El musical de Dagoll Dagom: SCARAMOUCHE



Presentació del musical que anirem a veure tots els alumnes de Batxillerat el dia 23 de març de 2017

L'Òscar Dalmau presenta l'espectacle des de dins i ens mostra el making off, un tast de tot el projecte en el qual participen moltes professions del món del teatre: actors i actrius, tècnics, escenografia, música, vestuari, maquillatge...

L'obra és una comèdia musical d'aventures, amor i revolució. Està basada en una obra literària de Rafael Sabatini i ambientada al 1789, l'època de la Revolució francesa. Mentre el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta, un heroi emmascarat (Scaramouche) esdevindrà el defenson del poble.  Aquest seria a grans trets un argument molt resumit. Entremig coneixerem la vida de dos germans bessons ( René i Louis)  amb destins completament diferents que un dia coincidiran a París.

O sigui que prepareu-vos per gaudir d'un gran espectacle en tots els sentits.


Confiem que us agradi i esperem la vostra opinió o comentari crític de l'obra.

12 comentaris:

  1. El passat dijous 23 de Març vam acudir al Teatre Victòria, a veure Scaramuche, una de les novel•les de l’autor italià Rafael Sabatini.

    Primerament, l’obra em va agradar molt, ja que és un musical que mai esperava que arribés a tenir aquestes dimensions, és a dir, la posada en escena, les coreografies, les lletres de les cançons, el vestuari, els escenaris, els decorats...Tot això plegat em va fascinar tant que tornaria a repetir l’experiència.

    Segonament, el motiu pel qual fa que el musical em va semblar entretingut és el tema. La idea central és que l’obra intenta transmetre un missatge subliminal sociopolític aprofitant el període de la Revolució Francesa de la dècada del 1789 al 1799. En aquest sentit també fusiona la revolució amb l’aventura i l’amor, fent de l’espectacle una autèntica meravella.

    Per acabar, dir que l’obra em va semblar molt interessat. I la recomanaria a tots aquells amants del teatre i els musicals.



    Sofía París, 2 Batxillerat B.

    ResponElimina
  2. Text argumentatiu: Scaramouche

    El musical de Scaramouche és una obra de teatre espectacular i l’actuació dels personatges és molt bona. Personalment la recomanaria a tots els públics, ja que és un espectacle molt interessant i molt emotiva. També perquè està ambientada a l’any 1789, quan el poble de França no passava pel seu millor moment i ens mostra com vivien els ciutadans francesos.

    Aquesta obra tracta sobre el descontentament que hi havia per part del poble francès, ja que hi havia una societat injusta. La història se centra en la vida de dos germans bessons que van estar separats des de la seva infantesa, René i Louis.
    Per una part tenim a René que és un noi amb molt de talent i és l’amant de Camila, una noia de gran bellesa. Per l’altra part, tenim a Louis que va ser adoptat pel Marquès l’Echalonne i que està enamorat d’Olympia, la promesa del Marquès.
    Així doncs, els personatges fan un viatge a París, i allà Olympia es casa amb el Marquès.També serà a París on el poble aconsegueix la seva llibertat prenent la Bastilla.
    A causa de les revoltes i els canvis que volia el poble apareix, Scaramouche, un heroi emmascarat, que representa el defensor del poble i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

    En conclusió, aquest musical m’ha encantat, sobretot perquè està ambientat en la revolució francesa i es veu com era la vida dels francesos d’aquell moment, d’una manera diferent.

    Els espectacles que més m’han agradat d’aquesta obra són les escenes d’esgrima i l’aparició d’un heroi del poble emmascarat, Scaramouche.

    Uniq Peralta

    ResponElimina
  3. SCARAMOUCHE
    Sincerament, he de dir que jo no sóc molt amant del teatre però, “Scaramouche”, tot i amb això, em va semblar una obra excel.lent. No hi havia cap moment que tragués els ulls de l’obra ja que, encara que molts musicals que he vist acaben sent pesats i avorrits, aquest em va agradar molt i vaig restar amb ganes de més espectacle.

    D’entrada, atès que, des del primer moment que vaig veure al meu antic professor de teatre Marcel Clement sobre l’escenari actuant com a l’home religiós vaig saber que, aquella obra, estaria molt interessant, vaig començar a disfrutar de l’espectacle de teatre com una nena veient els seus dibuixos animats preferits.
    Respecte al cant dels actors, no tinc paraules per descriure els sons. Feien unes notes altes fantàstiques i complementaven perfectament les veus en les cançons grupals.
    El següent punt a considerar és l’actuació dels actors i actrius. Es veia perfectament el gran treball tant teatral com, abans ja he dit, musical.

    Pel que fa a l’actuació teatral, aquesta, contrarestava perfectament amb el cant, els actors es movien d’un lloc a un altre, saltaven, etc., mantenint, així, el nivell de to perfecte i canviant el grau d’intensitat amb total naturalitat. Altrament, van posar uns punts còmics a l’actuació que donaven una gran dinàmica a l’obra i la feien més fàcil de veure i, per tant, molt més interessant i espontània. Com a exemple d’aquesta comicitat cal destacar, tanmateix, l’actuació del personatge de “Camila”, que feia intervencions molt gracioses com quan fingia plorar perquè li prestessin atenció ( cosa que volem tots en moments difícils) i, de sobte, reivindicava el seu enuig amb fatxenderia, com a altres situacions de l’obra en les quals les ximpleries treuen un munt de rialles i somriures.

    Finalment, convé fer destacar, el gran treball que es podien observar , els recursos aprofitats per imitar l’ambient de l’època, les tècniques per canviar l’escena, en particular, baixar i pujar les petites sales dels personatges distingits amb politges que feien desaparèixer l’escena al sostre de l’escenari.
    Tot seguit, en relació amb l’escenificació, veiem com es fusionava l’actuació dels personatges amb aquesta, és a dir, el moviment d’aquestos per l’escenari i, encara més, la coordinació, concretament, en l’escena en què van sortint de manera coordinada pels balcons.

    Per concloure, el vestuari reflectia molt bé l’època de la revolució francesa com, també, la vida quotidiana dels personatges, el llenguatge, els pensaments i els oficis.

    Comptat i debatut, l’obra de teatre “Scaramouche”, va trencar els meus esquemes que el teatre és avorrit i va fer que, fins i tot, pensi que és el millor musical que he vist mai. No esperava dir això però, m’agradaria molt tornar a veure una obra de la companyia teatral “Dagoll Dagom” quan sigui l’ocasió.
    En resum, gran organització i compenetració dels actors, gran escenificació i vestuari i, sobretot, grans cantants, van fer que una excursió escolar es convertís en una experiència agradable, divertida i inoblidable consegüent d’un continu i difícil treball.

    “El cel s’ha vestit de Scaramouche aquesta nit”

    ResponElimina
  4. Aquest escrit tracta del musical titulat Scaramouche que està essent representat a Barcelona. Pel que fa a la meva opinió, he de dir que és una obra força entretinguda i interessant. Encara que si hagués de posar un inconvenient, és la durada.

    És un musical força didàctic i tracta un tema de molt interès, almenys per a mi, la Revolució Francesa. Gràcies als múltiples personatges s'explica aquest interessant període de la història d'una manera molt amena. Tot i això, respecte a la duració vaig trobar que va ser excessiva, ja que fins i tot va haver-hi un descans, el qual va fer que perdés una mica el fil de l'obra.

    En conclusió he de dir que em va agradar i que la recomanaria per a tota mena de públics, val la pena anar a veure-la.

    Irene Palacín De La Cruz, 2 Batx A

    ResponElimina
  5. El dia 23 de març vam anar al teatre Victòria per veure el musical Scaramouche, de mans de la companyia Dagoll Dagom i les sensacions que em va deixar són molt bones.

    L’obra és de gran qualitat en el guió i la música condueix la trama de forma excel·lent, fins arribar al punt en què no es podria entendre la composició sense cadascuna de les cançons. La música de Guinovart aconsegueix ficar el públic a l’espectacle com si en fos partícip, tret molt significatiu. Paral·lelament, la companyia Dagoll Dagom està a l’alçada amb la gran posada en escena, el vestuari i el repartiment, ple d’actors joves amb gran qualitat i uns decorats espectaculars.

    La trama es desenvolupa en dos actes i ens mostra la França de la Revolució Francesa, tot ensenya un poble descontent i pobre davant els luxes de la classe noble. En aquests moments de misèria apareix la figura d’un defensor del poble emmascarat que lluitarà per fer justícia amb la lluita contra els estaments superiors. En l’obra s’aprecien diversos detalls que es podrien extrapolar al context social actual, cosa que ajuda a connectar amb el públic.

    L’espectacle et manté enganxat al seient de principi a fi, en part gràcies a la genial combinació de to tràgic i còmic i per les grans interpretacions dels autors.

    Al cap i a la fi, podem considerar Scaramouche una de les grans obres de la temporada de l’escena teatral musical a Barcelona.

    Javier Rivera

    ResponElimina
  6. El musical Scaramouche de la companyia Dagoll Dagom no et deixa indiferent. El dinamisme de l'espectacle, les múltiples escenes còmiques i l'apassionant música, són uns quants aspectes destacables, entre molts altres, d'aquesta nova adaptació de la novel·la de Rafael Sabatini que va tenir lloc al Teatre Victòria.

    Primerament és important senyalar que aquesta obra estava pensada per ser de teatre familiar, però pel rerefons políticosocial com també el vocabulari més vulgar podria considerar-se poc apta per un públic més infantil. D'altra banda, la introducció a l’obra va ser una mica fluixa, ja que l'obra es mereixia una presentació millor que preparés als espectadors per la representació. Malgrat tot, Scaramouche no deixa lloc a més crítica, ja que és una obra plena de detalls i amb unes actuacions captivadores. En aquest sentit, les representacions van ser creïbles, però a la vegada intenses i plenes de sentiment. A més a més, és important remarcar el fet que gairebé tots els actors tinguessin unes sorprenents veus cantades. Tanmateix s'ha de fer un esment de la decoració, que al principi de l'obra era gairebé nul·la, però que a mesura que avançava la trama va anar incorporant-se d'una manera molt curiosa.

    En conclusió, Scaramouche capta l'atenció del públic de principi a fi i deixa entreveure hores de feina i dedicació que han donat lloc a una memorable representació teatral. (Sonia-Karin Marqués)

    ResponElimina
  7. El dijous dia 23 de març, vam anar al Teatre Victòria a veure una representació del musical Scaramouche. Va ser una gran representació i de gran qualitat. Tot i la llarga duració del musical, gairebé dues hores i mitja, va passar volant.

    Realment és una obra musical que recomano completament a tothom, i estic segura que qualsevol persona serà capaç de gaudir-la. No és gens complicada d'entendre-la, té un bon argument i té grans actors. A banda d'això, considero que és un espectacle dirigit a tots els públics (des dels més joves fins als més adults) i al cap i a la fi t'assegura passar una bona estona.

    En primer lloc , he de dir que em vaig quedar sorpresa en veure el gran treball que hi van realitzar tots els actors, que van estar completament fantàstics al llarg de tota la representació, i cal destacar, sobretot, la gran veu que posseeixen i com són capaços de modelar-la i utilitzar-la al seu antull.

    En segon lloc, cal destacar que tot i ser un musical bastant llarg, no existeix cap moment en el qual et distreus i perds el fil de la història, constantment hi ha moments en què fan ús de la comèdia i de certes actituds per poder mantenir la teva atenció. El fet de representar dues històries paral·lelament no fa, sinó augmentar la intensitat de l'espectacle.

    Finalment em va semblar un espectacle molt dinàmic, en el qual predomina l'acció sobretot, i les ganes de fer riure i d'involucrar el públic en l'obra. En ser un musical hi van predominar les cançons al llarg de l'espectacle, però tot i així puc assegurar que no es fa pesat en cap moment.

    Laura Ibáñez.

    ResponElimina
  8. Scaramouche és una de les obres de teatre més ambicioses de la companyia Dagoll Dagom, i una de les poques que m'han agradat.

    El guió és una fusió entre tragèdia i comèdia que tracta sobre la Revolució Francesa, amb un personatge heroic anomenat Scaramouche. La qual cosa va permetre una història de valors oposats, revolucionaris i conservadors de l'època, amb una gran pinzellada de comèdia.
    Tot això li acompanya una interpretació meravellosa dels actors, que van demostrar la maduresa de l'obra.

    Així mateix, el repertori musical de l'obra també demostra una gran adequació a l'ambient del context, amb un toc contemporani. Igualment, les veus dels actors anaven amb total harmonia amb l'orquestra, que en conjunt, reproduïen excel·lents obres de teatre dins de la mateixa obra.

    Cal fer esment que l'obra teatral no és una bona adaptació de l'obra literària Scaramouche, i els lectors es trobaran una gran decepció. En suma, però, Scaramouche és una bona recomanació per a tothom qui vulgui passar una estona rient o reflexionant sobre uns valors.

    Jordi Heng, 2 Batxillerat B

    ResponElimina
  9. El musical Scaramouche em va semblar decebedor. Esperava molt més, sobretot perquè Dagoll Dagom va deixar el llistó molt alt amb Mar i Cel.

    En general, el musical té unes interpretacions notables, ja que tots els actors fan la seva funció correctament. La música és agradable però no arriba a l'excel·lència ni sobresurt, cosa que seria adequada per a un musical tan promocionat.

    A més dels aspectes anteriors, l'obra fluixeja en el seu guió. Crec que s'hauria d'haver sigut més fidel a la novel·la de Sabatini, atès que el resultat final és poc creïble i dolent en comparació. Tanmateix, els moments humorístics estan força bé.

    Resumint, Scaramouche no és un musical dolent, però per a mi, el resultat no ha estat al nivell de les expectatives.


    Arnau Ferrer

    ResponElimina
  10. El dijous 23 de març vaig assistir a la representació teatral del musical scaramouche.
    Aquesta és una obra molt divertida, amb un excel·lent vestuari, i música súper coneguda que donen ganes de posar-te a ballar, els actors fantàstics, la veritat és que em va encantar.
    Penso que ha trobat el seu punt d'equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics durant molt de temps. Han creat un espectacle que no sabries per on retocar, perquè arrodoneix una excel·lent posada en escena que combina l'aventura, el romanticisme i l'humor, a les lletres de les cançons. Els que potser no acabin d'entendre la trama, és a dir els més petits, ho substitueix el dinamisme aventurer i espadatxí d'algunes escenes.
    A ningú se li escapa que amb Scaramouche hagi arribat als escenaris de Barcelona un dels grans estrenes de la temporada.


    Joel Díez

    ResponElimina
  11. El primer cop que em van dir que aniríem a veure Scaramouche vaig recordar el que em van dir quan vaig preguntar què significava després d'escoltar Bohemian Rhapsody: "Un payaso justiciero". Tenia bona pinta.
    L'obra em va agradar molt i va ser per a mi com un petit descans per volar a un altre món. La posada en escena ajudava molt a introduir-se dins del context de l'obra: els vestits, les perruques i els decorats em van semblar molt creïbles i crec que els espais estaven molt ben aprofitats.
    Els músics feien que sonés molt bé i els actors també ho feien genial. A més, em va agradar molt quan els pallassos estaven fent les lluites simulades i des de dalt de l'escenari els actors que no feien les pallassades estaven concentradíssims perquè feien la percussió.
    D'altra banda, no em va agradar gaire el gos de peluix que portava la noia de rosa. L'anaven movent amb la mà i no tenia cap aportació útil a l'obra. També se'm va fer una mica llarga l'última cançó del primer acte: no calia dir tants cops que eren més que dos, que eren un.
    Així doncs, jo recomanaria a tothom que anés a veure Scaramouche , perquè jo vaig passar una molt bona estona.

    Marta Delgado García

    ResponElimina
  12. Scaramouche és l’última proposta de la companyia Dagoll Dagom representada al Teatre Victòria, que destaca per la seva extraordinària producció que no deixarà indiferent a ningú.

    El musical està ambientat a terres franceses durant la Revolució de 1789 i narra el descontentament del poble francès molest amb els alts càrrecs de l’església i la burgesia. A l’obra s’integren perfectament emocions molt diverses, des d’amor a revolució passant per un gran nombre de batalles d’esgrima. Tant l’escenografia com la música juguen un paper molt important dins l’obra, ja que faran endinsar-te plenament en la història.

    Primerament, dels decorats vull destacar tots els detalls que presenten i les seves grans dimensions, mencionant especialment el fons marí amb una gran petxina al centre que ben bé podria estar als més prestigiosos escenaris de Broadway.

    En segon lloc, la banda sonora que l’acompanya farà que no et puguis oblidar-te de les seves cançons com “La màscara” durant la resta del dia, tenen tornades molt enganxoses.

    Finalment, cal destacar la professionalitat i la dedicació de tots els actors i cos de ballarins que fan del seu treball un autèntic plaer per als espectadors.

    En definitiva, Scaramouche és un musical amb molt de treball darrere que es veu reflectit amunt i darrere l’escenari, que farà que més de dues hores de llargada et passin més de pressa que la cua del supermercat!

    Paula Encina García

    ResponElimina