L'Albert Casals és un jove d'Esparreguera protagonista d'un documental titulat : Món Petit.
Es tracta d'una història d'optimisme i superació, perquè des de fa molts anys es mou amb cadira de rodes.
http://www.monpetitfilm.com/ http://www.albertcasals.cat/
Escolta també l'entrevista que li van fer a TV3 : http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4507611
Escriu un comentari ( 150 paraules aproximadament) explicant les teves sensacions i opinions sobre aquesta vida "sense fronteres" .
Et proposem una sèrie de preguntes per reflexionar-hi:- Què ens impedeix aconseguir un projecte o somni?
- Quins límits ens imposa la societat o nosaltres mateixos a l'hora de viure?
- Com viu i sobreviu l'Albert viatjant pel món?
- Quin concepte de l'amor té ?
- I com ha influït la família (sobretot el pare) en aquesta manera de ser?
Ell es molt valent de fer el viatge, però igualment em sembla que s'aprofita de que va en cadira de rodes per que entrava a quasi tots els llocs sense pagar i això no em sembla bé per que tots som iguals i si hi ha que pagar hem de pagar.
ResponEliminaDe vegades ens impedeix fer realitat un somni la por, la por al fracàs.
Doncs jo crec que actualment ens movem massa per diners, es a dir, que per exemple hi ha gent que te por a començar un projecte o a fer realitat un somni només pel fet de que no té prou diners. Però el que hem d'aprendre de l'Albert es que els diners no són el més important, el més important és la voluntat que hi poses per a fer les coses.
L'Albert sobreviu fent-se amics que l'acullen i l'alimenten, també fent autoestop.
Ell creu que amor es tenir algú al costat que t'estima i t'accepta tal i com tu ets, sense importar-li si portes cadira de rodes, el que veritablement estima es el teu interior.
Doncs el seu pare el va educar sempre amb un somriure, el pare explica: Un dia l'Albert es va punxar amb una estella, aleshores es va posar a riure dient, quina sort que he tingut, per que mira hi havia tres més i només m'he punxat amb una.
María Beltrán 3 Eso A
És una persona valenta, que demostra que qualsevol cosa que et proposis com a mínim l'has d'intentar fer, que no has de quedar-te amb les ganes de fer-ho, que has de perseguir somnis, recórrer món i viure al màxim. Té mèrit que ho hagi fet en cadira de rodes, perquè no deixa de ser una mena d'obstacle, però a la vegada un inconvenient. Per una part molta gent sent pena per tu (o la majoria) i se'n refien d'algú que va en cadira de rodes.
ResponEliminaEncara que sigui trist jo penso que molts cops els diners són la causa que ens fan retirar-nos o deixar oblidat aquella meta o viatge.
Els límits de cada persona, jo penso, els posa un mateix. I cadascú sap fins on pot arribar, anímicament i psicològicament. A més, cada persona assimila els riscos i els esforços d'una manera diferent.
Anant a casa d'altra gent, fent autoestop, col·lant-se en alguns llocs, dormint on podien, i dels diners de la gent que els portaven al cotxe o de la gent que els acollia.
Jo penso que ell considera l'amor com una cosa bonica, que la seva xicota, l'Anna, no té en compte cap cadira, només a la persona que és l'Albert, i sempre l'ajuda quan ho necessita.
El pare desde que l'Albert era petit, l'ha portat a molts llocs i ha fomentat les seves ganes de viatjar. Mai li ha negat anarse'n encara que pugui fer por o que pugui perquè no deixa de ser el seu fill, i més anant en cadira de rodes, però confia en ell i sap que és la vida que vol seguir.
Ona Segura 3rA
·La por a que ens pasi alguna cosa
ResponElimina·Els estereotips de qui tens que ser
·Surt amb 20 euros i va fent autoestop. A vegades la gent el convida a dormir, menjar, etc... Va buscant-se la vida i improvisa.
·L'amor per l'Albert es empatia, que la felicitat d'una persona et faci feliç a tu
·Sempre l'han estat ajudant i no la'han tractat diferent. El pare es va esforçar en que l'Albert puges pensar per si mateix, ser crític amb la realitat, estar feliç per resumir.
Andrea Algarra Garza
L'Albert és un noi que pensa que ha de fer el que el fa feliç, i a ell el fa feliç són els viatges arriscats. Jo crec que és una persona molt valenta, ja que qualsevol persona s'ho pensaria dues vegades abans de fer el que ha fet l'Albert.
ResponEliminaQuan viatja fa autoestop i moltes vegades els conductors o persones que han estat una estona amb ell el conviden a sopar, li donen allotjament i fins i tot algo de diners. En l'entrevista ell explica que quan va arribar a Barcelona havia aconseguit més diners dels que tenia quan va marxar.
El concepte que té de l'amor és que és una persona s'enamora del que et fa feliç. Jo crec que també és així, perquè tu no t'enamores del que et fa mal o et perjudica, el contrari, del que et beneficia.
Sunita Bakshi 3A
Ignacio Campos 3rA: A mi m'agradat molt el vídeo perquè l'Albert es un noi que hem sembla molt alegre i positiu perquè sempre li treu la part bona a les coses encara que siguin molt dolentes o difícils. En la nostra societat el que ens impedeix aconseguir el que volem esque moltes coses que volem fer estan mal vistes per la societat, i llavors no les fem per por al rebuig social. L' Albert
ResponEliminasobreviu en els seus viatges fent autos top i amb 20 o 30 euros, a més també diu que la gent li dona menjar i diners moltes vegades. L'Albert creu que l'amor consisteix en que dues persones tenen idees semblants i no poden estar l'un sense l'altre. El pare sempre l'i deia que fes el que volgués i que fes el que cregués més convenient en cada moment. Sempre mirant la part positiva de les coses.
Si una persona té un somni o un objectiu, si t'ho proposses ho aconsegueixes. Posem d'exemple a l'Albert, un noi amb una discapacitat, una persona amb valentia, una persona que no l'importa res, només ser feliç, i cumplir els seus reptes.
ResponEliminaEls limits els posem nosaltres mateixos, és a dir, tu t'imposses les teves normes, tu les compleixes. L'Albert es un noi que no té un límit concret, l'agrada viatjar, i sentir-se lliure.
L'Albert pel meu punt de vista, viu motl feliç, té suport de les persones que l'estimen, i amés fa el que li agrada.
Sincerament, el seu pare, crec jo, que moltes vegades es preocupa, però li agrada que el seu fill faci la seva vida, a la seva manera, i sobretot està molt orgullòs d'ell.
Rita Pereira, 3rA.
La nostra ment ens ho impedeix. La societat ens limita amb comentaris per la nostra condició física o per problemas que tinguem, aixo fa que ens creguem menys i deixem de fer totes les coses que podríem. Sobreviu amb ajut de gent que troba pel cami que li poroporcionen transport, menjar, lloc on dormir... Que no importa quines característiques físiques ni quin problema tinguis, que el amor no enten d'això. Positivament, perquè amb aquesta actitud han conseguit que passi per tot tipus de situacions superan-les ell sol sense cap ajut.
ResponEliminaIrene Palacin, 3A
Laura Ibáñez Bondia 3er A.
ResponEliminaA mi m'ha agradat bastant el documental d'aquest noi perquè penso, que és un noi amb molta força i que no té por a res. Personalment jo creec que no sería capç de fer alguna cosa semblant, ja que no sabria per on començarr, a més el que m'ho impedeix és el fet de sentir por i no ser capaç. Considero que l'Albert és un noi que confia en si mateix i viatjant d'aquesta manera pel món: sense diners, fent autostop, sense tenir un lloc fixe on dormir... el fa més valent encara.
Ell creu que l'amor és un sentiment que s'ha de demostrar continuament i que sent la necessitat d'estar amb aquella persaona a la que estima constantment. Ell pensa que el seu pare és el culpable de que ell sigui tan feliç i ho demostri cada dia, a més tota la seva família i el seu pare sempre l'han estat donant forces preque compleixi el seu gran somni.
Ens ho impedeix la por, o les poques il.lusions que tens en aconseguir-ho.
ResponEliminaTothom valora més el que passa al seu entorn que el que els hi passa a ells mateixos, tenim poca llibertat d'expressió ja que no volem quedar malament o diferent als altres que només critiquen.
L'acolleixen a cases, coneix persones, sopa i dina gratis gràcies a persones amb bon cor, si no hi ha lloc on dormir dorm en un bosc, o on hi troba un mínim lloc per dormir ja que no te por a que li robin o li peguin perquè esta indefens i això fa que no sigui tan fácil.
El seu concepte de l'amor és molt extravagant, ell sap que sense l'Anna, ell no es sentiría tan fort però encara i així ho faría ja que pel que vol és molt individualista i ell sap que si algu no vol acompañar-li ell no els obliga però ell vol fer-ho, ell creu que sense les persones que l'entornen no podría haver sigut tan fácil confiar en ell mateix.
Ells sempre viatjaben, sobretot el seu pare, i llavors sempre han sigut diguemne nómades, amb l'aspecte de que no els importa dormir en una pressó de paris si gràcies a això veuran la Torre Eiffel.
per això tot i el seu càncer de leucèmia i la seva discapacitat ell segueix fent el que vol.
Joan Gómez 3r A
L'entrevista m'ha semblat molt emotiva, ja que l'Albert em sembla un exemple de superació que veu la vida des del costat positiu sempre veient el costat bo de les coses i pensant que cada cosa que ens passa ens ajuda a ser millors i a més forts. L'entrevista m'ha ajudat a reflexionar sobre els conceptes més importants de la vida: l'amor, la superació, la manera de viure...
ResponEliminaPer aconseguir un somni, l'única barrera està en tu, els somnis es poden complir amb ganes de fer-los realitat, si de veritat el vols, has de fer tot el possible per a que es duguin a terme
En el moment de néixer, la societat t'imposa el fet d'anar a l'escola, estudiar i treballar en una oficina. No hi ha una altra sortida. L'Albert busca una altra sortida, el viatjar. L'Albert diu que a ell se li faria impossible estar 9 mesos fent el mateix cada dia.
L'Albert viatja pel món amb només 20 euros sense cap altra mena de recurs. Hi ha una escena molt curiosa al documental on l'Albert li agafa un atac d'al•lèrgia on gairebé mor i ell diu tot seguit: uf quina gràcia! Quasi bé l'anava a palmar però estic viu.
L'amor és empatia, que la felicitat d'una persona et faci feliç a tu.
El pare de l'Albert ha influït molt en la seva manera de ser: ell es va esforçar per a què l'Albert pugui pensar per si mateix, en que pogués ser crític amb la realitat i en que estigui feliç.
Javier Rivera 3r A
Que es necessita molt optimisme i esforç per complir un somni i, a vegades ens guanya la por.
ResponEliminaDoncs hi ha desitjos que a vegades no compleixes per por al que pensaran els altres.
Hi ha persones on va que l'inviten a casa seva i li donen de menjar i un lloc per dormir, a vegades li donen diners.
Que la persona que estigui al teu costat te que estimar-te en tot moment facis el que facis i també per com ets en realitat sense fingir que ets una altra persona per agradar-li.
El seu pare l'animat perquè faci un gran esforç i pugui complir el seus somnis sense cap impediment.
Fabiola Soriano 3r A
Jo penso que per aconseguir un projecte o un somni s'ha de lluitar per arribar-hi fins al final, no es necessari que tinguis una discapacitat per fer la volta al món, per córrer una marató, etc. Perquè crec que si no tens ninguna discapacitat penses que et dona molt pal fer tot aixo de donar la volta al món, nomes penses en fer alguna cosa de profit a la vida abans de que et moris quan tens alguna discapacitat, o algun problema, que t'impedeix moure't, o anar en cadira de rodes...
ResponEliminaHelena Delgado 3rA
L'entrevista m'ha agradat molt, i era molt entretinguda, ja que l'Albert ens ha explicat una vida molt diferent a la nostra, i això m'ha fet reflexionar sobre la vida.
ResponEliminaCada un té un somni o un projecte, que cada un vol fer-ho realitat. No hi ha barreres per complir els somnis, només has de fer tot possible per complir el teu somni, o sinó, no facis res. Encara que no hagis complert el teu somni, amb l’esforç que has fet obtindràs un benefici.
Els límits només ho pots posar tu, i per posar-ho has de intentar arribar lo més llunyà possible, per saber on és el teu límit. Per exemple, en el documental Món Petit, ens ha ensenyat que l'Albert ha posat els seus límits arribant a l'altra punta del món (Nova Zelanda).
l'Albert, és un noi molt atrevit que va anant pel món amb tan sols 20 euros, i fent autoestop. Ha tingut accidents, com per exemple, en Malàisia, va sofrir una reacció al·lèrgica, on se li va inflamar la llengua, i quasi es va morir ofegat, sinó li haguessin traslladat al hospital. Sort que és un noi molt optimista, i per això, no ha deixat de viure en un món “sense fronteres”.
L’Albert creu que l’amor és empatia, si la teva parella és feliç, tu estàs feliç.
El pare de l’Albert va influir molt en la manera de ser del seu fill. Es va esforçar perquè l’Albert pogués pensar per si mateix, que fos crític, i que fos feliç.
(Jordi) Dong Heng 3r ESO A
Món Petit, sense cap dubte una història de superació i valentia, que crec que pot animar a molta gent discapacitada a provar coses noves i a no ser vençuts per la por.
ResponEliminaD’altra banda em dóna la sensació que l’Albert, adopta una actitud una mica equivocada a l’hora de fer actes de mala conducta i posar com a excusa la seva malaltia. Com per exemple colar-se a instal·lacions públiques on s’ha de pagar un mínim preu.
Aquesta seria la meva única pega al documental.
I com a conclusió final crec que tots hauríem de ser a vegades una mica com ell i no aferrar-nos a la por de provar coses noves.
Siguem una mica Alberts, tirem cap endavant i sobretot mirem el món amb optimisme, i a riure més i transmitir l’alegria com fa el protagonista.
Paula Encina 3r B
Jo crec que l'Albert és molt valent de fer el viatge sense saber què pot passar. També crec que s'aprofita una mica pel fet d'anar en cadira de rodes, sense pagar res, fent veure que cau i així pot entrar a llocs gratis.
ResponEliminaEll diu que l'amor és tenir algú que t'estimi per com ets i no pel teu aspecte, que l'altra persona s'ha d'enamorar pel teu interior.
El seu pare i la seva àvia li donen suport sempre que vulgui fer alguna cosa, com per exemple fer alguna de les seves aventures. L'Albert en el seu viatge sobreviu a base de fer amics i que l'acullin a casa seva o fent autoestop.
Actualment les persones tenen por a fracassar en el seu futur. Quan prenen alguna desició en el seu futur, tenen por de no tenir prou diners per complir el seu somni.
Carla Carreras Maly 3 ESO B
Crec que el fet de que tingui la malaltia o el problema que tingui no li dóna dret a fer el que vulgui.
ResponEliminaDe tindre privilegis que altra gent no té, sí que trobo correcte que vulgui fer les coses que una persona normal podria fer, però que ho faci d'igual manera, no colan-se als llocs per tota la cara amb l'excusa de la cadira de rodes.
Mar Sabatés 3r B
Hi ha diverses coses que ens poden impedir aconseguir un somni, com per exemple la societas, la ciència o la manera de veure el món. La societat, per exemple, es un límit per els diners, les fronteres o les lleis. Nosaltres mateixos també hi influïm amb la manera de fer, i de pensar. Com si per exemple tens vergonya o moltes manies ja són problemes.
ResponEliminaLa manera de veure el món de l’Albert es diferent, ja que fa que ell sigui capaç de sobreviure al món sense diners, demanant les coses, coneixent a nova gent que li dóna el que ell no pot aconseguir sense els diners. També arriba a colar-se als llocs en els qual s’ha de pagar l’entrada, i pensa que el que fa està bé.
A mi que faci això no em sembla bé, perque crec que s’aprofita de la seva situació i de la seva malaltia per enredar a la gent i per fer el que vol.
Tot i aixó Món Petit em sembla un documental molt interessant i assenyat per a aquella gent a la que li costa superar les seves pors.
MARTA DELGADO GARCÍA 3r B
Segons la meva opinió l'Albert és un noi molt atrevit; però avegades trobo queté massa cara. Respecte a que es coli als llocs, no em sembla bé, perqué els diners de les entrades va al manteniment de els llocs. També em sembla que el que fa es una mica perillos per no tenir possibilitat de moure les cames. També hi ha gent perillosa al món. D'avegades em sembla una mica friqui.
ResponEliminaDani Velasco 3r B
La vida de l'Albert Casals em sembla una mica estranya. A mi no m'agradaria viatjar de la forma que ho fa ell , perquè no m'atreviria a fer les ximpleries que fa ell com fer autoestop o demanar allotjament a persones que no coneix. No sé com pot estar tan feliç fent això perquè no és una vida gaire sana. Però crec que si vols alguna cosa has de lluitar per aconseguir-ho i si a ell li agrada viatjar, que viatgi. El que no m'agrada és que es coli als llocs encara que en la frase que va dir “si ningú es sent malament pel que faig no crec que sigui dolent” em sembla que té raó. Crec que la seva família fa bé en ajudar-lo i donar-li suport en això si és el que vol.
ResponEliminaDavid Sauret
Per a mi Albert Casals és tot un jove valent, iniciant un viatge per tot el món, creuant molts paisos durant molt de temps, i encara més amb amb la malaltia que va tenir i que l'ha afectat a les cames.
ResponEliminaÉs tot un exemple a seguir.
Mikaela Rosas 3B
Crec que l'Albert Casals és un noi que viu la vida a la seva manera, amb bogeria, es cola als llocs, als vaixells, als monuments, etc. Penso que perquè vagi en cadira de rodes pensa que pot fer el que a ell li doni la gana i no és així, ja que hi ha persones que han de pagar, o esperar mesos per poder fer un viatge, tot i així m'ha agradat el documental.
ResponEliminaEstà bé que es pugui valer per si mateix. Si fos jo la que estigués a la cadira de rodes no podria fer res. Jo crec que estaria molt deprimida i tristona.
La veritat és que ho ha enfrontat molt bé i jo valoro el seu coratge al cent per cent i li dono las felicitats per el documental, que ha estat un èxit.
El que em fa més gràcia és quan posa la nocilla amb el DNI a l'entrepà.
I també em fa gràcia que la gent li agafi en l'autoestop, ja que no pensava que hi havia gent tan generosa, que no només li porta en cotxe, si no que també li deixant dormir, li donen de menjar, etc.
L'àvia, el pare, la mare, també tenen una valentia a deixar anar al seu fill des de els 15 anys a fer un viatge pel món,el món petit.
Ana María Carrizosa 3r B
A mi el documental em va agradar bastant pel fet que es divertit veure com l'Albert té les seves aventures i viatja sense saber què passarà. Això t'enganxa, perquè mai no saps què podria passar.
ResponEliminaPerò també penso que el fet de colar-se a llocs per la seva condició no està bé perquè si vol que el tractin com qualsevol altre hauría de pagar.
Patricia Agenjo 3r B
Jo crec que aquest noi ha fet el correcte, perquè només tenim una vida i l'hem d'aprofitar al màxim.
ResponEliminaAquest noi ha tingut valentia, i gràcies a la seva valentia a pogut viatjar per molts llocs i ha pogut viure noves experiències, cosa que molta gent no pot fer. Aquest noi ens ha donat un exemple de que si ens proposem un repte, el podem aconseguir. No vull dir que ara tots hem de fer autestop i colar-nos etc. El que vull dir és que podem fer tot el que vulguem si ens ho proposem.
Patricia Gil Castro 3 ESO B
Jo penso que l' Albert Casals abusa o fa servir la seva malaltia per colar-se als llocs on una persona sense cap malaltia tindria més difícil l'accés. És l'únic que no m'agrada del que fa , com va explicar en un moment del documental. Explica que ell es tirava de la cadira de rodes i tothom anava a ajudar-lo quan els guàrdies estaven despistats ell es colava. Després m'agrada molt que viatgi sense diners o gairebé sense i amb cadira de rodes, i penso que es una superació per a ell i m'agrada el documental.
ResponEliminaGerard Simó 3r B
L'Albert Casals em sembla que és un noi molt intel.ligent per la manera que ha fet aquest viatge. Trobo que és molt díficil anar des de casa teva fins a l'altra punta del món gairebé sense diners. És increïble com aconsegueix viatjar pel tot el món fent autoestop i a vegades colantse en algun barco o altres llocs. També em sembla que és un noi supervivent, perquè cada dia ha de sobreviure per aconseguir dormir en algún lloc estable, per menjar i per trobar alguna manera d' aconseguir moure's de lloc o aconseguir que els porti algun desconegut.
ResponEliminaA mi em sembla que l'Albert és molt valent per el viatge que ha fet i que la seva família li ha donat tot el suport per fer aquest viatge amb la seva novia, que l'ha ajudat molt. M'ha agradat molt el que ha fet l'Albert, perquè és una experiència molt interessant.
Uniq Peralta 3B
L'entrevista em va semblar molt emotiva perquè el presentador li va fer moltes preguntes diferents i no com les que li fan sempre ,va variar de tema. I tota la gent que hi havia al costat que diferencia la resta d'entrevistes. Totes les coses que va fer en el seu viatge i les petites parts del documental ,com quan va sortir la part del seu pare o quan la seva novia es va posar malalta i quan ell li va agafar una reacció alèrgica. L' Albert va aconseguir viatjar amb sols 20 euros fent autoestop, i quan va tornar tenia més diners dels que havia portat.
ResponEliminaMarc Fors Soler 3er B
El que ens impedeix aconseguir els nostres somnis no són els nostres límits, és la por fins a on podem arribar.
ResponEliminaLa societat critica tot el que fas, per la societat tot el que fas està malament, si no segueixes el corrent de la societat està malament i per tant no fas el que toca.
El que m'ha agradat del documental ha sigut que l'Albert ha pogut viatjar amb només 20€, i l'amabilitat de la gent que li agafava quan ell feia autoestop i també quan l'acollien en les seves cases sense haver conegut a l'Albert.
En el documental es pot veure que el pare des de petit li acompanyava a un altre país ensenyant-lo el costum de viatjar i a tenir autonomia per viatjar sol pel món.
Andrés Zambrano 3rB
L'Albert és un noi a qui no fa res de por anar a viatjar molt de temps. El documental m'ha agradat molt, sobretot interessant però ha hagut de vegades que quan viatjava amb l'Anna, ell estava com el sud del continent asiàtic i puja el nord i després torna a baixar al sud. L'Anna és la seva novia ha sigut com una gran ajuda per a l'Albert.
ResponEliminaEl seu para i la seva madrastra són bona gent i no consideren l'Albert com un nen paral·lític que pugui fer tot això. Quan l'Albert se'n va anar, la seva àvia estava trista i l'Albert va dir que se'n anava content per viatjar però una mica trist perquè la seva àvia, la Pepita patiria moltissím.
Era per mi una mica impactant que quan l'Anna se'n volia anar, perquè no es trobava bé, i deixa sol a l'Albert i també quan van anar els dos urgències per l'Albert,perquè no respirava bé. I quan van arribar els dos a Nova Zelanda estaven tots els realitzadors i càmeres del programa esperant-los al far de Nova Zelanda.
Oriol Escudero 3r B
L'entrevista m'ha semblat molt interessant, ja que és un noi que té una filosofia semblant a la meva. Hi ha molta gent que no està d'acord amb el que ell fa de vegades, colar-se als llocs. Diuen que utilitza el fet d'estar a una cadira de rodes per què no li diguin res i, ell ja ho diu que la cadira pot ajudar per entrar sense pagar als llocs i per fer autoestop, però també podria haver fet el mateix sense estar en aquelles condicions. A mi no em sebla bé veure tot un reportatge com el d'aquest noi i que el primer que se li passa a la gent pel cap és que no està bé colar-se als llocs... Jo no ho veig tan greu, ell no fa mal a ningú, hi ha gent que fa coses pitjors i no se'ls dóna tanta importància.
ResponEliminaPer mi aquest noi té molt mèrit i no pel fet de la seva malaltia, ja que si no anés en cadira de rodes jo ho valoraría molt també. És un noi molt fort i, estic segura que és pel fet de les coses que ha viscut i els problemes que ha hagut d'afrontar. Jo de sempre he tingut al cap que quan sigui una mica més gran me n'aniré amb el meu millor amic a fer la volta al món, amb molts pocs diners.
Per mi, és un exemple a seguir i, a qui no li agradi doncs... Ho respecto. En transmet molt bon rollo, té moltíssima carisma.
Lucía Palomar 3r B
A mi el documental em va agradar pel fet que l'Albert feia el que volia a pesar que anés en cadira de rodes, i el fet que viatgi per tot el món sense diners, a mi em va impressionar.
ResponEliminaEl que no em va semblar bé, és que es colés per tots els llocs on podia.
Nuria del Arbol Carretero 3r B
A mi m'hagradat bastant l'entrevista i m'ha ajudat a valorar més les coses importants. L'Albert em va sorprendre perquè un nen com l'Albert no semblava a simple vista viatjar per tot el món fins Nova Zelanda. A mi el seu viatge em va agradar molt, perquè ell és molt valent perquè a part d'anar amb cadira de rodes ell s'atreveix a viatjar pel món. A mi el que mes m'ha agradat és com l'Albert pot viatjar per tot el món amb només amb 20 euros. El concepte de l'amor de l'Albert és empatia, que una persona sigui feliç a tu et fa feliç. Al seu pare ha sigut molt importanat per la seva vida perquè l'ha ensenyat a viatjar.
ResponEliminaDavid Pérez 3r B
Crec que l' Albert Casals és un noi lliure, que viu com ell vol sense que ningú li digui el que ha de fer, és molt tossut i rialler. El fet d'anar en cadira de rodes el fa pensar en poder complir els seus somnis més que quan no estàs invàlid. Jo si estigués en el seu cas crec que faria el mateix que ara faig perquè penso que no hi ha res que ara faig que no pogués fer.
ResponEliminaCarla del Àrbol 3A
L'Albert ha demostrat que amb optimisme i ganes pot aconseguir els seus objectius. Encara que tingui aquesta malaltia que impedeix que pugui caminar, ell ha viatjat per tot el món en cadira de rodes.
ResponEliminaL'Albert és un exemple de superació, sempre ha sigut positiu i mai ha tira la tovallola.
Va començar amb vint euros i ha aconseguit arribar a l'altre punta del món, és increïble. Potser, algunes vegades l'Albert ha aprofitat la seva discapacitat per donar pena, i també s'ha colat sense pagar en alguns llocs, no em sembla bé.
Ell és feliç, gran part de la culpa la tenen el seu pare i la seva xicota. El seu pare li va ensenyar uns valors i les ganes de viatjar.
Aquest documental, Món Petit, m'ha semblat interessant, és una bona història d'optimisme i superació.
Arnau Ferrer - 3r A
El que ens impedeix aconseguir un somni és la por que ens pugui passar alguna cosa.
ResponEliminaEls estereotips que la gent pensa que hem de ser encara que a vegades aquests estereotips es poden trencar per aconseguir el que volem.
La gent, el va ajudant, li donen un lloc per dormir, menjar i fins i tot a vegades li donen diners.
Pel que fa a l'amor, ell creu que cadascú ha de tenir el seu espai si l'altra persona se n'ha d'anar a un altre lloc , el noi no li ho impedeix.
El pare sempre l' ha ajudat i ell s'ha esforçat a complir els seus somnis,.La seva malaltia no li ha
impedit aconseguir el que volia.
Cecilia Zemborain 3A
L'entrevista m'ha semblat molt interessant. Crec que l'Albert Casals és un noi que viu la vida a la seva manera que no li importa que vagi amb cadira de rodes, ell no té cap problema en anar amb la cadira de rodes, ja que fa que ell sigui capaç de sobreviure al món sense diners, demanant les coses, coneixent a nova gent que li dóna el que ell no pot aconseguir sense els diners. Però també crec que s'aprofita una mica pel fet d'anar en cadira de rodes, sense pagar res.
ResponEliminaTot això Món petit em sembla un documental molt interessant i amb molt optimisme per a aquella gent que li costa no fer coses pel fet que li pugui passar alguna cosa.
Sofia Paris, 3r A
L'Albert és un noi que va fer un viatge que era la volta al món i malgrat la seva malaltia també va pujar a la muralla xinesa sense ajuda. L'entrevista que li van fer a TV3 va ser emotiva i el que impedeix fer el somnis es la por de que probablement ens pasi alguna cosa. La societat ens impedeix fer això per els diners o lleis. La família li va donar ànims a l'Albert per fer el viatge el pare era el que més ànims a l'Albert perquè de petit també el que es proposava el que feia. El viatge el va començar amb 20€ per fer la volta al món.
ResponEliminaGuillermo Ruiz Garcia 3r A
L’Albert Casals ha demostrat que pot aconseguir els seus objectius, encara que tingui la seva malaltia, ell aconsegueix el que vol i així demostrat que es un valent, encara que estigui en una cadira de rodes ha demostrat que amb optimisme i ganes pot aconseguir el que als altres amb mobilitat a les cames no faria ni la meitat que ha fet ell anant
ResponEliminaper tot el món amb la seva novia Anna.
La seva familia estaba preocupada per ell, perque va sortir amb vint euros i va acabar fins l’altre punta del món, els seus pares li van firmar una autoritzacio, perque no tingues qualsevol problema amb la policia ha viatgat per: Itália, França, Holanda, Regne Unit, Alemania, etc…
L’albert demostra superació amb al seu viatge.
Alvaro Rivas Soria 3r a
L' Albert Casals és un noi que té una minusvalia, que viatja per tot el món i aquest viatge l'ha fet amb la seva xicota l' Anna.Ells solament porten 20 euros i tornen amb 35, fan autoestop i de vegades la gent que els recull els invita a menjar o a dormir a casa seva, però de vegades es culen i entren a monuments sense pagar.
ResponEliminaperò fa tot això perquè han triat aquesta opinió, viatjar amb pocs diners i això no ha estat cap impediment ni problema per voltar pel món.
La majoria de la gent pensa que si no té diners no pot viatjar, i per tant, no pot fer tot allò que vol.
Marta Ruiz Martin 3r B
L’Albert és un noi que malgrat la seva dificultat per caminar segueix amb els seus somnis i ,a més a més, els compleix.
ResponEliminaJo crec que l’Albert té molt valor en fer el fa, ja que algunes persones estan bé de salut i no farien el que ell esta fent.
Ell és una persona que tracta de treure la part positiva de la negativa i sempre ho fa somrient .
Un exemple d'això és quan de petit es va punxar amb una xinxeta i va dir que quina sort havia tingut ja que n'hi havia 3 .
També el pare de l’Albert té una mica de responsabilitat que l’Albert sigui així ,perquè sempre han viatjat i també l'ha ajudat a complir els seus somnis sense posar-li cap impediment.
Ell tracta de ser feliç amb el que té i el que li ha tocat viure. Ell no és pobre ,però tampoc milionari i a més no s'emporta massa diners pel viatge,ja que molts cops la gent,l'ajuda i a vegades s’aprofita d'anar en cadira de rodes però també hi ha més persones com ell però tampoc massa gent .
Ell vol tenir una vida diferent amb aventures i no sempre amb la mateixa rutina és per això que li agrada viatjar.
Verònica Elizabeth Oña Cuevas.
Després de veure l'Albert es demostra que res és impossible perquè fer un viatge en cadira de rodes pel món té molt mèrit,amb només vint euros i amb una autorització que li van fer el seus pares. Però en alguns llocs es colava i s'aprofitava de la cadira de rodes. La seva novia Anna l' ha ajudat i acompanyat pel món menys quan es va posar malalta.
ResponEliminaL'Albert és un exemple de superació.
Jo crec que l`Albert és igual que tothom a pesar de la seva dificultat.
ResponEliminaEl viatge que va fer l’Albert no seria el mateix si no tingués cap discapacitat.La cadira de rodes li va facilitar moltes coses.
També crec que una persona que fa un viatge així no té por de res,perquè mai saps el que et pots trobar pel camí.
Sandy De La Rosa
L'Albert Casals és un noi molt espavilat. Albert i Anna no tenen diners, a més ell està en una cadira de rodes. Malgrat tot, s'han proposat viatjar des de Barcelona fins a Nova Zelanda. Marcel Barrena ha filmat un documental realment simpàtic, emocionant, molt entretingut i graciós. Mai en la meva vida havia vist una peli així Crec molta gent, és mereixen veure la peli abans de morir, sobretot perquè et diu com preparar-se un bocata de nocilla amb el DNI.
ResponEliminaL'Albert Casals és un jove molt valent i molt atrevit per fer aquests viatges per tot el món, però per ami el que no està bé és que per anar amb cadira de rodes pugui entrar a alguns llocs, on altres persones no poden entrar.
ResponEliminaPerò el documental "Món Petit" m'ha agradat perquè demostra que en la vida tot és pot aconseguir.
Diego Mauricio 3r A
L'Albert Casals és un noi molt espavilat. Albert i Anna no tenen diners, a més ell està en una cadira de rodes. Malgrat tot, s'han proposat viatjar des de Barcelona fins a Nova Zelanda. Marcel Barrena ha filmat un documental realment simpàtic, emocionant, molt entretingut i graciós. Mai en la meva vida havia vist una peli així Crec molta gent, és mereixen veure la peli abans de morir, sobretot perquè et diu com preparar-se un bocata de nocilla amb el DNI.
ResponEliminaMitchel Rosado Duran 3b
A mi m'ha agradat bastant el video perquè penso que l'Albert es un jove amb molts somnis i sobretot és molt alegre ,sempre té aquell somriure amb el que ens demostra que tinguis una malaltia o no sempre pots ser feliç.
ResponEliminaAlhora també penso que això de colar-se a llocs sense pagar no ho veig molt clar, perqu´`e sembla que s'aprofiti del seu problema.
És indiferent que vagui en cadira de rodes o no.
Carla Castillo Lopera 3r A
Jo crec que l ' Albert ha estat molt valent a fer aquell viatge per tot el mon sense tenir por , també penso que una persona que va en cadira de rodes pel món ha estat molt responsable durant els seus viatges. Camila Belen Silva Salas
ResponEliminaMolta gent, vol un somni i té el desig de fer-lo realitat, però no fa coses per complir-les, en canvi, l'Albert Casals fa fins l'impossible per complir el seu somni, viatjar a l'altra punta del món.
ResponEliminaViatja només amb 20 euros, troba lloc per dormir, fa autoestop, es cola en trens, vaixells ...
I va acompanyat de la seva xicota, l'Ana.
El que em sembla mé tràgic, és quan l'Ana es posa malalta, però fins i tot l'Albert continua el seu viatge en cadira de rodes.
Aquest noi hauria de ser un exemple per a tothom.
Dani Navas 3r B
Albert Casals és un noi de 18 anys que pateix la leucèmia des de molts anys, i demostra que es pot viatjar pel món sense tenir molts diners, només es necessita tenir ganes i imaginació.
ResponEliminaEls seus familiars diuen que és un exemple de superació ja que mai es rendeix, i a mi també em fa aquesta impressió.
El seu viatge, el fa amb la seva novia l'Anna, però aquesta no participa en una part del viatge ja que diu que no pot més pero al final acabent el viatge junts.
Viatgen por moltes parts del món, fent autostop, dormint en platges,etc. A vegades hi havia algú que el deixa dormir a casa seva.Ell és feliç fent el que fa, els seus pares es preocupaven d'ell, peró sabien que ell tenia moltes ganes i que li havien ensenyat uns valors molt importants.
Sebastián Hernández
3 A
Carlos Grande Gálvez 3r A
ResponEliminaL'entrevista feta a l'Albert ha sigut molt emocionant recordant tot el seu viatge inclòs els moments dolents i els mes emotius.
Es veu com l'Albert te una il•lusió cada vegada mes gran en ell mateix.
M'ha agradat molt l'entrevista perquè ho ha respost tot i sobretot sempre amb el somriure en la cara.
Hi ha hagut una pregunta recordant el moment en que no podia respirar perquè se li va inflamar la llengua i s'estava morint i quan estava va arribar a l'hospital va dir una frase que hem va impactar molt:
“Ui gairebé l'anava a palmar però estic viu.”
M’ha encantat l’entrevista i amb aquesta vida tant dura que te i com demostra que per a ell no es res, que es com tots nosaltres, això m’ha impactat i sempre pensaré amb ell per motivar-me’n i anar cap endavant.
A mi m'ha agradat bastant perquè és un noi molt positiu per sobre d'estar en una cadira de rodes i no tenir tantes possibilitats de fer coses perquè els llocs on va, no estan adaptades a totes les comunitats que ell necessita, però això no li impedeix res i és un noi digne d'admirar. A més transmet tota l'energia positiva, alegria i sentiments completament que té dintre seu i et dóna ganes de voler fer coses que creus impossibles, però t'anima molt.
ResponEliminaPerò el que no em va agradar força és que ell vol obtenir tot el que es proposa com si el que ell volgués s'hagués de complir per força, fins a arribar a passar per sobre dels principis d'una persona, com aquella escena en la qual es va colar a un supermercat per robar i menjar fins a atipar-se.
MªLaura Arnez 3rA
Jo crec que sí que es necessiten diners per viatjar, però l'Albert demostra que no, que si tu vols aconseguir fer realitat un somni, port fer-ho si et poses en marxa. Però tampoc em sembla molt bé que l'Albert entri a molts llocs sense pagar i que li deixin entrar perquè va en cadira de rodes. L'Albert només porta 20 euros i torna amb 35 euros, viu fent autostop i fa amics del països on viatja i li deixen quedar-se a casa seva per poder descansar una mica i menjar. La xicota de l'Albert, l'Ana, l'estima tal i com és ell, no l'importa que porti cadira de rodes, el que ella l'importa és l'interior. L'Albert és un noi molt valent. L'àvia de l'Albert, es preucupa molt per ell. El seu pare és el que més l'ajuda, l'estima molt.
ResponEliminaLydia Borràs González
3ºB
Jo penso que és impossible viatjar sense diners, però l´Albert Casals ho demostra amb tot el seu cor. En alguns casos, crec que és injust que ek deixin colar-se. Però aquesta persona demostra que tot és possible i que ai et pots rendur. El documental em va semblar avorrit però és interessant com una persona com ell pot aconseguir anar a tots aquests llocs que ha anat.
ResponEliminaKacper Pawlowski, 3 eso B
L' Albert és molt valent. No hi ha res que li impedeix aconseguir els seus somnis;ell creu que cadascú decideix fins a on pot arribar segons els seus objectius.
ResponEliminaJo crec que l'Albert ens enseya a anar on tu realment ets feliç,tal com ell mostra al documental:viatja fent autoestop, amb la seva novia Anna, sense diners.
Té una dificultat que és anar amb cadires de rodes,però l'Albert viatja pel món, fent autoestop,es va traslladant en diferents trasports,perquè la gent li proporciona ajuda:el convida a dinar,a dormir, i li donen diners.
Per l' Albert l'amor és estar amb una persona, que t'acompaya,que et fa feliç.
La seva família pensa que l'Albert és molt positiu,per exemple el seu pare ens conta una anècdota. "L'Albert es va punxar amb una xinxeta al peu, i ell li respon quina sort he tingut d'haverme clavarme una, i no tres"
L'Albert és molt valent.No hi ha res que li impedeix aconseguir els seus somnis;ell creu que cadascú decideix fins a on pot arribar segons els seus objectius.
ResponEliminaJo crec que l'Albert ens enseya a anar on tu realment ets feliç, sense importar si pots econòmicament o no, tal com ell mostra al documental:viatja fent autoestop, amb la seva novia Anna,sense diners.
Té una dificultat que és anar amb cadires de rodes,però l'Albert viatja pel món, fent autoestop, es va traslladant en diferents trasports,perquè la gent li proporciona ajuda:el convida a dinar, a dormir, i li donen diners.
Per l'Albert,l'amor és estar amb una persona, que t'acompaya, que et fa feliç.
La seva família pensa que l'Albert és molt positiu, per exemple el seu pare ens conta una anècdota."L'Albert es va punxar amb una xinxeta al peu, i ell li respon quina sort he tingut d'haverme clavarme una, i no tres"