El surrealisme i l'escriptura automàtica

Llegeix aquest llarg poema de Salvador Dalí. Tria un fragment, copia'l a la llibreta i digues per què l'has triat.

A continuació, llegeix aquests dos relats d'Àngel Planells:

Dijous
Aquell dijous a la tarda, feien ball al Casino. En entrar, el saló de ball era totalment desert. La quietud, la pols planaven sobre totes les coses. Sobre el teclat del piano, però, hi havia les mans senyorils i blanques d'Elàdia; però Elàdia ¿a on era?
Els dubtes i les preguntes naixien profusament en el meu interior, però, tot d'una, la sensació del meu isolament total es féu més categòrica, en veure que el mosaic del saló estava totalment cobert d'una invasió de formigues alades, que lentament anaven pujant per les parets, per les butaques i per les columnes d'on penjaven encara centenars de serpentines i paperets multicolors.
Poc després el saló era un mar de formigues. Un mar negre i rumorós; un mar sens espuma. Sobre d'ell, les mans blanques d'Elàdia -com dos minúsculs vaixells d'ensomni- vingueren al meu encontre, posant-se suaument sobre el meu front.
Sota la cariciosa guia de les mans d'Elàdia, caminant lentament sobre el mar formiguer, eixí al carrer. Era un dia lluminós i perfumat. Els carrers eren deserts i tancades les portes de les cases. Sota els porxos de la plaça, un home vestit de vermell, regava amb un setrill d'oli unes plantes invisibles per a mi. De totes les finestres penjaven draps blancs amb inscripcions enigmàtiques, i sobre els teulats plens de sol, una multitud d'estàtues de guix s'esbocinaven de mica en mica i els trossos, rodant per les teulades, queien al carrer on es transformaven en boles de fum.
En sortir de la vila era ja alta nit. En la planúria deserta plena de la pàl·lida claror de la lluna, les noies, que no havien anat al ball del Casino, buscaven formigues alades.
Àngel Planells. "Recull", núm. 383, 1930.

8 hores
En el mirall els paisatges es succeïen amb una velocitat de sis quilòmetres per hora, mentre el barber em passava la navalla sobre les meves solapes on naixien, ininterrompudament, pèls d'un verd rabiós.
Les mans del barber eren de goma vermella i els llavis d'aquella dona que un temps fou la meva estimada estaven eriçats de puntes de garota i la seva cabellera era un munyoc de filferros que vibraven harmònicament.
Feia vuit hores que estava assegut. La testa del barber es blanquejava lentament i les seves parpelles estaven closes. La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.
De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida. Em trobava en un lloc desert, en una immensa planúria asfaltada. La set em turmentava i vaig alçar els braços desesperadament. Les meves mans van separar-se sense violència dels braços i descrivint dues línies ondulants i paral·leles desaparegueren cel enllà tot deixant una estela de fum blanquinós. Als meus peus, apretant encara la navalla entre les seves mans de goma, el barber agonitzava.
En fer-se fosc, el meu cos era de vidre blau i, sobre les meves mans esteses, la testa del barber somreia dolçament. Al meu davant les cabelleres rosses de tres-centes dones posaven una muralla impenetrable a les meves mirades.
Àngel Planells. "Recull", núm. 395, 1931.

1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.


43 comentaris:

  1. Melanie del Pino 4K

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    - Sí, els dos textos es refereixen a un somni. En el text '8 hores'.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    - Esgarrifança, desconcert, mals sentiments, etc. Per les coses que descriu com en el primer text 'que el mosaic del saló estava totalment cobert d'una invasió de formigues alades, que lentament anaven pujant per les parets, per les butaques i per les columnes d'on penjaven encara centenars de serpentines i paperets multicolors.'
    I en el segon text em fa sentir estranya, una de les parts va ser aquest 'Les meves mans van separar-se sense violència dels braços i descrivint dues línies ondulants i paral·leles desaparegueren cel enllà tot deixant una estela de fum blanquinós. '

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    - No.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    - Sí, perquè transmet emocions a través de paraules, i en el meu cas les emocions que em transmet són negatives.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    - Les mans. En el primer text 'les mans blanques d'Elàdia' i en el segon 'Les meves mans van separar-se sense violència'.
    Perquè així el lector pugui llegir y sentir-se proper.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    - Perquè parla de coses totalment irreals, com per exemple: les mans del barber eren de goma vermella i els llavis d'aquella dona que un temps fou la meva estimada estaven eriçats de puntes de garota i la seva cabellera era un munyoc de filferros que vibraven harmònicament; La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa; De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida. Em trobava en un lloc desert, en una immensa planúria asfaltada.

    ResponElimina
  2. Marc Fors 4t K

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques? Si, jo crec que en el segon text el que es diu 8 hores perquè és com més estrany per les paraules que diu i tot en general.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho. M'he quedat indiferent l'atribueixo a que són molt avorrits els textos. Però sí que m'he quedat una mica més en pau i tranquil.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    No em recorden a cap pintor però si a una obra que té com uns rellotges doblegats.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta. Crec que no perquè no està organitzat ni en versos ni estrofes i tampoc té rimes ni cada vers te la mateixa mida

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?A les mans, perquè surt la paraula mans en el primer text. Però en el segon text, ja que surten les paraules solapa, cara, orella i crec que és el cap en el segon text.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen. Perquè diuen coses que són imaginades de somnis, que surten del subconscient, i que s'ha escrit amb una certa aleatorietat

    ResponElimina
  3. Danyal Muhammad
    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Si, per a mi en el primer
    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    La ment barrejada de paraules i coses que no tenen sentit per a mi però en realitat si tenen per les persones
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    No hi ha ningú
    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Crec que no porque és organització
    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    A les mans porque sort en primer text
    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    És el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres,

    ResponElimina
  4. Kacper Pawlowski, 4tK

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Sí, en tots dos però sobretot en el primer.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Diferents sensacions al mateix temps, confusió també perquè no estic acostumat a aquest tipus d'imatges que apareixen en tots dos textos.


    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Em semblen textos molt plàstics perquè semblen quadres on es descriuen coses poc reals, com rellotges doblegats, per exemple.


    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Sí, perquè transmeten sensacions estranyes.


    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Les mans, no sé perquè.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Sí, són imatges surrealistes perquè nos egueixen la lògica i la raó habitual per explicar-nos el que passa al nostre voltant sinó que trenca la realitat i la capgira.

    ResponElimina
  5. Diego Mauricio 4t K
    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Sí, el text "Dijous" és una escriptura automàtica, i el text de "8 hores" és oníric.


    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    En el text de Dijous he tingut una mica de calfreds, ja que algunes coses m'aterraven. He tingut una sensació una mica estrany, ja que no acostumo a llegir aquests tipus de textos rars per a mi.


    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Si, al pintor i escriptor Salvador Dalí


    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    No, perquè no té cap ordre, ni rima ni estructura ni mètrica.


    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    A les mans, ja que les mans són les que fan cada acció en els textos.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè el surrealisme és reflexa en tot el que no és la realitat.

    Text "DIJOUS"

    1) En veure que el mosaic del saló estava totalment cobert d'una invasió de formigues alades.

    2) Poc després el saló era un mar de formigues. Un mar negre i rumorós; un mar sens espuma.

    3) Un home vestit de vermell, regava amb un setrill d'oli unes plantes invisibles per a mi.

    4) En la planúria deserta plena de la pàl·lida claror de la lluna, les noies, que no havien anat al ball del Casino, buscaven formigues alades.

    Text "8 HORES"

    1) Les mans del barber eren de goma vermella i els llavis d'aquella dona que un temps fou la meva estimada estaven eriçats de puntes de garota i la seva cabellera era un munyoc de filferros que vibraven harmònicament.

    2) La testa del barber es blanquejava lentament i les seves parpelles estaven closes. La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.

    3) Les meves mans van separar-se sense violència dels braços i descrivint dues línies ondulants i paral·leles desaparegueren cel enllà tot deixant una estela de fum blanquinós.

    4) En fer-se fosc, el meu cos era de vidre blau i, sobre les meves mans esteses, la testa del barber somreia dolçament. Al meu davant les cabelleres rosses de tres-centes dones posaven una muralla impenetrable a les meves mirades.

    ResponElimina
  6. Carlos Grande 4tK
    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques? Sí. El segon text és oníric, ja que diu que fa 8 hores que estava assegut i el primer és romàntic.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho. Tranquil·litat perquè no m'ha agradat els textos, no he sentit res especial.


    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?


    No em recorda a ninguna obra de ningú.




    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.


    En la meva opinió, no té l'estructura d'una poesia però en parts del text, fa moltes rimes.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?


    En les mans, ja que en el segon text parla sobre les mans del barber i en el primer, sobre les mans blanques d'Elàdia.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè en la realitat hi ha moltes exageracions.

    -El saló era un mar de formigues.

    -Unes plantes invisibles.

    -Un mar sens espuma.

    ResponElimina
  7. David Sauret, 4t B.

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Si, perquè algunes coses no tenen sentit i formen part de la imaginació de l'autor. En el segon perquè es veu més clar el surrealisme.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Esgarrifança perquè la majoria de coses eren fastigoses i desagradables en els dos textos.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorden una mica a les obres de Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè l’autor transmet emocions i sentiments d’una forma diferent de la normal.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    En els dos textos es mencionen les mans. Perquè fa que el lector se senti proper.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè les narracions són com somnis, provenen de la imaginació de l'autor i es nota que són coses aleatòries que li han vingut al cap de l’autor.

    ResponElimina
  8. Sebastiá Hernández, 4t B

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    En els dos textos descriuen un món oníric i es practica l’escriptura automàtica.
    Per mi, aquestes característiques es veuen més clares en el text “8 hores”, ja que
    les descripcions són molt rares i et fan imaginar escenes molt surrealistes.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    He tingut la sensació de desconcert, ja que quan he terminat de llegir els 2 textos,
    no he tingut clar de què parlava i les imatges que en venien al cap eren molt
    estranyes.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    A la de Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Si, per que en el fons tracta'n de transmetre un sentiment al lector amb les
    paraules.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Les mans apareixen en els dos textos. Crec que es així per que els homes utilitzem
    molt les mans.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    1.Crear un món oníric
    2. Escriptura automàtica.

    ResponElimina
  9. Nil Moraleda. 4tB

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Quan comparem els dos textos podem veure que en el segon text "8 hores" l'autor utilitza més la tècnica de l'escriptura automàtica i escriu directament el que pensa. També, en aquest text apareix un món de somnis del propi artista, ja que apareixien accions i aspectes molt irreals.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    La primera sensació que he tingut en acabar de fer la lectura dels textos ha sigut una mica de desconcert, ja que són conceptes molt estranys i molt personals dels artistes que no entenc molt bé i alguns cops no arribo a comprendre que em volen comunicar.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Aquests dos textos em transmeten les mateixes sensacions que les obres de l'artista Salvador Dalí, ja que en els dos casos ens mostren els seus propis mons de somnis d'on treuen totes les seves idees per escriure o pintar.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Jo opino que aquestes narracions poetiques, ja que quan una persona la llegeix li pot transmetre un gran nombre de sensacions diferents, totalment diferents que una altra persona que també ho llegeixi.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En la primera obra l'autor es refereix a "les mans senyorils i blanques d'Elàdia" i en el segon a "Les meves mans van separar-se sense violència dels braços i descrivint dues línies ondulants i paral·leles...", les mans del protagonista.

    Jo crec que se centren en les mans, ja que és una part del cos essencial per portar a terme algun art, la pintura, l'escriptura...

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    En el text ens mostren el funcionament real del pensament, un món oníric propi de l'artista i utilitzen la tècnica de l'escriptura automàtica, pròpia d'aquest corrent artístic.

    ResponElimina
  10. Andrés Zambrano, 4tB.

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    En els dos textos podem veure que el que es relata no pot ser més que somnis. En el segon el surrealisme va més enllà i és més descriptiva i irreal.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Desconcert, no puc entendre els fets que es narren però a la vegada puc imaginar-me’ls.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Si, a les obres de Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    La poesia desperta emocions diferents, aquests dos textos ho fan per tant podem considerar que aquests textos d’alguna forma són poètics.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Les mans, les mans són la part del cos amb la que experimentem el tacte i diferenciem les coses que toquem, les mans són el enllaç amb el món que coneixem.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    La lògica no és part de aquestes dos narracions per tant podem considerar que aquestes dos narracions són surrealistes.

    ResponElimina
  11. Pablo Garrido, 4t B

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Sí, però sobretot ho crec en el segon text perquè canvia completament el món del protagonista com per exemple l'entorn.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Com una sensació de desconcert i confusió, crec que aquesta sensació per la manera de definir les coses per part de l'autor.


    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    A Salvador Dalí pel seu estil surrealista

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Per mi crec que no, ja que aquesta falta de lògica i conversió dels somnis no em fan veure clar que es pugui considerar narracions poètiques

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En les mans: "les mans blanques d'Elàdia", "Les meves mans van separar-se sense violència", "Les mans del barber eren de goma vermella." Penso que aquest fet es deu perquè las mans són la part del cos que utilitzem per tot, tant per sentir afectes com carícies o com fer mal amb un cop de puny.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Ja que estan relacionats amb el món dels somnis i trenca la realitat i no segueix a la lògica a l'hora d'expressar-se

    ResponElimina
  12. Sunita Bakshi, 4t B

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Clarament es veu més evident que en el segon text reflecteix l’escriptura automàtica i que es desenvolupa en un món oníric, ja que agrupa moltes idees diferents i irreals en un text curt.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    La sensació que he tingut en acabar de llegir els dos textos ha sigut de desconcert i rebuig, ja que, al no estar acostumada a llegir aquest tipus de lectures m’ha semblat molt estrany.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorden molt a la pintura de Dalí, ja que ell era un pintor surrealista, en què la imaginació era la que regnava en la seva pintura.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Es podrien considerar poètiques, ja que la poesia, de vegades presenta situacions irreals i imaginàries, de la mateixa manera que les narracions que hem llegit.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    És remarquen en especial les mans. En el primer text es refereix a ‘les mans senyorils i blanques d'Elàdia’, i en el segon a les mans del protagonista. ‘Les meves mans van separar-se sense violència dels braços’.
    Crec que és així per que les mans són la part del cos que necessitem per escriure i el que ens vol donar a entendre es que no les necessitem, només necessitem la imaginació, i deixar d’encadenar les paraules.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    El surrealisme es defineix com a pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral. Per tant podem veure que els dos textos encaixen a la perfecció amb el surrealisme.

    ResponElimina
  13. Tomás Saavedra Otero, 4t B


    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Jo crec que els dos textos són onírics i d'escriptura automàtica però sobretot en el segon text és més evident, per què sembla molt més un somni, ja que les coses passen més rapides i són més boixes.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Jo he tingut la sensació de desconcert, i intranquil·litat, jo atribueixo aquestes sensacions perquè són molt diferents dels poemes habituals al que un esta acostumat, per això jo crec que és més desconcertant, per què utilitza coses dels seus somnis i hi ha com una mica de caos.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Em recorden a les obres una mica de dalí i no se per què també de Van gogh encara que no tingui res a veure.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Jo crec que si, per què encara que siguin somnis i escriptura automàtica quan els llegeixes et venen imatges al cap d'allò que estàs llegint i encara que no s'entengui prou entens el context.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En els dos textos s'insisteix el la cara i en les mans, jo crec que insisteixen tant amb les mans per què sense les mans no podríem agafar res i quasi tot no podríem fer res.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    per què la manera en la qual aquesta esta escrita, et fa donar compte de què això és surreal i això fa que sigui surrealisme, ja que estan fent poemes en fase a somnis.

    En el text primer apareix un element molt surreal: El saló de ball era totalment desert. La quietud, la pols planaven sobre totes les coses. Sobre el teclat del piano, però, hi havia les mans senyorils i blanques d'Elàdia; però Elàdia ¿a on era?

    i en el segon poema: En el mirall els paisatges es succeïen amb una velocitat de sis quilòmetres per hora, mentre el barber em passava la navalla sobre les meves solapes on naixien, ininterrompudament, pèls d'un verd rabiós.

    ResponElimina
  14. Eric Pi Cervera, 4tB

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí. Perquè hi ha coses que no tenen gaire sentit i es nota que és el primer que li ha vingut al cap a l’autor i ho ha escrit. En el segon són més evidents perquè és més exagerat.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En el primer text he tingut més esgarrifança, ja que amb el de la mà i les formigues, és una mica desagradable, ja que aquestes coses solen donar fastig.
    I el segon desorde i desconcert perquè no queden clares algunes coses perquè conté moltes idees.
    I conjuntament els dos textos donen una mica de confusió, ja que no he llegit mai un text així tant estrany i costa situar-te.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorda a Dalí, ja que a vegades feia algunes obres, com els rellotges deformats, i algunes obres més que tenien plasticitat.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Per a mi no, ja que normalment la poesia és una cosa que agrada i que transmet normalment felicitat i amor, però aquests texts són bastant desagradables.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Les mans perquè són com les que ho poden arribar a fer tot, una de les parts més importants del teu cos, ja que tu sense mans no podries arribar a fer algunes coses, agafar objectes, i es una part que les persones la considerem important.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Doncs perquè són coses que es noten que són el primer que li pot passar per al cap a una persona, i perquè semblen somnis i a vegades els somnis poden ser una mica estranys. I passen coses que en la realitat no solen passar, o mai passen, seria molt estrany que passessin aquestes coses. Si passessin, la gent dubtaria si seria real o no el que estigués passant.

    ResponElimina
  15. 1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Si, perquè és un món de somnis, en el que tot el que passa esta al cap de l’autor i en el món real no podria passar.Sí que es practica l'escriptura automàtica perquè es nota que l’autor escriu sobre el primer que li ve al cap sense pensar en si poden encaixar les idees o si quedés bé i amb una bona estructura. En el segon perquè hi passen coses més estranyes i exagerades.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança,
    rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    He tingut una sensació d'esgarrifança, perquè algunes parts del text són una mica des-agradables, desordre, perquè hi ha moltes idees juntes i que no estan molt entrellaçades, desconcert, diferencia amb la meva realitat, ja que en el text hi ha moltes cosses surreals que en el meu dia a dia no poden passar.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    A la pintura de Dalí, ja que Dalí feia unes pintures desordenades i surreals, i aquests textos són desordenats i surreals.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    No, perquè la poesia tracta de dona una sensació d'ordre, serenitat i una estètica que agradi i ajudi a arribar el missatge al qual llegeix, i en aquestes narracions no, aquestes narracions son tot lo contrari.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En les mans, perquè les mans són el que ens permet tocar i la part del cos que mes sentiments i emocions ens transmet. Les puntes dels dits són una de les zones del cos que més terminacions nervioses té i per tant ens transmet moltes coses utilitzar les mans.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè en els dos textos succeeixen fets que estan allunyats de la realitat, i que es casi impossible que passin en la realitat i que transmet la realitat del poeta i el seu desordre.

    Dani Velasco Navarro 4t B

    ResponElimina
  16. LUCÍA PALOMAR 4tB

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Opino que sí, ja que als dos textos es descriu un món completament diferent del que estem acostumat a veure, un que només seríem capaç de veure somiant. Són més evidents al segon text, 8 hores, ja que resulta més estrany i sembla haver estat escrit d’una manera més automàtica. Opino que apareixen elements més atípics com ara el fet d'estar afaitant els pèls de les solapes del client.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    He notat una certa sensació de desconcert, ja que estic acostumada a treure conclusions en acabar un text i extreure el significat. En aquesta ocasió m’he sentit incapaç de fer això perquè resulta molt complicat entendre el significat d’un text surrealista. He experimentat aquesta sensació amb els dos textos.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Em recorden a les obres de Dalí, ja que les imatges que et vas trobant al llarg de la narració són fàcilment comparables amb alguns dels quadres plenament surrealistes d’aquest destacat pintor i escriptor.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    No tinc una opinió rotunda. Penso que es podrien considerar poètiques pel fet d’anar plasmant unes imatges que obligatòriament tenen com a conseqüència despertar unes sensacions al lector.
    D’altra banda penso que no pel fet de no tenir un tema definit, es van creant imatges aleatòries que semblen no tenir relació les unes amb les altres.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Les mans, de l’Elàdia i del barber. Penso que això és així pel fet que és realment amb elles amb les que pots fer o desfer una acció, el sentit del tacte se situa bàsicament en elles i, a més ajuden a comunicar.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Pel fet de reflectir el món oníric, no fer ús de la raó, enumerar una sèrie d’imatges sense gran concordança entre elles, utilitzar l’escriptura automàtica per la creació i l’ús dels infinitius i els noms.

    ResponElimina
  17. Arnau Ferrer, 4tA

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, en els dos textos es descriu un món oníric perquè el que succeeix només pot ser producte de la imaginació o del subconscient als somnis, especialment el segon.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    No he sentit res perquè són textos massa breus però el contingut sí que és desconcertant.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    L’obra de Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè transmeten sensacions i imatges.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    En les mans, perquè són com les nostres eines de treball.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Sí, perquè hi apareixen elements com la falta de lògica, l’escriptura automàtica, el món oníric.

    ResponElimina
  18. Ana María Carrizosa Portillo, 4t B


    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí perquè en el primer text explica que l'Elàdia caminava per un mar de formigues i això només pot ser una acció d'un somni. A més en el segon text comença explicant que la noia està al barber perquè li passes la navalla per treure-li els pèls verds. En el segon text sembla més evident, ja que fa moltes comparacions, <>

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Per una part he sentit rebuig per algunes de les comparacions o simplement pel que explicava, però també he sentit desconcert, ja que no entenia moltes de les coses. En el segon text he sentit més repugnància que en el primer, ja que algunes de les coses que he llegit em feien fàstic.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    A les de Salvador Dalí, perquè tant les seves obres com els textos descriuen un món oníric.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè ens està explicant un somni de l'autor, és a dir, ens explica els seus pensaments d'una forma escrita.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    En les mans. Crec que insisteix en les mans potser perquè són una part del cos on l'autor veu molta bellesa. També pot ser que predominin perquè amb elles plasma els seus pensaments.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè el que escriu no és una cosa real es tracta d'un somni en el qual no té cap lògica ni racionalitat, sinó al contrari, ja que al escriure sense utilitzar la raó i ser espontani crea que hi hagi una escriptura automàtica.

    ResponElimina
  19. Marta Ruiz 4tESOB
    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Jo crec que si, però es veu més al text de 8 hores.
    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Desconcert l'he tingut al text de 8 hores.
    Esgarrifança l'he tingut en el text de Dijous en la part que diu que hi ha un mar negre de formigues.
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Si a Dalí
    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Jo crec que si, els dos textos estan escrits en una forma molt profunda, el vocabulari utilitzat i la forma com ho narren dona la sensació de poesia.
    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Són les mans
    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    En els dos textos descriu unes situacions poc creïbles, situacions difícils que es poguessin donar en la vida real. Com per exemple en el text de les 8 hores la frase “La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.”

    ResponElimina
  20. Joel Angulo, 4t B
    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, en els dos textos ho descriu però a la meva opinió és més evident en el segon text
    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Estranyesa, desconcert, esgarrifança, pel fet que diu en el primer text ‘en invasió de formigues alades, que lentament anaven pujant per les parets’.
    En el segon text sento indiferència, desconcert, estranyesa sobretot amb aquest fragment ‘La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa’
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    No
    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Això depèn de l'opinió de les persones però jo crec que no, ja que no hi ha versos, ni estrofes per ser un poema però la sensació crec que si pots ser poètica
    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Les mans, ja que hi ha exemples com les mans de Elàdia del primer text i les seves mans del barber en el segon

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Per què hi ha paraules que són totalment fora de lògica com per exemple ’columnes d'on penjaven encara centenars de serpentines i paperets multicolors.’ Referint-se a un quadre del casino i en el segon text‘la navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.’ Referint-se a la navalla del barber quan li tallava els cabells

    ResponElimina
  21. Mar Sabatés 4t B
    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, però les característiques destaquen més en el text de 8 hores.
    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En acabar de llegir els dos textos la meva sensació ha sigut una mescla entre esgarrifança i desconcert, la forma de narrar i de relacionar les diferents escenes del text és difícil d'entendre.
    És tot massa irreal i difícil d'imaginar-se la situació en el teu cap.
    La sensació d'esgarrifança l'he tingut més en el text de Dijous en la part que diu que hi ha un mar negre de formigues.
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Sí, al mateix autor Dalí però com a pintor.
    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Jo crec que si, per que en cara que no hi hagi rimes, els dos textos estan escrits en una forma molt profunda, el vocabulari utilitzat i la forma de narrar dona la sensació de poesia.
    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    La part del cos que més nomena en els textos són les mans, però no sabria dir el perquè.
    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Per què en els dos textos descriu unes certes situacions poc creïbles, poc normals, situacions difícils que es poguessin donar en la vida real. Com per exemple en el text de les 8 hores la frase “La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.” La situació que descriu en aquesta frase és impossible que es doni en realitat, però si en el món del somni.

    ResponElimina
  22. David Perez

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, perquè hi apareixen moltes irrealitats.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Esgarrifança, perquè hi havia algunes coses que no eren agradables.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat.
    Et recorden l'obra d'algun pintor? A les obres de Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    No, perquè no tenen una estructura poètica.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Les mans. Perquè les mans són la part del cos que tenen la possibilitat d'experimentar el tacte.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Si perquè en els dos textos no hi ha lògica.

    ResponElimina
  23. Paula Encina, 4tB

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Personalment, crec que podem apreciar perfectament en aquests textos un món de somnis. Crec que l’autor per crear-los sí que va utilitzar l’escriptura automàtica, ja que moltes vegades als textos sents que les coses no tenen sentit, és a dir que són surrealistes. Per a mi aquestes característiques són més evidents al text titulat 8 hores, ja que el narrador passa d’explicar l’acció de com un barber l’afaita a trobar-se a un desert.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En tots dos textos la sensació que he tingut ha sigut de desconcert respecte al qual he llegit. M’he hagut de llegir diverses vegades el text per poder trobar una explicació als fets que és narrem. Penso que tant aquests fragments com altres relacionats amb el surrealisme, cadascú en pot extreure conclusions diferents de la seva interpretació i deixar volar la imaginació. En acabar de llegir els textos i a mesura que ho fas, et van apareixent una sèrie d’imatges al cap que t’il·lustres com si d’un somni és tractés el fragment.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Les obres d'Àngel Planells, com la majoria dels textos surrealistes, tenen molta plasticitat. Són tot una sèrie d’imatges que es van movent. Aquestes imatges em recorden als quadres de Salvador Dalí, ja que utilitza imatges no tradicionals i impactants per pintar els seus quadres. Dalí utilitza sempre un cert moviment a les seves obres que dóna una plasticitat impressionant.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí que les podem considerar poètiques, ja que crec que per considerar poètica una obra t’hi ha de transmetre diferents sensacions quan la mires, la llegeixes o l'escoltes. Al llegir aquests textos és gairebé impossible que no et causin algun tipus de sensacions o emocions.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Àngel Planells insisteix en les mans en totes dues obres. Al primer fragment apareixen les mans d'una dona soles, i al segon apareixen les mans del barber. Les mans d’una persona estan plenes de significat, ja que mostres moltes coses d’una persona. L’autor ha volgut utilitzar les mans com a descripció de les persones, potser perquè són una part delicada i que creen una gestualitat en els nostres actes. Aquesta gestualitat que creen les mans, ens serveix per crear-nos una imatge de la persona, encara que només ens parli de les mans.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Podem considerar surrealista aquesta obra, ja que mostra un món de somnis ple de coses irreals i imaginàries sense crear cap història. Per exemple apareixen pèls verds rabiosos i un mar de formiga.

    ResponElimina
  24. Marta Delgado García, 4t ESO B

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Jo crec que sí. En el primer, el món oníric està molt més descrit. Sembla que tingui molt més sentit: succeeix en un escenari que està molt ben descrit. Les coses que passen tendeixen més cap a la realitat que en el segon text, que és molt més extravagant. A més, el protagonista no passa en cap moment d’un escenari a un altre sense adonar-se’n, problema que sí que té el protagonista del segon text. També les imatges del segon són molt més impossibles a la vida real. Per aquestes raons crec que les característiques són més evidents en el segon text.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En acabar de llegir el primer text tenia la sensació d’estar lluny, a un altre lloc. Me’n recordava de Pompeia: les escultures de guix, el ball a un casino, la claror de la lluna… Fins i tot les formigues voladores em feien tenir una sensació de pau. Al acabar de llegir el segon la sensació era diferent. Era una mica desconcertant, no havia entès res.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorden a l’obra dels rellotges d’en Salvador Dalí, ja que són imatges poc realistes.


    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè expliquen les sensacions dels autors per a fer-se-les sentir als lectors.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Es fixa molt en les mans: en les de l’Elàdia i en les del barber. Pot ser que en parli perquè les mans diuen molt d’una persona, i igual a l’autor li agradava fixar-se en elles perquè hi troba una bellesa especial.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Si, perquè expliquen somnis i no tenen raó ni lògica.

    ResponElimina
  25. Sofía París Alamo, 4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Jo crec que en els dos textos es poden apreciar descripcions d'un món oníric, ja que les coses que diuen els textos no tenen gaire sentit. A la vegada també trobem una escriptura automàtica. Crec que en el primer text, el món oníric esta molt més descrit.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    En acabar de llegir els dos textos he sentit una sensació estranya, suposo que era desconcert, perquè he hagut de llegir dues vegades els textos per poder comprendre el missatge que volen dir, però així no els he comprès, doncs suposo que la sensació que he tingut és de desconcert.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Els dos textos hem recorden a Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Jo crec que sí que podem considerar els textos poètics, ja que quan llegim obres de poesia ens transmeten sensacions i sentiments especials, però a la vegada estranys, com és el cas d'aquests dos textos.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En els dos textos l'autor insisteix molt en les mans dels protagonistes, ja que les mans són una part del nostre cos molt important, i les mans diuen molt d'una persona, ja que ens descriuen amb els actes que fem amb elles.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Considerem que aquestes narracions pertanyen al surrealisme perquè expliquen somnis, coses que no existeixen a la vida real, com són els pèls verds i el mar de formigues.

    ResponElimina
  26. Álvaro Rivas, 4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    -Jo crec que es descriu el món oníric i es practica l'escriptura automàtica als dos textos, ja que veuen la realitat d'una manera més diferent, i em sembla que no són conscients del que escriuen. Per a mi és més evident al primer text per que hi ha un moment en el petit relat que tot es torna irreal:
    "que el mosaic del saló estava totalment cobert d'una invasió de formigues alades, que lentament anaven pujant per les parets, per les butaques i per les columnes d'on penjaven encara centenars de serpentines i paperets multicolors.".

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    La sensació que tinc quan he llegit als dos textos ha sigut la mateixa, ha sigut intentar posar-me a dins de la situació i intentar comprendre el text, però és molt difícil comprendre'l per que esta fora de la realitat.
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Els dos petits fragments, em recorda'n a l'obra "Galatea of the Speheres, ja que és una mica real però a la vegada és irreal.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè et descriuen tot d'una manera, que fa que tu també tinguis el mateix sentiment.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    -En les mans :"Sobre d'ell, les mans blanques d'Elàdia -com dos minúsculs vaixells d'ensomni- vingueren al meu encontre, posant-se suaument sobre el meu front." Jo crec que és així per que a lo millor ells creien que amb les mans podies veure com eren les persones.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Sí per que parla'n de somnis i tot aïllo que és irreal, i molts cops al que somien és completament diferent de la realitat

    ResponElimina
  27. Verónica Oña Cuevas, 4t ESO A

    1.Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Jo penso que tots dos textos són onírics i es practica l'escriptura automàtica, ja que són textos surrealistes és a dir que moltes de les coses que es narren només podria passar en els somnis. En el segon text ("8 hores") això es pot apreciar d'una manera més evident l'autor escriu directament el que pensa i narra accions molt irreals més que en el primer text.

    2.Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    En el primer text he tingut la sensació de rebuig, ja que mentre anava llegint m'ho imaginava i en venia la sensació de fàstic en imaginar-me en un saló o un mar ple de formigues, en el segon text no he sentit res de rebuig però si de desconcert, he tingut en algunes parts del text que tornar-me'l a llegir per què m'havia desconcertat totalment amb els canvis d'escenaris.

    3.Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Sí a les obres de Salvador Dalí perquè vol descriure el món oníric i la majoria de les seves obres són surrealistes igual que aquests dos textos.

    4.. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Si perquè poden transmetre sensacions i imatges.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Al primer text ens descriu com són les mans d'Elàdia("mans senyorils i blanques") i al segon text també les del barber ("Les mans del barber eren de goma vermella") jo crec que ho fa perquè amb la descripció de les mans podem saber com és el personatge del qual ens està parlant per exemple amb la descripció de les mans d'Elàdia podem saber que és una dona blanca i senyorial.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Si perquè presenta coses irreals i sense lògica que només podrien succeir els somnis.

    ResponElimina
  28. Uniq Peralta Torres 4t A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Si que crec que en els dos textos es descriu un un món oníric i es practica l'escriptura automàtica, ja que no tenen ningun sentit els dos textos. És més evident aquestes característiques en el segon text (8 hores) perquè les accions del text canvien de un moment a un altre, passa un altre cosa sense tenir sentit i es veu més el surrealisme.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    La sensació que he tingut és de esgarrifança, ja que en el primer text diu que es troba en un mar ple de formigues i que tenia les mans blanques d'Elàdia en el seu front. En el segon text he tingut més una sensació de desconcert perque cada vegada no s,havia que anava a passar i de sobte passava algo que no et podies imaginar. Com per exemple quan diu “De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida. Em trobava en un lloc desert, en una immensa planúria asfaltada. “

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Hem recorden a les obres de Àngel Planells, ja que en les seves obres hi havia molta plasticitat.


    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Jo crec que si, perquè l’autor pot expressar lo que ell sent i fer-ho com una narració poètica.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Són les mans, les mans blanques d'Elàdia i les mans del barber. Perquè per l’autor les mans tenien un significat diferent i volia donar-li importància.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè podem veure clarament que en els dos textos no hi ha cap lògica i que no te cap sentit. Tot és fruit de somnis, imaginacions o el primer que els hi passa pel cap.

    ResponElimina
  29. Laura Ibáñez Bondia 4t A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Crec que en els dos textos es descriu un món de somnis, ja que els fets que succeeixen només poden ser producte de la imaginació. A més sembla que l’autor va utilitzar l’escriptura automàtica per escriure’ls, ja que ambdós textos quan els llegeixes les coses que s’expliquen no hi tenen molt sentit. Aquestes característiques es remarquen més en el segon text perquè el protagonista passa de trobar-se amb un barber a estar en un desert.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Tant amb un text com amb l’altre he sentit desconcert de què estava llegint, quan acabes de llegir-ho, és com si necessites tornar-ho a llegir per poder trobar una explicació als fets que es narren. En el primer text se sent mes esgarrifança per les imatges que es descriuen amb les formigues, per exemple. Això passa perquè es tracta de textos surrealistes, per tant plasmen imatges que costen de trobar-hi el sentit.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Clarament aquests textos em recorden a la pintura de Salvador Dalí, perquè els textos a l'igual que els seus quadres pertanyen al surrealisme, cosa que feia que Dalí també pintés quadres amb certa mobilitat i plasticitat i alhora plasmava imatges pertanyents al món dels somnis i la imaginació.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Si, les considero poètiques pel fet que quan llegeixes aquests textos, sempre t’acaben transmitent algun tipus de sensació.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Amb la part del cos que més s’insisteix són les mans, en el primer text apareixen les mans de l’Elàdia i en el segon text les mans del barber. Sincerament no sabria dir exactament la raó per la qual li dóna tanta importància a les mans, però podria ser perquè són una part del nostre cos bastant important. Amb les mans ens expressem, per tant ens podem comunicar, i a més les mans ens són de molta utilitat. O si no podria ser perquè l’autor té una especial atracció amb aquesta part del cos.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Considerem aquestes obres com surrealistes perquè ens mostren un món de somnis on hi succeeixen fets irreals i sense cap mena de lògica. Sembla que aquests textos han estat escrits amb espontaneïtat, per tant crea una història on al final no hi té cap sentit.

    ResponElimina
  30. Fabiola Soriano 4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Penso que si que es practica la escriptura automàtica perque hi han cosas que no tenen molt sentit i això és perquè l'autor descriu coses surrealistes. Això es pot veure més al segon text pequè és on surten coses extranyes.
    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En els dos textos he sentit esgarrifança i rebuig perquè al primer text al llegir que hi havien formigues m'ha provocat fàstic i el segon, amb aquests canvis d'escena no m'a agradat perquè no ho he entès.
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em fan recordar a les obres de Salvador Dalí, que contenien imatges surrealistes.
    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè explica sensacions de l'autor, la manera de veure las coses dins del seu cap de manera surrealista.
    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Parla sobre la mà, posiblement perquè creu que és una part especial com per parlar sobre ella.
    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè es pot notar que el que diu no té sentit i que ha sigut una narració escrita amb el primer que se li ha vingut al cap a l'autor intentant que no tingui un ordre lógic.

    ResponElimina
  31. Ignacio Campos Marin, 4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    En el dos textos es presenta l'escriptura automàtica. Desde el meu punt de vista, és un text més surrealista el de 8 hores. Penso això ja que per exemple que la navalla del barber es transformi de sobte en un ocell, es impensable per a mi.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En els dos textos la sensació que ha predominat mentre els llegia era el rebuig. Això és perquè, per una part no entenia tot el que el text volia expressar i per una altre que era una mica fastigós.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    A mi personalment aquests textos hem recorden als quadres de Dalí, ja que el que tot sigui fantastic, com tret del mon dels somnis hem recorda a les ideas que aquest famós pintor plasmava en els seus quadres.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Si, ja que quan he llegit els textos, aquests m'han transmitit sensacions, que és el que el poemes han de fer.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    En els dos textos és fixa en les mans. Crec que és així perquè potser a l'autor tenia alguna relació especial amb aquesta part del cos.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme perquè expliquen dos somnis i la lògica en els dos textos és nul·la.

    ResponElimina
  32. Carla del Árbol Carretero,4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, en el segon text són més evidents.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Desconcert, perquè hi havia coses que no podien ser reals.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Sí, em recorden a Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè expressen sentiments.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    L'autor insisteix molt en les mans.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè són textos imaginatius, on hi apareixen elements irreals propis dels somnis.

    ResponElimina
  33. Javier Rivera, 4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Des del meu punt de vista, en els dos textos es descriu un món propi dels somnis, ja que les situacions que es proposen no son verosímils. L'escriptura automàtica es pot apreciar en els textos, ja que podem veure que alguns mots no tenen gaire sentit en el lloc on estan localitzats. Segons la meva opinió, tot i que no es parla d'un món realista en cap dels dos textos, on es veuen característiques més evidents d'un món oníric és en el segon text, ja que en el primer text es poden llegir més descripcions i la successió d'accions té més sentit. En canvi, en el segon text, les accions passen de sobte, sense transicions, accions sense sentit succeeixen a d'altres que tampoc en tenen.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    El primer text m'ha deixat una sensació d'esgarrifança i rebuig, ja que el fragment sembla com si d'un malson es tractés (pel fet de que un mosaic es transformi en una invasió de formigues alades). En el segon m'he quedat desconcertat per les coses que passen, encara que la sensació final ha sigut més de fascinació, ja que semblava que es tractés d'una pel·lícula fantàstica.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorden a l'obra del pintor i escriptor surrealista Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè són narracions molt plàstiques, que et remouen sentiments de dins. Busquen fer pensar al lector i ho aconsegueixen.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    S'insisteix en les mans "les mans blanques d'Elàdia" "Les mans del barber". Crec que s'insisteix en les mans perquè és la part del cos que "crea" de l'artista.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè expliquen somnis. Els elements que apareixen no tenen lògica aparent, només tracten una història sense sentit, que no porta enlloc.

    ResponElimina
  34. Gerard Simó 4tA

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí. Perquè hi ha coses que no tenen ningun sentit i es veu que tot el que li passa pel cap o escriu. I en el segon com es més evident es veu més.
    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    La meva sensació ha sigut de desconcert perquè jo mai a
    havia llegit ningun text com aquest es a dir de posar lo primer que pensa el escriptor.
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    No.
    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    No. Perquè posen lo primer que li passa pel cap i doncs jo penso que això no te ningun merit i per exemple un bon text poètic te un treball darrere.
    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Es remarquen molt les mans, perquè per un escriptor és la part del cos que mes utilitzen i sense elles no farien res.
    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè estan relacionats amb el món dels somnis i trenca la realitat i no segueix a la lògica a l'hora d'expressar-se

    ResponElimina
  35. Jordi Dong Heng, 4t ESO A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Jo crec que no es pot descriure detalladament un món oníric. Quan somio, tinc imatges al meu cap que són borroses on no es pot apreciar massa els detalls, així que els dos textos descriuen un món oníric. D’una altra banda, en els dos textos es practica l’escriptura automàtica, però és en el segon text on és més evident aquesta característica.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Quan he acabat de llegir els textos, he tingut una sensació de desconcert. Aquesta sensació ho atribueixo a la falta de ordre i de sentit, ja que en els dos textos no entenc el que passa i allò em desconcerta.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorda a quadres surrealistes, com La persistencia de la memoria de Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Sí, ja que els textos tenen oracions on combinen paraules “oposades” de sentit on converteix el text en general, una narració poètica.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En els dos textos es fixen especialment en les mans; potser perquè les mans diuen molt d’una persona, i també perquè les mans són com les nostres eines de treball.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè volen explicar somnis, i no tenen ni raó ni lógica.

    ResponElimina
  36. Irene Palacin De La Cruz, 4t A

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    És clar que sí. Jo crec que el primer text conté més descripcions que el segon donant-li així un sentit que s'apropa una mica més a la realitat. En contra el segon s'acosta més a la ficció, és més irreal. Per això opino que l'escriptura automàtica ha sigut més utilitzada al text titulat "8 hores".

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    En acabar de llegir els dos textos he tingut una sensació estranya per no saber ben bé la relació dels fets que succeïen als relats. Amb el primer text he tingut uns pensaments d'esgarrifança pel fet d'haver-hi tantes formigues, en canvi al segon no tenia res pel que sentir una sensació així, vaig quedar-me més indiferent.
    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Sí, un dels motius es que un dels autors és Salvador Dalí.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, són poètiques perquè encara que siguin una mica sorprenents volen transmetre un seguit de sensacions als lectors.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    Podem fixar-nos que els autors volen recalcar la imatge de les mans, potser van voler reflectir la bellesa d'una manera que no sigui la convencional.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Podem considerar-los, ja que no tenen cap mena de raó, no segueixen cap tipus de norma i no tenen per què significar res. Aquestes coses eren les que volien reflectir els escriptors en les seves històries i en aquestes dos ho han fet, per tant, han aconseguit posar en practica el que ells anomenaven "la paraula en llibertat".

    ResponElimina
  37. Mª Laura Arnez, 4t ESO A


    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Crec que en els dia textos es practica l'escriptura automàtica i és més evident al segon text (8 hores).

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Quan heacabat de llegir he tingut una sensació de esgarrifança, desconcert i tranquil·litat. Crec que el primer text m'ha fet pensar i imaginar a que es referia i això m'ha produït tranquilitat però en canvi al segon text no era capaç d'entendre massa a que es referia i feia que em sentis perduda, desconcertada.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    La veritat es que no em recorda a cap obra d'art. Però si imagino l' escena.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    Si que podem considerar poètiques les narracions, perquè és més artístic, cada persona ho pot entendre de diferent forma i sentir diferents sentiments.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En el segon text es parla de la cara i ho fa perquè el personatge es trova amb un barber a la seva barberia.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè el surrealisme és un moviment artístic que intenta representar una creació i realitat del subconscient, que pot ser marginaria i irracional com: les mans del barber eren de goma vermella i els llavis d'aquella dona que un temps fou la meva estimada estaven eriçats de puntes de garota i la seva cabellera era un munyoc de filferros que vibraven harmònicament.

    ResponElimina

  38. Nuria del Arbol, 4tB

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, sobretot és més evident en el segon.


    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    Principalment la sensació que he tingut és de desconcert, això ho atribueixo al fet que aquests textos són molt diferent del tipus de textos que normalment acostumo a llegir i em semblen massa estranys.


    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Sí que em sembla que tinguin plasticitat i em recorden als quadres de Salvador Dalí, per exemple el seu quadre «La persistència de la memòria».


    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè intenta transmetre emocions i sensacions a través de les paraules que et creen imatges.


    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    S’insisteix en les mans, perquè és una de les parts més significatives del nostre cos.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè parlen d’un fet que no és real i que s’escapa de la raó, a més els fets que explica no tenen molt sentit i no porten a cap lloc.

    ResponElimina
  39. Carla Carreras Maly, 4t ESO B

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Sí, ja que l’autor ha utilitzat l’escriptura automàtica, i tot és producte de la imaginació. Per a mi és més evident en el segon text.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.
    He tingut una sensació de desconcert. Ho atribueixo a què els textos són molt diferents dels d’ara, és a dir, que aquests textos no s’assemblen als que llegeixo normalment.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Aquests textos em recorden l’obra del pintor Salvador Dalí, com per exemple una de les seves obres més famoses “La persistencia de la memoria”.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí, perquè els textos descriuen fets, i aquests fets et fan imaginar una imatge, i aquesta imatge pot ser diferent en cada persona.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    S’insisteix en les mans. Perquè les mans és una de les parts més significatives del nostre cos.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perquè en el text utilitzen l’escriptura automàtica, utilitzen la psicoanàlisi i la hipnosi, perquè intenten descobrir allò que hi ha en el seu subconscient, no hi ha lògica, són com somnis, els surrealistes van donar molta importància al món dels somnis i a la seva interpretació.

    ResponElimina
  40. Daiana Rosas 4t K

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    - Si, sobretot en el segon text. De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    - Desconcert, per que parlen de coses que són impossibles que passi.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    -No

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    -Si, per que tot i així, parla de les mans, com si fos una part del cos bonica.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    -Les mans, perque per ami, depent com te las mans una persona, et pot agrada o no.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    -Poden considerar.lo per que els textos parlan de coses irreals i transformen la realitat.

    ResponElimina
  41. Patricia Agenjo 4rt B

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?
    Penso que el autor per poder crear-los si que va utilitzar la escriptura automàtica. Es veu mes evident en el text 8 hores ja que el narrador passa d'un context a un altre de manera molt sobtada.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho
    M'he sentit desconcertada perque no estic acostumada a llegir textos realistes i l'he intentat buscar un sentit i no l'he pogut trobar. Penso que aquest tipus de text cada persona el pot interpretat d'una manera diferent.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?
    Em recorden a l'obra de Salvador Dalí ja que els he trobat textos chocants i que t'impacten quan els llegeixes.

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.
    Sí perque quan les llegeixes et donen uns certs sentiments i emocions, cadascú d'una manera diferent.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?
    En les mans. Al primer text a les de la dona i al segons a les del barber. Crec que es aixi perque per les mans et pots imaginar la personalitar de la gent. Per la seva gestualitat o aparença pots saber una mica més d'aquesta persona en qüestió.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.
    Perque explica un relat que no te cap sentit pre de coses realment irreals.

    ResponElimina
  42. Carla Castillo 4tK

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Si, el de '8 hores' és oníric i el de 'dijous' és més automàtic.


    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    La meva sensació és més pareguda a una sensació de tranquil·litat per que no m'han agradat els textos.


    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Els textos hem recorden a les obres del pintor salvador Dalí.


    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    No, per què no té ni estructura ni rima ni mètrica.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    En les mans, per què són les que fan les accions dels dos textos.


    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè el surrealisme és allò que hi ha més enllà de la realitat.
    El saló de ball era totalment desert. El saló era un mar de formigues. Un mar negre i rumors; un mar sens espuma. Era un dia lluminós i perfumat.. Els carrers eren deserts. Verd rabiós. La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara.De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida.Als meus peus, apretant encara la navalla entre les seves mans de goma.
    En fer-se fosc, el meu cos era de vidre blau.

    ResponElimina
  43. Patricia Gil Castro 4tA

    1. Creus que en els dos textos es descriu un món oníric i es practica l'escriptura automàtica? En quin dels dos textos són més evidents aquestes característiques?

    Si, perquè en el moment que l' autor escriu el text explica somnis i coses irracionals en el moment que ho escriu i el segon text es el que ens mostra més evidencies perquè no té res de sentit.

    2. Quan has acabat de llegir els textos, quina sensació has tingut: plaer, esgarrifança, rebuig, pau, desconcert, tranquil·litat, identificació amb els fets narrats, etc.? A què atribueixes aquesta sensació o sensacions? Si les sensacions són diferents en cada text, especifica-ho.

    Esgarrifansa i també desconcert, perquè deia que hi habia un mar de formigues i que les mans de l' Elàdia flotant en el primer text i que en les mans del barber va apareixer un ocell mort en el segon text, a més entenia res.

    3. Segurament t'has adonat que els textos tenen molta plasticitat. Et recorden l'obra d'algun pintor?

    Si, a Salvador Dalí

    4. Et sembla que aquestes narracions les podem considerar poètiques? Justifica la resposta.

    No, perquè no tenen rima ni una estructura poètica.

    5. En els dos textos s'insisteix especialment en una part del cos. Quina? Per què creus que és així?

    Les mans, jo crec que perquè les mans es una de les parts del cos que utilitzem més.

    6. Per què podem considerar que aquestes narracions pertanyen al surrealisme? Concreta-ho enumerant els elements propis del moviment que hi apareixen.

    Perquè el text no té sentit per el simple fet de que diu coses irracionals.

    ResponElimina