Valoració de la lectura Quantic Love



Quantic love és una novel.la diferent de les que havies llegit fins ara. Vam escollir aquest llibre de la Sonia Fernández-Vidal perquè ens va semblar força complet, ja que introduïa temes científics en una història d’un triangle amorós. La ciència i la vida real conviuen en aquesta novel.la que és molt amena i interessant.

Però ara volem conèixer la vostra opinió personal. I per això us demanem que escriviu una crítica , una valoració de la lectura o bé que ens expliqueu allò que us ha semblat prou atractiu o no.
Recordeu que la tria d’aquest experiment novel.lístic  té com a subtítol:   La novel.la que resol l’equació de l’amor  ? 
La recomanaríeu a tothom? 
Expliqueu-nos-ho.  

31 comentaris:

  1. Mireia Fernández López 3B
    En general,a mi m’ha semblat una novel.la juvenil molt interessant,ja que surten experiments i coses físiques.
    I m’ha agradat molt que al final la Laila i el Brian surten i acaben feliços,perquè sempre estan bé aquests finals.
    M’he quedat amb els dubtes de què faria desprès la Laila quan hagués d’ anar a casa,a Sevilla i deixar al Brian sol.
    Però, la novel.lal en si ha estat bastant bé.

    ResponElimina
  2. A mi personalment la novel·la m’ha agradat bastant, perquè quan llegia el primer capítol i el segon era molt divertit i entretingut. És una història d’amor que la Laila no es decideix i ha de fer cites amb els dos nois l’Alessio i el Brian.
    L’Alessio m’ha agradat més que el Brian, perquè era molt amable.
    EL llibre explica coses de l’amor real que et pot passar en algun moment de la teva vida i que hauries de solucionar per tu mateix.

    Jo sí que la recomanaria a tothom perquè esta bé i entretinguda.

    Robert Azcona 3rB

    ResponElimina
  3. La novel·la m’ha semblat bastant interessant, encara que hi ha parts que avorreixen o quan et expliquen coses de ciències, però aprens coses que no sabies com la partícula de bosó de Higgs. Crec que el títol està ben triat perquè tracta d'una història d'amor combinat amb ciències. El llibre no el recomanaria a adolescents, perquè hi han coses bastant complicades d'entendre.

    Joabnjot Singh 3A

    ResponElimina
  4. El llibre és molt recomanable per gent de la meva edat, ja que combina temes de ciència interessants amb les històries amoroses de la Laila. A mi en definitiva ha estat un llibre que m’ha enganxat i amb quasi tres dies me l’he acabat, per saber com finalitzen les historietes amoroses de la protagonista, i gracies a això he anat coneixent diferents anècdotes sobre la ciència. La veritat és que em pensava que no m’agradaria el llibre perquè a mi la ciència no m’entusiasma, però quan vaig començar a llegir el segon fort del llibre que és la historia dels adolescents em va començar a enganxar el llibre i tot el dia pensava quan el seguiria llegint.

    Pol Blavia

    ResponElimina
  5. M’ha agradat el llibre, no se m’ha fet llarg. És diferent dels llibres que ens feien llegir fins ara,
    ja que en les més comuns hi ha un noi i una noia i tot és bonic. En canvi, en aquesta hi ha un
    triangle amorós (entre la Laila i dos nois, l’Alessio i en Brian) on la Laila es veu obligada a
    escollir-ne un, però a la vegada té molts dubtes, fins i tot, en alguns moments pot semblar una
    mica bipolar, ja que en un cert moment prefereix a un i després a un altre. I les introduccions
    científiques han estat bé. Ho explicaven de manera que ho podies entendre amb facilitat.
    I també m’ha agradat el personatge de l’Angie. Ja que en tot moment ajuda a la Laila, li
    explica teories científiques i li dóna consells sempre que els necessita.

    Miriam Ghachem

    ResponElimina
  6. -Em sembla un llibre molt fascinant; barreja el món de la ciència i les molècules amb el tema de l’amor. La Laila és una persona de tot menys avorrida. Quan va ser el primer dia del CERN, com és normal estava bastant nerviosa, perquè li precupava la primera impressió que tindrien d’ ella . M’ identifico molt amb ella; quan te la imagines sembla molt tranquil·la però quan la coneixes més al llarg dels capítols sembla una altra persona.
    He de dir que m’ha enganxat d’ una forma que necessitava llegir més per resoldre la meva intriga de amb quin xicot se n’anava. Li Recomano a la gent a qui interessi a parts igual la ciència i les seves anècdotes i els temes sobre l’ amor verdader.

    Nesrin Charf 3rt A




    ResponElimina
  7. El llibre es molt interessant. M’ha agradat molt. Al principi el llibre em va semblar molt avorrit, a mesura que llegia em va començar a enganxar. Volia saber què passaria b amb el Brian i l’Alessio a quin dels dos elegiria . Al final em va semblar molt just, ja que es va quedar amb el Brian però m’hagués agradat que li hagués dit a l’Alessio tot des del principi, així ell no l’ arribaria a estimar d’aquella manera i no pegaria al Brian ni tampoc estaria a punt de morir.

    Quan parlaven de ciència, física i tot allò… algunes vegades m’agradaven i em semblaven interessant, fins i tot ho entenia però d’altres era un rotllo, ja que no entenia res. Si el llibre parlés nomes de ciència ningú el llegiria, jo crec que han ficat una mica de romanticisme perquè els joves el llegeixin.

    És un llibre molt bonic i he après coses de ciència que no sabia, el recomanaria a tot els joves a qui els agraden les històries d’amor.

    Hounayda el Abbassi 3rA

    ResponElimina
  8. A mi, personalment m’ha agradat la història que planteja la novel·la. Trobo que està bé que es plantegi una novel·la d’amor amb temes científics, ja que no hi ha gaires històries que mencionin tant els temes relacionats amb l’amor, adolescents com temes de la ciència.
    Els personatges són realistes, la Laila, la protagonista és una noia que mostra inseguretats i temes interns sense resoldre, i quan arriba i conviu al CERN, amb l’ajut de més persones, s manté una relació d’amistat i es van coneixent millor a ella mateixa.
    Jo crec que no resol l’ equació de l’amor, ja que explica una història amorosa que està molt vista. Però igualment crec que és una bona idea al barrejar temes científics i l’amor.


    Berta Tarragona
    3 B

    ResponElimina
  9. La veritat és que aquest llibre no s’assembla a cap altre que he llegit mai. La barreja entre les explicacions científiques i la història d’amor m’ha semblat interessant i m’ha agradat bastant. Amb aquest llibre he après coses de física quàntica que abans no sabia. També m’ha ensenyat com es treballa al CERN (centre europeu de recerca nuclear) per evolucionar la ciència. El llibre no se m'ha fet pesat de llegir, ja que està dividit en petits capítols que els llegies molt ràpidament. El títol del llibre m’ha semblat bastant encertat, ja que resumeix en dues paraules el que és el llibre. La Laila, la protagonista de la història, m’ha semblat molt sincera, ja que s’ha comportat en cada moment com ella ho sentia. L’Angie, l’amiga de la Laila m’ha semblat que en algun moment s’ha comportat de manera egoista. El final del llibre no m’ha sorprès pas, perquè era massa obvi, per a mi, el que passaria. Tot i que el final no m’ha agradat molt aquest triangle amorós que es crea al CERN m’ha enganxat bastant i recomanaria el llibre a nois i noies que els hi agradin les ciències.

    Inés Campos 3A

    ResponElimina
  10. El llibre m’ha agradat perquè mentre el llegia no volia que s’acabés en alguns punts concrets (encara que hi ha punts que no m’han agradat). La combinació de la ciència i dels amors d’estiu de la Laila crec que és un tema molt ben escollit. A més a més, crec que el títol està molt ben escollit, ja que fa referència a la ciència i a l’amor per donar-nos a conèixer la seva vida i la seva història.
    El meu moment favorit és quan la Laila coneix a la seva companya d’habitació, l’Angelina, un esperit lliure que prevé d’una família que té un poder adquisitiu bastant alt i que tenen un passat científic.
    En definitiva, m’ha agradat el llibre, però només el recomanaria a algunes persones adequades.

    Josep Segura de Heras 3er A

    ResponElimina
  11. Encara no m’he acabat de llegir el llibre,però el que he llegit m’ha semblat una mica avorrit, algunes parts no,però no m’ha enganxat molt. Sobretot perquè parla molt de ciència.Però el seguiré llegint perquè els llibres d’amor m’agraden molt. Jo no el recomano sobretot a la gent que no li agraden temes de ciència .


    Maria Rodríguez 3rA

    ResponElimina
  12. Aquesta novel·la m’ha semblat molt interessant, la tria d’aquest subtítol jo crec que ha estat ben encertada, ja que parla la vida d’una noia que va conèixer un noi i que més tard es van enamorar, però també van passar moltes coses. En fi, que aquest llibre m’ha agradat
    molt, no només perquè parla sobre l’amor ,sinó perquè durant la lectura també parla sobre algunes coses de la ciència que jo no sabia. He aprés molt sobre aquest llibre.
    El llibre no el recomanaria a tothom perquè no a totes les persones els agraden les històries d’amor o de ciències.
    En el meu cas, el llibre el recomanaria a adolescents que els agraden la ciència i les històries d’amor.

    Weimen Qiu

    ResponElimina
  13. Aquest llibre m’ha agradat bastant, ja que barreja la ciència amb la història d’amor de la Laia i el Brian i que la Laia vagi al estranger a buscar-se la vida ,mentre que ella vivia a Sevilla.
    També he après moltes coses com per exemple el CERN(centre europeu de recerca nuclear).En definitiva, m’ha agradat el tema del que tracta el llibre. Jo el recomano a tots els adolescents perquè és la vida d’una noia que està molt pels estudis i molt per estudiar .
    Erika Galindo

    ResponElimina
  14. A mi m’agraden els llibres romàntics i d’amor, que tinguin una història molt bonica d’un estiu inolvidable… Així que m’ho he passat bé llegint-lo, fins hi tot un dia em vaig passar moltes hores seguides. No s’ho recomano gens a nois, això es totalment per noies, perquè es “cursi” per ells, els nois prefereixen l’acció.
    Llibres així m’inspiren, perquè em fa somiar que jo tambè podré tenir una aventura amorosa com l’ha tingut la Laila. Però al mateix temps crec que es poc creïble, que a la seva terra no li agradi a ningú, i allà li agrada al dos nois a la vegada, i al mateix temps passa tot molt ràpid. Osigui que es interessant, però bastant fals.

    ResponElimina
  15. Quantic Love m’ha agradat perquè és simple, divertida, i interessant. Quantic Love exposa coneixements científics d’una manera senzilla i accessible durant una clàssica història d’amor. La recomano a qualsevol interessat en la ciència i que vulgui estudiar una carrera.

    Diego Gelinck Rodríguez 3erB

    ResponElimina
  16. En general, el llibre no m’ha agradat gens. Trobo que no s’assembla gens a la vida real. Seria més emocionant, que s’assemblés a la realitat així la gent s’identificaria més i per tant li agradaria crec jo. S’assembla molt a After, però al menys en aquell llibre és més real perquè van a poc a poc. A Quantic Love, després d’unes setmanes els personatges ja tenen alguna relació i això és poc creïble. A més a més , personalment l’amor no és el millor tema del món, perquè una persona pot viure sense amor, encara que cadascú escriu del que vol. Crec que és massa irreal i precipita; , és impossible que vagis al CERN, i només entrar ja tinguis dos nois al darrera, d’això hi hauria només potser 0’5 de 1000 billions de probabilitats.

    ResponElimina
  17. Personalment és un llibre que et fa pensar amb coses que et poden passar com per exemple haver de treballar un estiu a l’estranger i haver de conèixer noves persones.
    En el llibre apareix una sèrie de romanticisme molt complicat, ja que la protagonista està enamorada de dues persones. El llibre m’ha agradat perquè els diàlegs que hi ha estan molt ben formats, com si diguéssim que hi ha un diàleg enrotllat. Els pares de la Laila estan al corrent de tot, ja que les cartes que envia Laila als seus pares són molt sentimentals on explica tot els sentiments que es troba pel camí. Jo recomanaria el llibre perquè té una part científica on explica coses interessants de la Química i la Fisica.


    Guillem Sabatés

    ResponElimina
  18. Jo crec que aquest llibre va més recomenat als adolescents, perquè va sobre física i sobre l’ amor . Avui en dia, a la gent li agraden més els llibres d’amor. A mi ni m’ha agradat ni m¡ha desagradat
    Jo hauria preferit un llibre sobre l’esport,o de ciència- ficció.Jo recomanaria a la gent que li agrada llegir i li agraden els temes romàntics.

    Giorgi Oniani
    3A

    ResponElimina
  19. El llibre m’ha semblat bastant bé per a la edat, ja que aquest any estudiem física i química, però no m’ha acabat d’agradar que una novel·la de ciències estigui barrejada amb una d’ amor, perquè a mi sempre m’han agradat les de ciències. Al final de la novel·la com d’altres pels adolescents sempre acaba amb un final feliç i jo crec que seria molt interessant si acabés d’una manera diferent com per exemple que la Laila al final escollís els estudis.

    Junxian zhang
    3A

    ResponElimina
  20. La novela m’ha agradat molt ja que ens ensenya coses de la vida quotidiana i també coses interessants sobre la ciència. Aquest llibre va dirigit especialment a persones joves(adolescents) ja que estan en l’edat de l’ amor i l’aprenentatge.La novel.la crec que tracta de l’equació de l’ amor però no és possible resoldra-la .

    Neythan barahona
    3A

    ResponElimina
  21. Aquest llibre m’agrada molt i em sembla super fascinant que quan vaig començar a llegir-lo em va enganxar tant que no podia parar i ara vull llegir-lo una altra vegada. És un llibre que t’ensenya moltes coses sobre la ciència, la literatura, sobre la joventut i l’amor. El que em va agradar més és quan comença el conflicte de l’amor entre la Laila, en Brian i l’Alessio. També em va agradar el final de la història com s’havia acabat, i com la Laila i en Brian van tenir un final feliç.

    Winnie Bernardino
    3A

    ResponElimina
  22. La novel·la m’ha agradat bastant, ja que està mesclant la ciència amb la història d'amor de la Laila, l’Alessio i el Brian. A mi personalment m’ha agradat el llibre , perquè per als adolescents com nosaltres estem aprenent coses interessants que ens explica el llibre i a part d’això hi ha una història d'amor a tres bandes. Crec que per una part pot ser que la història si es tracta de resoldre l’equació de l’amor però no és possible resoldre “l’equació de l’amor”. Recomano la història a persones joves.

    Fran Pérez
    3A

    ResponElimina
  23. A mi no m’ha agradat molt el llibre, ja que hi ha alguns capítols que s'han fet pesats, i també perquè a mi no m’agraden les novel·les d’amor. Però el recomano a totes les persones a qui els agradi les novel·les d’amor o que els agradi la ciència.
    La novel·la és una història d’amor i una mica de ciència, i tracta d’una noia que treballa a un bar del CERN i coneix a dos nois, i és com un triangle d’amor on la noia que està dubtant entre dos nois i ella ha d'elegir qui dels dos li agrada més.
    Bruno Meola 3r A

    ResponElimina
  24. Jo crec que aquest llibre va adreçat als adolescents perquè va sobre física i sobre l ‘amor. A mi el llibre no m’ha agradat gens, perquè no m’agrada la física i tampoc el llibres d’amor. L’ únic que m’agrada és quan expliquen coses sobre el CERN. La història em sembla una mica avorrida. L’únic interessant que he trobat és en relació del (CERN).

    Pau Paris 3A

    ResponElimina
  25. Aquest llibre m’ha agradat molt perquè esta narrat des del punt de vista d’una noia jove i la seva ideologia és semblant a la nostra.La història ha sigut molt original , perquè està ambientada a Suïssa on està situat el Cern .No és la típica història d’una noia que està enamorada de dos nois , en aquest cas li agrada només un noi i intenta oblidar-ho perquè no li correspon..A més a més el llibre dona informació sobre científics famosos i conceptes físics.

    Sergio Díaz Rosillo
    3-A

    ResponElimina
  26. Andrea Massagué Morales 3rB
    Aquesta novel·la m’ha agradat molt la veritat. Crec que és bastant fàcil de llegir,és molt entretinguda i quan llegeixes un capítol et donen les ganes de llegir-te un altre i un altre…

    És una novel·la molt juvenil i encara que per una part mescla temes de física, per això el títol “QUANTIC Love” , per una altra part és romàntica i les novel·les d’amor,romàntiques... m’agraden bastant.
    La història que explica és molt real; això li podria passar a qualsevol persona.
    La protagonista del llibre, la Laila, és un dels personatges que més m’ha agradat. És una noia molt simpàtica, molt llesta, que li agrada relacionar-se amb altres persones, etc.

    Me’n recordo que quan anava per la meitat del llibre pensava que al final de la història aniria amb l’Alessio. La veritat és que a mi m’hagués agradat que se n’hagués anat amb ell.

    Segons la meva opinió , és una novel·la que la podria llegir qualsevol persona, crec que està més dirigida per un públic jove però la podria llegir qualsevol.
    Jo recomanaria aquest llibre a tothom a qui agradin les històries romàntiques i ,sobretot, a qui li agradi la física.

    ResponElimina

  27. El llibre no m’ha assemblat gaire interessant, ja que no m’agraden les novel·les de triangles amorosos, i m’ha semblat molt avorrit el tema de física i química de com ho explicava el llibre.
    De totes formes, penso que per a persones a qui els agrada un bon llibre interessant que inclou ciència està bé ,fins i tot hi ha parts de comèdia que m’han fet passar una bona estona. Però com he dit abans, a mi no m’ha agradat. El recomanaria sobretot a persones que els agrada l’amor i la física.

    Víctor Calso

    ResponElimina
  28. A mi personalment la novel·la m’ha agradat bastant, no és de les típiques novel·les que et fan llegir a classe que avorreixen, no al revés. És una història que crida l’atenció, ja que posa entremig una bonica història d’amor que s’explica com un triangle amorós, i aquests temes et deixen amb la intriga.
    Una de les escenes o dels capítols que més m’han agradat va ser la cita amb l ‘ Alessio a l’ observatori. Em va semblar molt maco i un tros molt original de la novel·la. També em va agradar la complicació o els compromisos que té amb els dos nois. El fet que anant amb un pot perdre al altre és un tema que atrau, ja que vols saber què passarà al final. En canvi, el final el canviaria i en comptes de quedar-se amb el Brian, jo si fos ella o hagués sigut l’autora, hagués fet o m’ hagués quedat amb l ‘Alessio, ja que m’agrada més el seu personatge de caràcter, la personalitat, i com el descriu físicament. El trobo un personatge bastant original.
    Estel Palau 3ºB

    ResponElimina

  29. El llibre no m’ha assemblat gaire interessant, ja que no m’agraden les novel·les de triangles amorosos, i m’ha semblat molt avorrit el tema de física i química de com ho explicava el llibre.
    De totes formes, penso que per a persones a qui els agrada un bon llibre interessant que inclou ciència està bé ,fins i tot hi ha parts de comèdia que m’han fet passar una bona estona. Però com he dit abans, a mi no m’ha agradat. El recomanaria sobretot a persones que els agrada l’amor i la física.

    Víctor Calso
    3er B

    ResponElimina
  30. Personalment no m’ha agradat molt perquè a mi les novel·les d'amor romàntiques no m’ acaben d’agradar.
    En la novel·la t’ensenya com treballar a l’estranger, conèixer persones, ciència i amor, per això el seu nom “Quantic Love”.
    Em sembla que el que més em va enganxar va ser la historieta amb l’Alessio i el Brian, això del fet que dubti amb qui sortir enganxa perquè no saps amb qui acabarà i aleshores vols acabar el llibre.

    David Oliveras
    3B

    ResponElimina
  31. Aquest llibre m'ha agradat moltíssim; el llibre és molt original i gens pesat. Semblava que el títol del llibre aniria de continguts científics, fórmules químiques, però no ha estat així. És totalment el contrari, la majoria de dades que s'expliquen en el llibre són curiositats com per exemple explica com és que el cel és vermell al capvespre...etc. Realment el recomano perquè realment em va portar a un nou punt de vista sobre les diferents situacions comunes.





    Lenin Vásquez Marín

    3r B

    ResponElimina