'La fàbrica', Miquel Martí i Pol

Aquest trimestre a classe de català de 4t d'ESO llegirem el poemari La fàbrica de Miquel Martí i Pol.

La biografia de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) ha estat marcada per alguns trets definitoris, entre els quals sobresurten els següents:

a) El seu lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre.

b) La seva condició obrera, com a escrivent a la fàbrica tèxtil La Blava, de Roda de Ter, on treballà des dels 14 anys (1943) fins als 43 (1972).

c) Les conseqüències de la malaltia que contragué pels volts del 1970, una esclerosi múltiple que des d'aleshores li ha impedit de moure's i de parlar amb normalitat.

d) El compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país.

e) La seva disposició, des de jove, a interrogar-se, a esforçar-se per conèixer-se a si mateix i el món que l'envolta. I, és clar, la seva dedicació a la poesia, que començà a donar fruits entorn del 1948.

Des d'aleshores, la millor referència biogràfica de Martí i Pol ha estat la seva obra.

Amb el poemari La fàbrica (i també amb El poble), Martí i Pol s'inclou de ple en el corrent que s'ha anomenat del realisme històric en tant que hi tradueix un món -el de la gent amb qui conviu- que coneix bé i des de dins i que descriu per mitjà de procediments tan realistes com l'inventari o la crònica. Els obrers que van a la feina cada dia, a la fàbrica o enfilant-se per les bastides, les dones que fan la feina de casa, els jubilats, són els protagonistes d'aquests poemes, els seus "herois", perquè el poeta els eleva a aquesta categoria en considerar la seva feina, la seva vida, com una autèntica gesta gairebé èpica.

El contrast entre la descripció de la vida de l'obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà, d'una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes, a voltes amb noms i cognoms, que formen "la seva gent", és una de les característiques més originals d'aquesta poesia. El poeta, en fi, se sent compromès amb la gent del seu poble i la seva fàbrica i, per extensió, amb la classe social de la qual formen part, fins a posar la seva veu i el seu gest -discurs i acció- al seu servei: "D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara. / D'ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo."

Òbviament, una poesia d'aquesta mena s'expressa a través d'un llenguatge directe i assequible, però, lluny de caure en el perill del pamfletisme, Martí i Pol aconsegueix de mantenir el valor poètic dels seus textos a través d'una tria acurada del lèxic i de la recurrència de metàfores i imatges simples evocadores de sensacions i estats anímics que permeten al lector de familiaritzar-se amb el context social i alhora penetrar en l'univers personal dels homes i les dones que s'hi mouen.

Us deixo, per anar fent boca, el fragment d'una representació teatral, escenificació dels poemes de La fàbrica de Miquel Martí i Pol.

Direcció: CACU PRAT i PEP TINES
Intèrprets: JORDI ARQUÉS, MARTA PONS I JORDI VINYOLES.
Estrenat l'any 2006 al MAV del Castell de Montesquiu (Osona).




http://www.tv3.cat/videos/188415539

Cap comentari:

Publica un comentari