El teu article d'opinió


 Un text argumentatiu és un text que té la intenció de fer canviar l’opinió, modificar una creença, persuadir mitjançant el raonament i l’exposició de fets i opinions.
Exemples d’aquesta tipologia textual es troben: en articles d’opinió, crítiques, mítings polítics, intervencions al parlament o en un ajuntament…
L'estructura del text s'inicia amb l'exposició de la nostra tesi; a continuació hem d'exposar  dels nostres arguments i acaba amb una conclusió.

Escriu un article d'opinió ( 150 PARAULES aproximadament) en què exposis arguments a favor o en contra d'algun tema polèmic o d'actualitat. Per exemple, la pena de mort, l'avortament...

Primer has d'analitzar i investigar sobre la qüestió o el tema que triïs i després escrius la teva opinió argumentada.

31 comentaris:

  1. L'Avortament:



    L'avortament és un tema bastant polèmic avui dia. Amb la reforma de la llei de l'avortament a Espanya s'ha incrementat encara més. Una de les coses que aquesta llei diu és que no es podrà avortar per anomalia del fetus i la dona podrà intentar avortar si té algun problema psíquic, però comprovar això serà difícil.


    Jo considero que l'avortament hauria de ser legal en les 22 primeres setmanes de gestació. Fins al tercer trimestre de l'embaràs no es desenvolupa el sistema nerviós central, que és el que ens diferencia dels animals. Fins a aquestes 22 setmanes no seríem capaços de sobreviure a l'exterior. Per a mi, mentre passin aquestes setmanes, el fetus encara és part del cos de la mare i crec que cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos.

    En la meva opinió l'argument d'aquells que diuen que s'està matant una vida no és vàlid per aquestes raons.

    També es parla de les conseqüències de l'avortament en les dones, físiques i psicològiques. És veritat que sempre n'hi ha de conseqüències en un avortament, però penso que si una dona vol avortar és per raons sèries. Si tant parlen de conseqüències, només cal donar informació detallada a la dona que vulgui avortar. Deixar-li clar tots els possibles problemes. Si vol seguir amb el procés té les seves raons, no cal que s'utilitzi això de “És per protegir la seva salut” perquè una dona que esta embarassada penso que és bastant conscient del que vol fer si en coneix totes les opcions i conseqüències.

    Que hi hagi dones que vagin a llocs il·legals per avortar es un altre afer. El fet que dones busquin un lloc no legal per avortar posa bastant clar que sempre hi ha dones que volen avortar, i per més que hi hagi persones en contra mai no es pot imposar les creences als altres.


    Andrea Algarra Garza

    ResponElimina
  2. Electromagnètica, perjudicial o no per al cos?

    Fa uns dies, el meu professor de tecnologia ens va parlar sobre les ones electromagnètiques. Desprès de donar-nos teoria sobre les ones, ho va relacionar amb la contaminació electromagnètica.

    Contaminació electromagnètica (o electropolució) es defineix com la presumpta existència d'una exposició excessiva a les radiacions dels camps electromagnètics generades per equips electrònics o altres elements producte de l'activitat humanes.

    Potser creureu que això no és greu, però aquesta contaminació pot tenir igual d’impacte que la contaminació atmosfèrica. Però les ones electromagnètiques són radiació, i així, una persona pot tenir més probabilitats de tenir càncer, o que es mori abans. Hi ha estudis que han confirmat que gent que viuen a prop d’una antena telefònica té un 300% més de probabilitat de patir càncer, però també hi ha gent que diuen que l’electomagnètica no té conseqüències en la salut dels éssers vius.

    Fa menys de 100 anys, el nostre planeta ha viscut sense aquesta contaminació, però en aquests anys, s’han multiplicat ràpidament les ones electromagnètiques que circulen per l’aire. Es pot dir, que estem en una fase d’investigació de la contaminació electromagnètica, i que en un futur sabrem, sigui mitjançant per experiències personals o sigui mitjançant per estudis, si les ones electromagnètiques i els seus receptors i generadors són perjudicials o no per la salut.

    Però, siguem prudents i tranquils, que si no n’estem segurs, podem contractar serveis de neteja d’ones electromagnètiques per a casa nostra, i també podem fer campanyes per investigar més sobre aquest concepte.

    Jordi Dong Heng, 3r ESO A

    ResponElimina
  3. Què és l'avortament? L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. És la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb assistència mèdica o sense, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes.

    Hi ha moltes persones que pensen que està malament i n’hi ha d’altres que pensen que està bé. Però, per què tanta polèmica? Veiem què en diuen els polítics.
    Supòsits per avortar segons el PP:
    Es torna a una llei de supòsits, no de terminis.
    Dos supòsits: perill per a la salut de la dona i violació.
    Violació. La dona haurà d'haver presentat una denúncia. El termini per a aquest segon supòsit és de 12 setmanes.
    S'elimina el supòsit de malformació. Es podrà avortar en cas que "anomalies fetals incompatibles amb la vida" afectin psíquicament la dona. En aquest cas caldran dos informes de dos metges diferents dels que practiquin l'avortament: l'un farà l'informe sobre la salut de la dona i l'altre analitzarà el fetus i haurà de provar la "incompatibilitat amb la vida".
    L'avortament deixa de ser un dret de la dona com fins ara, que podia interrompre'l fins a la setmana 14 de gestació.
    La llei obliga les menors a tenir el consentiment dels pares abans d'interrompre l'embaràs.
    Jo crec que no hi ha d’haver cap cas en el qual es permeti l’avortament, ja que, encara que es faci abans que el nadó hagi nascut, és vida. La vida és el més apreciat que tenim, perquè, sense ella ara no estaríem aquí.
    Avortar és privar la vida a algú.

    Com et sentiries si et matessin?


    Sunita Bakshi
    3ºA

    ResponElimina
  4. Avortament

    Jo penso que la interrupció voluntària de l'embaràs és una cosa íntima i

    que només pot jutjar una mare. No em sembla bé que les persones que

    decideixen impartir la llei en contra de l'avortament no han sofert mai cap

    tipus de violació, o trauma, o situació extrema que et porti a no voler

    tindre el fill. I com no l'han viscut, com poden dictaminar que és una

    cosa antinatural si ni tan sols han estat en la seva posició?

    Em sembla deplorable que tinguin una mentalitat tan tancada que

    arribin a pensar que per avortar siguis pitjor mare o persona.

    Posem-nos en situació: Ets violada, per un senyor que ni coneixes, i et

    trobes sola. Ara, com a bona cristiana, has de tenir el fill sense tenir en

    compte si tens 16 anys, o si tens problemes econòmics, per què és

    clar, l'avortament va en contra de les creences religioses. En quin món

    vivim?

    A cap mare li agradaria avortar! Però si vol viure la vida que ella pot

    refer, i és la seva decisió, no ha de vindre cap dona i menys cap home,

    a dir-li que no pot fer-ho. Som lliures, i no em sembla bé que un grup

    de persones que idolatren a Deu i es regeixen per la església t'hagin

    d'obligar a fer el que realment no vols. A mi no m'agradaria arribar a

    una situació on hagués de decidir si avorto o no. Tampoc se que

    decidiria, però ho faria pensant primer  de tot, en mi, com a persona i la

    meva pròpia salut psicològica i després en el nadó que podés nàixer.

    De què serveix tenir a un nadó i donar-li vida, si saps que en el teu

    futur ho passaria malament per no tenir recursos i no viure una vida

    prou bona?

    No ho sé jo, el que faria. Però jo no jutjo a ningú per prendre les seves

    decisions.

    Ona Segura, 3rA.

    ResponElimina
  5. JUGUEN AMB NOSALTRES?

    El desenvolupament ràpid de les noves tecnologies ha generat preocupació entre la població sobre els possibles efectes nocius dels dispositius electrònics en la salut humana. Com les noves tecnologies ens afecten? No ho sabem, no sabem l’abast i l’impacte que poden arribar a causar en la nostra salut. La informació sobre les ones electromagnètiques és escassa i no sabem les conseqüències d’aquestes ones.

    Però, en canvi, sí que s’observa un canvi notable en diversos aspectes de la salut, com per exemple, s’ha notat un augment en els casos de càncer en els països desenvolupats, on la radiació electromagnètica és molt gran. També sembla que el mateix organisme està generant alguna mena de “defensa” contra les ones, ja que alguns individus pateixen d'Hipersensibilitat electromagnètica. Una altra possible conseqüència de les ones E.M. pot ser les diferents menes de malformacions que poden patir els fetus durant l’embaràs en una dona molt exposada a radiació de tipus electromagnètic.

    Per tant, es obvi que la radiació causada per les ones E.M. tenen un impacte. Encara no és mesurable, però cal reduïr riscos; l’augment de les defuncions per càncer, les malformacions i l’Hipersensibilitat electromagnètica no són provocades casualment, cal prendre mesures. Però la llàstima és que la nova indústria tecnològica fa molts diners i això els justifica les causes. Fins que no mirem més enllà del nostre melic i comencem a mirar més pels demés i procurar de cuidar-nos, aquest món no serà ni molt menys bo. La vida de milions de persones és molt més valuosa que uns quant milions d’euros.

    Javier Rivera 3r A

    ResponElimina
  6. Anem amb uniforme?

    Els uniformes escolars és un tema molt debatut, sobretot pels pares de totes les escoles. Hi ha moltes opinions al respecte, però per a mi l’uniforme no és un costum erroni i és més,hi estic a favor.Hi ha estudis que han demostrat que portar uniforme fa que els nens estiguin orgullosos de la seva escola i, per tant, que estiguin més atents i treguin millors notes. També és veritat que els uniformes “donen disciplina” i a més són molt pràctics. No has de pensar cada dia en la roba que et poses. Però per mi l’avantatge més important que té portar uniforme és que redueix en gran mesura el nivell de violència dels joves.
    Per una altra banda, trobem el pares que diuen que portar uniforme afecta negativament la creativitat dels nens.Un altre factor negatiu és el cost que pugui tenir comprar l’uniforme encara que la roba de carrer també costa diners.
    En conclusió jo penso que cada família pot triar el centre depèn de si volen uniforme o no.

    Ignacio Campos 3rA

    ResponElimina
  7. Madrid, Barcelona...

    Hi ha ciutats en les quals els seus ciutadans semblen jugar una partida en un empat infinit, que en unes ocasions és una alegre competència i en d’altres és un localisme caspós, incomprensible pels que no ho viuen. Per exemple als barcelonins ens sembla molt ridícul la rivalitat entre Reus i Tarragona, Oviedo i Gijón i Borriana i Castelló de la Plana. El mateix succeeix entre Barcelona i Madrid. Més enllà de les rivalitats esportives, en especial les futbolístiques, estan les culturals, les artístiques, les socials i les polítiques. Les dues ciutats tenen moltes semblances, els deu cognoms més comuns són els mateixos, la seva forma de vida és molt semblant, fins i tot hi ha moltes botigues iguals, com per exemple brandy, brownie, hollister, double agent.... En les dues, ciutats pots trobar un munt de llibreries, de restaurants de menjar mediterrani, de concerts de grups genials, de grans parcs, com El Retiro I el Parc Güell. Madrid i Barcelona són el centre d’una àrea metropolitana molt extensa. Barcelona té la ciutat medieval del barri gòtic i el Born, Madrid té el Barri de les lletres, de Lope, Quevedo i Cervantes. Barcelona va entrar en el segle XX amb l’eixample que combinava modernisme i quadrícula, Madrid amb el barri de Salamanca. Si vaig a Madrid penso a comprar-me uns caramels en La Violeta o a prendrem uns “huevos rotos” a la Casa Lucío. Si estic a Barcelona penso a esmorzar una xocolata calenta o en unes braves del Bar Tomás. A vegades crec que Barcelona somia ser Madrid i Madrid somia ser Barcelona.
    Però és que sempre hi ha motius per queixar-se
    - ¡Aquí no hi ha platja!
    - ¡Aquí no hi ha porres!

    María Beltrán 3ºA

    ResponElimina
  8. Avortament elecció o imposició?

    Avortament és elecció nostra o no? Aquesta pregunta és la que ens podem qüestionar després de saber el que diu la nova llei de l’avortament proposada per F. Ruiz Gallardón, ministre de justicia. Qui és ell per decidir el que volen fer les dones en el moment de gestació? Segons el Ministeri de Justícia el que es busca amb aquesta llei és la protecció del concebut, no nascut. Però qui millor que la seva pròpia mare per saber el que convindria? Ni el Ministeri de Justícia, ni Gallardón poden saber la situació dels centenars de dones que avorten a Espanya. Potser viuen en una situació precària i no poden mantenir a la criatura i prefereixen no tindre-la en lloc de crear un vincle i després donar-la en adopció. O que simplement en aquell moment no volen tenir fills. I si et violen? Aquesta llei tècnicament si has sofert una violació i com a causa es produeix l’embaràs sí que et permet avortar, com també t’ho permet si el procés de gestació és un perill per a la mare, però això si per aquest últim cas la dona afectada haurà de sotmrtre’s a uns exàmens mèdics.

    Aquesta llei també afecta a les noies menors de 16 i 17 anys ja que amb la reforma no poden avortar sense el permís dels pares i sense ser acompanyades, cosa que abans sí. Aquesta última part em fa pensar, en part em sembla bé que hi hagi control sobre les adolescents, però i en el cas que elles volguessin avortar i els pares no les deixessin? Jo crec que a aquesta edat ja és pot tenir una mica de control sobre una mateix.

    A mi, com a dona no em sembla bé que ens treguin uns dels drets importants que ja teníem, un dels que afecten al nostre cos. Igual que podem decidir si anem a treballar o no, hauríem de poder decidir si podem tenir fills o no.

    Irene Palacín de la Cruz

    ResponElimina
  9. RedBull, Monster Energy i d'altres. Qui no s'ha pres un glop o una llauna d'aquesta substància? Jo ho he fet, i no me'n penedeixo, però també sé que no tornaré a provar-ho. Després de saber el que diu la RSNA ( Societat Nord-Americana de Radiologia ):
    <>

    Per a mi, les llaunes d'aquesta beguda són fastigoses, no hi ha res com una bona fanta o alguna cosa per l'estil. Molts creiem que aquestes begudes ens mantenen desperts; probablement una sí que ho faci, però quan abuses d'aquestes begudes pots tindre un gran problema intestinal, a sobre porten taurina, i a més el triple de cafeïna que una tassa de cafè.

    Però, no només els joves prenem aquesta beguda, molts esportistes tenen moltes begudes d'aquestes a casa i les prenen com si fossin gots d'aigua, amb tota aquesta història del el dopatge d'esportistes. Aquestes begudes també podrien ser part d'això.

    Segons la meva opinió,un cop a l'any no fa cap mal, ni dos cops, ni tres, ni deu. Però el problema està en el moment que el prenem, i la quantitat, però tampoc pots abusar-ne tot i que no en prenguis quan estiguis més alterat, simplement no és un joc, tampoc una droga, però si en preneu moltes en poc temps, podeu tindre un gran problema.

    Joan Gómez 3r ESO A

    ResponElimina
  10. PENA DE MORT

    Jo he escollit el tema de la pena de mort perquè em sembla un tema molt interessant per explicar o per reflexionar i perquè hi estic a favor.
    Hi ha molta gent en contra de la pena de mort, ja que els sembla un mètode horrible, encara que ho és però hi ha gent que vol justícia i creuen que la pena de mort és bona per tenir-ne. Les persones que no volen aquest mètode crec que hi estarien a favor si assassinessin a algún membre de la seva família, ja que es sentirien malament si per casualitat es trobessin pel carrer al dolent que els ha fet mal a la seva vida.
    Jo hi estic a favor perquè em sembla una forma de fer justícia amb els dolents que encara que els fiquin a la presó, continuen fent coses horribles si en surten. Hi ha alguns presoners que es rehabiliten i tornen a casa sent bons, però la majoria dels presoners surten i mai canvien. Ja se’ls dóna una oportunitat de ser millors a la presó i si no l’aprofiten, la justícia ha d'actuar pel bé dels ciutadans.

    Fabiola Soriano 3rA

    ResponElimina
  11. L'Avortament

    Aprofito aquesta època en què hi ha tanta revolució amb la llei de l’avortament, per explicar la meva opinió sobre aquest tema, en el qual podem trobar-nos molta gent en contra o a favor d’aquesta llei. Moltes vegades em paro a pensar sobre aquesta qüestió: Estic a favor o en contra? Doncs jo sincerament, crec que estic a favor, però segons en quins casos, perquè jo no crec que una dona (així per així), sense tenir cap raó de pes decideixi avortar. Totes les dones que decideixen avortar són bastant conscients. La majoria de gent que avorta ho fa per algunes raons com la malformació del fetus , violació de la mare, en cas que siguin menors (amb el permís dels pares) i per qualsevol altre problema que afectés a la mare o al “fill”.

    Considero que les que hem de decidir sobre si avortar o no, som nosaltres, les dones. Nosaltres som les que hem de decidir sobre el nostre cos, som les què sabem que hem de fer en tot moment.

    Hi ha molta gent que diu: <>. Desde diferents punts de vista, no dic que sigui mentida, però ben bé jo considero que no és així. Perquè normalment la majoria de dones que avorten ho fan entre les primeres setmanes d’embaràs , entre les 8-12 setmanes que és un moment en què encara el fetus no arriba a ser un ésser humà. Per tant cadascú és lliure, cadascú sap els problemes que té i si disposa de recursos necessaris o suficients per poder tenir un fill.
    Hi han hagut moltes associacions de dones que han estat durant moltes dècades lluitant per aquest dret; molta gent que està en contra hauria de pensar seriosament que passaria si per exemple elles es quedessin embarassades, a causa d’una violació o que el fetus durant l’embaràs desemvolupès una malformació , o que la seva vida estigués en perill o ja, si fos una adolescent tots els problemes que tindrien … Llavors penso que si estiguessin en algunes d’aquestes situacions s’ho repensarien dues vegades. Si l’avortament no fos legal, les dones que volen avortar acudirien a buscar clíniques privades o clíniques que són il·legals, on s’utilitzen recursos que posen a les dones en perill. Per totes aquestes raons, penso que ningú més que nosaltres som les que hem de decidir sobre aquesta qüestió.

    Laura Ibañez 3rA

    ResponElimina
  12. Camí a la igualtat:

    És indiscutible que en general les societats han evolucionat, i molt, quant a la igualtat entre homes i dones. Si ens parem a pensar-ho, dècades enrere, o sense anar tan lluny, gran part de les nostres àvies desenvolupaven un simple paper de mestresses de casa, ja que no tenien accés a l’educació.

    Però, podem afirmar que hem arribat a una igualtat plena d’oportunitats entre homes i dones?
    Si ens parem a pensar, la majoria dels alts càrrecs d’empreses són homes, i és molt difícil trobar dones que dirigeixin grans corporacions. Per citar un dels molts exemples que podem cercar, només hi ha una empresa a l’IBEX 35 dirigida per una dona.

    No només aquesta desigualtat es troba al sector privat, sinó que per exemple a la vida política, predomina la figura masculina com a líder.
    Segons les dades del ministeri de treball, la bretxa salarial entre els dos sexes, és a dir la diferència de salari pel mateix treball i condicions, és d’un 20%.

    Cal dir que el 60% de les persones que finalitzen els seus estudis universitaris són dones, per la qual cosa les diferències d’oportunitats no són degudes a una menor formació per part de les dones.

    A la vista de tot això, i encara que existeixen nombroses polítiques de discriminació positiva o polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre sexes, podem afirmar que encara ens queda molt camí per recórrer.


    Paula Encina García 3 ESO B

    ResponElimina
  13. I QUÉ PASSARIA SI VESTISIM TOTS IGUALS?

    Tothom qui ha portat uniforme s’ha queixat alguna vegada , fins i tot jo, quan era petita, que en portava, em queixava i molt.
    Però encara me’n recordo de la primera setmana d’escola en que no en vam portar. Va ser molt estrany veure el pati de tants colors, a gent amb una roba que em va semblar molt rara i a gent que em semblava que disfrutava massa triant la roba que havia de portar a classe. I jo sóc de les que diu que ara el trobo a faltar.

    La queixa que més es pot escoltar és que es perd la personalitat. Això no és del tot cert, ja que tot i que tots portin la mateixa roba i del mateix color, tothom pot arribar a portar-la de la manera que se senti més a gust, ja sigui escurçant-se la faldilla, arremangant-se els pantalons, amb un complement o amb el tipus de sabates. A més, la roba no és la que t’aporta la personalitat, tu aportes la personalitat a la roba.

    Però la part bona de portar uniforme és que no has de pensar cada matí en la roba que t’has de posar, en si combina bé, en què pensarà la gent quan em vegi així vestida o si porto la meva samarreta preferida o una altra qualsevol. No hem de gastar tants diners en roba, ni tenir l’armari tant ple. Has de fer una mica més del que te manen.

    En resum, tot i que l’uniforme ens faci anar a tots amb els mateixos colors no t’ha de fer perdre la personalitat, però sí que et por fer guanyar una mica d’espai a l’armari.
    Ara tu tries.

    Marta Delgado García 3rB

    ResponElimina
  14. Per què els sugus de pinya són blaus?

    Mai no us heu parat un moment a pensar,quan us mengeu un sugus de pinya, per què són blaus, i per què no marrons, o un groc diferent al de llimona?

    Sé que podeu pensar que és una ximpleria, però per a mi no, perquè no és tan difícil buscari bé un color. El que devia passar és que quan van arribar a la pinya es van quedar pensant de quin color podrien posar i van pensar que el vermell no, ja que és color de la cirera, el groc , tampoc perquè és de llimona, el taronja hauria de ser taronja, el lila de gerds, el lila encara encaixa una mica, però falta el blau que és de pinya.
    I si fos groc fort , us agradaria?

    Escric aquest article pel creador de sugus perquè s’ho pensi, que pensi que hi ha gent molt maniàtica(jo no sóc així, però sempre m’ho he preguntat), que per aquesta ximpleria podrien donar menys importància a unes altres coses i sense adonar-se'n poden arribar a canviar gran coses.

    No només jo m’ho he preguntat també gent famosa, per exemple Mourinho, fins i tot hi ha un video al youtube: https://www.youtube.com/watch?v=-eANTvS5XRA.
    Són coses de broma que et fan pensar en que no s’ho prenen seriosament.

    Penseu-ho!

    Ana María Carrizosa Portillo

    ResponElimina
  15. Per què el fitxatge del Neymar ha portat tants problemes?

    El Barça quan va fitxar al jugador Neymar va dir que van pagar uns 57 millons per ell.
    Però uns dies despres es parlava, es comentava i sortien rumors, notíces sibre el fitxatge de Neymar que van pagar molt més i no era net el fitxatge.
    Aquest fitxatge es va portar al tribunal perquè els van denunciar que era il·legal. Perquè havien estafat diners. Molts han dit que el seu fitxatge va arribar a costar uns 80 millons i, fins i tot, 100 millons d'euros. Jo penso que aquest fitxatge no ha sigut del tot net, però tampoc il·legal. El que va passar és que, a part dels diners que van pagar pel Neymar, també es veu que li van pagar bastant millons d'euros al pare del Neymar.

    Uniq

    ResponElimina
  16. La pena de mort

    Actualment a la nostra societat, a alguns països existeix la pena de mort.
    Jo opino que és normal que els afectats estiguin furiosos amb la persona que ha fet el delicte, però per mi això no és cap raó per matar a ningú.
    Jo estic d'acord que vagin durant un temps a la presó però no que el matin.
    A més, si maten aquella persona, estarà morta, però res tornarà a ser com abans i no solucionarà res.

    Verònica Oña Cuevas 3r ESO A/K

    ResponElimina
  17. Per què al Futbol Club Barcelona, els van multar sense poder fitxar?


    Al FC Barcelona sincerament per el meu punt de vista, no és cap motiu per prohibir fitxar a un club tant gran com ells.
    Deien que no podien fitxar perquè el Cadet A del Futbol Club Barcelona tenia un noi de 16 o 17 anys que venia de la Xina, i es veu que no es pot fitxar a gent de fora que tingui menys de 18 anys. Crec que no tindria que ser així perquè si els seus pares l'han deixat vindre aquí, es responsabilitat seva, llavors no hauria d'haver passat res.
    Ara el Barça ja pot fitxar, ja que han pagat la multa de molts diners i els hi han permitit fitxar aquest estiu 2014.
    Des de el meu punt de vista, ho trobo una bojeria que els possin una multa, per aquest motiu.

    ResponElimina
  18. L'avortament
    Jo estic en contra de l'avortament, però també accepto les opinions d'altres persones. Crec que si una dona, sigui adolescent o d'edat normal per tindre fills, es queda embarassada I encara no està preparada o no vol tindre fills, normalment decideix avortar. Però amb aquest tema, crec que és una petita o gran cosa que es pot quedar en el coneixement per la resta de la seva vida. És clar, cada persona té opinions molt diferents, però igualment cal acceptar-les. I si decideix no avortar, doncs bé, però haurà de fer-se'n càrrec en un futur.

    Lydia Borràs
    3°B

    ResponElimina
  19. Avui en dia hi ha força agressions contra els animals i una de les coses que no m'agrada gens veure és la plaça de toros, perquè hi ha molta gent a que agrada anar-hi, pero a mi no, perquè els toros moren i com a mi m'agraden els animals, no vull que els animals pateixin. Per això, estic en contra de les curses de braus i, en general, de qualsevol agressió contra els animals.

    Diego Mauricio 3r ESO A-K

    ResponElimina
  20. Avui en dia, quan una temporada de futbol comença, hi ha fitxatges nous i augments de contractes.
    Jo no veig bé que un jugador estigui demanant un augment sempre i que l'hi donin. Però per a mi, jo veig bé que els esportistes rebin aquests augmentstan grans, però que els demanin cada 2 o 3 anys o fins i tot més.
    Ser futbolista és un ofici com els altres. Per ser futbolista, cobres per fer el teu treball i jugar-te la teva interiogritat física.
    La gent diu que reben molts diners, potser, però s'ho mereixen, porten tota les seves vides jugant i treballant dur per arribar al màxim. Cada jugador demostra com és, quan demana un augment, perquè n'hi ha alguns que ho demanen cada any i altres cada 3-5 anys.

    Carlos Grande Gálvez 3r ESO A-K

    ResponElimina
  21. Ja es porten uns quants anys sense satisfer les necessitats del club,per això es necessiten fitxatges.El Barça porta un parell d'anys amb el planter molt just i amb problemes en moltes posicions.El Barça necessita fitxar almenys 2 porters,perquè se'n van els dos,2 centrals perquè Puyol se'n va,un migcampista per suplir la marxa de Thiago que va marxar amb una pèsima negociació de la directivai Xavi té 34 anys,a més el Barça necessita un "nou" perquè no en té i penso que es necessari,També el Barça ha de vendre jugadors que no aporten res a l'equip,com:Alves,Mascherano,Cuenca,Afellay,Dos Santos,Tello,Alexis,Cesc.El Barça ja ha fitxat un parell de jugadors:Haliloviç,y Mathyas,encara que tots dos jugaràn en el filial.

    Isma Hamsik Meknassi García 3r ESO B-K

    ResponElimina
  22. Les persones que arriben d'un altre país tenen dificultat per adaptar-se a Barcelona, sobretot a causa de la llengua i cultura diferent.
    Jo penso que no és fàcil d'adaptar-se i, a més a més, si parla una altra llengua que no és semblant ni al català ni al castella serà més difícil.
    Un exemple d'això és la meva companya xinesa Jiamiao que li ha costat aprendre la llengua, igual que a mi al principi.
    Potser necessitarà 2 anys per tenir un nivell de llengua òptim.

    Junsui Lin 3r ESO A-K

    ResponElimina
  23. Avui en dia tots els Barcelonistes estan tristos per la mort de l'ex entrenador del F.C.B, Tito Vilanova que era un gran entrenador que compartia vestuari juntament amb Josep Guardiola. La veritat és que Tito Vilanova era una gran persona i amable amb la gent, ell tenia una malaltia, lluitava molt amb la seva vida; al final de la temporada la directiva del Barça havía anunciat que Tito Vilanova no podia seguir en el Barça, llavors va passar la resta de la seva vida amb la seva família mentres lluitava i al final no ha pogut sobreviure i la mort se l'ha emportat.

    Jairo Diego 3A-K

    ResponElimina
  24. L'avortament...

    L'avortament és la interrupció definitiva del fetus d'una dona embarassada. N'hi ha de dos tipus: l'avortament induït on la dona decideix no tenir el seu fill o filla i l'avortament espontani que no està provocat de forma intencionada, sinó que es produeix per causes naturals.
    En el nostre món, segons la meva opinió se sol avortar molt sovint. Les causes solen ser un embaràs adolescents o de joves que no utilitzen mètodes anticonceptius, és a dir embarassos no desitja o de dones que han sigut víctimes d'una violació.
    La nova llei del govern, aprovada per PP, al meu parer és correcta, ja que l'avortament no hauria de ser legal, excepte en ocasions molt específiques com una violació, en casos on el té una mala formació molt greu, que no li permeti realitzar una vida còmoda i digna, o quan la vida de la mare estigui en perill.
    Actualment en alguns països, com ara Espanya, l'avortament és considera matar un esser humà, ja que es creu que la vida del nadó comença quant està creixent dins la panxa de la seva mare.

    Mikaela R. 3.B

    ResponElimina
  25. He llegit que l'actual govern vol modificar una llei sobre l'avortament.
    Aquest nou text legal suposa un enderreriment en l'avenç que haviem aconseguit, jo estic a favor de l'avortament, perquè, crec que les dones tenim dret a decidir si volem tenir un fill o no ,i si això es prohibeix estaría molt malament, perquè si per exemple tenen un fill no desitjat, per culpa de no poder avortar, aquest nen sería molt desgraciat. A més a més , en cas que això li passés a un jove, li afectaria al seu futur i tindria diversos problemes al llarg de la seva vida per tot això jo penso que aquesta llei no hauria d'existir.

    Cecilia Zemborain 3A

    ResponElimina
  26. Modernitzar-nos?

    Estem al segle XXI i vivim envoltats de noves tecnologies, nous mètodes, nous hàbits… Per aquest motiu, s’han perdut moltes coses del passat com ara el fet de llegir llibres en format de paper. No vull dir que tothom ho faci però, hi ha una gran majoria que amb l’arribada dels E-book, ha deixat una mica de costat als llibres… Si que és veritat que els E-book t’ofereixen la comoditat de tenir a un sol lloc, un munt de llibres en format digital emmagatzemats, per anar llegint quan vulguis i, no has de pagar per cadascun que vols llegir, el que pagaries per un a una llibreria. Jo de sempre he estat de llegar molt, és per això que sóc una defensora dels llibres en format “de tota la vida” i, espero ser-ho sempre.
    Altra cosa que ha evolucionat és l’increment d’un lloc web o, per segons quins mòbils una aplicació anomenada Google Maps que suplanta als antics mapes, plànols i guies. Sincerament, a mi el Google Maps només m’ha aportat problemes. N’estic segura al 100% que arribes abans al teu destí preguntant o amb l’ajuda d’un mapa/plànol/guía com feia abans la gent. D’aquella manera, arribar al lloc desitjat no era un propòsit, era una cosa que ja es donava per segura. També arribaries abans, fins i tot, guiant-te per la teva pròpia lògica i intuïció; però, de poc et serveix aquest últim mètode si no tens una bona orientació. Si no en tens, no te’l recomano perquè llavors no sé que seria pitjor si el Google Maps o aquest mètode…
    Un altre canvi són els nous recursos per escriure. Abans hi havia ja programes estil el Word o l’Open Office, ara ja tenim alguns que necessitem connexió a Internet per utilitzar-los, com ara el Google Drive. Aquesta ha estat una evolució positiva ja que et permet compartir documents amb altres persones i, a l’hora fer treballs escolars conjunts, et facilita la feina ja que no necessites quedar amb tot el grup físicament per fer-ho.
    Això ja és qüestió de gustos però, a mi m’agrada més fer les coses a mà. Quan he de presentar algun escrit fet a ordinador, primer agafo paper i bolígraf i, després, ja passo el text a l’ordinador.
    Amb tot això, no vull dir que les noves tecnologies no siguin útils, si que ho són, però, crec que encara podem prescindir de moltes d’elles fins que no siguin necessàries i presentin més avantatges que inconvenients.

    Lucía Palomar Albarran 3B

    ResponElimina
  27. La cirurgia estètica

    En la cirurgia hi intervenen tres factors que tenen bastanta importància, que són

    l'estat físic en el qual es troba la persona, el psíquic i el seu estat econòmic.

    Si li preguntéssim a una persona, si vol modificar alguna part del seu cos, la gran majoria ens

    respondrien que sí, tant si fossin joves o persones grans.

    De fet, la majoria de persones diuen que el seu cos no els agrada i que si poguéssin se’l

    millorarien. Tots solem ser incorformistes i una mica exigents amb nosaltres

    mateixos. Tots fem un esforç, per arribar a ser aquella persona perfecta que

    sempre havíem volgut ser, aquell esforç que hem fet per arribar a ser els millors.

    Hi ha gent que s'obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes

    psicològics. I és per aquest motiu que recorren a la cirurgia estètica que els pot

    canviar la vida, i poden arribar a sentírse bé amb ells mateixos, donar-­los

    estabilitat emocional, augmentar-los l'autoestima i fins i tot arribar a ser més feliços.

    Realment val la pena ser tan perfectes? Val la pena gastar­-nos tants diners?

    Crec que la cirurgia estètica hauria de servir, només per aquelles persones que

    realment ho necessiten, que tenen problemes físics greus, o bé de naixement, o

    per alguna malaltia, o per algun accident.

    I acceptar­-se a un mateix vol dir ser feliç. I hauríem de recordar que...

    “La bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que tenim dintre”.


    Sofia Paris, 3A

    ResponElimina
  28. No més Penes de Mort!

    L'ús de l'execució com a càstig es remunta pràcticament als principis de la història escrita. Molts registres històrics, així com pràctiques tribals primitives, indiquen que la pena de mort ha estat part dels sistemes judicials ; els càstigs comunitaris incloïen generalment compensació per part de l'infractor, càstig corporal, repudi, exili i execució.

    Avui en dia, en el segle XXl, en alguns països en cara existeix la pena de mort. Jo crec que això és repugnant, ja que no som “cavernícoles”, som persones civilitzades, i ja no torturem a ningú perquè ha fet alguna cosa dolenta, se’n va a la preso i el problema ja està solucionat, però que en alguns països es torturi a la gent fins que arribi a la mort sembla més una pel·lícula que la vida real, i això no s’hauria de fer en cap país, i s’hauria de fer una llei mundial de no castigar a ningú fins que arribi a la mort.

    Alvaro Rivas
    3a

    ResponElimina
  29. L’AVORTAMENT

    El 8 de març a Barcelona milers de manifestants s'han concentrat a la plaça de la Universitat en una marxa organitzada per la Comissió i que ha comptat amb el suport dels sindicats a la Plaça Sant Jaume. Que a més va ser el dia Internacional de la Dona, i encara que aquesta reforma no s’ha dut a terme ja és motiu de preocupació.

    Una de les consignes més anunciades en cada pas de la manifestació ha sigut:
    “Les dones parim, les dones decidim” "Jo decideixo, jo desobeeixo" o "Si ens en toquen una, ens toquen a totes", han estat algunes de les consignes més corejades de la marxa, que ha culminat a la plaça de Sant Jaume.
    Entre constants crits d' "Avortament lliure i gratuït", les dones portaven pancartes i banderes, que predominaven de color lila que simbolitzen la lluita feminista.

    Ara el que abans era una cosa diferent i que ja es començava a considerar habitual, ja està començant a ser prohibit i si vols avortar has de ser menor d’edat com a mínim i no tenir recursos entre d’altres motius.


    A més d’haver provocat un caos pels carrers ha sigut un dels temes més parlats en les xarxes socials com ara, twitter.

    Segons la meva opinió jo estic en contra d’aquesta reforma ja que totes les dones tenim dret a fer el que vulguem amb el nostre cos. Sobretot si parlem de la vida d’un ésser que està en creixement, i si no creiem que no és el millor moment , cosa habitual, doncs avortem per causes econòmiques o personals. O donem l’ oportunitat a aquest ésser que depèn de nosaltres.


    M. Laura Arnez (3rA)

    ResponElimina
  30. En alguns col.legis i instituts utilitzen els ordinadors i no els llibres. Això em sembla malament. Jo crec que els alumnes han d'estudiar amb els llibres perque encara que sigui una mica més pesat portar-los a la motxilla són mes sans per a la nostra vista. Jo crec que pots aprendre molt més en el llibre, perquè et dóna información; en canvi amg l'ordinador di no entens un exercici busques la resposta i no aprens i també actualmente tot esta al voltant de l'ordinador i d'internet i es passen moltes hores davant l'ordinador o el móvil i el que crec és que els anirà bé que utilitzin el llibre.

    Patricia Gil Castro 3B

    ResponElimina
  31. ELS MOBLES DE IKEA NO SÓN TAN VARATS

    Hi ha persones que un dia o altre decideixen canviar la decoració del pis.

    Les economies familiars tampoc són molt riques, per això el fet de trobar uns mobles mínimament bons i a bon preu és una cosa més complicada. La major part de la gent opta per anar a buscar mobles a IKEA. La meva pregunta és, hi ha avantatge? Un cop has comprat un moble IKEA, per exemple un armari, el primer problema el trobem al trasllat del moble al domicili.

    Per a traslladar el moble tens dues opcions, pagar per llogar una furgoneta o pagar perquè te la portin a casa: Per tant ja incrementa el preu de la compra.

    Segon pas, arribar el moment de posar-se a muntar el moble. Que ens trobarem un manual que no tots entenem amb dibuixos que costen de comprendre i munt de fustes, claus i petites eines, ja no sabrem ni per on començar. Si no ho saps muntar, acabes demanant ajuda d'algun fuster que també et costarà diners per les hores de treball.
    On acabes trobant els avantatges?

    En conclusió, si sumes el que vas pagant del transport i muntatge, el moble no t'ha sortit tan barat.

    ResponElimina