Tot et serà pres

Pau Joan Hernàndez
  Cancó d’albada
Recordant Goethe

Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
car tot, en un moment,
et serà pres.


 El títol de la lectura de 3r d'ESO Tot et serà pres està inspirat en uns versos d'un poema de Salvador Espriu, el poeta del qual celebrem enguany el centenari del naixement.

 Ara que ja heu acabat la història, us proposem que compartiu al blog les vostres opinions i suggeriments entorn aquest llibre escrit per Joan Pau Hernàndez, quan encara era adolescent.
Si no sabeu per on començar, aquí teniu un fil conductor:  preguntes que us ajudaran a escriure el vostre comentari.
  1. El llibre tracta de força temes universals. Quins són i com apareixen exposats en la història?
  2. Què faries si et trobessis en una situació semblant a la del noi/noia? Series tan valent/-a?
  3. T'ha agradat més la segona part del llibre? Per què? Quin final hauries escrit?
  4. Trobes realista la història , des de l'inici fins al final? Justifica-ho
  5. Què has après amb la lectura ? T'ha fet reflexionar o plantejar-te algun tema?
  6. Per què creus que els protagonistes (noi i noia) no tenen nom propi o bé renuncien a una identitat?
  7. Comenta la frase extreta del llibre: “ Si no hi hagués mort, la vida seria absurda. És la seva existència que ens fa la vida intensa... Vivim perquè no sabem si demà podrem viure. “ 
     
    Recordeu que al blog llegim comentaris, com si fossin articles d'opinió  ; per tant, si cal, redacteu part de la pregunta perquè la resposta es pugui entendre millor. En tot cas, no heu d'incloure les preguntes directes anteriors.
    Vigileu d'escriure amb correcció !
     



20 comentaris:

  1. Un tema que m'ha cridat l'atenció ha sigut el de l'ambició fins i tot en un moment de vida o mort per a un altre. En el llibre ho canalitza en el Dr. del noi del llit.
    La veritat es que si jo em trobés en una situació la de aquell noi em deprimiria i no lluitaria per sobraviure. Suposo que perdria el sentit del que vull en aquesta vida.
    I desde la meva opinio, m'ha agradat més la segona part ja que és molt emotiva i a la vegada té un gran sentit realista. És realista ja que una persona pot aferrar-se a la seva vida com vol.
    La meva opinió sobre la lectura en general és que m'ha conmugut ja que he vist a molta gent properres a mi passant per coses igual de terribles i dures. M'ha fet adonar del senit verdader de la vida, que és viure-la lliurament i com es vol.
    Jo suposo que l'autor del llibre no va posar nom al personatge del noi i la noia protegonistes ja que ocupen un paper molt general en la vida real.
    I per acabar la frase que es dona al llibre, és una frase que et fa obrir els ulls de com n'és d'important la vida realment, de com l'hem d'aprofitar.

    Mona Lazizi
    3rBQ

    ResponElimina
  2. Els temes universals que tracta la història són la disputa entre la vida i la mort. En una situació similar a la dels protagonistes jo seria valent i suposo que intentaria protegir a la noia. Trobo que la segona part és més interessant que la primera perquè és on es transcorre tota la acció, jo personalment no li canviaria res. No trobo realista la història perquè és molt estrany que una noia s'escapi de casa perquè sí. Crec que la història intenta transmetre que hem de perseguir els nostres somnis o que pots trobar amistat siguis on siguis. També crec que els protagonistes no tenen nom perquè així inicien una nova vida, sense estar encadenats amb el seu passat. La frase és certa perquè si no hi hagués mort no tindríem pressa per res o fins i tot es faria avorrit perquè no hi hauria por. Jan Castel 3r Q

    ResponElimina
  3. La història tracta d'un noi que té una malaltia greu i gràcies a l'ajuda dels seus companys i de la superació personal lluita contra ella.
    Si em pregunteu a mi, jo aguantaria tot el què pogués, però no seria tant valent com aquest noi.
    El final d'un llibre és la part que més m'agrada, perquè el final sempre és diferent.
    Pel què a mi respecta la història és bastant realista, tracta del noi amb una malaltia, encara que quan s'escapa no ho trobo creïble, a més què ningú sàpiga el nom de la noia bruna.
    Jo crec què tot a la vida és difícil i què tot requereix un esforç, a mi si què m'ha fet reflexionar sobre un tema personal que no vull comentar.
    La existència fa la vida intensa, aquesta és la part que més m'agrada i té raó perquè pot ser què avui no et passi res però demà no se sap.
    Àlvaro García 3r ESO

    ResponElimina
  4. Jo crec que està més bé la segona part del llibre, ja que hi ha més acció, i per dir-ho d'alguna forma, t'enganxa més. Crec que el llibre et diu que has de viure la vida fins a l'últim moment perquè mai se sabrà el que pot passar demà, i per aquesta raó, hem de viure cada moment com si fos l'únic i l'últim.

    Eduard Peret 3er B/Q

    ResponElimina
  5. Jo evitaria que algú em veiés morir, ja que això és un pes molt feixuc per la consciència. Es noten molt els pensaments i sentiments del protagonista i aixó el fa molt valiós. La manera de pensar del protagonista és molt veritable.
    El que siguin anònims quasi tots els protagonistas li dona un punt d'intriga molt bo.
    La frase nombrada abans és una espècie de reflexió a la frase "carpe diem"(disfruta el moment).
    ALBERT SÁNCHEZ VIVES 3r A/Q

    ResponElimina
  6. tracta sobre la vida i la mort, al noi amb la malaltia estranya li sembla que la mort no hauria d'existir i està connectat amb la mort i la noia li sembla que la mort és una part del camí de la vida perquè és el que ens fa viure el dia a dia més intens.
    jo em comportaria com el noi perquè si és una malaltia que no es pot curar, preferiria viure els meus últims dies a un lloc en especial que està tancat a l'hospital amb aparells. sí, seria valent.
    sí. perquè és més intensa que la primera part. que el noi al final es salvava perquè va viure al bosc i amb l'amor de la seva noia l'ajudaria a continuar viu.
    si. perquè aquestes malalties existeixen i el desenvolupament humà que redacta el llibre hagués estat el mateix que en la vida real.
    que hem de viure cada minut i segon de la nostra vida amb entusiasme. si. que la vida a pesar de tots els obstacles que té és bella.
    perquè no volen posar els seus plans en perill.
    aquesta frase no és certa del tot perquè si la mort no existís tothom seria feliç perquè viuria amb les ganes que treballar ara seria per sempre i tothom seria més feliç.

    ÀLEX FERNÁNDEZ

    ResponElimina
  7. Tracta de el respecte i de no rendir-se mai, si em trobés en aquesta situació seria igual de valent, no mha agradat el llibre, no trobo realista la història, els protagonistes no tenen nom perquè no els identifiquin, la frase es correcta.

    Alex González 3r Q

    ResponElimina
  8. En la història parlem de temes universals com per exemple: la lliure elecció, el noi vol ser lliure, terminar la seva vida d'una manera digna, però no el deixen i se'n va. de l'amistat de com un amic pot fer per a tu qualsevol cosa, per fer te feliç.
    jo el que faria si fos la noia a l'història, dons seria parlar amb els meus pares, sempre hi ha dificultats per tot, però no hem de fugir a la primera de canvi, les coses es poden arreglar parlant i fer reaccionar a les persones dels errors que fan, seria igual de valenta, parlar amb els pares és tindre molt valor.
    el que més em va agradar va ser la segona part, l'amor que va sorgir entre el noi i la noia,perquè sabent tots els problemes igualment estan junts, hauria escrit el mateix final per aconseguir una història tràgica.
    La veritat es que noi trobo la història realista,perquè el noi no hauria estat tant de temps viu sense els medicaments, ni les màquines.
    El que he après de la lectura a segut el valor de l'amistat, un amic sempre està al teu costat passi el que passi, els amics et poden ajudar més que la família.
    Crec que el protagonista no tenen propi perquè han renunciat a la seva identitat, perquè no volen recordar pel que han passat i voldrien tindre una altra vida, sense tan de sofriment.
    La frase '' si no hi hagués mort, la vida seria absurda...'' per ami te un significat que la vida sempre ha de tenir un principi i un final,l les cosses no poden durar sempre; cada dia si ha d' aprofitar com si fos l'últim.
    María Granja 3Q

    ResponElimina
  9. Tracta de la vida de la vida del noi de l'habitació i la noia bruna. Faria el mateix que el noi. Sí, perquè si es desconecta dels aparells que el controlen és que vol dir que vol viure lliure sense ningú el controli.La primera perquè és quan es desconecta de les màquines. El meu final seria que descobrissin una cura que pugués salvar-lo i que estiguessin junts. Si sembla que li hagués passat de veritat. Perquè l'autor els coneixia i potser no volia mostrar els seus noms per respecte.

    Víctor Ferradal

    ResponElimina
  10. Jo crec que els principals temes d'aquest llibre son l'eutanàsia, ja que el malalt mor, però al voltant dels seus amics, que són els que l'havien ajudat sempre. Un altre tema són les malalties estranyes, ja que el noi té una malaltia molt estranya i difícil de curar. Un altre tema són els problemes familiars, ja que la Noia Bruna té problemes a casa amb els seus pares.
    Si em trobes en la situació del noi o la noia, faria tot el que pogués per ajudar al meu amic. És un malalt que necessita l'ajuda dels seus companys, ja que està en un estat crític. Jo donaria tota la meva vida si fos necessari.
    La segona part del llibre a mi m'ha agradat més perquè hi han més relacions humanes entre el noi i la noia i és molt mes activa.
    Jo la història no la trobo realista ja que al malalt li donen atacs sense morir i està clar que el malat no se'n pot anar de l'hospital amb aquell estat.
    El que he après de la lectura és què ,m'ha fet reflexionar sobre la importància que tenen els teus companys o amics quan estàs en alguna situació de perill.
    El noi i la noia no tenen identitat ja que jo crec que per poder escapar dels perills que hi poden tenir.
    “ Si no hi hagués mort, la vida seria absurda. És la seva existència que ens fa la vida intensa... Vivim perquè no sabem si demà podrem viure. “
    Aquesta frase és molt reflexiva ja que representa la mort com a un límit per aconseguir, per fer la vida més interessant, d'arriscar-te sempre, perquè avui pots estar aquí, i demà sota de la terra o en forma de pols. La vida sense la mort seria molt fàcil, t'ho donen tot fet.

    Joan Martínez
    3r A - Q

    ResponElimina
  11. Tracta sobre , si en un hospital s'ha d'escollir a algun malalt, com tracten els pacients que tenen una malaltia no gaire comuna i quan alguna família té alguna família té algun problema als fills com els afecta. Jo si hagués sigut la noia, que es va haver d'amagar a la masia abandonada, yo no m'hagués espantat ja que això dels fantasmes, monstres i tot això, ja sé que no existeixen i no hi ha motiu de tenir por. Solament hagués tingut si algú més estigués allí ficat. Sí perquè en la segona part del llibre, és el més emocionant de tot, quan el noi mor per la seva malaltia i els dos enamorats tenen un moment de passió. El mateix, ja que m'ha semblat un bon final. Una mica perquè jo crec que ningú escaparia d'un hospital d'aquesta forma. Que has de valorar les persones que t'envolten. Sí que ajudaria també a un amic,perqué escapes d'un hospital. Perquè ningú pugui menysprear cap persona amb aquesta malaltia. Perquè si el malalt no hagués mort, els enamorats no haguessin pogut viure trànquils, perquè estarien preocupats tota la estona d'ell.
    Elian Pinango
    3r Q/B

    ResponElimina
  12. El llibre tracta d’amor, amistat, vida i mort. Jo possiblement m’hauria quedat a l’hospital. No crec. Jo prefereixo la segona part, perquè hi ha una mica d’aventura. Jo crec que si es realista, perquè aquesta malaltia es veritable. Amb aquesta lectura he après a valorar les coses, que possiblement les puc perdre si no els dono el valor que es mereix. renuncien a la seva identitat, per privacitat, suposo. Jo crec que la vida sense mort seria una mica avorrida perquè, quan saps que moriràs, vius la vida com si no hi hagués un endemà.
    Victor Cabañero Sancho

    ResponElimina
  13. Aquest llibre tracta sobre la vida, la mort, l'amistat, l'amor
    Jo possiblement m'hauria quedat a l'hospital perquè potser em podria haver recuperar. Jo no crec que hagues sigut valent per abandonar l'hopital.
    M'agradat molt mes la segona part del llibre porquè havia mes acció,aventura...
    El meu final seria que el noi es recupera i pot tenir una vida normal.
    Trobo molt realista la historia perque aquesta malaltia existeix.
    He après a lluitar pel que un vol.
    Els nois renuncien a la seva identitat.
    Alejandro Rodriguez Perotti

    ResponElimina
  14. Aquest llibre tracte sobre l'alliberament i la confiança. Si em trobés en una situació semblant tindria paciència i em quedaria esperant una solució però no, no seria tant valent.M'ha agradat més la segona part perquè la noia feia el que volia i així era feliç però decebut la segona part per la mort del noi. Aquesta història pot ser totalment realista perquè pot passar perfectament. Res, simplement que realitzis el que et faci feliç.
    -Ivan Cejalvo

    ResponElimina
  15. El llibre parla sobre l'amor, mort i l'amistat que esta representada entre el noi i en Xavier aqui es veu l'amistat.L'amor es veu entre la noia i el noi quan es coneixen. I la mort es veu al final de la novel·la quan mor el noi.
    L'historia no es real del meu punt de vista perquè avui en dia un noi si esta malalt o enferm no s'escaparia de l'hospital.Durant la lectura d'aquest llibre el que s'ha d'aprendre, es l'amistat entre el noi i en Xavier Albà.
    Hi ha una frase del llibre bastant peculiar"Si no hi hagués mort, la vida no seria absurda.És la seva esistència que ens fa la vida entensa...Vivim perquès no sabem si demà podrem viure"

    Ion Pisarenco

    ResponElimina
  16. El llibre tracta l'eutanàsia i si s'ha de deixar escollir als malalts, de les malalties estranyes, de com s'ha de tractar als pacients, de com afecten el problemes familiars als fills, de l'amistat, l'amor, la medicina en general...
    En el meu cas jo segurament faria una cosa semblant a la que fa el noi malalt, jo prefereixo viure poc però feliç i lliure, que viure uns anys més tancat i trist. Per fer-ho, m'escaparia i viuria els meus últims dies no amagat, sinó perdut caminant a la natura.
    M'ha agradat més la segona part del llibre perquè és on passa l'acció i on es viuen fets creïbles, a part de molt bonics. També penso que el final està bé, encara que fa pena que els dos enamorats s'hagin de separar per la mort del malalt.
    Crec que sí que és realista, encara que escapar-se d'un hospital o de la família no és fàcil, però jo crec que faria el mateix.
    El llibre m'ha ensenyat que cap problema és el final, que no hi ha cap conflicte sense solució. També m'ha ajudat a veure que per molt malament que ho vegis, sempre hi ha un sortida, potser no gaire fàcil, però sempre hi ha alguna.
    Renuncien a la seva identitat perquè volen escapar de la seva vida anterior, començar una de nova sense tenir en compte l'anterior. El seu ''jo'' anterior no existeix, ara comencen una nova història.
    Aquesta frase vol dir que encara que creiem que la mort és un final trist, una cosa que s'ha de témer, en realitat és el que ens fa gaudir de la visa, viure-la intensament, el saber que hi ha un final, que és una cosa tan fràgil, ens fa viure-la al màxim, intentant fer-ho tot abans que acabi.

    Toni Egidos Plaja 3er A/Q

    ResponElimina
  17. Aquest llibre tracta de la vida,l la mort i l'amistat.
    Jo penso que si em trobés en una situació semblant no seria tant valenta com la noia.El final no m'agradat molt, jo li donaria el típic final de: hi van viure feliços per sempre.
    Troba la història molt realista excepte pel fet de la fugida, penso que a un hospital hauria de haver-hi més seguretat.
    He aprés que hem de ser valents i abans de tot no rendir-se, lluitar pel que un vol.Crec que els protagonistes no tenen identitat perquè aquest cas es podria donar.
    La frase ''Si no hi hagués mort, la vida seria absurda. És la existència que ens fa la vida intensa... Vivim perquè no sabem si demà podrem viure.'', per a mi significa que fa falta saber que existeix la mort per poder gaudir de la vida el màxim possible, sinó, no tindria ningú propòsit l'existència.

    María Victoria Torres Neyra
    3 B-Q

    ResponElimina
  18. Aquest llibre tracta de la vida,l'amor,l'amistad i la mort.M'ha agradat més la segona part que la primera perquè és més interessant quan es comença a explicar la història de com es coneixen el noi i la noia.Jo trobo la història realista i m'hauria agradat un final en el que el noi pogués haver viscut una mica més per intentar salvar-lo.Jo crec que el noi i la noia renuncien a la seva identitat perquè si algun policia li pregunta a algun d'ells,l'altre no pugui dir-li el seu nom.

    Alex Francisco

    ResponElimina
  19. Aquest llibre tracta de l'amistat, l'amor, la vida i la mort, ambdues parts.
    Jo si em trobés en la situació del noi o de la noia seria més o menys valent perquè sempre m'ha agradat planta cara a tot i ser valent en aquesta vida. A mi m'ha agradat molt el començament del llibre perque esta bé com comença.
    En aquesta lectura he après a ajudar a la gent i a viure bé la vida.
    Jo crec que els protagonistes no s'han posat els seus noms per viure lliures i no tancats en aquesta societat.
    La frase de ''Si no hi hagués mort, la vida seria absurda. És la seva existència que ens fa la vida intensa... Vivim perquè no sabem si demà pofrem viure'', jo crec que no és així, cadascú pensa el que vol i el que li sembla bé. Nosaltres vivim perquè hem nascut i si hem nascut hem de viure, i hem de gaudir de tot el que podem.

    Yassin Mtioui

    ResponElimina