La mort sense descendència de l'últim monarca de la casa d'Àustria, Carles II, va afectar tota l'Europa occidental, a causa de l'extensió dels dominis hispànics. Els candidats al tron amb més possibilitats eren l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc Felip d'Anjou. En el seu testament, però, el rei Carles II es mostrava favorable al candidat francès, així que Felip V va ser proclamat rei. Així començava la disnastia dels Borbons.
A Catalunya, els recels contra el nou monarca van fer que el país s'adherís a l'aliança antiborbònica que defensava l'opció de Carles d'Àustria. L'arxiduc es va instal·lar a Barcelona i va ser proclamat rei amb el nom de Carles III. Aquest va ser el detonant d'una guerra que va acabar guanyant Felip V.
El 1707, la derrota a la batalla d'Almansa va ser l'inici de la desfeta. L'any 1713, les potències europees van signar el tractat d'Utrecht, sense tenir en compte els interessos catalans. Tot seguit, els exèrcits aliats van abandonar la Península i Carles d'Àustria els seus partidaris. Barcelona va caure l'11 de setembre de 1714, defensada per Rafael Casanova. L'últim reducte a caure va ser Cardona, amb algunes partides armades com la de Bac de Roda, que van resistir fins a l'últim moment.
La guerra va minvar la població, amb molta gent exiliada, condemnada i perseguida, com el general Moragues o Antoni de Villarroel.
Es va suprimir la Generalitat i les institucions municipals van ser uniformitzades segons el model de Castella. El decret de Nova Planta de 1716 va posar en mans dels buròcrates castellans l'administració del país i la llengua castellana es va imposar com a idioma oficial de l'administració.
Les ciutats van viure importants transformacions. Barcelona va perdre bona part del barri de la Ribera per fer-hi la Ciutadella. A Figueres es va aixecar el castell de Sant Ferran i, a Lleida, el turó de la Seu es va convertir en zona militar.
Van desaparèixer la Universitat de Lleida, fundada per Jaume II, i la resta d'universitats repartides pel territori. L'any 1717 se'n va crear una de nova i única: la Universitat de Cervera.
A poc a poc, Catalunya va anar superant la crisi, amb una important recuperació econòmica, gràcies al creixement demogràfic, a la millora de la producció agrícola i a la reactivació del comerç, que, a partir del 1778, amb un decret de lliure comerç, es va obrir a Amèrica. També va començar un procés d'industrialització, bàsicament del cotó.
La il·lustració es va traduir en la creació de noves fundacions, escoles i acadèmies. En aquesta època van destacar personatges com Baldiri Rexach o el baró de Maldà, que feien servir la llengua popular. Hi van aparèixer composicions com "El cant dels ocells" o "El desembre congelat".
Pel que fa a la pintura, artistes com Antoni Viladomat, Francesc Tramulles, Pere Pau Muntanya o Francesc Pla, el Vigatà, van començar a introduir-hi el neoclassicisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada