problema és... Com tornaríem? El meu company i jo vam començar a pensar com tornaríem i ell va proposar el següent:

    -I si anem, els robem qualsevol cosa molt valuosa per a ells i fer xantatge demanant un vaixell a canvi per tornar?

    Era una idea molt bruta però era l'única que teníem així que quan era de nit i els monstres estaven dormint vam entrar i el primer que vam veure un llibre molt vell que ens va cridar molt l'atenció i vam suposar que era de gran valor per a ells. Tot va sortir perfecte. El llibre tractava sobre d'on sortien ells i era un llibre sagrat. Els van amenaçar dient-los que si no ens donen un vaixell trencaríem i cremaríem aquell document així que ens van donar un vaixell de fusta i vam anar cap a Irlanda.

    El viatge va ser molt divertit amb el nou company però no vaig poder entregar la feina puntualment.

    ResponElimina
  32. Víctor Cabañero 4t A

    Quan vaig arribar a l’illa em vaig afiliar amb els habitants per a derrotar els monstres que hi vivien allà; eren grans i molt lletjos.
    Un científic que vivia a una cova, ens va fer una poció que derrotava als monstres en un instant. A canvi, ell volia aconseguir una espasa daurada molt especial, que jo tenia guardada.
    Vam anar al bosc on habitaven els monstres, a l’altra banda de l’illa. Quan vam arribar, els monstres no estaven, vam entrar i vam ficar la poció a les jerres de cadascun. A punt d’arribar la nit, els monstres tornaven de les seves expedicions, cansats i amb molta sed van beure de les jerres i en un instant van caure tots a terra morts.
    L'endemà ens vam dirigir a la cova del científic, per a donar-li la recompensa que havia demanat. De sobte, el científic va agafar l’espasa daurada i va matar a tots els meus companys. Jo vaig tenir sort, em vaig salvar.
    Amb la por al cos, vaig córrer fins que vaig caure a la sorra de la platja. Volia sortir d’aquesta illa, oblidar-me d’aquest mal son, però no era possible. Només estàvem ell i jo.

    Víctor Cabañero 4t A

    ResponElimina
  33. Gerard Cabo 4t b
    A l'endemà, vaig tornar a casa de l'atmosfèric per tal d'entregar-li la meva munició a canvi de queviures.

    Em va soptar trobarme la porta mig oberta, s'escoltava el rumor dels borinots que esmorteïa l'absolut silenci d'aquell paratge.

    Allà estava ell, inert, inflat, les parets, ara vermelloses i grises, reflectien amb obscenitat l'horror dantesc de l'escena.

    Amb nauses i llastima vaig abocar les seves despulles al mar i vaig saquejar aquell indret preguntant: jo també hauria paladejat la fredor metàl·lica del meu fusell si no hagues sigut per la protecció del far?,ara era igual.

    Amb tot el que vaig poder recollir hi havia una pila de llibres polsegosos, indirectament em va fer pensar en què estava en aquella illa com al principi d'aquesta història, davant la solitud del que no és estimat, i amb una pila de llibres com a únic condol, pero mai tornaria a ser aquell home...

    ResponElimina
  34. ALBERT SÁNCHEZ VIVES 4tA
    El meu nou company era una persona estranya, era un expert de la ciència ficció. El fet que els monstres eren la seva passió l'embogia el cervell i l'actitud. Un cop va arribar a parlar amb mí, vaig descobrir que a dins d'aquella imaginació, s'amagava una ment prodigiosa. Un cop va sortir a l'aire lliure era un cervell sense control. Va començar a molestar als monstres amb les seves ximpleries i va haver un d'ells que no el va aguantar i se'l va cruspir d'una sola peça. La mort d'aquella ment em va fer rumiar-me els meus actes durant la meva relació amb l'Aneris. Aquell triangle amorós va acabar amb la relació, amistat i vida del propi Batis Caffó. L'Aneris i jo ens vam nirar als ulls un cop el meu company ja havia mort. Sense adonar-nos ens va caure una petita llàgrima de l'ull i el primer que se'm va ocurrir va ser abraçar-la i mantenir l'amor i la comprensió que ella i jo teníem mutuament.
    Aquest fet va fer que jo vulgués semper tenir a algú al meu costat per tota la vida, i li vaig proposar que celebrèssim un casament fictici pel món, però amb un valor incalculable per nosaltres dos.

    ResponElimina
  35. Uday Thakur 4t A

    Quan va arribar el meu amic a l'illa va conèixer els monstres, Quan vaig veure que els monstres li van fer molta por. Quan vaig arribar a saludar li vaig veure que estava molt espantat, li vaig acompanyar per què camegin els monstres. desprès hem vaig dir que vindria un vaixell per buscar nos però jo no volia anar per què volia saber més dels monstres i de l'illa. Quan vaig preguntar al meu company i hem va dir que també volia ser més amics dels monstres però el mes que li va agradar va ser la mascota que era una cosa molt petita. Quan va arribar el vaixell van veure els monstres i es van espantar i van a comanzar a atacar-los i els monstres es van posar molt furiosos, el que volien fer era capturar-los i vendre, en la Inglatera per guanyar diners. però jo li vaig dir que eren molt bons, així doncs és van parar, desprès hem van preguntar si volia anar amb ells i li vaig dir que no volia, així doncs el vaixell va marxar.

    ResponElimina