Els bojos a la nostra societat

Quan acabis de llegir La bogeria de Narcís Oller et demanem que reflexionis sobre el tema i donis la teva opinió. Pots aprofitar idees del llibre o bé del conte titulat On són els bojos? del mateix Oller.


Aquí teniu una sèrie de preguntes per rumiar sobre la temàtica que planteja l'obra:


  • És una malaltia?
  • És només una qüestió de caràcter, de manera de ser?
  • Creus que és hereditària?
  • Els bojos, cal tancar-los?
  • Quina actitud ha de prendre la família?
  • Quina actitud ha de tenir la societat?
  • Quan es pot dir que una persona és boja? Tots ho som una mica? On acaba la particularitat d’un caràcter i comença la bogeria?
  • Has viscut alguna "bogeria" al llarg de la teva vida? Explica-la !

20 comentaris:

  1. Bogeria

    Crec que en el llibre la bogeria mostra una clara visió del que és una persona que està trastocada mentalment i té una perspectiva d'angoixa i paranoia com el cas del Daniel Serrallonga .
    Un altre tipus de visió que dóna el llibre és que tots tenim un punt de bogeria i es més rellevant segons sigui vista per la societat . És una visió des de un punt de vista del segle XIX i no pas del segle actual. La lectura del llibre del llibre s'ha se realitzar segons l'època.

    1 BATX A // EDIER ALEJANDRO GALLEGO

    ResponElimina
  2. No crec que estar boig sigui una malaltia perquè tots som una mica bojos avegades.
    Penso que el fet d'estar boig es confon sovint amb altres malalties mentals més importants.
    Tampoc crec que sigui una malaltia hereditària ja que tots tenim una part boja amagada al nostre interior.
    I pel que fa tancar els "bojos" en un manicomi caldria tenir especial atenció als casos, ja que hi han persones amb altres problemes més seriosos que sí que caldria tancarlos.
    Una familia que es trobi amb aquest cas d'un malalt esquizofrènic ha de tenir paciència.
    El llibre planteja la bogeria com una patologia genèrica del S.XIX i avui crec que tots som una mica nojos i que aquell a qui diuen boig, deu tenir un problema psicològicomental més important.

    Alba Martos González 1r batx A

    ResponElimina
  3. A mi no m'ha agradat molt llegir el llibre del Narcís Oller, ja que se m'ha fet pesat de llegir. Em sembla una mica avorrit que una persona em narri la història d'un altre personatge. Per tant aquesta tècnica narrativa indirecta no m'ha resultat fàcil. Pel que fa a l'argument està be i és entretinguda ja que explica les aventures i desventures del protagonista.

    ResponElimina
  4. És un llibre que m'ha agradat, i que planteja qüestions a les quals no estem acostumats (amb tot el tema que comporta el fet d'estar boig).

    Tot i que a la presentació dels personatges em sembalava una mica avorrida, ha estat molt bé, m'ha agradat la trama i encara més l'actitud del narrador a tot els conflictes.



    Ricardo Fermín Hernández 1BatxA

    ResponElimina
  5. La bogeria aviu dia és vista como una malaltia psicològica que afecta al comportament de l'individu qui la pateixi.
    Però de vegades no pensem que la gent que la pateix ha passat per unes circumstàncies diverses que depenent de la persona no les ha sabut afrontar i l'únic que han fet és enfonsar-se en aquesta situació sentint-se sols, s'allunyen dels familiars pel seu comportament que no els deixa que se'ls reconegui de com eren abans.
    L'actitud de la família ha de ser coherent i pacient. Han de posar-se a la pell i pensar que solament és el seu comportament el que canvia segons les situacions que se li presenten.
    La societat ha de tenir molta cura al moment de relacionar-se amb els boigs ja que qualsevol situació els pot estimular per tenir un determinat comportament.

    ResponElimina
  6. La bogeria és una obra que per ser de l’ època que és, té elements o situacions molt actuals. Durant l’obra podem observar que la història sempre és explicada per altres persones, és a dir, l’obra està plena de personatges que xafardegen sobre la vida del protagonista, en Serrallonga. Crec que això proporciona a l’obra una mica d’atracció.
    Finalment l’obra en si, crec que es massa descriptiva, les situacions que proposa són entretingudes, però no és una obra que m’ hagi cridat gaire l’atenció.

    Sara Sauret
    1r batx.B

    ResponElimina
  7. Crec que ara no es pot parlar de bogeria:, aquest paraula ha estat utilitzada per anomenar a les persones que per la seva època les seves idees semblaven boges o fora del comú. Ara no poden classificar de boig a cap persona; hi ha persones que pateixen malalties específiques i que necessiten un tractament en concret que comporta l’aïllament social. Però a vegades aquesta paraula és la que millor defineix les accions de les persones.

    ResponElimina
  8. Jo personalment crec que la bogeria fa servir una nova forma de descripció dels fets que mai he vist. La forma de descriure el personatge central en aquestes 3 perspectives, m´ha agradat molt. Per una altra banda, l´ excés de descripció fan aquesta novel·la una mica pesat de llegir.

    Doc. Sergio Vianello

    ResponElimina
  9. Comentari de la Bogeria

    Personalment no m’ha agradat gens el llibre, ja que ha sigut una lectura molt pesada i el punt de vista d'aquest llibre és d'observador, ja que el narrador no és el protagonista i no dóna el seu nom ni massa dades sobre ell. En part ho entenc, perquè com que la novel·la no és del nostre temps, és una novel·la realista del s. XIX.

    Pedro Llanos Arroyo 1r Batx B

    ResponElimina
  10. La bogeria és una novel·la escrita d'una manera que no havia vist mai. El protagonista només surt al principi i al final de la novel·la, i sabem d'ell a través de tres personatges: el narrador, l'Armengol i en Giberga. El narrador és com el punt mig, no creu que en Serrallonga sigui boig perquè si, però al final ho acaba acceptant perquè ho veu per ell mateix. A l'Armengol li és tot igual. I el Giberga presenta el perfil del típic naturalista de l'època.
    M'ha agradat el llibre: les bogeries d'en Serrallonga i els diferents punts de vista de la història.

    Víctor Ortiz Martínez 1r Batx B

    ResponElimina
  11. La paraula bogeria ens pot suggerir diverses coses, com per exemple quan diem: « estic boig per tu » on significaria que està enamorat de tu, una altra seria « no facis el boig » que voldria dir fer ximpleries, “estàs boig” quan es fa alguna exageració o senzillament quan la persona pateix una demència i està controlada per metges. A la novel·la La bogeria ens ensenya aquestes termes des dels punts de vista que tenen els personatges sobre en Serrallonga.

    Sandra Farré
    1r BATX B

    ResponElimina
  12. La bogeria és misteri. És desconeixement... és diferència.
    Què és bogeria i què no ho és... Difícil qüestió.
    En el llibre de Narcís Oller, La bogeria, es planteja aquesta qüestió des de tots els punts de vista: determinar si el protagonista, Daniel Serrallonga, és realment boig per la seva manera de comportar-se, que alguns pensen que és pura extravagància, i altres, dedueixen que és un exemple caracteritzant de la malaltia. I en la història trobem l’oposició dels dos punts de vista: és boig per l’herència familiar, per tant, per herència biològica i determinant (concepció naturalista del metge Giberga). O bé no és boig i simplement actua sense pensar i d’una manera diferent, excèntrica...”original” (concepció del narrador, l‘Armengol i altres).
    Personalment, quan penso en bogeria, penso en una malaltia en què les persones no es troben en possessió de les seves facultats mentals, que és greu, com qualsevol altra i que s’ha de respectar.
    Malgrat tot, en la societat s’utilitza el terme “bogeria” en el vocabulari habitual sense tenir en compte la gravetat d’aquest terme. Quan fem alguna bestiesa, un acte arriscat, un acte contradictori, quan armem un escàndol...Tot i sabent que som conscients del que fem, diem que “estem bojos”. Potser aquesta tendència a generalitzar el terme com a adjectiu habitual és el que ha fet que la malaltia en si prengui menys importància i ens porti a preguntar-nos què és realment bogeria.

    CARLA PÉREZ 1r Batxillerat B

    ResponElimina
  13. El llibre de la boegria no m'ha agradat, potser no en té la culpa el llibre sinó el gènere al qual pertany, el realisme, que per a mi s'ha fet molt extens en descripcions i per tant avorrit.
    A més a més, avui en dia està desfasat i el que explica no desperta el meu interès.

    Guillem Solà

    ResponElimina
  14. no m'ha agradat el llibre perquè m'ha resultat difícil a causa del nivell coloquial. A més a més l'argument no m'ha atret.
    El protagonista Daniel Serallongaera una barreja entre una persona valenta.sense pr disposat a tot, però també actua de manera impulsiva.


    PAUL FLORES I JOEL GARCIA 1r BATX B

    ResponElimina
  15. Personalment crec que la bogeria es un llibre sociològic molt bo ; a més està basat en una història real , reflecteix el problemes socials de l’època i fa una crítica molt bona del que en sí és la bogeria.
    Considero que el fet de ser boig no és cap malaltia dolenta sinó una característica més d’ una persona amb problemes.

    VIVIAN ROSERO ...1BATX B :)

    ResponElimina
  16. El llibre de la bogeria és bo.Et transporta en el cos del protagonista el quAL et fa sentir tots els moments que li han passat, els sentiments ...
    Es una obra molt complicada a causa dels anys en què aquesta fou escrita però al final de l'obra t'adones que el món en què està feta aquesta obra no és gaire diferent de la realitat en què vivim.
    Carlos Bruno C

    ResponElimina
  17. La bogeria té algunes característiques molt complexes. Tracta d'un tema que avui en dia no és molt conegut, té una estructura discontinua, el seu llenguatge és una mica complicat. Segons la meva opinió aquest llibre tracta d'un tema que està sempre entorn nosaltres, però no tenen ni la més mínima idea de conèixer-lo .
    Avui en dia, les malalties mentals conegudes són l'esquizofrènia, etc... però totes tenen un tractament medic. En el moment que es publica l'obra de Narcís Oller els estudis de medicina no estava tan avançats....
    J. Quichimbo

    ResponElimina
  18. La qüestió és, realment aquelles persones que estan tancades són boges o són les que estan fora?
    Aquest llibre mostra una manera de tornar-se boig, per les coses que et marquen al llarg de la vida. Crec que el personatge no estava boig, però amb totes les coses que li han passat és una manera d'expressar com se sent, totalment boig.
    Viviana/Lizbeth
    Crec que tots son una mica boigos, que simplement volem tenir una vida divertida, però sense patir com ho fa el Daniel Serrallonga.

    M'agradat el llibre, però serià millor si el que explicarà l'historia hauria sigut el Daniel, ja que aixì podriem saber directament el que va sentir él quan es va trobar tancat en els seus problemes i sen se surtida, i com tothom él té una inspiració per lluitar i escapar dels seus problemes.


    Brigitte Escurra 1r batx B

    ResponElimina
  19. Aquest llibre La Bogeria de Narcís Oller m'ha agradat molt encara que hi ha parts les quals presenta certa dificultat per ser llegit. En aquest llibre utilitza el terme boig per referir-se a persones que fan coses que per a la resta de la gente no els sembla normal, mentre que avui en dia el terme boig s'utilitza per referir-nos a diferents coses o fets. L'opinió del metge Giberga no és del tot certa perquè encara que la genètica pot influir a certes malalties no sempre es manifesta en les següents generacions.


    Lizbeth Mejia Al 1r Batxillerat B

    ResponElimina
  20. M'ha agradat el llibre. La bogeria no és res hereditari, no hi té res a veure l'herència biològica en això. La bogeria és quelcom que tots portem a dins. D'alguna manera, tothom s'ha comportat de manera extravagant, estrafolària, inusual o estranya en alguna ocasió. Pot ser per cridar l'atenció, pot ser per no saber com reaccionar davant de la societat en la que vivim... Però la bogeria en si no existeix. Existeixes problemes psicològics i aquests casos han de ser tractats en hospitals, no en presons.

    Anònim, 4rt ESO B

    ResponElimina