Visita a les instal.lacions de Catalunya Ràdio



Redacta la crònica de la visita en què has participat amb el teu grup de 3r d'ESO i respon a l'aula aquestes preguntes que t’ajudaran a completar el que has viscut de primera mà :

1.Quin verb fan servir els periodistes de la ràdio per dir que estan emetent un programa?
2. Com es diuen els espais on preparen els programes informatius ?
3. Què cal tenir present a l’hora de llegir els informatius davant l’audiència?
4. Qui presenta el programa “El matí de Catalunya Ràdio” que s’emet cada dia, de dilluns a divendres ?
5. Quins personatges has pogut veure i escoltar el dia de la visita?
6. Quina expectativa tenies dels estudis de ràdio? Pensaves que eren tal com són ?
7.Què és una peixera en el llenguatge radiofònic?
8. Quins 2 botons o tecles inclou un tauler d’un estudi de ràdio? Per a què serveixen?
9. Recomanaries la visita organitzada pel departament de català o creus que no has après res de nou ? Explica-ho.
10. Explica alguna anècdota que recordis en general , o bé digues el que t'ha agradat o sorprès més.

Escriu ara el teu comentari en forma de crònica. Pots aprofitar alguna de les respostes per redactar-lo.
Revisa bé la redacció , abans de publicar-la ! La resta de companys i companyes poden aprendre molt de tu. Per això, cal anar en compte amb els errors, siguin del tipus que siguin.


35 comentaris:

  1. La visita a Catalunya ràdio em va agradar molt perquè ens van ensenyar moltes coses interessants que no sabia que existien com el boto tos o el botó aire que jo hem pensava que era per si et tiraves un pet canviar l'aire, desprès també ens van ensenyar un locutori de ràdio on estaven fent un programa en directe i nosaltres vam entrar a escoltar i a aplaudir o a riure. Va ser divertit. Desprès vam marxar cap a l'institut i vam tindre 20 minuts de pati.

    Marc Fors Soler

    ResponElimina
  2. Una cosa que hem après és la paraula locutori o locutar va ser una paraula nova, també l'espai on emeten el seu programa el locutori, quan estàs parlant o llegint la notícia has de tenir en compte la pronunciació el to de veu perquè no es pot notar que estàs llegint, el programa que vem veure el dia de la sortida va ser "El matí de Catalunya Ràdio" que el presenta la Mònica Terribas.

    Vem veure el "Foraster"(Quim Masferrer), també vem veure dos personatges del Crackòvia, ens va agradar molt la sortida, entrar en un programa en directe és una ocasió tens poques vegades a la vida.

    Oriol Escudero i Andrés Zambrano 3rB

    ResponElimina
  3. La visita a Catalunya Ràdio em va agradar bastant. Vam aprendre que quan estan emetent el programa fan servir la paraula locutar i que el lloc on està la part tècnica l'anomenen peixera.
    El que més em va agradar va ser el programa en directe de la Mònica Terribas amb els actors del Crackòvia i Polònia.
    Crec que és una sortida interessant perquè t'ensenya tot el treball que hi ha darrere d'un programa de ràdio.
    Sunita Bakshi 3A

    ResponElimina
  4. Quan nosaltres vam anar a Catalunya Ràdio la nostra visita va ser l'Eduard Mendoza, és un escritor espanyol. En general l'escrit de l'Eduard es senzill i directe. Li van fer una entrevista preguntan-l'hi sobre el seu llibre. A mi sincerament en va agradar molt, per què mai havia anat i la veritat es que la meva experiència ha sigut bona.
    La peixera per els "locutors" era on estava tot l'estudi tècnic. El botó d'avisos es per poder parlar amb l'encarregat de l'equip tècnic. I l'altre de la "tos" es per quan t'agafa un atac de tos li dones i sona la melodia de Catalunya ràdio o una cançoneta de espera.
    Li recomanaria a persones que els hi agradès, és a dir, futurs periodistes o locutors/es de ràdio. Ami em va agradar molt, ho tornaria a repetir.
    L'anècdota que més em va agradar va ser quan ens van posar de "locutors" amb els auriculars i parlant com si fossim locutors informatius.

    Rita Pereira.

    ResponElimina
  5. Els periodistes fan servir la paraula "locutar" per a indicar que estan emetent un programa. La "peixera", és el nom que atribueixen els treballadors a l'espai on està l'equip tècnic.
    Em va agradar moltíssim anar-hi, ens van remarcar que hem de vocalitzar i parlar clarament si treballem en un lloc així. Vam fer una prova de com seria una retransmissió, i em va semblar molt divertit i emocionant. Em sembla un treball molt interessant on cada dia aprendria coses noves i coneixeria molta gent. Vam conèixer Mònica Terribas, també vam tindre l'oportunitat de veure personatges del programa de televisió Polònia, i al Eduard Mendoza, un escriptor bastant reconegut. Tot i que es una persona molt important, Eduard Mendoza, va ser avorrida la xerrada quan el van entrevistar, no em va divertir molt.
    Jo de gran penso que faré Ciències de la Comunicació, i em vaig quedar molt satisfeta amb el lloc i la manera de treballar que tenen. M'agradaria tornar.

    Ona Segura 3rA

    ResponElimina
  6. Pujant al bus em preguntava l'Ignacio, creus que hi haurà algun jugador de futbol conegut com el Messi, jo li vaig dir prefereixo Tamudo. L'Helena cridava per darrere: millor Miley Cyrus. Tothom es reia. Al arribar ja vam tenir una sorpresa, entreu de dos en dos. Per? Què passa? Hi havia dos "polis" a la porta, L'Helena va repetir, això vol dir que està la Miley. No, no era això només revisaven que no portéssim cap arma, o jo no se que.
    Vam entrar a una sala, en la que hi havia un parell de "micros" de radio, d'aquells que sempre hem tingut ganes de tocar. Ens van fer una mini ruta pels estudis: oficines, sales amb les típiques llums de les pel·lícules amb les lletres "on air". I arribà el meu moment preferit: Sis voluntaris!, digué la dona que ens acompanyava. La Carla, la Ona, jo... vam ser per uns minuts locutores de radio! Va ser "super" emocionant encara que quan parlava em semblava que deia totes les paraules malament.
    I marxem cap a la sala on es grava el programa que anem ha escoltar en directe. Os diré un secret, abans de entrar-hi ens van demanar que riguéssim i que aplaudim. Abans d'obrir la porta tots teniem al nostre cap les mateixes preguntes. Miley...? Jo principalment Tamudo...?.
    Les nostres sospites eren falses, Eduardo Mendoza, en seguida vaig cantar al meu interior: Mendooza, mendooza, oza, ooza, oza, ooza... Va ser divertit, a més no qualsevol dia coneixes a un escriptor tan reconegut com Eduardo Mendoza.

    ResponElimina
  7. Durant la caminada fins a la parada del bus jo anava parlant amb el Carlos,la Maria,el Jordi, i el Javier. Al passeig jo anava pensant que seria molt interessant trobar-me al meu pare que es conductor d'autobús, però no va ser així. Quan vam arribar a Catalunya Ràdio hi havia un guàrdia de seguretat a la porta que ens revisava que no portéssim res "estrany". Passat el control inicial ens van portar a una sala on hi havia una taula de ràdio,i m'hi vaig seure !!! Després vam fer un tomb per la ràdio i vam veure com treballava la gent com feien els textos els dissenys de les notícies... Seguidament vam entrar en una sala on alguns afortunats van poder fer una imitació de com seria fer una part de les notícies per la ràdio, però encara quedava el millor, estar en directe en un programa de ràdio amb invitats famosos. Vam entrar a la sala on es faria el programa en directe i vam veure a actors coneguts del Crackovia i al famós escriptor Eduardo Mendoza que es va incorporar en meitat del programa. La primera part del programa va ser divertida perquè feien bromes etc, però després quan va entrar l'Eduardo Mendoza el programa es va fer més avorrit perquè només feien que parlar de Barcelona i de l' actualitat. Tot i això em va semblar una sortida d'allò més entretinguda.

    Ignacio Campos 3rA

    ResponElimina
  8. La meva expectativa era molt més alta, pensava que estaria format per un espai molt més gran i amb més material als estudis de gravació, pensava que seria com tothom s'ho imagina, gent famosa per tot arreu, micròfons per allà on passis, gent amb auriculars, jo m'imaginava que seria com als dibuixos o pel·lícules.
    Ens van explicar que la peixera era on treballa la persona que controlava el volum de la sala, dels micròfons, la música que sona de fons en els programes de ràdio, al cap i a la fi el que controla tot quan el programa es en directe, o gaire bé tot. Els locutors tenen accés a dos únics botons. Un era el botó de la tos, que té com a funció fer que no es sentin els atacs de tos dels locutors quan estan en directe. L'altre era un botó per poder-se comunicar amb la persona que està a la peixera sense que els oients ho sentin.
    Encara que no va complir amb totes les meves expectatives recomano anar-hi, va ser força interessant, és una visita on pots adonar-te de com és fa el que sovint escoltes per la ràdio.
    El que més em va agradar va ser quan els meus companys van intentar reproduir com seria un programa en directe.
    Irene Palacin 3A

    ResponElimina
  9. Quan vaig anar a Catalunya Ràdio m'ho esperava una mica més especial, pensava que les instal·lacions serien més grans, que ho veuria tot per fi com en una sèrie americana.
    No obstant, però, no va estar gens malament, la monitora ens va tractar bé, i la meva sensació al escoltar-me i pensar que així m'escoltarien els meus companys i gairebé tota Catalunya a la ràdio em vaig quedar perplex. << Vaja.. Potser faria un gran ridícul de la vergonya que passaria..>>vaig pensar.

    Ens van dir que en la peixera és on tot es feia, era com la fórmula màgica on els tècnics feien els sorolls que per exemple escoltem de: ''Catalunya Ràdio!!'' i que i havia dos botons en l'estudi/locutori, un era per la tos, i l'altre per quan havíem de parlar amb els tècnics de l'altre costat, m'ho vaig passar molt bé, perquè vaig conèixer al que fa de Rajoy al Polònia, ens va anunciar en directe, un famós tan pròxim a mi, i sense cap tipus de formalitat. Només jo,els meus companys i ell i els seus companys a uns dos metres, això va ser magnífic. Al final em vaig fer una foto amb ell.

    Joan Gómez 3rA

    ResponElimina
  10. El dia que vam anar a Catalunya rádio ens ho vam passar molt bé, ja que vam poder parlar com si fossim locutors. Vam poder fer-nos fotos i parlar amb l'Eduardo Mendoza i el Queco Novell. Va ser molt divertit i ens agradaria repetir l'experiència. Encarta que ens agués agradat veure uns altres personatges, ja que quan va vindre l'Eduardo Mendoza al programa, es va fer molt avorrit.
    Helena Delgado i Carla del Àrbol 3rA

    ResponElimina
  11. Nosaltres, amb aquesta sortida vam poder aprendre com els locutors es comuniquen amb els tècnics de so que ho fan mitjançant senyals o sinó amb uns botons que tenen als micròfons, que pels noms que tenien, alguns ens van semblar estranys. També ens van explicar diferents aspectes que em de tenir en compte alhora de locutar un programa.

    En segon lloc també vam poder sentirnos durant una estona locutors/es, ja que ens van deixar fer un programa de ràdio que ens va semblar molt divertit i interessant. Per últim vam entrar en un programa en directe, aquest programa era un programa de comèdia on hi estaven alguns dels actors de Polònia i al cap d'una estona la directora del programa li va fer una entrevista a l'escriptor l'Eduardo Mendoza.

    A nosaltres personalment l'entrevista ens va semblar una mica avorrida i cansada, ja que no vam poder participar-hi. Però a part d'això pensem que és una sortida que està molt bé i va estar entretinguda.

    Laura Ibañez i Sofia Paris 3rA

    ResponElimina
  12. La visita a Catalunya Ràdio va ser molt entretinguda, on ens van ensenyar el dur treball que tenen en la ràdio. On vam veure com eren les instal·lacions d'una ràdio, jo ja m'imaginava com era el locutori, però no sabia que els locutors tenien un botó de tos per si tenien que esternudar, tossir, o evitar que els oients no escoltin sorolls. Jo em pensava que dintre del locutori no hi havia televisions, i no pensava que els locutors es sentessin d'aquella manera, també no sabia que hi havia un conductor en cada programa, i que la sala tècnica es deia "peixera".

    L'últim apartat va ser l'entrada de un programa en directe, el de la Mònica Tarribes on vam poder veure com funcionava un programa. Aquell dia, van venir alguns actors del polònia ( també feien d'actors en el crackòvia). El progrma va ser molt entretingut, però l'entrevista de l'Eduardo Mendoza va ser una mica avorrit.

    (Jordi) Dong Heng 3r A

    ResponElimina
  13. L'excursió a Catalunya ràdio va ser molt interessant. Ens van explicar coses que no sabíem sobre la ràdio, uns companys van grabar un programa de notícies internacional i tots junts vam entrar en directe en el programa de la Mònica Terribas on entrevistaven a dos actors de Cràckovia i a l'escriptor Eduardo Mendoza.Ens va agradar molt.
    Fabiola Soriano i Cecilia Zemborain 3rA

    ResponElimina
  14. L'excursió a Catalunya Rádio em va agradar bastant,quan vam entrar no m'esperava veure els guàrdies de seguretat a l'entrada.El que més em va agradar va ser quan vam veure l'actor del Mourinho en Crackovia i del rei Joan Carles I,en Toni Alba,
    També vam veure al David Carabén el cantant de Mishima.

    Va ser una excursió molt interessant.

    ResponElimina
  15. L’Albert casals és un noi que li agrada viatjar molt. L’Albert quan tenia 5 o 6 anys anava amb cadira de rodes per una malaltia, i així va viatjar amb la seva xicota fins a Nova Zelanda. Després la seva xicota es va posar malalta i va haver de tornar cap a Barcelona. Quan la seva xicota es va trobar bé se’ n va anar cap a la Xina i es va trobar amb L’Albert. L’Albert Casals no té por de res .
    Jairo

    ResponElimina
  16. Jo crec que l’Albert és un noi que li agrada viatjar molt amb la seva xicota. L’Albert va en cadira de rodes per una malaltia que li va passar quan era petit,
    i amb cadira de rodes va fer un viatge a Nova Zelanda amb la seva xicota,per el cami la seva xicota va agafar una malaltia i es va tornar a Barcelona i es van trobar a la Xina i van anar fins a Nova Zelanda. Jo crec que l’Albert no té por de res.

    Jean Rodríguez 3-B

    ResponElimina
  17. La sortida programada a Catalunya Rádio va començar amb la mostra de totes les parts del locutori.
    Em va fer molta gràcia escoltar als meus companys fent un informatiu.La primera hora em va agradar bastant. Déspres vam entrar en un programa en directa, em va agradar molt i em van fer riure molt els locutors.En general la sortida em va agradar.



    Dani Velasco Navarro 3er B

    ResponElimina
  18. El passat dimarts 19 de novembre vam anar a Catalunya Ràdio. Al començar vam anar a l’estudi de l’iCat.cat, on la nostra guia Miriam ens va explicar algunes coses. Com per exemple que els anuncis tenen un preu segons l’hora i el programa en que s’emeten.

    Una vegada al locutori, també ens van explicar que el lloc on estan els tècnics es diu peixera, i que es poden comunicar amb ells tant per signes com per un botó. També hi havia un altre botó, en el que hi havia una etiqueta que posava tos, i un llum que marcava en vermell i indicava quan estava a l’aire.

    Vam poder poder gravar els nostre propi informatiu, i ens van explicar que haviem de llegir la notícia amb entonació, vocalització i amb un to de veu que no aburreixi.

    Al final ens vam quedar amb les ganes de veure la discoteca, que ens va dir la Miriam que era el lloc on guardaven tots els arxius musicals que tenien des que van obrir la cadena.

    ANA MARÍA CARRIZOSA PORTILLO
    MARTA DELGADO GARCÍA
    3r ESO B

    ResponElimina
  19. Dimarts dia 19 de novembre, vam tenir la magnífica oportunitat d’anar a Catalunya Ràdio.

    Només arribar vam entrar a l’estudi del programa online icat.cat.

    Vam seure ansiosos a les butaques dels locutors i toquetejant tot el que estava al nostre voltant. La Míriam, una noia joveneta, va ser la nostra guia durant el nostre matí a l’edifici.

    Silenciosament, ja que hi havia programes que s’estaven emetent, vam pujar a la segona planta a un dels múltiples estudis d’informatius d’aquesta ràdio.

    Sis voluntaris, vam tenir l’oportunitat de poder locutar notícies d’última hora.
    Posant veu forçada i vocalitzant, ens vam sentir importants i ens va sorprendre molt escoltar la nostra veu grabada.

    Per acabar d’ arrodonir aquest dia vam entrar en directe al programa “Els matins de Catalunya Ràdio” amb Mònica Terribas, Quim Masferrer i diferents personatges de Polonia. Vam riure molt i quan van fer una pausa, ens van signar un cartell per a la classe i ens vam fer fotos.

    Ha sigut una experiència inoblidable!


    Lucia Palomar
    Paula Encina

    3er B

    ResponElimina
  20. La sortida a Catalunya Ràdio va ser molt divertida i interessant ja que vam aprendre noves coses sobre els Periodistes, els locutors, i ho vam veure en directe amb la Mònica Terribas i alguns actors de Polònia i d'una sèrie de Tv3, el foraster.
    Quan vam arribar ens van explicar com anava tota la ràdio en si, i ens van deixar locutar una notícia que ja havien locutat uns altres abans de nosaltres. Ens van dir que la sala on estava el que controlava tot era la peixera i per un botó que picàvem ens podíem comunicar amb ell, hi havien altres botons per si tenies tos i un llum que ficava aire que s'anava encenen i es per avisar que estaven en directe i ho podia escoltar tota Catalunya.

    Carla Carreras Maly 3 ESO B

    ResponElimina
  21. Anar a Catalunya ràdio em va fer veure que és un treball molt difícil , perquè ells a les 6 del matí han de començar a treballar, i han de tenir poca vergonya per poder parlar amb tots els entrevistats amb tota naturalitat.

    En un moment de l'excursió em va fer gràcia perquè ens van deixar a uns companys i a mi locutar unes noticies d' ltima hora i òbviament no el van posar en directe, però nosaltres sí que vam escoltar com havia quedat.

    Vam conèixer a gent que treballa a Catalunya ràdio i vam aprendre moltes coses i el que em va fer més gràcia a mi és que encara que s'aixequen d'hora s'ho passen bé en el seu treball i coneixen a gent.
    Patricia Gil Castro 3 ESO

    ResponElimina
  22. La visita a Catalunya ràdio va ser molt interessant, divertida, entretinguda i una nova experiència pels que mai no hi havíem anat. Ens van ensenyar com eren les instal·lacions d'una ràdio. També ens van explicar coses que no sabíem o que no coneixíem, com els botons que tenien les taules del locutori, que servia per si havies de tossir o esternudar, perquè no ho sentissin la gent que els està escoltant en directe. Ens van explicar que la sala tècnica es deia peixera. Després ens van deixar fer una prova en una sala on vam fer de comentaristes i després ens vam sentir com seria en directe. I per últim vam entrar en un locutori en directe de la Mònica Terribas i altres famosos del polònia o de crackovia. També vam veure com feien una entrevista al foraster de tv3, Quim Masferrer. Ens ho vam passar molt bé.
    Uniq Peralta Torres

    ResponElimina
  23. A la nostra visita a Catalunya Ràdio vam aprendre, coses que abans no sabíem sobre el funcionament d' una cadena de ràdio. Vam poder veure moltes de les instal·lacions i després en vam asseure a escoltar un programa de ràdio en directe durant 1 hora que va estar bé, però es va fer una mica pesat.
    Patricia Agenjo 3r B

    ResponElimina
  24. Les instal·lacions de Catalunya Ràdio em van semblar molt originals.
    Cada estudi em sembla molt professional, ho tenen tot. Em van agradar els botons que havien, tenen nombres bastant graciosos. Em va impressionar la sala que es deia peixera, on el tècnic posa els anuncis, la introducció de Catalunya Ràdio, etc.
    M'ha agradat molt la sensació de estar escoltant una emissió en directe, escoltant a la Mònica Terribas parlant amb els seus company, també m'ha agradat escoltar a en Quim Masferrer.
    La veritat es que la sensació d'estar en les instal·lacions de Catalunya Ràdio m'ha agradat molt :)

    Dani Navas 3r B

    ResponElimina
  25. La visita a Catalunya ràdio va ser divertida i interessant ja que el fet de anar a una ràdio no es una cossa que passi cada dia.
    Al arribar ens van fer passar de dos en dos i, com que no ens van dir per que era ens vam posar molt inquiets, després ens van fer passar a una sala on ens van explicar el que hi fariem, qua ja ens ho havien explicat vam anar a veure les instal·lacions les oficines i un estudi on sis voluntaris van fer de locutors per un moment. Per últim vam entrar en el programa de la Mònica Terribas on van anar de convidats uns quants imitadors de Polònia i el Quim Masferrer del programa del Foraster.
    Nuria del Arbol 3rB

    ResponElimina
  26. Anar a Catalunya Ràdio ens va agradar perquè vam aprendre moltes coses sobre la ràdio que no sabíem, per exemple per què serveixen els botons del locutor, que et registren a l'entrar a la ràdio, que als descansos els locutors van sortint, entrant, parlant entre ells... també va se una nova manera de conèixer les notícies. I la ràdio no és una activitat tan avorrida com pensava. La segona part ens va semblar més avorrida perquè era més per adults. Va ser una bona excursió.
    David Sauret i Gerard Simó 3r B gaç

    ResponElimina
  27. La visita a Catalunya Radio amb va agradar molt, em va agradar molt veure les seves instal·lacions va ser molt divertit, cada estudi em sembla molt professional, vam aprendre, coses que abans no sabíem sobre el funcionament d'una cadena de ràdio. També ens van explicar coses que no sabíem o que no coneixíem, com els botons que tenien les taules del locutori, que servia per si havies de tossir o esternudar, perquè no ho sentissin la gent que els està escoltant en directe, En un moment de l'excursió em va fer gràcia perquè ens van deixar a uns companys i a mi locutar unes noticies d'ultima hora i òbviament no el van posar en directe.
    Veure CAT radio amb va agradar molt vaig aprendre coses que no coneixia de la radio.
    Álvaro Rivas 3rA

    ResponElimina
  28. La visita ha Catalunya Radio va ser bastant explicita ja que vam tenir una guia que ens va portar per molts llocs i sobretot fent probes imitant que estem en l’aire escoltant-nos tota Catalunya.
    Vam anar a una sala on es fan els programes de radio i hem va sorprendre molt un boto que tenien els locutors, que era el boto de “tos” que servia per si en algun moment del programa o entrevista tenies que tossir, esternudí o fer qualsevol altre soroll molest, nomes tindries que mantenir el boto i directament els oients escoltarien una musiqueta.
    Al final de tot i, lo mes emocionat, va ser el moment de entrar en directe en el programa de la Mònica Terribas i també vam poder veure personatges de Polònia i el mes important va ser... L’Eduardo Mendoza!!! Un importantíssim escriptor espanyol i molt reconegut en molt mes països.
    Resumint, la visita hem va semblar molt emocionant i també bastant divertida. Espero tornar la a fer.
    Carlos Grande Gálvez 3r A



    ResponElimina
  29. Quan vam anar a Catalunya ràdio, vam tindre l'oportunitat de veure a un actor de Cracòvia i de Polònia. Vam entrar en un programa en directe i en aquest programa també vam conèixer un cantant de Mishima que es diu David Carabén, vam escoltar com li feien una entrevista.


    Ens van estar explicant que l'espai on s'emeten els programes de rádio es diuen locutoris, ens van explicar que quan llegeixes la notícia no es pot notar que estàs llegint, llavors has de tenir en compte l' entonació,la vocalització i quan estàs en directe has de tindre en compte la pronunciació.
    Alguns companys van fer un simulacre de ràdionoticies.
    Marta Ruiz Martin 2ºB

    ResponElimina
  30. Em va semblar molt interessant. Jo no m'imaginava que els estudis fossin així. Quan estàvem a l'aire, em va semblar una mica avorrit, però també alguns comentaris em van fer molta gràcia. M'agradaria tornar-hi una altra vegada, per veure com treballen, veure les intal.lacions, el programa, estar a l'aire, etc.

    ResponElimina
  31. La visita a la ràdio hem va semblar interessant, perquè vaig descobrir cosses que encara no sabia de les ràdios,per exemple que tenen un boto per quan volen esternudar i així el oients no escolten el esternut també que a vegades tenen que canviar les veus perquè així el oient no s'avorreixen.

    Ja sabia algunes cosses de la radio però igualment va ser molt interessant la excursió a mes la gent que treballava a la radio hem va semblar molt agradable

    Verònica Elizabeth Oña Cuevas 3r A/K

    ResponElimina
  32. La visita a la ràdio em va agradar perquè vaig aprendre moltes coses;com per exemple com es comunica un periodista amb els encarregats dels sons, fan un gestos determinants,que abans d'aquesta visita no sabia.Els estudis estan molt ben organitzats i decorats.
    Una altra cosa que em va sorprendre de la visita va ser la forma de llegir que han de tenir els periodistes, i saber que l'entonació és molt important a l'hora de llegir una notícia, a més de llegir amb rapidesa.
    Cada periodista té una hora determinada per fer el seu programa,per exemple, poden escollir anar al matí, tarda, o de nit.
    La meva opinió és que recomanaria que la gent visités aquests estudis, perquè aprens moltes coses sobre els periodistes, com treballlen, i moltes coses més...
    Rocio Romero 3r K

    ResponElimina
  33. Durant el trajecte en autobús per arribar a Catalunya Ràdio anava pensant que seria interessant conèixer persones famoses sense cap mena de formalització, ja que les podria veure en directe fent bromes. Quan vam arribar a Catalunya Ràdio hi havia un guàrdia de seguretat que ens revisava per si portàvem coses “perilloses”. Després vam anar a una sala on ens van dir que hauríem d' estar en silenci per poder passejar pels passadissos, però sense molestar, ja que algunes persones estaven treballant. Més endavant vam poder veure com és fer de locutors de ràdio amb la veu d’alguns companys que es van oferir voluntaris.

    Jo ja m’imaginava com era un locutori, tot i així em pensava que hi podrien haver personatges famosos per tots els passadissos o creuar­ me'ls fins arribar a una sala. Però el que no sabia és que , en el control tècnic dels micròfons, tinguessin 2 botons: un per si tenien un atac de tos (jo creia que s’aguantaven o que no tenien cap atac), un altre per poder parlar amb el botó d’avisos, abaixant la veu del locutor i pujant la cançó de fons. Tampoc sabia que hi hagués un conductor a cada programa i que l’estudi tècnic per als locutors s’anomena la peixera. I per últim vam estar en un programa en directe de la Mònica Terribas. Però desprès va venir l’ Eduardo Mendoza, un escriptor espanyol famós a qui li van fer una entrevista(era la nostra visita especial).

    El que més em va agradar va ser el programa en directe de la Mónica Terribas amb els actors del Crackòvia i Polònia, perquè va ser el més divertit i podíem col∙laborar; en canvi, en l’entrevista de l’ Eduardo Mendoza va ser com més avorrit perquè només parlaven del seu llibre i d'altres temes per a adults.

    Val la pena repetir aquesta sortida, perquè aprens coses que no sabies abans, com funciona la ràdio a part del que ja t'imaginaves.


    MªLaura Arnez 3r A

    ResponElimina
  34. La visita a Catalunya Ràdio m’ha semblat una visita molt enriquidora culturalment, ja que hem après nous mots referents a l’àmbit de la ràdio i hem vist com són els estudis d’una ràdio. Hem après com es diuen les parts d’un estudi i com es prepara un butlletí informatiu. També vam aprendre que el director del programa o “conductor” era el que es situava de front a la peixera i vam poder veure que els locutors tenen al costat del micròfon un botó de “tos”, per si tenies tos aquest botó augmentava el so de fons i reduïa el volum del micròfon, i el botó de “avisos”, per si havies de parlar amb el tècnic. A més vam fer una simulació amb sis voluntaris on s’havia de fer com si s’estigués locutant el butlletí informatiu. Ens van dir que a la ràdio tant se val el físic, la única cosa que importa és la veu i quan s’està locutant s’ha de vocalitzar i tenir un to de veu adequat, amb pujades i baixades. El simulacre el va gravar un tècnic que estava a la “peixera”, part de l’estudi on són els tècnics de so, i ens el va passar ii el vam poder sentir.
    Després de la visita per l’edifici vam poder assistir al programa de la Mònica Terribas, “El matí de Catalunya Ràdio”. Com a invitats i entrevistats estaven dos actors del Polònia: El Queco Novell i la Gemma Deusedes. Després va venir un escriptor molt conegut, l’Eduardo Mendoza. El programa va ser molt divertit.
    L’Eduardo Mendoza i la Mònica Terribas ens van signar un pòster de l’institut.
    Em va sorprendre el fet de que no hi hagués tanta tecnologia, jo quan vaig arribar, arribava amb la idea de que els estudis estaran plens de portàtils d’última generació, cascs moderns i televisors, però quan vaig veure l’estudi vaig veure que no hi havia res de l’altre món, hi havia el necessari.

    Javier Rivera 3r ESO A

    ResponElimina
  35. L'excurció que vam fer a Catalunya ràdio ,va estar bastant bé.
    Vam gaudir a locutori on els companys vam fer de periodistes,i ens ho vam pasar bé.
    Després vam anar al locutori on estaven els periodistes de veritat i llavors quan ja estàven a l'are no podíem parlar, però la veritat és que ens feia molta gràcia.
    Vam pasar una estona molt agradable , però m'hagués agradat més si haguéssim estat tot el dia.

    Carla Castillo Lopera 3rA

    ResponElimina