'Pedra de tartera': ressenya crítica després de l'obra

Marc Rosich és qui ha adaptat la novel·la de Maria Barbal al teatre. Per aconseguir-ho, abans es va haver de plantejar 3 grans incògnites:

a) El temps: Com fer passar els 70 anys que transcorren en la novel·la en una obra de teatre que dura unes 2 hores?

b) L'espai: Quin lloc havia de ser el marc pel qual passés tota la vida de la Conxa?

c) El llenguatge: Quin català havien de parlar els protagonistes de la història? El català estàndard d'avui dia? La varietat històrica i dialectal del text original?







Llegeix el text en què explica com ha intentat resoldre aquestes 3 incògnites i redacta un text de 3 paràgrafs en què expliquis, en cadascun:

1. Com pretén resoldre aquestes tres incògnites.

2. Després d'haver vist l'obra, explica si realment ha aconseguit el que pretenia (el temps, l'espai i el llenguatge són tal i com Rosich els havia previst?)

3. Valora si l'adaptació és fidel al text, si és lliure, si és només una versió, si aconsegueix fer-nos arribar l'esperit de la novel·la, etc. Valora també què has gaudit més (la novel·la o l'obra de teatre) i per què.


Sobre l’adaptació de 'Pedra de tartera'


Tota adaptació dramàtica d’un text narratiu comporta les seves dificultats i cada obra és una nova empresa que amaga esculls específics. En el cas de l’encàrrec del TNC d’adaptar per a l’escena la famosa Pedra de tartera de Maria Barbal, abans de llançar-me a bastir la dramatúrgia, m’he plantejat tot d’incògnites a resoldre, en complicitat amb la directora Lurdes Barba.

La primera gran incògnita per a l’adaptació era de quina manera fèiem passar davant dels ulls de l’espectador els seixanta, setanta anys de la vida de la Conxa que se’ns narren a la novel·la, des de la seva infància a l’Ermita fins a la seva vellesa a una porteria de l’Eixample barceloní. L’obra original fa passar els anys a partir d’una estructura de capítols breus, amb salts temporals continus que llancen les vides dels personatges endavant. De bon principi vaig descartar l’opció de convertir aquests capítols breus en escenes curtes juxtaposades, ja que el que funciona perfectament a la novel·la s’hauria convertit en escena en un continu de foscs contraproduents, que haurien tallat el ritme dramàtic. En comptes d’això, he optat per ordir un text en una gran única escena contínua, on la vida de la Conxa passa davant els nostres ulls sense talls aparents, de manera que tinguem la sensació d’haver vist passar la vida sencera de la protagonista en no més de dues hores.

El que era clar per a mi és que aquest solució temporal demanava una unitat d’espai... però quin dels diferents escenaris on Barbal situa els personatges escollir? Un cop descartats els exteriors, vaig arribar a la conclusió que l’espai neuràlgic de la novel·la era la sala cuina del mas a Pallarès, el lloc al qual els personatges femenins de la novel·la estan tan lligats, i, al mateix temps, el lloc de pas obligat de tots, al voltant del foc de rogle. D’aquesta manera, l’esquelet de la dramatúrgia passa per aquest espai on contínuament les brases estan enceses i on sempre es cuina. Així, davant els nostres ulls, en el temps de preparar un brou (o potser dos), passarà tota la vida de Conxa, lligada a aquesta cuina, tenint com a únics punts de fugida el pròleg de la infància, la cel·la on és tancada amb les seves filles a la guerra civil, i finalment, la cuina de la porteria de l’Eixample.

Un dels altres esculls de l’adaptació és el llenguatge. De la mateixa manera que amb el mallorquí de "Mort de dama", l’anterior dramatúrgia que vaig fer per al TNC amb Rafel Duran, la meva intenció és que dalt l’escenari no se senti un català estàndard, sinó fer un exercici d’hiperrealisme en la recreació del llenguatge que es parla al Pallars, amb els seus girs inconfusibles i la seva imatgeria pròpia. Això no vol dir que es facin concessions al teatre costumista o al folklorisme. Tot al contrari. Com ja passava a "Mort de dama", la intenció és fer-ne una reformulació en què primi la força teatral de la llengua viva, de manera que puguem reproduir la parla d’uns personatges secs, de poques paraules, que callen més que diuen, un llenguatge tan eixut i escarpat com el paisatge de muntanyes en què viuen.

Marc Rosich

34 comentaris:

  1. La primera incògnita era de quina manera faríen passar els setanta anys de la vida de la Conxa, i per aconseguir,Marc Rosich va convertir un text en una única escena contínua, on la vida de la protagonista passaría d'avant dels espectadors, en menys de dues hores.La segona incògnita va ser el decorat de l'espai, on arriba en la conclusió de que la major part del temps, Conxa ho passa a la cuina, al voltant del foc de rogle.La tercera i última incògnita és l'adaptació del llenguatge.Marc Rosich pensa que perquè sigui més realista és utilitzar el català que es parla a Pallarès i no el català estàndard.

    Amb la meva opinió l'adaptador de la novel·la ha aconseguit lo que volia.La forma de parlar dels actors era precisament lo que més destacava i el convertía la novel·la més realista.El decorat també influeix molt en una obra, i aquest estava molt ben fet ja que era molt senzill i a la vegada plena.

    Àurea Màrquez que fa de Conxa ha interpretat molt bé i s'ha incorporat dins del paper, ja que és una mica difícil imaginar com deu ser la protagonista,perquè el llibre no explica ella com sería en si.
    A mi m'ha agradat més l'obra de teatre que el llibre,però també puc dir que el libre està bastant bé.De l'obra lo que m'ha agradat ha sigut el principi, el final no m'agrada perquè és una mica tràgica.

    Eka Oniani 4tA

    ResponElimina
  2. Ángela Díaz Heredia
    4t A

    Marc Rosich pretén resoldre les incògnites del temps, espai i llenguatge fent: La primera la del temps el vol fer tota la historia en una sola escena continua on la vida de la Conxa passa davant els nostres ulls sense talls aparents, ja que en el llibre passa tota la vida en diversos capítols curts; la segona gran incògnita, la del espai era més difícil ja que tenia que escollir un del escenaris que l’autora va escriure, desprès que el va descartar el exteriors va decidir que el lloc central de la novel•la era la cuina del Pallarès el lloc al qual els personatges femenins de la novel•la estan tan lligats, i, al mateix temps, el lloc de pas obligat de tots, i la tercera i ultima incògnita, el llenguatge, el vol que no es senti un català estàndard sinó fer una recreació del català que es parla al Pallars de manera que es pugui reproduir la parla d’uns personatges secs, de poques paraules, que callen més que diuen, un llenguatge tan eixut i escarpat com el paisatge de muntanyes en què viuen.

    Per mi Marc Rosich ha aconseguit fer el que pretenia ja que hem vist i escoltat tota la obra, i imaginat com si fossi el llibre, parlaven com es parla al Pallars o com el català de Lleida, tota la vida de la conxa, les discussions, els amors, la amistat ... s’han viscut i s’han vist en una cuina.

    Jo crec que l’adaptació ha sigut fidel al text, com es clar no es podia representar tota la novel•la en tan solos 2 hores però ha sigut una bona adaptació; a mi sempre m’ha agradat més el llibres que les obres o les pel•lícules ja que amb el llibre pots imaginar-te tot des de la teva perspectiva, i comprens millor als personatges; la obra ha estat be però m’ha agradat mes el llibre.

    ResponElimina
  3. Raquel Royo 4t A

    4T d’ ESO va llegir el llibre de María Barbal “Pedra de Tartera”; És un relat escrit en primera persona de la vida de la Conxa , una víctima del seu temps , originària de la comarca del Pallars , marcada per la guerra civil i que acaba el seus díes amb 70 anys en una porteria de l’Eixample de Barcelona cap als anys seixanta.

    Vam anar al TNC ha veure l’obra , i tots anàvem amb la mateixa pregunta de com el director faria una obra en la que transcorregueren 70 anys encara que el llibre tinguès 140 pagines. Així ho va fer.
    La Conxa ( protagonista) era molt expressiva i activa. Les dues hores de la funció van trascòrrer en la masia de la cuina de la Conxa , va ser una escena repetitiva, en la que va transcorrent el temps . Tots els personatges parlen en dial.lecte del Pallars i podriem dir que gràcies a aquesta adaptació el director ens ha pogut fer viatgar a un poblet Lleidatà per facilitar·nos el paissatge de l'obra.
    Roisch , va conseguir condicionar tots aquests aspectes al teatre nacional , gràcies a uns actors sublims i decidir que l'història passés en un mateix lloc ajudat de proyeccions d'imatges en blanc i negre que complementen l' escenografía.
    L'adaptació va ser molt fidel al exemplar , ja que ha assolit que vegem la narració d'aquelles dones que eren el pilar de la família , que estaven encadenades a la seva rutina i elles no podíen fer res ; només es deixaven portar i viure per la seva familia. Tot i aixó , ella tenía els seus petits moments de felicitat que han aconseguit que el relat no sigui un drama absolut.

    En la meva opinió ,he gaudit més el llibre ja que l'obra de teatre era molt monótona.Té una lectura molt fluïda i amb capítols molt curts.
    Quan acabes el llibre , a més , fas memòria sobre la vida que tenia abans la gent dels pobles i lo aïllats que podien arribar a estar.
    M'ajudat a veure el paper tan important que té la dona a la casa i que som més que una pedra de tartera.

    ResponElimina
  4. Les tres grans incògnites que Marc Roig van ser l'espai, el temps i el llenguatge. La respostes a les incògnites eren que a l'espai tota la història de la Conxa passi seguida o contínua sense pauses. L'espai ho fa rodar a la cuina on la Conxa passa la seva major part de vida. L'última incògnita és el llenguatge on els protagonistes parlava en Pallarès i no el català estàndard, això va ser el que normalment un no s'espera i va cridar molt l'atenció.
    Per la meva opinió Marc Roig va aconseguir el que esperava d'adaptar la novel • la a l'obra, perquè el temps va ser molt curt però ho va poder aconseguir que en dues hora que s'entengués perfectament, el espai va quedar molt ben ubicat, i pel que fa a l'espai, la Conxa no era un de la noies que passarà tot la vida fora de casa segons el llibre, i després el del llenguatge no es queda enrere pel fet que els devia de costar als protagonistes no parlar en català estàndard.
    En mi opinió l'adaptació que va fer el senyor Marc Roig va ser fidel a text del llibre encara que haguessin unes petites coses que no es van poder posar a l'obra però, es entenien molt clarament. Més em va agradar l'obra de teatre perquè em van quedar algunes coses més clares, quan vaig veure l'obra que quan llegia el llibre. El que més em va agradar de l'obra va ser que quan el Jaume va fer tot el possible per casar-se amb la Conxa sense importar-li res només perquè l'estimava, peró el que menys em va agradar va ser que el van assassinar i sense contenplación.

    Stephany Noemí Àlava Ullón 4t-B

    ResponElimina
  5. Marc Rosich abans d'adaptar la novel • la es va haver de plantejar tres incògnites, que són les següents:
    1 - `` El temps: Com fer passar Els 70 anys que transcorren en la novel • la en una obra de teatre que dura unes 2 hores?''
    Va convertir la vida de la Conxa en una única escena i sense pauses, però sí marcant els canvis físics d'ella.
    2 - `` L'espai: Quin lloc havia de ser el marc paper qual passé tota la vida de la Conxa?''
    Rosich va arribar a la conclusió que el millor lloc seria triar la cuina de Pallarés.
    3 - `` El llenguatge: Quin català havien de parlar Els protagonistes de la història? El català estàndard d'avui dia? La varietate històrica i dialectal del text original?''
    De les dues opcions que tenia, va triar la recreació del català que es parlava al Pallars.

    Opino que l'adaptació del llibre en l'obra ha estat el que Rosich havia previst. Perquè tota la vida de Conxa es va resumir en dues hores, i tot això es viure en una cuïna sobretot sentiments. A més es va conservar el mateix català en el qual es va escriure el llibre.

    L'adaptació ha conservat i respectat molt la novel · la. Però a mi m'ha agradat més l'obra de teatre. Perquè no és tan avorrida, ni tan difícil d'entendre com la novel · la.



    Juliana Granja 4tA

    ResponElimina
  6. Marc Rosich es dona conta que la novel•la esta estructurada en petits capítols de poques pagines ,d’un capítol a un altra passen uns quants anys, en total i han 50 capítols, traduir-lo al teatre era impossible ja que no podien canviar d’escena tantes vegades i van buscar una forma de fer passar la vida dels personatges d’una manera mes rapida, van decidir que nomes i tindrien un espai que seria la cuina. Aquest personatges parlen en Pallarès, hi ha una modificació lingüística de veu narradora estàndard però aquests personatges no poden fer-los parlar d’una manera d’estàndard literari ja que son personatges de mitjans de segle del Pallars i fan un treball de transformació del llenguatge de la novel•la al Pallarès.

    En aquesta obra es veu com l’espai el temps i el llenguatge son com pretenia en Marc , en tota l’obra passen tots aquests anys en un únic espai,la cuina on la Conxa passara casi tota la vida de l'obra en ella. I el llenguatge dels personatges parlen en Pallarès.


    Jo crec que de la novel•la a l’obra no hi canvia gran cosa fins i tot de vegades utilitzen els mateixos dialectes que hi ha a la novel•la , finalment m’ha agradat mes l’obra que la novel•la , en l’obra es veia tota la rutina que tenien de treball però no era tan pesada com en la novel•la.


    Josep Bona Martínez 4tA

    ResponElimina
  7. La primera incògnita que es va plantejar va ser com fer-nos passar els setenta anys per davant nostre, i ho va aconseguir fent passar la vida de la Conxa en una unica escena veient els seus canvis en la vida i en el seu canvi físic. La segona incògnita va ser l'espai on representaria tota l'obra i va escollir la cuina, i la tercera incògnita va ser el llenguatge a utilitzar, i va emplear el català que es parlava al Pallarès.

    L'adaptació al teatre tenia tot el que el llibre ens narrava. El temps estava ben representat gràcies als personatges, a la seva manera de viure i de vestir, el llenguatge era un català del Pallars i vem poder veure la vida de Conxa sense talls davant els nostres ulls.

    L'adaptació si que es fidel al llibre perquè representen tot el que vem llegir, amb el mateix llenguatge, les mateixes accions dels personatges i els mateixos successos del llibre.
    Personalment em va agradar més l'obra de teatre perquè es molt més fàcil de comprendre el que passa a la novel·la.


    ALBERTO ÁLVAREZ BENAVIDES 4ºA

    ResponElimina
  8. Marc Rosich té que plantejar-se una sèrie de punts per poder adaptar la novel·la al teatre:
    1. El temps: El que Rosich fà es estructurar l'obra de tal manera que 70 anys es transformin en 2 hores reals. Això ho aconsegueix amb el simple fet de no donar-li descans a la protagonista, es a dir, el temps i els anys van passant i la Conxa no surt de l'escenari. Al ser una novel·la psicològica la pròpia protagonista té que fer de narradora. Si Rosich li hagués donat descans l'obra en sí sería molt pessada i no tindría gaire sentit.
    2. L'espai: Crec que aquest era el punt més difícil de resoldre, ja que es podía haver triat qualsevol altre paisatge i haber encaixat l'obra tranqul·lament. Rosich ha cregut més oportú posar la cuina en la que transcurreixen la majoría de diàlegs i alguns dels instants més importants del llibre. També crec que aquesta elecció ha sigut efectuada basant-se en la idea d'obra més aviat ''ràpida'', m'explico: El que Rosich pretén amb no canviar de escenari ni donar-li pauses a Conxa, es que la novel·la es faci més amena.
    3. El llenguatge: Es el dilèma que millor ha resolt siguent llest i oferint els papers a actors provenents del nord de Catalunya, amb més possibilitats de forçar l'accent i d'adaptar-se al paper. S'ha mantingut fidel i realista a l'accent que l'autora ens volía fer arribar.

    Jo crec que Marc Rosich ha donat vida a '' Pedra de Tartera'' com ningú ho podía haver fet, adaptant-la d'una forma més fàcil d'entendre i de veure-la, inclús es podría dir que es una obra didàctica ( Exemple: Dona millor a entendre la proclamació de la república i la guerra civíl. )

    Personalment, prefereixo més la novel·la, ja que està dividida en petits capítols i pots fer les pauses convenients. Però també valoro bastant l'obra per l'esforç, el treball i l'interpretació dels actors, i perquè l'adaptació als escenaris es fidel al llibre

    MANEL HERRERO 4t B

    ResponElimina
  9. El temps passa per capítols i l'espai és la cuina i el llenguatge no és el català estandar sino el pallarès.
    Del llibre em va agradar como relatava la seva vida la Conxa, m'agradat perquè hi ha dramatizació i això m'agarada dels llibres.
    El que no em va agradar es que va ser molt llarg.


    Shiman HU 4toB

    ResponElimina
  10. Marc Rosich el que pretén es fer passar els 70 anys en una obra de dues hores, i ho fa el més aproximat possible al llibre fent-ho que els personatges diguin el més important de l'obra exactament, el segon havia de ser en un lloc on la família es concentres cada dia i passes en un lloc on els podrien trobar fàcilment diàriament. I on es veu com la Conxa creix cada vegada i també com creixen les seves filles i tots els successos al voltant d'ella. S'utilitza un Català típic d'aquella època i en aquell entorn a Pallàres i no el català estàndard. I en tota l'historia s'utilitza el mateix llenguatge d'aquell lloc de Catalunya.
    Marc Rosich ha complert tal i com havia dit , com desenvolupen els anys tan ràpidament en dos hores, l'espai, la cuina on es desarrolla tota l'obra on succeïxen part dels fets històrics i per ultim la llengua que parlen els actors , el dialecte. Els protagonistes ens fan arribar l'obra tal com és al llibre però amb una expansió o d'una manera més diferent com per exemple al llibre la Conxa pensa i al text posa tot el que ella interpreta, però amb unes paraules o altres ells ens volien que ens trobesin amb la mateixa pedra de tartera que nosaltres havíem llegit.

    MARC ESPÚÑEZ MORALES 4T A

    ResponElimina
  11. Kamal Muhammad Khan 4tB

    La primera incògnita era com fer passar els 70 anys de la vida de Conxa en tan sol 2 hores, i, el que fa Marc Rosich es adaptar el text de la novel·la al teatre en una escena en la que no paren d'actuar durant 2 hores.
    La segona incògnita era com escollir un escenari per a l'obra i Marc Rosich va decidir escollir la cuina perquè en tota l'obra major part esta a la cuina, ella i tots els altres personatges.
    La tercera incògnita era el llenguatge sobre quin català podien parlar si l'estàndard o el del text original, i es va decidir pel català original, per donar li mes realitat a l'obra.


    Jo crec que Marc Rosich a aconseguit el que pretenia. A adaptat el temps a l'obra, a escollit un bon escenari per l'obra i el llenguatge a sigut molt ben escollint i ben interpretat pels personatges.


    L'adaptació l'obra a estat molt bé i a estat fidel al text original i ens a fet arribar l'esperit de la novel·la.

    Per a mi a estat millor el llibre perquè t'ho imagines com tu vols, però l'obra a estat molt ben representada i la part que mes m'agradat a sigut al principi, desprès ja era una mica pesada.

    ResponElimina
  12. hi havia tres incognites que eren: 1, el temps; 2, el lloc i 3, la parla. al principi dubta de com ho pot fer peró, decideix pasar el temps (70 anys) amb petits salts, de forma que l'obra no duri molt més de dues hores. també dubtava per l'espai que seria el fons de l'escenari, però es va decantar per la cuina perquè és el lloc on anem sempre i el més comú per a una dona en aquella època. la parla tambe era una incognita a resoldre, però va pensar que parlan en el català del pallars seria una bona idea, per a l'època.

    en la meva opinio s'en sort força bé en la interpretació, el temps es l'adecuat per captar l'atenció dels espectadors que pot ser amb un altre plantejament s'aburririen, l'espai també esta ben escollit, perque en un altre lloc qui sap com hauria sortit, i la parla, hi havia algunes paraules o frases que no entenia però en general era tot bastant clar.

    l'adaptació teatral segons la meva opinio s'adapta a la novel·la, es cert que hi ha alguns detalls que li falten i d'altres que no hi són a la novel·la però s'assemblen molt. a mi personalment m'agradat, es cert que al principi quan ho narrava tot pensava que seria tot molt aborrit, però quan van començar les actuacions em vaig sentir més comode i em vaig començar a interesar cada cop més per l'obra.


    Anthony Pastor Sánchez
    4t ESO B

    ResponElimina
  13. Arantxa González Galán

    1.Ell el que primer pensa es com pot fer que 70 anys passin en 2 hores en un escenari i el que fa és ordir un text en una única escena,sense que es canvi el escenari i que uns quants protagonistes siguin per tota l'obra i així en 2 hores hem pogut veure la vida de la Conxa.

    A continuació pensa en l'espai,com no pot estar tot el rato cambiant d'escenari el que pensa es que pot fer un únic escenari i que allà passi tota la vida de la Conxa, i que millor lloc que la cuina on pasen molt de temps,on parla amb els oncles,on parla amb el Jaume. Aquesta cuina apart de representar on menjaven i feïen una vida de pagesos,també representa quan la Conxa i les seves fillen acaben en la presó, també aquest director va fer com si fossi la cuina de l'Eixample.

    I l'altra inconvenient era el llenguatge, no sabia molt quin llenguatge utilitzar si el català de avui en dia,el català de fa un temps o tal i com en el llibre el Pallarès i va estar pensant i va decidir que al llibre s'hablaba pallarès i que ell no volia que a l'escenari es parlès un català estàndard sinó fer un exercici d’hiperrealisme en la recreació del llenguatge tal i com fan en el llibre,amb les seves paraules que et poden confondre i amb la seva imatgeria pròpia.

    2.En la meva opinió crec que les seves tres incògnites de poder fer que nosaltres veièssim la vida de la Conxa en dues hores ho va fer bastant bé, l'espai que no es fàcil fer una obra sencera en una mateix espai crec que va ser l'adequada ja que es on casi passa tota l'obra i finalment el llenguatge va ser millor que ho fessin en Pallarès ja que el llibre està escrit així i també per què nosaltres escoltessim com ens volien parlar en el llibre ja que molts no ens vam donar compte que estaba escrit en una altra llengua.

    3.Tal i com estaba escrit en el llibre així ens ho van representar,tot el que explicaba en la novel·la ho van fer al teatre i a mi com no m'agrada molt llegir m'agradat veure mes l'obra de teatre el qe passa es que com ja m'havia llegit el llibre i amb la meva imaginació ho imaginava d'una altra manera i també al haver llegit el llibre jo ja sabia el que anava a passar tota l'estona i per això hem vaig aburrir una mica i se'm va fer una mica pesat però la veritat es que va estar molt ben feta i molt bé representada,uns bons protagonistes i actors i un bo director.

    ResponElimina
  14. SHIRLEY PESANTEZ 4t A

    Les tres grans incògnites que te Marc Rosich, i vol resoldre son: el temps, espai i el llenguatge.
    La resposta a la primera incògnita era aconseguir fer passar tota la vida de la Conxa en dues hores continues i sense talls . La segona incògnita era l’espai , on Marc Rosich decideix que la cuina es el espai mes significatiu a la novel•la . L’adaptació del llenguatge es l’ultima incògnita per resoldre, que tracta en utilitzar el català que es parla a Pallarès i no el català estàndard.

    Jo crec que Marc Rosich aconsegueix els seus objectius principals , ha sabut incorporar cadascun d’aquestes incògnites a l’obra, i ho fa amb una senzillesa i per donar-nos aquesta sensació aura tingut que treballar molt.

    M’ha agradat molt la interpretació de la Conxa que interpreta Àurea Màrquez, ha aconseguit transmetre la actitud i sentiments que es pot apreciar al llibre.
    D’altra banda el llenguatge el vaig entendre’l mes al llibre ja que quan esta escrit te molta semblança al català , però a l’hora de interpretar-ho la pronunciació es mol diferent.

    ResponElimina
  15. 1.)Ha optat per ordir un text en una gran única escena contínua, on la vida de la Conxa passa davant els nostres ulls sense talls aparents, de manera que tinguem la sensació d’haver vist passar la vida sencera de la protagonista en no més de dues hores.
    La segona incògnita va ser el decorat de l'espai, on arriba en la conclusió de que la major part del temps, Conxa ho passa a la cuina, al voltant del foc de rogle.
    I per l'adaptació del llenguatge Marc Rosich pensa que perquè sigui més realista és utilitzar el català que es parla a Pallarès i no el català estàndard.

    2.) Jo crec que ha estat molt bé l'obra ,l'únic problema es que si no has llegit el llibre abans de veure-la es possible que no entenguis moltes coses i que en algun moment no sapigues qui es el personatge i en quin any es. També es molt bé que faci l'obra en catala antic de la regió un ha viscut Conxa peró avui en dia es una mica dificil entendre'l.

    3.) Jo vaig entendre més coses després de veure l'adaptació i el text pel que jo recordo es el mateix,només algues parts les an fet en diáleg i no es narració com en el llibre i es clar,el llibre es una novel.la i la adaptació es teatre.
    Aconsegueix que tornem en l'época quan vivia la Conxa i també aconsegueix fer-nos arribar l'esperit de la novel•la.


    Rumyana Miteva 4t A

    ResponElimina
  16. Javier Carbajo González
    4t B


    El primer de tot, abans de pensar com fer l’adaptació a teatre del llibre es planteja un seguit d’incognites.

    Com fer passar el temps (60/70 anys) en 2 hores qe dura una obra de teatre. Al llibre es fa amb breus capitols que fan petits salts temporals. Si es volguès fer de la mateixa manera al teatre, hi hauria molts talls i moments de canvi d’escena que serian contraproducents i no ens deixarian seguir bé el fil de la historia. Per a ell era clar que havia de situar tota la historia en un mateix ambient sense grans canvis. Però el gran enigma era saber on situar-ho, en quin escenari de l’obra fer-ho. Finalment la cuina va ser l’escenari escollit ja que pensa que es el centre de tot, per on tothom passa durant l’obra i on les dones estàn mes lligades.

    L’adaptació del llenguatge. Vol adaptar el llenguatge Pallarès a l’obra qe s’hi parli com es parlaría en realitat, amb les característiques pròpies del Pallarès fen que siguin secs al parlar i que callin més que parlin, amb un llenguatge sec i escarpat, com el paisatge.



    Al meu parer si que ha aconseguit distribuir bé l’obra de teatre per tal de que el temps no fos massa pausat ni massa ràpid i es pot seguir bé la història. L’espai es el que més dubtes tinc, ja que seria molt difícil redirigir l’obra de teatre en un altre espai, però cal posar-hi imaginació ja que per exemple, a l’escena de l’intent de suicidi de la Conxa, es trova al pis d’adalt i no al costat de la cuina. Son detalls que si es milloresin seria una obra molt bona visualment i seguiría més l’argument del llibre. Miran el llenguatge jo crec que és la part més aconseguida de l’obra ja que es un català “estrany” però que existeix Catalunya endins i que també s’ha de recordar que no nomès existeix el català estàndart.



    Crec que si segueix fidelment l’argument del llibre però ho fa d’una manera especial. Hi ha coses a las que dona molta importància i quan llegim la novel•la no atribuïm tanta importància però en Marc Rosich si que se la dona i ho recalca molt a l’obra. Però també hi ha altres punts que poden ser interessants però no s’aprecien tant com a la novel•la.

    Sincerament, encara que la novel•la, per la seva característica psicológica no m’agradi gaire, com a novel•la es fácil i rápida de llegir i això fa que et pugui agradar més que l’obra, ja que al ser fácil de llegir et queda més interioritzada la novel•la, i a l’obra representada no es poden observar tantes característiques com a la novel•la.

    ResponElimina
  17. Joan Adrià 4t d'ESO A

    La primera incògnita, que és la de fer passar 70 anys en dues hores, ho aconsegueix a través de molts monòlegs interiors que la Conxa emet en veu alta al públic, també fa passar la història amb algunes audiovisuals. La segona incògnita, on passa tota la vida de la Conxa es a la cuina amb tota la seva família y amb la seva millor amiga, i la tercera incògnita, parlen el llenguatge típic del pobles, molt semblant al català actual de Lleida.

    Per a mi Marc Rosich ha aconseguit tot el que es proposava menys en l’espai, jo hagués posat algun escenari més per tal d’ajudar als espectadors que han anat a veure l’obra sense haver llegit el llibre.

    En la meva opinió l’obra de teatre es fidel a la novel•la sobre tot en el diàleg que tenen entre el personatges i sobre tot el monòlegs interiors que te la Conxa. Jo he gaudit molt més del llibre perquè quan el llegeixes t’ho imagines com vols, a la teva manera.

    ResponElimina
  18. Andrei Andreca 4tA

    Marc Rosich va explicar la vida de la conxa en una sola escena, que era la cuina. Dins d'aquesta escena va passar setanta anys, en dues hores, i amb escenes curtes però molt explicatives.
    L'espai va ser un lloc molt utilitzat per tots els membres de la casa, la cuina on passa tota la historia, on passa els setanta anys, de cuan es va de casa fins que termina la seva vida a Barcelona.
    El llenguatge dels personatges era un llenguatge normalment utilitzat al camp, un llenguatge al que els de ciutat no utilitzem ni estem acostumats a escoltar. Gracia a haver escollit aquest llenguatge li dóna a l'obra un cert realisme.

    A mi em sembla que l'obra es una mica difícil d'interpretar perquè en l'obra es veuen coses que son difícils d'entendre. L'obra compleix amb els objectius que tenia, el temps es representa d'una manera acceptable però no es nota el pas del temps, en dues hores. L'espai compleix amb les expectatives, però necessitaria mes escenes perquè l'obra s'entengui millor. El llenguatge per a mi es el que compleix totalment les expectatives.

    Aquesta obra es difícil d'entendre sense haver llegit el llibre on l'historia s'explica millor.

    ResponElimina
  19. 1)
    -TEMPS: Rosch va veure que en l'obra transcorria 70 anys i això era impossible posar-lo en una obra de teatre, així que va pensar en posar-la en dues hores i d'aquesta manera explicar les coses més importants que li havia passat a la protagonista i que poguéssim veure davant dels nostres ulls com passa la vida de la Conxa.

    -ESPAI: Havien molts llocs en l'obra, però crec que Rosich va posar la cuina ja que era un lloc on passaven el màxim de temps i on havia passat tota la vida la Conxa.

    -LLENGUATGE: En l'obra parlaven el pallares, Rosch no volia que es parlés el català estàndard sinó un exercici d'hiperalisme en la creació del llenguatge al Pallares i que d'aquesta forma sembli la llengua del Pallars.

    2)
    Jo crec que si que ho ha aconseguit, que el a pogut adaptar tot sense complicació i que poguéssim veure i entendre fàcilment tota la vida de la protagonista.

    3)
    L'adaptació estava bastant bé al del llibre i ha pogut arribar a l'esperit de la novel·la, però m'agradava molt més el llibre ja que en l'obra eren dues hores sense descans y es va fer una mica cansat per aixo prefereixo el llibre ja que puc fer les pautes que vulgui i per d'altra banda em donen més detalls a fons sobre les coses.


    Melany Pineda
    4t B

    ResponElimina
  20. 1.
    El director de l’obra fa passar 70 anys en 2 hores, si no estàs pendent de l’obra pots perdre el fil, ja que fa uns salts de temps molt “bruscos”, i ho fa tot en un mateix espai; la cuina, que serveix per representar la casa de Pallarès, el lloc o porten la Conxa quan la guerra i el pis de Barcelona, i per poder fer això s’ha de tenir molta imaginació.
    El llenguatge que utilitzen es el català antic, propi de la zona de Lleida, que s’ha convertit quasi en un dialecte.



    2.
    L'adaptació que a fet al teatre tenia totes les coses que sortien al llibre. Han aconseguit representar 70 anys en dues hores i han representat a la perfecció , la manera vestir, viure i parlar de la època, i ha sigut com si la Conxa del llibre cobres vida i ens expliques la seva vida


    3. L’obra ha sigut fidel al llibre en tots els aspectes, el vestuari, les expressions, i la manera de parlar.
    Jo hem segueixo quedant amb el llibre, perquè aquest et dona l’opció d’imaginar-te como son els personatges, els pots idealitzar

    RODRIGO PARRA YUSTE
    4 ESO B

    ResponElimina
  21. De les tres incògnites, la primera és el temps.
    Com faria passar 70 anys en una obra de 2 hores, amb la mateixa persona actuant i un mateix escenari que representés les escenes de tot un llibre. La segona incògnita és l'espai. Buscar un decorat en el que transcurrirà tota l'obra. Aquest lloc serà la cuina.
    I la tercera i última incògnita és el llenguatge. Llenguatge pallarès i les expressions totalment de poble.



    Realment,si que ha aconseguit el que pretenia ja que hem vist passar la vida de la Conxa en poc temps i un mateix escenari,la cuina. I podíem situar-nos perfectament.


    En la meva opinió aquesta obra està molt ben adaptada. Tot i així si t'has llegit el llibre. Si no l'has llegit penso que pots perdre't en bastants moments. Hi havien diàlegs que eren idèntics als del llibre.

    En aquest cas m'ha agradat més l'obra de teatre, el llibre era molt monòton i encara que jo me'l imaginès com volguès no em feia posar-me tant en la pell o fer-me pensar de la situació de la família. En canvi,en l'obra m'he quedat més satisfeta perque al estar representada,la situació es veu més dramàtica.



    Raquel Bogas González 4tA

    ResponElimina
  22. Alex Danes
    4t ESO B

    La primera incógnita de Marc Roisch la resol d'una forma molt especial. Aquesta forma tracte de explicar 60 o 70 anys de la vida de la Conxa en un mateix escenari que és la cuina, el lloc on passen més accions de la història.

    Jo crec que Marc Roisch ha aconseguit seguir el llenguatge, el temps com en està al llibre que hem llegit. El que no ha aconseguit es l'escenari però nosaltres ja hem entès més o menys on es situava cada part de la història, també el que ha fet és accentuar algunes parts de la història més que en el llibre com per exemple : quan es proclama la republica al llibre no ho explica tant com en l'obra.

    Jo penso que l'obra s'ha explicat prou bé, però el llibre és més detallat i explica millor algunes coses.

    ResponElimina
  23. Marc Rosich ha aconseguit adaptar la novel·la de Maria Barbal al teatre però, abans d'això ha hagut de platejar-se tres incògnites. El temps, l'espai i el llenguatge.

    1-Marc va aconseguir fer passar la vida de la Conxa en dues hores de teatre. Ha pogut aconseguir-ho gràcies a que ha ressaltat les parts que a ell li han semblat més importants fent servir més temps en aquestes i, quan arribaven en una part menys important la feien passar molt ràpidament.

    2-Tenia diferents espais per triar però al final es va decidir per la típica cuina del Pallars. Potser ho va fer perquè va pensar que sense canvis d'escenaris, la vida de la Conxa passaria més rapida i l'obra no es faria tant pesada.

    3-La tercera gran incògnita va ser el llenguatge. Va escollir el català que es parlava al Pallars, sent aquest en el que estava escrita la novel·la. La manera de parlar era com si cridessin, així, s'assemblaria més al llenguatge dels pobles perquè es com solen parlar.

    Crec que Marc Rosich va aconseguir fer passar tota la novel·la en dues hores sense interrupcions i per això no va fer mitja part ja que no hi hauria per on tallar i ens perdríem alguna part de l'obra perquè que tot passa molt ràpidament.


    L'adaptació és molt fidel al text. Ho fa amb el mateix llenguatge que la novel·la i fins i tot posa algunes frases exactament del llibre.
    Personalment, em va agradar més el llibre perquè ha sigut més fàcil de llegir, potser una mica més complicat d'entendre però com són capítols curts pots parar o tornar a llegir-lo una altra vegada.

    Andrei Iacob 4ºB

    ResponElimina
  24. Juan Carlos Rivera 4t ESO A

    En Marc Rosich pretén superar tres incògnites molt evidents. La primera incògnita és el temps. Al llibre de pedra de tartera s’utilitzen molts capítols curts. En Marc descarta l’idea de fer moltes escenes i decideix utilitzar un sol capítol per descriure la vida de la Conxa sense cap tall aparent. La segona incògnita és l’espai. En aquest apartat en Rosich decideix utilitzar com a espai neuràlgic de l’obra la cuina. Decideix agafar la cuina per què és el lloc per on tothom passa, és un pas obligat per tothom. L’últim apartat és el llenguatge. Decideix utilitzar el dialecte que es parla al Pallars, un llenguatge que concorda amb un paisatge dur i sec.

    En Marc, en la meva opinió, aconsegueix plasmar bastant bé el que ell pretenia. A l’obra s’utilitza un llenguatge típic del Pallars, tal i com en Rosich pretenia. També ha aconseguit donar dinamisme a l’obra utilitzant només un sol capítol sense talls aparents.

    L’obra de teatre ha sigut bastant fidel a la novel•la de la Maria Barbal. És molt difícil posar diàlegs a una obra on es mostren bàsicament els pensaments de la Conxa; i això en Marc Rosich ho fa molt bé. A més a l’obra de teatre té molts monòlegs interiors de la Conxa que reflexa bastant bé els pensaments de la Conxa. A mi m’ha agradat més l’obra, jo crec que l’obra té més dinamisme per l’ús de diàlegs.

    ResponElimina
  25. Alberto Tarragó Durán
    4-ESO-B

    1.

    A)El temps: Suposa un gran repte explicar una història que dura setanta anys en només dues hores .En Marc vol plantejar el temps d’una manera on l’espectador poguí veure els fets mes importants de la vida de la Conxa suprimint parts intranscendentals.

    B)L’espai: Un dura elecció on en Marc es decanta per la cuina de Pallares. L’escenari a una obra de teatre es molt important, en aquest cas es una bona decisió. Perquè al llarg de la seva vida la Conxa i el seus familiars passaran molts moments a la cuina.

    C)El llenguatge: Utilitza un català estàndard per una obra com aquest no tindria sentit. El director opta per narrar l’obra amb un català pallarenc de l’època.


    2.
    Jo crec que l’autor assolit els seus objectius. Veiem una obra on destaca els fets mes importants de la vida de la Conxa. Un bon espai on els vídeos complementen perfectament la situació d’aquells anys. On els actors semblen veritables catalans pallarasencs.


    3.-Es una reproducció fidel a la novel•la. Fins arribar al punt de que el director no vol canviar pràcticament res de la historia i es veu forçat a introduir frases exactes a l’obra.
    M ‘agradat bastant l’obra i es nota un gran treball al darrere. Destacà la gran actuació de l’Àurea Márquez, un gran actriu i el bon paper d’en Roger Casamajor, que el vam poder veure recentment a Pa negre.

    ResponElimina
  26. Xavier Trabado 4tB

    Preten resoldre-les mitjançant la cuina com a escenari. Ja que és un lloc que està present en quasi tots els capítols i les dones hi estan més lligades. Relaciona el temps amb la cuina ja que la Conxa va apareixent-hi de jove, adulta i d'anciana. I fa l'obra en català no estàndard per crear l'ambient de poble.

    Jo crec que Rosich ha aconseguit el que volia. Ja que després d'haver vist l'obra , amb la cuina i el català no estàndard m'ha semblat com si estigués al poble mateix.

    Jo diria que l'adaptació és fidel a l'obra. Encara que en el llibre no es fa parlar molt al tiet, en canvi en l'obra no para de parlar. Però t'acava explicant el mateix. Jo he gaudit més del llibre ja que m'ho imaginava a la meva manera ( els actors, decorats ,etc.) però l'obra no em desagrada.

    ResponElimina
  27. Macarena Lago Vecchio
    4t B



    -1.Marc Rosich es va plantejar una serie d’incògnites abans de fer l’obra:

    a)El temps: Com fer pasar els 60/70 anys en només dues hores de l’obra de teatre.
    Al llibre podem observar que de sobte fan salts temporals i això al teatre no es pot fer perquè portaría més de dues hores i el que volen fer és que l’espectador estigui entretingut, i així no ho aconseguiría.
    Per això han optat per una mateixa escena continua on desde fora, sembla que passes la vida sencera de la Conxa.

    b)L’espai: Aquest va ser un dels problemas, on situar-ho.
    No es podía canviar cada vegada d’escenari, llavors van haver de situar tota la història en un mateix lloc… I quin millor que la cuina? On la Conxa i les dones de famil•lia pasaven la major part del temps.
    Encara que quan necessitaven altres escenaris l’adaptaven amb l’ajuda de fons, llums i sorolls que et feien pensar que estaves a un altre lloc que no era la cuina.

    c)El llenguatge:Es vol parlar el Pallarès que així és com es parlava en aquella época.
    En Marc Rosich va ser Fidel per fer-ho molt bé i saver com arribar als espectadors.



    -2. Marc Rosich ha aconseguit el que pretenia en tots els sentits (temps, espai i llenguatge).
    Va saber fer que l’obra no sigui pesada però que s’entengui tot bé, encara que per mi donava molts detalls a vegades i per una banda és normal perquè al teatre costa una mica més encaixar-ho tot i que la gent entegui segons que coses i amb el “problema” d’un mateix escenari per diferents situacions.
    En el cas del llenguatge va estar bé perquè també va ser Fidel al llibre. El problema és per la gent que no se l’ha llegit que crec que no ho entendria massa bé, a més a més era en Pallarès i algunes paraules costaven d’entendre.
    Però és la part que millor van fer i els va sortir per la dificultat que tenia.



    -3.
    Rosich va ser fidel a l’obra savent com fer-nos arribar l’esperit de la novel•la fen ús de moltes característiques del llibre.
    Encara que a vegades resaltava coses que nosaltres igual no pensavem que eren tan importants perquè així no ho era al llibre.

    -A mí personalment, no em va agradar gaire, no li trovaba per on enganxarla i em semblava aburrida perquè per mi com que no tenía un argument clar.Tota la novel•la es basava en la vida quotidiana de la Conxa.
    Peró en aquest cas, si haig d’escollir, trio el llibre com més persones farien.Sempre pasa.Al llegir, tens “l’oportunitat” de que pots pensar i imaginar-te als personatges i els llocs com vulguis;i al veure l’obra tenia una idea equivocada de la Conxa, i dels demes personatges.

    ResponElimina
  28. José Mª Sierra Ibarra 4ºB

    La primera incògnita que es va plantejar va ser com fer els setanta anys de la vida de la Conxa , i ho aconsegueix en una única escena veient la seva vida com va passant. La segona incògnita va ser l'espai on representaria tota l'obra i va escollir la cuina de el poble de Pallarès lla que es un lloc de pas continu d’accions i moviment , i la tercera incògnita va ser el llenguatge utilitzat, va ser el dialecte del català que es parla al Pallarès. Que a tingut que ser difícil per a l’actriu que feia de Conxa lla que es de Barcelona.

    El temps estava ben representat per als personatges,per que anaven canviant els actor que feien múltiples papers per exemple el nen feia el paper del fill i del net de la Conxa, el llenguatge era un català del Pallars i vam poder veure la vida de Conxa sense talls i així no es trencava la sensació de la Conxa.

    L'adaptació es fidel al llibre perquè representen tot: el mateix llenguatge, els successos del llibre i també el que deien els personatges de vegades una mica forçades.

    Em va agradar més l'obra de teatre perquè es molt més activa que el llibre i s’entén millor que no pas la novel•la.

    ResponElimina
  29. Deividas Blyze 4t B

    Per adaptar la novel·la al teatre Marc Rosich
    es va plantejar 3 incògnites:el temps, el espai i el llenguatge.Per resoldre la incògnita del temps decideix fer una única escena continua, no escenes curtes com els capítols del llibre.Per resoldre la incògnita del espai va decidir utilitzar la cuina con a escenari perquè es per on passen tots els personatges i es un llaç dels personatges femenins. Per la incògnita del llenguatge va decidir utilitzar el Pallarès per ambientar millor la historia.

    Ha adaptat tot tal com pretenia, el temps dona salts però sempre es una escena continua, la escena es la cuina i una pila de pedres que te una intenció simbòlica i també fa de presó, el llenguatge es el pallarès i ambienta la historia en un ambient rural.

    Crec que la adaptació es fidel a la novel·la perquè l'actriu interpreta molt be i transmet els sentiments de la Conxa però també es dona importància a coses diferents que en la novel·la. A mi l'obra m'ha semblat bona encara que el principi hagi sigut una mica lent. M'ha agradat més l'obra perquè el llibre s'ha m'ha fet una mica pesat i la novel·la no tant.

    ResponElimina
  30. Per resoldre la primera incògnita s'ha basat en que l'espectador no vegi ni senti els salts d'escena. per això ha fet que l'obra vagi transcorrent en una escena contínua.

    Per decidir l'espai de l'obra es va centrar en el lloc en què la Conxa, en general els personatges femenins de la novel.la passaven la major part del temps.

    A l'hora de decidir el llenguatge la intenció de Marc Rosich era que a l'escenari és senti el realisme i que els espectadors el puguin apreciar és a dir que s'interpreti en la llengua original de la novel.la que és el pallarès.

    Marc Rosich a aconseguit plasmar les seves idees a l'obra, el llenguatge és en pallarès, els salts de les escenes no es noten ...

    Crec que l'adaptació ha estat fidel a la novel.la es clar que en algun moment a estat lliure, però es pot apreciar la essència de la novel.la és a dir en moltes parts el drama que viu la Conxa.
    Però en general encara que l'obra està molt bé prefereixo la novel.la ja que Maria Barbal ens transmet amb molt realisme els sentiments de la Conxa, és més bonic apreciar l'obra original, la novel.la.

    Maria Fernanda Norabuena Bustamante
    4t B

    ResponElimina
  31. La primera incògnita és el temps. Per passar aquests primers 70 anys, el que a fet es a part de la protagonista narrar la història, han fet un cambi de personatges de quan era petita a quan es fa gran, també han cambiat de sopte la il·luminació del escenari. La segona incògnita és l'espai, aquesta l'han resol posan la cuina que es on passa tota la història i on pasaven més temps. I la tercera incògnita és el llenguatge, com la història està ambientada al Pallarès, Marc Rosich a decidit agafar l'accent del català tancat.

    Crec que Marc Rosich aconseguit bastant bé aquest cambi de temps en la vida de la Conxa amb el cambi de personatge i amb la narració de la protagonista. L'espai ancara que al final ja era una mica pesat, ho a aconseguit mol bé perquè en una cuina es on passaven més temps. I el llenguatge, havien unes paraules que no s'entenien mol bé, però amb aquest llenguatge donava millor sensació de estar en aquella época.

    Crec que es fidel al text perquè expressa el mateix que el llibre menys alguns detalls, l'obra m'ha semblat més entretinguda que el llibre. Encara que sigui una versió ens a fet arribar l'esperit de la novel·la.

    EDUARDO PALOMARES 4to ESO "A"

    ResponElimina
  32. la primera incògnita que resol Marc Rosich pretén com adaptar el llibre de pedra de tertera a l'obra de teatre,perquè en el llibre com passen tants anys en tants pocs capítols,per fer l'obra desideix que tota l'obra pasarà en un sola escena continua per poder facilitar la adaptació.Un exemple es quan al principe què és una nena petita i va caminant per el escenari de un extrem a un altre y de sopte ya esta en la adolecencia.
    La segona incògnita és com adaptar el decorat de l'espai del llibre a l'obra del teatre perque passi tota la vida de la conxa, va decidir posar la cuina de pallarés,perquè és on passa casi tota la seva vida.
    La tercera incògnita és la adaptació del llenguatge per que la del llibre parlen en pallarès i no en catalá,i ho fa en pallarès l'obra del teatre perquè sigui una mica més realista i se apropi una mica a l'obra del llibre.

    La meva opinió es que en Marc Rosich aconsegueix adaptar el llibre a l'obra de teatre.Perquè tots els personatges interpretan molt bé el seu paper i parlen molt bé el pallarès i aixó fa destacar l'obra.
    En el decorat no es ta del tot bé perquè utilitzan imatges en algunes escenas,el teatre el es perquè actuin els personatges no per anar a veure unas imatges, però la novel·la esta molt bé representada.
    I en el temps esta bé per les persones què s'hagin llegit el llibre sinó la gent es perdria perquè no sap com transcorre el pas de l'obra.

    Jo crec que en la novel·la i la obra no canvia gran cosa perquè casi tot es igual, utilitzen els mateixos dialegs que hi ha en el llibre.A mi m'agradat mes l'obra que la novel·la perquè els actors representan molt bé el seu paper i es veu tota la rutina de la vida del personatge principal en aquet cas de la conxa;però no m'agradat una cosa de l'obra qu`es que no tenen prou peronatges per fer la obra i alguns tenes el paper de fer dos personatges.

    Brayan Renzo Delgado 4t A

    ResponElimina
  33. Marc Rosich és qui ha adaptat la novel·la de Maria Barbal al teatre. Tota adaptació dramàtica d’un text narratiu comporta les seves dificultats, el temps, l'espai i el llenguatge van ser les tres grans incognites.

    La primera incognita va ser el temps, com podien fer pasar seixanta o setanta anys de la vida de la conxa en tan sols dues hores d'obra, Marc Rosich va fer una unica escena continua que donava la sensació de la vida de la conxa pasava entera. La segona incognita va ser on situar aquesta obra, es van descartar els exteriors, i al final el lloc escullit va ser la cuina del mas a Pallarès. I la incognita del llenguatge, la seva intenció és que dalt l’escenari no se senti un català estàndard, sinó fer un exercici d’hiperrealisme en la recreació del llenguatge que es parla al Pallars, amb els seus girs inconfusibles i la seva imatgeria pròpia.

    En la meva opinió el Marc Rosich aconsegueix tot el que volia, el espai es el més correcte ja que la Conxa pasa més de la mietad de la seva vida a aquesta casa. Despres amb aquesta unica escena en Marc Rosich aconseguix fer pasar el setanta anys de la vida de la protagonista que potser era lo més complicat. I amb el llenguatge li dona una originalitat i un realisme a la obra, que fa positble ambientarla en el poble del Pallarès.

    Jo crec que si que es bastant fidel, seguix l'historia correctament i no altera cap part però dona més importancia a aspectes com el capella que al llibre no li dona. L'interpretació dels actors va ser bastant bona i en especial la actriu que feia de conxa ja que al llibre no descriu molt be com és la protaginista.

    Honorio Marín 4t ESO A

    ResponElimina
  34. Marc Rosich ens ambienta les dues hores del teatre en la cuina.
    La primera incògnita que es va planteja Marc Rosich era ambientar-nos en una sola escena ,tota la seva trajectòria de la Conxa,des de que era petita fins que es fa gran.
    La segona incògnita va ser el decorat de l'espai, on viem que tot el temps la Conxa és passa a la cuina.
    La tercera i última incògnita és l'adaptació que fa servir Marc per que els personatges parlin en pallarès i no en català.

    Marc ha fet una bona obra , ja que les imatges que estaven al darrere de l'escenari ens ambientava l'espai. i amb l'esforç dels personatges de parlar en pallarès l'autor a aconseguit no sortir-se del que havíem llegit.

    Jo crec que Marc no hi va canviar quasi res.
    Els personatges al teatre parlaven igual que en la novel·la, el que només va canviar va ser l'espai ja que en la novel·la la Conxa passa per diferents escenaris i no és queda només a la cuina.
    Per a mi l'obra se'm va fer més pesat que la novel·la ja que veure la mateixa escena em cansava.

    Scarlet Olivera
    4tB.

    ResponElimina