El Hòbbit o viatge d'anada i tornada


El llibre d'aquest primer trimestre per a tot l'alumnat de 2n d'ESO ens explica les aventures de Bilbo Baggins o Bilbo Saquet. 
EL HÒBBIT TÉ COM A SUBTÍTOL VIATGE D'ANADA I TORNADA.
ET DONEM IDEES PERQUÈ EXPLIQUIS ALGUN TIPUS DE VIATGE.
No cal que sigui real, pot ser imaginari!

Obriu bé la porta de la imaginació i narreu la vostra gran aventura:

Un viatge de joventut; un  viatge sense retorn; un viatge en solitari; un viatge de noces; un viatge interior o espiritual; el viatge com a projecte (Àsia en bicicleta, el món a 15km/h); un viatge professional (una expedició científica); el viatge solidari; un viatge arqueològic; un viatge familiar o bé un viatge a algun indret del món...
            
Text per escriure: una narració de 175 paraules, com a mínim. 


 
Tindrem l'oportunitat de poder gaudir de la pel.lícula aviat, ja que l'estrena a la pantalla es preveu per al mes de desembre. De moment, però ja hi ha el vídeo que mostra unes imatges de la gran estrena que suposem que tots anireu a veure, després d'haver llegit el llibre.

Entreu a YouTube per veure'n un tràiler.







28 comentaris:

  1. Viatje a l'estiu


    Estem arribant a l’última parada del tren. Ja només quedem nosaltres i el conductor, és clar. L’Anna no para de mirar-me, i no m’estranya perquè aquesta és la primera vegada que va sola en tren(sense pares), i jo sóc molt veterana en anar sola al tren, o això és el que em diu sempre el Pau, que està assegut al costat meu. El Lluc segueix callat, bé jo crec que esta adormit, però ell diu que li relaxa tancar els ulls i quedar-se callat tot el viatge, tots sabem que està dormint.
    Em sembla que ja hem arribat perquè el tren s’està aturant...el que jo deia, que ja hem arribat. Així que agafo la meva motxilla a la vegada que el Pau, que m’ajuda perquè jo no arribo a agafar-la, em giro i veig l’Anna fent múltiples ganyotes davant del Lluc, que lògicament no s’assabenta. El pau l’agafa i li enganxa una plantofada. En seguida el Lluc desperta i el primer que diu és que només està relaxant els ulls, tots el altres el mirem i diem, és clar Lluc (amb un to irònic.)
    Comencem a sortir del tren l’àvia és a fora i una mica més enllà podem veure l’avi que és al cotxe tocant el clàxon. Seguim a l’àvia que ens explica que ens ha fet a cada un una bufanda, perquè la seva veïna li ha dit , que al seu fill li han dit que aquest estiu farà molta fresca. Pugem al cotxe i l’Anna i el Lluc es posen a cantar “canciones del verano”, mentre l’àvia fa veure que balla, i a la vegada diu, jo quan era jove era una gran ballarina...

    María Beltrán Ferrara

    ResponElimina
  2. EL MEU VIATGE:

    27 d'abril de 2009:
    Estimat diari, avui he pres una gran desició. Avuí he decidit que donaré la volta al món en un veler. Que et sembla? Interessant, oi? Ara mateix surto cap a fer la maleta. Adeu, que tinc pressa!

    29 d'abril:
    Acabo de pujar al vaixell. Al final m'hi acompanya l'Aina, la noia que vaig conèixer al curset de vela. Ara nomes cal dir una cosa: que tinguem molta sort!

    2 de maig:
    Estem en mig de l'Atlàntic. No es veu terra en lloc. Crec que anem bé (almenys la brúixola marca el nord cap a la nostra dreta). Espero que en uns dies estiguem a América.

    17 de maig:
    Passem per el "cabo de hornos" (crec que es diu així). Com que hem tardat més del que créiem, hem parat per comprar previsions.

    1 de juny:
    Hem arribat a Austràlia. Ens ha costat una mica massa, perquè en mig del trajecte ens vam quedar sense vent, així que vam anar remant durant tres dies. Ara pararem aquí a descansar uns quants dies.

    5 de juny:
    Tornem a la marxa, no hi ha res mes a dir.

    21 de juny:
    És el meu aniversari! Avui hem arribat a l'India. Ja queda poc per tornar a casa.

    13 de juliol de 2009:
    Avuí hem entrat al Mar Roig.Aviat passarem pel canal de Suez, on hi ha un peatge que diuen que és molt car.

    18 de juliol:
    El peatge del canal és caríssim. Passar-hi ens ha costat 500 €. Els hi he dit que pagava la meitat i que per l'altra part de la factura me'l enviessin a casa. Sort que han dit que sí.

    25 de juliol:
    Hem arribat a casa. He agut de pagar la factura i he anat a veure a la família. M'han dit que he tingut molta sort perquè hem tardat molt poc i no hem tingut cap incident. És possible que sigui així. Peró tinc molt clar que algun día tornaré a fer una bogeria com aquesta.

    MARTA DELGADO GARCÍA
    2n ESO BQ

    ResponElimina
  3. EL MEU VIATGE
    Un dia vaig anar a París(França) a visitar a una amiga de la família i a veure la Torre Eiffel que diuen que és un monument impressionant. Si el veiem amb els nostres propis ulls segur que no tindríem paraules. Bé, segons la meva perspectiva és el que em va passar. Quan vaig arribar-hi no m'ho podia creure, però estava allà. Quan vaig arribar-hi, el primer que vaig fer va ser anar a la Torre. I per pujar a la Torre vaig utilit-zar les escales, perquè em feia gràcia veure les persones cada cop més diminutes i perquè pujar en ascensor valia diners: uns 5 euros (i jo no portava diners). Després vaig anar a visitar a l'amiga de la família i em va explicar com ens podíem divertir encara més a la Torre Eiffel. Vaig estar 2 setmanes allà. Després d'un temps vaig anar a Equador, a la capital (concretament a Quito). Perquè em van explicar que hi havia un església espectacular que es diu Pichincha i és un monument molt gran. Després vaig anar a visitar la família sencera d'una amiga. Vaig estar unes 3 setmanes allà visitant altres monuments que ara no recordo . Per últim vaig anar al meu país a visitar la família i conèixer la meva cultura més a fons, però també a la família que no coneixia.
    Maria Laura Arnez Vargas

    ResponElimina
  4. EL MEU VIATGE

    No m’ho podia creure! Després de vint anys al consell d’arqueòlegs de Barcelona, per fi havien confiat en mi per anar a l’Àfrica i estar allà un mes a un parc arqueològic, on es creu que pot haver-hi restes de la prehistòria. Aquella mateixa tarda vaig agafar l’avió cap al Congo.
    En aquesta expedició no anava sola, ben al contrari, anava molt ben acompanyada amb la meva amiga Susana. Ens coneixem gairabé des que vam néixer. Ella, igual que, jo, va decidir fer la carrera d’ arqueologia, i això ens va unir encara més. Així que quan vam acabar la carrera vam decidir inscriure’ns al consell d’arqueòlegs, i és per això que vam tenir aquesta aventura juntes.
    L’experiència va ser bonisíma, vam trobar l’os d’un Tiranosaure, i per aquest assoliment quan vam tornar ens van dedicar una placa al consell, i per a sorpresa de totes dues ens van nombrar vicepresidentes del consell d’arqueòlegs del Congo. Ja que diueren que varem fer un gran descobriment per a la història.
    D’això ja fa uns quants anys, ara mateix les dues tenim un treball estable a la universitat d’arqueologia, i és que gràcies a aquesta petita aventura vam conseguir guanyar-nos un reconeixement.


    Paula Encina García.

    ResponElimina
  5. EL MEU VIATGE EN FAMÍLIA

    Tot va començar un dia ales quatre hores del matí, quan començavem a cargar les maletes al cotxe. Començavem a anar-nos-en que jo ja m'havia adormit, vaig tardar només uns cinc minuts. Vam anar a recollir la caravana, i vem posar rumb cap a Itàlia.
    El primer dia a Itàlia vem anar a Florència on vem veure la seva catedral. També vam anar a les ruines de Pompeia i les d'Herculano, va ser molt divertit tot veient la gent sota la lava. Després vam anar a Poma, Roma la ciutat eterna , on està el vaticà. Allà vem recorer tota la ciutat pujats en un autobús, i anant d'una banda a l'altre.

    Helena Delgado García

    ResponElimina
  6. Un viatge sense retorn

    En Carlos és un noi de 27 anys. Vol fer un viatge d'aventures i perillós.
    Així que va preguntar els seus amics, si volien anar amb ell. La majoria els va dir que no, però 4 dels seus amics, van decidir anar-hi amb ell. En Carlos estava molt content que els seus 4 amics anessin amb ell a fer el viatge.
    En Carlos i els seus amics van agafar una barca i es van dirigir mar endins.
    Es van passar 2 setmanes en el mar fins que van veure una illa i si van acostar. Van començar a buscar menjar per que ja no els hi quedava. Però de sobte es van veure rodejats per una tribu amb llances.
    En Carlos no sabia l'idioma d'aquella tribu però sabia que els volien matar.
    Però en Carlos era un noi molt llest aixi que quan la tribu es va despistar en Carlos i els seus amic va poder escapar. Van tornar a la barca i van fugir d'aquella illa. Els amics del Carlos volien tornar a casa aixi que es van dirigir cap a casa. Però al cap de 2 setmanes sempre arribaven a un altre illa. Aquell viatge es convertia en un viatge sense retorn. I en Carlos i els seus amics mai més no van tornar a casa.

    ResponElimina
  7. VIATGE CAP A NOVA YORK!

    Era el dia. El dia que començaríem un viatge cap a una ciutat plena de vida,
    on no es descansa mai. Sí, és la ciutat de la llibertat, la gran ciutat del Nou món, Nova York.
    Aquell dia, quan salpàvem cap a aquella moderna ciutat, estava molt emocionat, i quan ja veia el nostre avió que ens duria cap la nostre destinació, em vaig emocionar més, no només perquè ja començaríem el nostre trajecte, sinó perquè també m’agrada viatjar amb avions, sobretot amb grans avions com aquest (era un Boeing-747 de la companyia United).

    Vam pujar a l’avió, i desprès d’unes curtes dotze hores, vam arribar a la nostra destinació. No m’ho podia creure: érem a Nova York! Quan anàvem cap a l’hotel, mirava els gratacels que hi havia per tot Manhattam, i també els grans parcs que es podien veure, era una ciutat realment ben viva.

    En arribar a l’hotel, ja era de nit, així que amb la son que teníem ens vam adormir ràpidament, dormint com angelets. Al dia següent, ens vam llevar ben d’hora ( a les 7), vam esmorzar, vam preparar-nos i vam començar el dia com turistes.

    Agafàrem el metro, i vam arribar al famós edifici de l’Empire State, on pujàrem al pis de dalt per veure la ciutat, en un punt de vista diferent.
    Un cop visitada vam anar a agafar el ferri gratuït de Staten Island, on es podia veure el port i la estàtua de la Llibertat. Després vam visitar la famosíssima estàtua de la Llibertat, el símbol de Nova York. Amb la gana que teníem, vam menjar en un restaurant de la Grand Central Terminal, que és l’estació de tren més important de la ciutat, que després la vam visitar.
    Va ser l‘hora d’anar-se’n a l’hotel, ja cansats de caminar, i ens vam adormir
    ràpidament.

    Els altres dies vam visitar museus com el Museu Americà d’Història Natural, el Museu d’Art Modern (MoMA), el museu Metropolità d’Art, etc. I també vam visitar parcs com el Central Park, Battery Park… També vam visitar els carrers de la ciutat, la catedral de San Patrici, i el Rockefeller Center ( és un complex comercial que consta de 19 edificis on es troben les boutiques més luxoses de la ciutat).

    Després d’uns 4 dies vam tornar cap a casa, cap a Barcelona. El vol ens esperava, però no volia anar-me’n, ja que encara hi havia moltes coses per veure i descobrir. Un viatge sempre s’acaba, i aquest era el fi, ja era hora de posar-li un punt i final, però en el cor, aquesta historia mai s’acabarà.

    (Jordi) Dong Heng

    ResponElimina
  8. Vaig vaitjar a França fa 3 anys. Va ser molt divertit. No vaig veure París, però vaig visitar Pau. No per anar a París m'ho anava a passar millor. El meu pare va organitzar tot el viatge. Tota una ruta amb un seat Ibiza. Semblàvem extrangers, d'aquells que van a la platja amb cotxes nous i que acàben torrats o vermells com gambes...Doncs jo vaig acabar així. Però allà en comptes de platja, estàvem a l'oceà Atlàntic. Un cop allà, vam buscar l'hotel, que es deia Arenas. Vam tardar una hora per trobar-lo. Estaba a la Route de Bayonne. Un cop instalats vam anar a menjar alguna cosa i a visitar la ciutat. Vam dinar en un restaurant on nohi havía Fanta* sinó, Orangina*... Una cosa semblant. Al cap i a la fi, va ser molt divertit. M'ho vaig passar molt bé.

    Ona Segura.

    ResponElimina
  9. El MEU VIATGE

    Era un dijous a les 20:00h de la tarda, mes ben dit de la nit quan jo y la meva familia vam embarcar en un vol amb rumb cap a Londres.
    Quan vam arribar, despres de dues hores o tres de vol, qui sap, jo estaba morta de son y encara teníem que agafar un taxi durant una hora y mitja per arribar al apartament que habiem llogat per estar alla uns dies..
    Al dia seguent descansats de tot el viatge vam anar a visitar un dels llocs mes turistics de Londres, un monument que tothom ha de coneixer, el BIGBEN.
    Es un rellotge immens amb el qual jo em vaig quedar perplexa al veure'l.
    Despres d'una estona vam decidir tornar a l'apartament per fer un apat i quedar-nos a descansar una estona i després fer un tomb per el barri on hera situat el nostre apartament.
    L'endema vam anar a visitar un dels centres comercials mes coneguts del mon els Harrods, quan vam entrar jo no em podia creure el que veien els meus ulls,
    miraves on miraves hi habien coses molt cares, però el que mes em va agradar d'aquell centre comercial va ser la sala que estava plena de xocolata, hera com si estigues al conte de la caseta de xocolata era impresionant.
    Em va agradar moltissim!
    I no us penseu que aquestes van ser totes les nostres anegdotes, vam tenir moltes mes, com quan vam agafar un d'aquells autobusos vermells de dos pisos, si, aquells que quan estabes al segon pis el semblava que anesis a caure, pero bé aquestes anegdotes me les guardo per un altre dia ..
    A, i ja se m'oblidava no us penseu que tot van ser flors i violes, que el que no sabeu es que el meu pare avans d'empendre el viatge va pedre els diners, les monedes y els billets que fan servir alla, i fins que no vam arribar alla y vam tindre que pagar no ens vam adonar que no les teniem.. Pero al final tot va sortir be i va ser un record graciós per a l' história de la nostra família.


    Irene Palacin

    ResponElimina
  10. VIATGE
    El meu viatge va començar fa ja un mes. En aquest període de temps he recorregut certs llocs del món, el propòsit d’aquest viatge es passar per tots els països d’Europa. Perquè us preguntareu? Doncs per una raó molt simple, em vaig adonar que sabia moltes coses del meu país, però molt poques dels altres d’Europa. Això hem va fer pensar i vaig decidir iniciar aquest viatge, aprofitant que estic de vacances i no em va malament la vida. Com ja us he comentat abans en aquest mes he passat per diversos llocs. Vaig sortir de Barcelona i d’allà em vaig dirigir a París, capital de França. També vaig passar per altres llocs. Vaig travessar Andorra, també vaig passar per la ciutat de Lyon. Però centrem-nos en París on vaig estar una setmana sencera, de dilluns al matí a diumenge a la tarda. En aquest interval de temps vaig conèixer les seves gents, la seva cultura, els seus monuments, el seu menga, etc. També he estat en altres països com Portugal, Alemanya, Luxemburg, Italià on soc ara i des don sortiré cap a qualsevol altre lloc d’Europa.

    FI
    Nuria del Arbol Carretero
    2ºB

    ResponElimina
  11. EL MEU VIATGE IDEAL

    El meu viatge ideal seria anar a New York , que és una ciutat magnífica ,gran … Jo hi aniria amb les meves amigues seria un viatge ideal . Aprofitaria aquest viatge, per veure els monuments d'aquesta ciutat, visitaria els seus carrers, museus, els restaurants més famosos, el metro ...

    Aquesta és la part possible. D’altra banda per al meu viatge , necessitaria bastants diners es a dir un bon compte corrent ; llavors visitaríem jo i les meves amigues les boutiques de luxe, on hi ha dissenys exclusius, accessoris i sabates de renom, on hi ha perfums únics, els salons de bellesa més moderns els pubs més exclusius, les sales de ball més luxoses les discoteques més conegudes, els restaurants de cinc estrelles de més renom, l'hotel més exclusiu de la ciutat ... M’agradaria visitar l’ Estatua de la Llibertat , l’ Empire State que són uns llocs molt interessants i bonics de la ciutat A mi m’agradaria anar-hi en nadal , que el nadal m’agrada molt, m’agradaria anar-hi perquè diuen que la ciutat és doblement espectacular. Tot sembla de pel-lícula: les decoracions del carrer els llums per la ciutat les botigues...

    Laura Ibañez

    ResponElimina
  12. El meu viatge a Escòcia

    Aquesta any aniré a Escòcia, perquè sempre m'ha agradat el seu paisatge. Aniré amb la meva mare, perquè prefereixo anar amb ella que no amb el meu germà que sempre ens barellem. Segurament hi anirem amb avió, ja que és més ràpid, però bastant car, però una cosa així passa molt poc i això sabent que m'agrada. Ens allotjarem en un hotel de tres estrelles, perquè no en vaig trobar cap de més baix de preu, a l'hotel Mec que diuen que és molt gran i molt luxós, que té tres piscines grans i dues de petites, i un jacutzzi; el dinar és molt bo, la gente es molt educada i molt simpàtica, i a més estic molt contenta perquè segur que faig molts amics i m'ho passaré molt bé. La meva mare diu que no em deixara sola i jo ho entenc perquè és molt gran i a més sóc molt petita per estar sola en un lloc on mai ni he estat. També anirem a fer excursions per les muntanyes, els pobles, els seus mercats etc. Ma mare diu que, estarem amb més gent i que aprendrem més idiomes. També anirem a la capital (Edimburg).Això és una experiència molt bona que espero que molta gent la pugui viure! Espero passar-ho genial!



    Ana Maria Carrizosa Portillo
    2n BQ

    ResponElimina
  13. UN VIATGE EN FAMÍLIA
    Hi havia una vegada una família que rebien el nom de la Família Teodoro. Un dia al matí estaven a casa, tirats al sofà mirant la televisió. El fill encara estava dormint, es va despertar, va baixar corrents i va proposar anar d'excursió tots junts. Van decidir que era una bona idea. Llavors es van preparar, van agafar el dinar, les begudes, les bicicletes i van marxar.. Van decidir anar al Mont Tutuyuki, que és molt conegut a Espanya. Estava molt lluny però per tal de fer alguna cosa, volien fer l'excursió. Anaven en bicicletes i mentre anaven cantant cançons, van començar a pujar la muntanya i van escoltar un soroll...La mare i el fill van baixar molt ràpid, i el pare va anar a veur què passava. No va trobar res; es va anar mes cap a dintre del bosc i com que tardava tant la mare i el seu fll van anar a mirar on s'havia ficat aquest home.Van començár a cridar el seu nom i va respondre:'veniu a veure això'. Era un tribu africana cantant cançons, llavors van tornar cap a casa, perquè no volien mes problemes.

    Eric Pi Cervera 2nB

    ResponElimina

  14. VIATGE
    El meu viatge és el meu primer viatge. Aquell viatge que vaig fer als nou anys, un viatge inoblidable per mi. Un viatge amb un misteri, un viatge en fi, meravellós. Aquell viatge va començar el 23/5/2009. En aquell any la meva família i jo buscàvem aventures, aventures que no fossin gaire fàcils d’oblidar.
    La meva història comença amb la llum del matí. Era un dia assolellat, un dia fantàstic per anar a buscar aventures. La meva primera aventura, era el dia que anàvem ca la tieta Violeta, en busca d’una aventura, perquè la mare sempre deia que allà passaven coses inoblidables. Anàvem amb cotxe i, com que vam sortir tant de pressa al pare, no li va donar temps a revisar la gasolina i ens vam quedar en pana a meitat del camí. El pare es va enfadar moltíssim i la va pagar amb nosaltres. Nosaltres sabíem que no havíem de fer-li gaire cas, perquè en els viatges sempre es posava nerviós, i sobretot en els viatges d’aventures , però després se li passava.
    Com que no teníem gasolina vam haver d’anar caminant, però vam confiar en la persona menys indicada: el meu germà Toni. El meu germà sempre deia que coneixia la carretera per anar a ca la tieta com la palma de la mà, però aquell dia vam endevinar que tot el que deia era per impressionar. Ho vam saber de seguida perquè al cap d’una estona vam tornar al mateix lloc on havíem deixat el cotxe, però tot i així el vam tornar a seguir, i aquí és on comença la meva aventura. El començament de veritat, perquè al cap d’una estona caminant, el meu germà es va parar i ens va dir, ” crec, que ens hem perdut “, tots ens vam enfadar moltíssim amb ell, però en part era culpa nostra, per haver confiat en un nen de quinze anys. Tots estàvem perduts en mig del bosc, perquè per anar a ca la tieta havíem de travessar el bosc Trop. Un bosc immens, qui hages dit que preferia estar a ca la tieta Julia avorrida com una ostra que perduda al bosc cap a ca la tieta Violeta. Tots estàvem morts de fam i esgotats de tant caminar, quan de sobte vam veure una llumeta blanca. Tots vam anar corrents a veure què era, i a que no sabeu què era? Quina pregunta més estupida, doncs esclar que no, vosaltres no estàveu allà! Era un petit llumí que algun caçador s’hauria oblidat i, en aquell moment totes les nostres il•lusions es van evaporar. Però de sobte vam començar a escoltar una veueta , i per a sorpresa era la de la tieta Violeta. Tots ens vam sentir molt tranquils al saber que no moriríem de fam , i aquella nit no ens moriríem de fred. Ja sé que per a vosaltres no és una aventura molt emocionant però si hi hagéssiu estat, no us semblaria tan avorrida. I amb tot el que us he contat dono per acabada la meva història, el meu viatge, la meva aventura.

    FI



    Carla del Árbol Carretero
    2ºA

    ResponElimina
  15. EL MEU VIATGE

    Fa quatre anys, l’any 2017, vaig anar a Milà per veure la final de la Champions League a l’estadi Giuseppe Meazza. A la final s’enfrontaven el FC Barcelona i el Real Madrid. Vaig decidir anar-hi amb l’autocar que havia organitzat el Barça que portava molts aficionats com jo. Aquest era el mètode de transport més econòmic i per això el vaig elegir.
    Després d’unes quantes hores, vam arribar a Milà a les onze del matí. El partit es jugava a les 8:45 i a l'acabar el partit estava previst que l’autocar ens portés de tornada a Barcelona.
    Després d’arribar vaig anar a esmorzar i després vaig a anar a visitar alguns llocs interessants de Milà. Al migdia, vaig menjar una pizza 4 formatges en un bon restaurant. Aviat es va fer tard i a les 8:45 ja estava preparat per al partit.
    Va ser un partit molt interessant en què el Barça va guanyar 3-1. Al finalitzar el partit vaig tindre poc temps per celebracions perquè l’autocar esperava els aficionats que havien vingut amb el mateix autocar a les 12 de la nit. Vam tornar sense problemes i unes hores després ja estàvem a Barcelona.

    Arnau (2nQ)

    ResponElimina
  16. Viatge al Pol Nord
    Hola!Soc la científica d´animals. Em dic Fabiola i m´agraden molt els animals. Us vull explicar un història d´aventura increïble. Començo. Una vegada vaig decidir anar al Pol Nord per investigar els ossos polars,els pingüins,foques marines etc... Vaig comprar els bitllets i vaig començar el meu viatge. Vaig arribar i aquell lloc era impressionant però, feia molt de fred. De sobte se´m va acostar un os polar gran que e va agafar molt fort i va sortir corrents,em va portar a una cova gran on hi havia molts ossos polars,l´os em va deixar al terra i tots els altres ossos em van mirar i em van parlar. El mes estrany es que els entenia perquè parlaven català molt be. Em vaig quedar bocabadada a tot allò. Els ossos van ser molt amables,em van atendre molt be.Em vaig quedar amb els ossos parlant durant molt de temps,però a continuació van entrar dins la cova pingüins. Vaig continuar parlant amb tots que em van explicar anècdotes molt interessants ho vaig apuntar tot a una llibreta i en tornar a Barcelona vaig explicar tota aquesta història però ningú em va creure.

    Fabiola (2nB)

    ResponElimina
  17. LA MILLOR HISTÒRIA DE TOTES ÉS LA MÉS EMOTIVA I EMOCIONANT, LA TEVA PRÒPIA HISTÒRIA...

    Tot era molt normal; el pare prenia un cafè a la seva butaca observant les gotes de pluja regalimant pel vidre de la finestra. En Sultà, el nostre gos, estava estirat a la catifa del menjador i jo era a la meva habitació rellegint els meus llibres del "Hans Normand", l'explorador més valent, astut, aventurer i perseverant de tot el món, que havía viatjat per les selves més inhòspites i els deserts més secs, en busca d'aventures, que, després reflectia en els seus llibres.

    Demà era un dia molt important per mi, era el meu aniversari i complia 14 anys. Per fi, podria obrir el regal que va deixar la mare per mi per quan tingués 14 anys.

    La meva mare ve morir quan jo era un nadó, el meu pare mai m'ha dit res d'ella ni m'ha explicat cap història de com es van coneixer, ni cap de les seves vivències que van tindre quan eren joves... Només sé que va haber de passar alguna cosa molt trista perquè el meu pare des que la mare s'en va anar, no té ganes de fer ni dir res.

    Va arribar el dia i vaig obrir el regal, era un àlbum ple de fotos dels meus pares de joves en tots els llocs que havien estat.

    Va passar el temps, i, jo, em vaig casar amb un noi i tots dos teníem la il.lusió de sortir a conèixer el món i vam decidir anar tots dos a tots els llocs on havien anat els meus pares i amb totes les fotos fer-ne un àlbum i deixar-lo pel 14è aniversari de la nostra filla Sandy...

    Ara ja ha molt de temps i, de viatges ja no en faig, la meva vida ha canviat, fa tres anys que he hagut d'assumir la mort del meu estimat Hermes, i la meva filla s'ha anat a viure a Irlanda. Estic en una residència d'avis i tots els dies són iguals...

    Mai no oblidaré totes les meves vivències de quan era petita i tots els viatges que vaig fer amb l'Hermes, perquè, la millor història de totes es la mes emotiva i emocionant, la teva pròpia història.

    ResponElimina
  18. Jualete i el porc màgic

    Hi havia una vegada un nen que es deia Jualete. Un dia Jualete va complir la majoria de edat que en aquells dies eren els 15 anys i com que ell volia anar d'aventura pel món. Així dons va agafar el que necessitava i es va acomiadar però no per sempre, perquè algun dia tornaria amb moltes aventures per explicar ,Quan va ser el primer dia, en un fosc pantà ple d’arbustos i criatures rares, Jualete molt valent va endinsar-se’n en el bosc pantanós va veure un ésser molt estrany que es transportava amb una esfera verda i brillant que era una esfera preciosa. El Jualete volia una esfera d’aquelles i li va explicar a aquell ésser prim que si li podia donar l’esfera,Però quan Jualete va mirar-lo els ulls el monstre el va atacar, Llavors ell li trencà els braços, i li clavà l’espasa per tot el pit enmig del cor i quan va morir li agafa l’esfera de la butxaca i se l’emportà cap a la motxilla. Jualete no sabia perque l'havia atacat aquell monstre, quan l'havia mirat als ulls. S’ho va pensar molt durant el camí de sobte va sortir del bosc i va acampar i així van avançar dos dies seguits. I va sobreviure dues nits, l'endemà al matí va aparèixer una tempesta molt intensa i va tapar-ho tot. Desprès Jualete va treure el que havia pres al monstre però quan l’esfera va sortir, il•luminava molt com si estigués buscant alguna cosa. Després va sortir una espècie d’animal com un porc jualete volia aquell porc perquè li serviria de reposa peus, (son molt còmodes i mot gasosos i li serviria de mascota casi domestica va pensar). Va seguir el rastre que gairebé li deixava l’esfera fins a una muntanya. Al mig hi havia una porta gegant i al costat havia una forma exacte de l’esfera . Desprès jualete va posar l’esfera i la porta es va obrir i una gran llum va il•luminar la sala on estava el porc. Després jualete va muntar al porc i van fer-se una casa en mig de la muntanya i van ser feliços.

    Fet per: mitchel rosado

    ResponElimina
  19. VIATGE DOLÇ

    L'estiu d'aquell any totes les persones de la classe vam viatjar a una cas rústica per celebrar el fi de curs.
    Pero jo no hi vaig arribar-hi perquè quan vam fer una parada em van segrestar.
    Em van ficar a un cotxe negre i em van embenar el ulls. Recordo que quan vaig obrir-los de nou, ja que em van donar un fort cop al cap , amb una especie de tassa de vàter, el primer que vaig veure va ser un carmel.

    Quan em vaig fixar millor vaig descobrir que estava en una mena de país de dolços, com si fos la pel·licula de Charlie i la fàbrica de xocolata.
    Ara mateix estic intentant decobrir si hi ha una sortida i m'estic alimentant a base de dolços, xoxolata desfeta, recollida del riu marró del est, pa torrat del arbres de pa de l'esplanada, per dinar peres i suc de taronja i una mica de pa, i per sopar, pa amb una mena de nutella i núvols de sucre. Espero que algun dia trobi la sortida. Sobretot perquè poc a poc m'estic convertint en una galeta gegant.


    Fet per: Andrea Algarra Garza 2n BQ

    ResponElimina
  20. EL MEU VIATGE

    No sé si el que diré a continuació seria el meu viatge ideal, ja que estic segura que aquest és impossible de planificar. La veritat és que de viatges "idals" en puc dir molts. M'encantaria anar a molts llocs, a l'Índia, l'Àfrica...Però hi ha un on tinc clar que vull anar-hi i em pot ser més fàcil de descriure. A més és un viatge que crec que podria audir molt i que es pot apropar fàcilment a l'adjectiu "d'ideal", al menys al meu cap.

    Destí: Nova York, Manhattan. El faria sola, durant més d'un mes si pot ser, tot depèn. Buscaria un pis en algun barri a prop de Central Park o des d'on em sigues fàcil arribar. Aleshores el meu pla de cada dia seria agafar la motxilla, posar-hi la càmera, un bloc de dibuix, material, l'mp3 i em dirigiria cap al parc,a passejar. M'asseuria en alguna de les seves grans esplanades verdes i allà em posaria a mira a la gent i a dibuixar-la. Passaria els dies descobrint petits recons del grandiós parc i observaria els petits grups de teatre, els patinador que passen, els grand músic que ens ofereixen un passeig acompanyat de bona música...I en aquestes precioses estones seria genial conèixer gent amb qui quedar, i també amb qui poder-me desviar algun dia dels meus "plans" i m'ensenyés algun lloc que valgués la pena.

    SOFIA PARIS (2eso A)

    ResponElimina
  21. Prova de vida

    viatges....la majoria són molt feliços però el viatge als records d'en Len és el viatge més trist i dolorós que us pugueu imaginar.

    En Len era un noi feliç i amb molta energia que vivia en un petit poble amb els seus pares i amb la seva germana bessona Rin.

    Fins que un dia la seva felicitat va ser destrossada per una horrible guerra a la que van matar als seus pares i ell va haver de fugir amb la seva germana Rin molt malalta.

    Així en Len va començar un viatge en busca de refugi.Corria i corria en busca d'una casa,fins que va trobar una petita casa de fusta abandonada i s'hi va instal.lar amb la Rin.

    Un any després d'haver-hi instal.lat,en Len pensava que la malaltia de la Rin havia millorat però era al contrari,cada vegada la seva germana estava més a prop de la mort.

    Un dia d'hivern,la Rin fent veure que estava bé li va dir al seu germà que volia sortir a jugar amb la neu.En Len al començament s'hi va negar però al veure la cara de la seva germana tan bufona hi va acceptar.

    Ja fora,la Rin no parava de córrer d'un costat a un altre,savent que li quedaven pocs minuts de vida.En un moment que en Len es va distreure mirant la muntanya nevada,va escoltar com alguna cosa queia a terra,es va girar espantat i va veure que a terra era la seva germana plorant i tremolant de fred.

    En Len va córrer fins quedar de genolls davant la Rin que només va somriure i va dir:

    -Gràcies,Len.

    En Len va trencar a plorar en veure el cos de la seva germana ja sense vida i va decidir que no podia seguir vivint sense la persona que més estimava a tot el món.

    Va entrar a casa,va agafar el ganivet més gran que tenia a la cuina,va tornar a sortir fora estirant-se al costat del cos de la seva germana morta i es va començar a apunyalar al coll aconseguint que el seu cos i el de la seva germana es taqués de sang.

    I així els germans,van morir sobre la neu agafats de la mà.


    Fet per:Patricia Agenjo 2n BQ

    ResponElimina
  22. Viatge sense tornada

    Un dia d’estiu molt calorós, un nen va anar a la botiga on venien cromos perquè es feia la col•lecció de cromos de la lliga. Li faltava el cromo d’Iniesta, però hi havia un problema, nomes tenia els diners per un paquet. Va anar a la botiga y nomes quedaven dos paquets, el nen va demanar un dels dos paquets, y el botiguer se'l va donar. A casa seva el va obrir ham el seu germà però el cromo no estava. Al seu germà se li va acudir una cosa, fabricar una maquina per anar al passat, per un lloc van agafar metall, per l’altre fusta, y com que el eu germà era molt llest la va acabar fent. Es van muntar y van retrocedir 2 hores. Al arribar estaven a casa seva y anaven de camí a la botiga, fins que van arribar y ell va agafar l’altre paquet, en aquell paquet si que estava el cromo d’Iniesta y van tornar a la maquina del temps. Al premé el botó el seu germà es va donar conta de que van fer una maquina que no podia tornar del passat. Van intentar arreglar-la de totes formes però al final no van poder.Buscan y buscan van trobar un senyor que els va reencarnar en ells mateixos però 2 hores mes tard. Al final tot va ser un ensurt que va acabar sense que ningú sortissi malament.



    Dani Velasco Navarro

    ResponElimina
  23. MALEÏT VIATGE

    Era un dia d’estiu. Feia molta xafogor, i com ja feia temps que no anava al col•legi, en Pep estava cansat d’estar sempre a casa. Volia veure el món. Va comunicar el seu desig a la seva família i tots junts van decidir anar a Nova York. Van decidir anar allà perquè sabien que era una gran ciutat plena d’edificis atractius per passar-ho bé. Van comprar els bitllets i es van posar en camí. Tenien vuit hores i trenta minuts per endavant. Se’ls van fer ràpides les tres primeres hores ja que estaven dormint, però un petit soroll els va despertar. No els va semblar res així que van seguir tranquils, però el soroll no només persistia, sinó que augmentava. Se sentia des de fora, en un dels motors de l’avió. Van avisar al pilot i va decidir aterrar al lloc més proper, però estaven al mig de l’Atlàntic i el motor no aguantava més. No quedava altra opció que aterrar a l’aigua, però era una maniobra molt perillosa. El pilot va començar l’aproximació a l’aigua, amb tant mala sort que el motor va rebentar i el pilot va perdre el control i van acabar tots ofegats al mar. Així va acabar aquesta història tràgica.


    Fet per: Javier Rivera 2n BQ

    ResponElimina
  24. EL VIATGE VIATGE A LA MINECON Tot comença en un viatge que em va tocar. Un viatge a la minecon , comprant un menjar especial d' un videojoc anomenat minecraft.El viatge de la minecon era a Paris. El viatge era en avió d'Espanya a Paris,. Quan vaig arribar a Paris em van venir uns guardaespatlles a mostrar-me on estava l'hotel , que estaba al costat de la minecon. La minecon eren 3 dies, en la minecon explicaven les actualitzacions noves que traurien del joc i parlaven de treure un altre joc igual a minecraft. En el segon dia van explicar l' actualitzacio de la 1.6.2 Aquell dia ens van regalar uns vals per comprar el joc. I el tercer dia eren fer preguntes i ells feien les respostes. Per acabar vaig tornar a Espanya i vaig tornar a casa amb objectes que donaven en la minecon.
    Guillermo Ruiz 2n ESO

    ResponElimina
  25. EL MEU VIATGE A ARGENTINA

    Avui em vaig a Argentina. Aprofitant que visc a Barcelona i el fred comença a calar, he planificat un d'aquests viatges que sempre havia volgut fer, viatjar a l'Argentina a la primavera.
    De moment tinc el meu vol de Barcelona a Buenos Aires. He llogat un apartament amb Airbnb a Buenos Aires més o menys cèntric i intentaré gaudir de la ciutat el màxim possible durant gairebé una setmana. Després aniré a Ushuaia per estar 3 dies navegant pel canal Beaggle, veient pingüins, fars i relajándome a la Terra del Foc. El Calafate serà el meu següent destí, el Perito Moreno, el Fritz Roy i muntar a cavall seran algunes de les activitats a la Patagònia que ara mateix em passa pel cap.
    La següent parada serà Mendoza on estaré 6 dies. En Mendoza, vaig a llogar un cotxe a l'Argentina amb Sixt, perquè pugui descobrir les millors cellers del país, descobrir els voltants i veure l'Aconcagua entre moltes altres coses. Finalment, aniré a Iguazú per veure les cascades més espectaculars del món abans de volar de nou a Barcelona, i així podré tornar a veure la meva família i als meus amics.
    Carla Carreras 2n ESO(Q)

    ResponElimina
  26. Hi havia una vegada tres amics que treballaven com a pediatres: un era el dr. Oriol escudero, un dels millors metges que hi havia a Barcelona i els doctors marc riera i marc Pujol que també eren uns bons metges cadascun a la seva ciutat corresponent. el dr. riera de mollet i el dr. Pujol de girona.
    El DIRECTOR de l’ escola metges de Catalunya els va citar per dir-los si volien anar a fer uns TREBALLS d’estudi a munich (Alemanya) sobre una vitamina (d7) que un company seu havia creat perquè els nens que tenien carença d’ aquesta vitamina poguessin créixer bé. i Els tres van dir que sí.
    A la setmana segÜent, van anar els tres junt cap a alemanya. en el avió mestrestant parlaven de com els havia tractat la vida. I de com havían arribat tant lluny amb les seves carreres. al cap de 12 hores van arribar a Munich. Allà els esperava el seu company el Dr. bermejo. Un prestigiós metge endocrinòleg que feia molts anys que estava ja treballant a munich.
    els va portar l’ hospital on treballavar i ALLÀ tots quatre ES VAN ORGANIZAR LES FEINES i varen aconseguir crear aquesta vitamina, que farien servir en un xarop, perque tots els nens poguessin créixer.
    El dr.bermejo els va agrair la seva col.aboració. i els va facilitar aquesta vitamina perque tots els nens espanyols també poguessin prendre-la. Els tres VAN ESTAR MOLT CONTENTS AMB LA FEINA QUE HAVIEN FET A MÚNICH. van tornar a Barcelona i van continuar amb les seves vides amb les seves famílies.
    Al cap d’un temps els quatre doctors van ser premiats amb un premi. L’oriol més endavant, van ser nomenat fe director de tots els metges de Catalunya.el Dr. riera va ser el sub. director de l’escola de metges de Catalunya i el dr. Pujol va ser el director de l’ hospital general girona. I el dr. Català va tornar a espanya i el van anomenar director dels laboratoris bayer de Barcelona.


    ORIOL ESCUDERO EGEA

    ResponElimina
  27. EL MEU VIATGE A XINA
    Tot va començar al setembre, mentre estudiàvem per als exàmens de la Universitat. Rebem una trucada en què un conegut empresari d'Alacant ens oferia la possibilitat de viatjar a Xina per treballar en l'obertura d'un restaurant de cuina española. Se'ns va presentar el problema de què fer amb els nostres estudis, se'ns va acudir la possibilitat de cercar alguna col• laboració d'algun tipus que ens pogués servir per aprofitar l'oportunitat per ampliar el nostre currículum acadèmic, ens vam començar a moure i a través de la gent del restaurant aconseguim també una beca per col•laborar en uns laboratoris d'anàlisi de qualitat. Ja estava tot arreglat, i amb tot just 10 dies d'antelació vam nostra conformitat sense tenir a penes temps de pensar en el que es passava, Eterns van ser aquests dies de preparatius, seria un viatge de tres mesos com a mínim i la destinació final era una petita ciutat, Shantou, de la qual ni tan sols apareixia informació a Internet. hora i mitja de tranquil vol fins a Londres, dues hores de tranquil retard, canvi de companya inclòs, i tot just 14 hores més tard l'avió prenia terra a Hong Kong. A més a més aquest país ens va agradar tan que ens vam quedar a viure per sempre.
    Cecilia Zemborain 2nB

    ResponElimina
  28. El viatge a Júpiter
    Hi havia una vegada a Washington DC la capital d’Estats Units estaven preparant el viatge al planeta Júpiter avien esperat aquest moment des de feia 10 anys. Fins que va succeir aquest fet van passar per moltes coses com invasions de aliens , guerres alienígenes, fins que es van acabar aquests fets inesperables van passar 10 anys, i van començar a crear l’equipament, les naus que haurien de fer servir per anar a Júpiter. Van passar 4 setmanes i van posar a terme questa expedició a Júpiter. Van pujar els astronautes a la nau i va començar la comte enrere 10...3,2,1 ja i va sortir disparat. Al cap de 4 anys , entre van arribar amb moltes dificultats a Júpiter, amb guerres pel mig, amb pedres de 10 20 metres que xocaven a la nau amb tota mena de inconvenients , per fi van poder arribar al planeta que mai havien pensat arribar i van poder arribar i van començar a mirar com era aquell planeta (Júpiter). Sabeu que van torbar? van trobar vida alienígena: eren els que fa 10 anys a les guerres a la Terra els van intentar conquerir la Terra però no van poder-lo fer perquè els van parar l’hora. Allà van intentar fer-se amics però els aliens no volen però ells insisteixen i insisteixen fins que al cap d’ 1 hora van poder fer-se amic i van poder fer un acord de que ells no anirien a conquerir la Terra i els humans no anirien a investigar més Júpiter i així acaba la historia.


    Gerard Simó Esparrich 2n ESO (B)

    ResponElimina